Ugo Savarese

Plantilla:Infotaula personaUgo Savarese
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 desembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 77020732-f2cb-4b7a-b57a-e106672946b4 Discogs: 1040750 Allmusic: mn0001640771 Modifica el valor a Wikidata

Ugo Savarese (Nàpols, 2 de desembre de 1912 - Gènova, 19 de desembre de 1997) va ser un baríton italià.

Biografia

Nascut de pares pertanyents a la baixa burgesia napolitana, va perdre el seu pare de petit i va ser enviat a completar els seus estudis al col·legi Monte Mario de Roma, on va romandre fins al 1928. Al col·legi, quan encara era una veu blanca, va destacar al cor de l'institut, convertint-se en solista i els mateixos professors van contactar amb la seva família per assenyalar el seu talent vocal.

El 1930, quan la seva veu, tot i que encara immadura, ja tenia un timbre de baríton ben definit, va començar a prendre classes de cant del mestre Bellini. Dos anys més tard, va ser assumit pel mestre Conte, professor del Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, que el va conduir al seu debut el 1938 al Teatro San Carlo en el paper del carceller de Tosca.

Va continuar fent papers secundaris, a part del paper de Silvio a I pagliacci, fins al 1940, quan, havent de debutar com a protagonista com a Germont a La traviata, va ser cridat al servei militar a la Segona Guerra Mundial, de la qual va tornar només fins al 1945 després d'un període de presó a Alemanya. En aquella època el Teatre San Carlo era freqüentat per les tropes aliades i els espectacles es representaven amb gran pobresa de mitjans; Tanmateix, Savarese va tenir l'oportunitat de cantar un ampli repertori, principalment verdià, incloent-hi Rigoletto, que es convertiria en l'òpera més estimada i es va representar en més de 500 representacions.

El 1948 va obtenir un contracte a La Scala de Milà, debutant amb Andrea Chénier amb un gran èxit personal que li va valer un contracte plurianual. En aquells anys va cantar a Il trovatore, Un ballo in maschera, Otello, La traviata, Fedora, Carmen, La Gioconda', títols del gran repertori, distingint-se especialment en les òperes de Verdi, que va abordar repetidament també als exigents teatres "tradicionals" de Parma i Piacenza. Havent-se fet popular, va començar a actuar també a l'estranger: Madrid, Londres, París, Moscou, Sant Petersburg.,[1] Zuric, Montecarlo. No va acceptar una oferta d'audició del Metropolitan Opera House de Nova York.

A la dècada del 1970, sentint una certa fatiga vocal, es va dedicar a un repertori menys exigent (L'amico Fritz, I due Foscari i altres obres menors) i el 1974 va deixar el cant per dedicar-se a l'ensenyament, que va continuar fins i tot a la vellesa fins al 1996.

Discografia

Gravats d'estudi

Enregistraments en viu

Referències