Mussol pirinenc

«Miloca» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Estel (màquina)».
Infotaula d'ésser viuMussol pirinenc
Aegolius funereus Modifica el valor a Wikidata

(Ontario) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura56 cm Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereAegolius
EspècieAegolius funereus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758) Aegolius funereus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimStrix funerea Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Niu de mussol pirinenc.
Mussol pirinenc
Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia.

El mussol pirinenc,[1] mussol de Tengmalm[2] o miloca[3] (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).[4][5] Habita als Pirineus i altres zones de l'hemisferi nord. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]

Morfologia

  • Els mascles fan 21-25 cm de llargària total, 55-58 d'envergadura i pesen 93-139 g.
  • Les femelles fan 25-28 cm, fan 59-62 cm d'envergadura i pesen 132-215 g.[7]
  • Té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
  • Cap gros.
  • Cara blanca amb ulls de color groc.
  • Bec de color groc blanquinós.
  • Té els discs facials grossos i molt marcats.
  • Té els tarsos i els dits coberts de plomes blanques[8] per protegir-se del fred dels boscos subalpins.
  • Els exemplars joves són de color marró xocolata.

Subespècies

  • Aegolius funereus funereus
  • Aegolius funereus caucasicus
  • Aegolius funereus magnus
  • Aegolius funereus pallens
  • Aegolius funereus beickianus
  • Aegolius funereus richardsoni
  • Aegolius funereus sibiricus
  • Aegolius funereus jakutorum
  • Aegolius funereus juniperi[9]

Reproducció

Fa el niu als boscos de coníferes molt densos, la femella hi pon 3-6 ous i els cova durant 28 dies. Els pollets esdevindran sexualment madurs en llur primer any de vida.[10] Als Països Catalans va ésser citat per primera vegada com a nidificador l'any 1983 en algun punt molt localitzat de l'Alta Cerdanya i del Massís del Canigó.[11]

És bàsicament monògam però, a Euràsia i només quan hi ha aliment en abundància, se n'han documentat casos d'un sol mascle aparellat amb dues femelles i d'una sola femella fent dues postes de dos companys diferents.[12]

Alimentació

Menja arvicolins i altres mamífers, ocells, insectes i altres invertebrats.

Població a Catalunya

La població pirinenca d'aquest mussol es troba al límit meridional de la seva àrea de distribució, i es troba aïllada de la resta de poblacions europees. Les condicions de marginalitat que tot això suposa fan que la població pirinenca sigui especialment vulnerable.[13] La població catalana s’estima en 125-175 parelles.[14]

Distribució geogràfica

Habita al centre i al nord d'Euràsia i Amèrica.

Costums

És un ocell nocturn.

Conservació

A banda de la depredació que pateix per part dels seus depredadors naturals (el gamarús eurasiàtic, l'astor i la marta), l'alteració del seu hàbitat per accions antròpiques (estacions d'esquí, obertura de vials forestals en zones de cria) i la mala gestió del seu hàbitat poden comprometre la seua supervivència.[15]

Observacions

  • El mussol de Tengmalm rep aquest nom en honor del naturalista suec Peter Gustaf Tengmalm.
  • Pot arribar a viure fins als 10 anys.

Curiositats

A la pel·lícula Memòries d'Àfrica del director de cinema Sydney Pollack hi surt aquest ocell com a animal de companyia de Karen Blixen però, en realitat, ni és nadiu d'Àfrica ni fou l'autèntica espècie de mussol que acompanyava l'escriptora.

Referències

  1. ↑ «Mussol pirinenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. ↑ «mussol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. ↑ «miloca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
  5. ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 254. ISBN 978-84-16728-37-4.
  6. ↑ BirdLife International. «Boreal Owl. Aegolius funereus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 2 febrer 2023].
  7. ↑ Hayward, G., P. Hayward. 1992. Boreal Owl. The Birds of North America, 2: 1-16
  8. ↑ «Mussol pirinenc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  9. ↑ Avibase (català)
  10. ↑ Tengmalm's Owl. P. 606-616 a S. Cramp, ed. Handbook of the birds or Europe, the Middle East and North Africa: the birds of the Western Palearctic, Vol. 4. Nova York: Oxford University Press. Any 1980
  11. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 69. ISBN 843150434X
  12. ↑ Johnsgard, P.: North American Owls. Washington DC: Smithsonian Institution Press. Any 1988
  13. ↑ Gencat, 2023.
  14. ↑ SIOC, 2026.
  15. ↑ Article de la revista Quercus, núm. 44, any 1989 Arxivat 2007-08-28 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia

  • Alamany, O., i Ticó, J.R.: "Primeras observaciones de Lechuza de Tengmalm en la Península Ibérica". Revista Quercus, núm 13. Any 1984.
  • Alamany, O., i Ticó, J.R.: "El mussol de Tengmalm Aegolius funereus" a Atlas dels ocells nidificants a Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Any 1984.
  • Alamany, O.: "El desconegut futur del mussol pirinenc". Butlletí de DEPANA, núm 2. Any 1988.
  • Canut, J., Garcia, D. i Marco, J.: "Nuevas observaciones de Lechuza de Tengmalm Aegolius funereus en el Pirineo Español (Provincia de Lérida)". Revista Pirineos, núm. 128. Jaca, Any 1986.
  • Gencat. «Mussol pirinenc» (HTML). Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, 2023. [Consulta: 22 febrer 2026].
  • Korpimäki, E.: "On the ecology and biology of Tengmalm's owl Aegolius funereus". Acta Universitatis. Series A. Biologica Núm. 13. Oulu (Finlàndia), 1981.
  • SIOC. «Mussol pirinenc (Aegolius funereus)» (HTML). Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya, 2026. [Consulta: 22 febrer 2026].

Enllaços externs