Mario Sereni

Mario Sereni

Biografia
Naixement	25 març 1928 Perusa (Itàlia)
Mort	24 juliol 2015 (87 anys) Perusa (Itàlia)
Formació	Acadèmia Nacional de Santa Cecília Accademia Musicale Chigiana
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera
Veu	Baríton
Instrument	Veu
Segell discogràfic	HMV RCA Red Seal

Mario Sereni (Perusa, 25 de març de 1928 - Perusa, 24 de juliol de 2015) va ser un baríton italià, actiu entre les dècades de 1950 i 1980. Ex-tornador, es va matricular al Conservatori de Perugia als vint anys, i posteriorment va perfeccionar les seves habilitats a l'"Accademia Musicale Chigiana"" amb Mario Basiola. Va debutar el 1953 al Maggio Musicale Fiorentino a Il diavolo nel campanile, obtenint un èxit considerable. Posteriorment, la seva convincent interpretació de Wolfram di Eschembach a Tannhäuser al Massimo de Palerm (1955) li va obrir les portes dels teatres d'òpera italians i estrangers més importants.

El 1956 va aparèixer a Faust al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1957 va debutar al Metropolitan de Nova York amb Andrea Chénier. Així va començar, als trenta anys, una llarga trajectòria als teatres nord-americans més importants: Lucia di Lammermoor amb Maria Callas (1958), Pagliacci (Silvio, 1959), Manon Lescaut (1960), La forza del destino (1960, en la qual va substituir el desaparegut Leonard Warren), Il trovatore (1961), Pagliacci (1961), (1963), El barber de Sevilla (1963 i 73). Va actuar al Met fins al 1984, fent un total de més de 500 actuacions.^[1]

També va dur a terme una intensa activitat als teatres més prestigiosos d'Europa. Entre les interpretacions més significatives hi ha La traviata al Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa amb Maria Callas (1958; l'enregistrament en directe d'aquesta actuació s'ha convertit en un clàssic de la discografia), Ernani a Roma (1958), La traviata a La Scala dirigida per Herbert Von Karajan (1964),^[2] Don Carlo a Viena (1968), Giovanna d'Arco a Roma (1972). En els darrers anys de la seva carrera va cantar principalment als Estats Units, així com al Metropolitan de Boston, Washington i Detroit. Es va acomiadar dels escenaris el novembre de 1984, al Metropolitan, en el paper de Schaunard a La Bohème, amb Plácido Domingo com a director d'orquestra.

Sereni estava dotat d'un talent vocal remarcable, recolzat per una tècnica i un estil rigorosos. En particular, el fraseig sempre ha estat molt clar i expressiu, i recorda l'antic recitar cantando del període clàssic. Val la pena esmentar en aquest sentit la notació altament laudatòria de Rodolfo Celletti sobre la històrica edició lisboeta de La traviata.^[3]