Nicola Filacuridi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r gener 1920  Alexandria (Egipte) | ||
| Mort | 12 febrer 2009 (89 anys) Sydney (Austràlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Veu | ||
    | |||
Nicola Filacuridi (Νικόλαος Φυλακουρίδης, en grec) (Alexandria, Egipte, 1 de gener del 1920[1] – Sydney, Austràlia, 12 de febrer del 2009), va ser un tenor italià nascut a Egipte de pares grecs.
Biografia
Nicola Filacuridi va estudiar cant amb el mestre Ettore Cordone a Alexandria,[2] on va debutar el 1945 amb Cavalleria rusticana, en el paper de Turiddu. El mateix paper va representar-lo després al Teatre de 'Òpera d'El Cairo, on va cantar també La bohème i Tosca.[3]
Casat ja amb Violetta Wirth, soprano en cors d'òpera, el 1947 va marxar Itàlia per continuar els seus estudis musicals amb Federico Del Cupolo, que era professor de cant i director d'orquestra.[3] Va fer el seu debut a Itàlia la temporada 1948-1949 a Savona amb el paper d'Alfredo de La traviata.[3] L'any següent va estar al Teatro dell'Opera di Roma amb Adriana Lecouvreur, cantant successivament a Trieste, Venècia, Parma, Torí, Florència, Nàpols.
Va debutar a La Scala de Milà l'any 1953 a l'òpera contemporània Leonore 40/45 de Rolf Liebermann, participant també, el 1957, a la primera representació de Dialogues des Carmélites. Encara des del repertori modern va interpretar Mathis der Maler de Paul Hindemith el 1958. El 1954 va participar a Arianna, de Vincenzo Cassani, la segona obra que es va representar en el nou Teatro Verde de la Fundació Giorgio Cini a l'illa de Sant Jordi de Venècia.[4] També en la dècada de 1950 a enregistrar algunes obres per a la ràdio i la televisió italiana: Lucia di Lammermoor, La traviata, Adriana Lecouvreur, Un Ballo in Maschera, Madama Butterfly.[3] Les aparicions a la televisió li van ajudar a assegurar-li una popularitat considerable.
Fora d'Itàlia va actuar a l'Òpera de Montecarlo, al Théâtre La Monnaie de Brussel·les, a l'Òpera Estatal de Viena, a la Royal Opera House de Londres i als festivals d'òpera d'Ais de Provença i Glyndebourne. També va cantar a Espanya, Portugal, Argentina, Brasil, Dallas i a l'Òpera de Sydney.
El 1963, amb la seva esposa i el fill —Loris— es van establir a Sidney (Austràlia). Estava cansat de viatjar contínuament i va decidir abandonar l'òpera. Tot i així, el 1964 encara va acceptar alguns con tractes: per actuar a Carmen a l' Isabelian Theatre Trust Opera de Sydney, i després a Nova Zelanda per interpretar el paper de Pinkerton a Madama Butterfly.[3] Posteriorment només va fer algunes operacions operístiques com a substitut d'algun tenor que estigués malalt i no pogués actuar. Malgrat que hagués estat anys sense representar les òperes per a les quals el demanaven que fes una substitució, tenia un a memòria prodigiosa. Ell deia: «Si t'has après bé un paper, et queda per a sempre.»[4]
Va interpretar aproximadament seixanta-cinc papers: a més dels títols ja esmentats, Rigoletto, La bohème, Tosca, Les contes d'Hoffmann, Louise, Werther, Idomeneo, Lohengrin. També va ajudar a "crear" els papers de Il furioso all'isola di San Domingo de Gaetano Donizetti, Il Cappello di paglia di Firenze de Nino Rota i La guerra de Renzo Rossellini.[3]
Nicola Filacuridi va morir a Sidney el 12 de febrer de 2009.[3]
Repertori operístic
| Rol | Títol | Autor |
