Miao

Infotaula grup humàMiao
Hmongb／Hmub／Xongb／ab Hmaob
m̥˭oŋ⁴³／m̥ʰu³³／ɕoŋ³⁵／a⁵³m̥˭ao⁵³

Pentinat dels Miao de Guizhou.
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total10.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Llenguamiao i hmong Modifica el valor a Wikidata
ReligióWuism (Ua Dab). Minories: Budisme, Taoisme, Cristianisme
Regions amb poblacions significatives
Xina: 9 milions
Vietnam: 787.604 (1999)
Laos: 460.000 (2005)
Estats Units: 209.866 (2006)[1]
Tailàndia: 151,080 (2002)
França: 13.000 (incloent 3.000 a la Guiana francesa)

Els miao —en xinès:苗 (Miáo); en vietnamita: Meo o H'Mông; en tailandès: แม้ว (Maew) o ม้ง (Mong); —és un grup ètnic d'entre els oficialment reconeguts per la República Popular de la Xina com a grups minoritaris. Miao és un terme en xinès que no reflecteix pas la manera com aquest grup ètnic s'autoanomena, ells mateixos s'anomenen Hmong, Hmu, A Hmao, i Kho (Qho, Qo) Xiong. Dins del miao, hi ha diversos idiomes i no tots en són mútuament intel·ligibles, encara que la majoria d'aquests pertanyen a la família lingüística miao-yao.

Els miao viuen principalment a la Xina meridional, a les províncies de Guizhou, Hunan, Yunnan, Sichuan, Guangxi, Hainan, Guangdong i Hubei. Alguns membres dels miao, especialment els del subgrup hmong, han migrat fora de la Xina cap al sud-est d'Àsia (nord del Vietnam, Laos, Birmània (Myanmar) i Tailàndia). A causa dels problemes polítics a Laos de l'any 1975, es va refugiar un gran grup dels hmong als països occidentals, principalment als Estats Units, França i Austràlia.

Músics miao a Guizhou
Noies miao de Guizhou

El terme miao va obtenir un estatus oficial a la Xina el 1949 com a minzu (grup ètnic).[2]

Històricament, el terme miao s'havia aplicat sense fonament a una varietat de grups ètnics que no fossin els han.

Els xinesos tradicionalment classifiquen els miao segons els colors de les dones miao:

  • Ghao Xong; miao vermell; Khe Xiong Miao; Hunan occidental.
  • Hmu, Gha Ne (Ka Nao); miao negre; Mhu Miao; Guizhou del sud-est.
  • A-Hmao; miao molt florit; nord de Guizhou i nord-est de Yunnan.
  • Gha-Mu, Hmong, miao blanc, Mong, verd (blau) miao, miao amb poques flors; sud de Sichuan, oest de Guizhou i sud de Yunnan.

Història

Diàspora dels hmong

Segons una llegenda xinesa, els miao serien descendents de la tribu Jiuli conduïda per Chiyou (xinès: 蚩尤 pinyin: Chīyóu) derrotada en la batalla de Zhuolu per Huang Di i Yan Di.

Segons André-Georges Haudricourt i David Strecker, els miao estarien entre els primers pobles que es van assentar a l'actual Xina.[3] Aquests investigadors van comprovar que els xinesos havien manllevat de les llengües dels miao una gran quantiat de termes referits al conreu de l'arròs. A més, els genetistes han connectat els miao amb la cultura daxi (5.300 - 6,000 anys enrere) a la regió centre del riu Yangtze.[4]

Notes i referències

  1. ↑ 2006 Southeast Asian American Data from the American Community Survey
  2. ↑ Schein, Louisa. "The Miao in contemporary China." In The Hmong in transition. Edited by Hendricks, G. L., Downing, B. T., & Deinard, A. S. Staten Island: Center for migration studies (1986): 73-85.
  3. ↑ Haudricourt, Andre and Strecker. "Hmong–Mien (Miao–Yao) Loans in Chinese". T'uong Pao, Vol. 77, Numbers 4-5, (1991): 335-341
  4. ↑ Wen, Bo; Li, Hui; Gao, Song; Mao, Xianyun; Gao, Yang; Li, Feng; Zhang, Feng; He, Yungang; Dong, Yongli; Zhang, Youjun; Huang, Wenju; Jin, Jianzhong; Xiao, Chunjie; Lu, Daru; Chakraborty, Ranajit; Su, Bing; Deka, Ranjan; Jin, Li. "Genetic Structure of (H)mong-Mien Speaking Populations in East Asia as Revealed by mtDNA Lineages", Oxford Journal of Molecular Biology and Evolution (2005) 22 (3): 725-734. doi:10.1093/molbev/msi055

Bibliografia

  • Enwall, Jaokim. Thai-Yunnan Project Newsletter Arxivat 2009-11-03 a Wayback Machine., No. 17, Department of Anthropology, Australian National University, June 1992.
  • Schein, Louisa. Minority Rules: The Miao and the Feminine in China's Cultural Politics. illustrated, reprint. Durham, North Carolina: Duke University Press, 2000. ISBN 082232444X [Consulta: 24 abril 2014]. 
  • Gina Corrigan. Miao textiles from China. Seattle: University of Washington Press, 2001. ISBN 0-295-98137-7. 
  • Nicholas Tapp,. The Hmong of China: Context, Agency, and the Imaginary. Boston: Brill Academic Publishers, 2002. ISBN 0-391-04187-8. 
  • Nicholas Tapp (Editor), Jean Michaud (Editor), Christian Culas (Editor), Gary Yia Lee (Editor). Hmong/Miao in Asia. Silkworm Books, 2004. ISBN 974-9575-01-6. 
  • David Deal and Laura Hostetler. The Art of Ethnography: a Chinese "Miao Album". Seattle: University of Washington Press, 2006. ISBN 978-0295985435. 
  • Jin Dan (Contributor), Xueliang Ma (Contributor), Mark Bender (Translator). Miao (Hmong) Creation Epics from Guizhou, China. Indianapolis, IN: Hackett Publishing Company, 2006. ISBN 978-0872208490. 
  • Thomas Vang. A History of The Hmong: From Ancient Times to the Modern Diaspora. Lulu.com, 2008. ISBN 978-1435709324. 

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.