|---|---|---|
| Lord Arturo | I puritani | Bellini |
| Don José | Carmen | Bizet |
| Giuliano | Louise | Charpentier |
| Maurizio di Sassonia | Adriana Lecouvreur | Cilea |
| Don Giovanni | Kàmenni gost | Aleksandr Dargomijski |
| Fernando | Il furioso all'isola di San Domingo | Donizetti |
| Edgardo di Ravenswood | Lucia di Lammermoor | Donizetti |
| Alberto di Brandeburgo | Mattia il pittore | Hindemith |
| Turiddu | Cavalleria rusticana | Mascagni |
| Cavaliere des Grieux | Manon | Massenet |
| Werther | Werther | Massenet |
| Idomeneo | Idomeneo | Mozart |
| Hoffmann | Les Contes d'Hoffmann | Offenbach |
| Cavaliere de la Force | Dialogues des Carmélites | Poulenc |
| Rodolfo | La bohème | Puccini |
| Mario Cavaradossi | Tosca | Puccini |
| F. B. Pinkerton | Madame Butterfly | Puccini |
| Donello | La fiamma | Respighi |
| Fadinard | Il cappello di paglia di Firenze | Rota |
| Gabriel von Eisenstein | Die Fledermaus | Johann Strauss (1825) |
| Duca di Mantova | Rigoletto | Verdi |
| Alfredo Gérmont | La traviata | Verdi |
| Riccardo | Un ballo in maschera | Verdi |
| Lohengrin | Lohengrin | Wagner |
Discografia
- Adriana Lecouvreur, amb Mafalda Favero, Elena Nicolai, Luigi Borgonovo, dir. Federico Del Cupolo - Coliseu/RCA 1949
- La traviata (DVD), amb Rosanna Carteri, Carlo Tagliabue, dir. Nino Sanzogno - vídeo-RAI 1954 ed. Encore
- Adriana Lecouvreur (DVD), amb Marcella Pobbe, Fedora Barbieri, Otello Borgonovo, dir. Alfredo Simonetto - vídeo-RAI 1955 ed. House of Opera/GOP (només àudio)
- Carmen, amb Jean Madeira, Janette Vivalda, Michel Roux, dir. Pierre Dervaux - Vox 1956
- La traviata, amb Renata Tebaldi, Ugo Savarese, dir. Tullio Serafin - en directe Florència 1956 ed. Amants de l'òpera
- Un ballo in maschera (DVD), amb Marcella Pobbe, Rolando Panerai, Lucia Danieli, dir. Nino Sanzogno - vídeo-RAI 1956 ed. Casa de l'Òpera
- Dialogues des Carmélites (en italià), amb Leyla Gencer, Gigliola Frazzoni, Virginia Zeani, Scipio Colombo, Eugenia Ratti, Fiorenza Cossotto, dir. Nino Sanzogno - en directe La Scala 1957 ed. Enregistraments llegendaris/Amants de l'òpera
- Adriana Lecouvreur, amb Renata Tebaldi, Miriam Pirazzini, Renato Capecchi, dir. Francesco Molinari Pradelli - en viu Nàpols 1958 ed. Distribució Lírica
- Il furioso all'isola di San Domingo, amb Gabriella Tucci, Giuliana Tavolaccini, Ugo Savarese, dir. Franco Capuana - viu Siena 1958 ed. Melodrama
- Lucia di Lammermoor (DVD), amb Anna Moffo, Dino Dondi, dir. Fernando Previtali - vídeo-RAI 1959 ed. Casa de l'Òpera
- La traviata, amb Renata Scotto, Mario Sereni, dir. Fernando Previtali - en directe Milà-RAI 1959 ed. Opera Depot
- I puritani, amb Joan Sutherland, Ernest Blanc, Giuseppe Modesti, dir. Vittorio Gui - en directe Glyndebourne 1960 ed. Distribució lírica/SRO
Referències
- ↑ La data de naixement és incerta i de vegades s'indica com 1922
- ↑ «Deces» (en francès). Amicale Alexandrie Hier et Aujourd'hui. [Consulta: 11 octubre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 Dzazópulos, Juan. «Nicola Filacuridi» (en anglès). Historical Tenors, 2008. [Consulta: 11 octubre 2025].
- 1 2 Ricci, Franco Carlo. Francesco Siciliani. Sessant'anni di vita musicale in Italia (en italià). Edizioni Scientifiche Italiane, Rai Radiotelevisione Italiana, Teatro alla Scala, 2003, p. 51 (Musica e Musicisti). ISBN 88-495-0392-X.