Ognenni anguel
![]() | |
| Forma musical | òpera |
|---|---|
| Compositor | Serguei Prokófiev |
| Llibretista | Serguei Prokófiev |
| Llengua | Rus |
| Basat en | drama homònim de Valeri Briússov |
| Creació | 1925 |
| Publicació | segle XX |
| Gènere | òpera |
| Parts | cinc |
| Durada | 2 hores |
| Estrena | |
| Estrena | 25 de novembre de 1954 |
| Escenari | Théâtre des Champs-Élysées de París, |
Ognenni anguel (transcripció del rus, Огненный ангел, en català L'àngel de foc), op.37, és una òpera en cinc actes composta per Serguei Prokófiev sobre un llibret rus escrit a partir del drama homònim escrit per Valeri Briússov el 1908. Acabada el 1927, no es va estrenar fins al 25 de novembre de 1954 al Théâtre des Champs-Élysées de París en versió de concert.[1][2][3]
Argument
En una hostatgeria, Renata, turmentada i histèrica, confon Ruprecht amb el comte Enric, un examant a qui associa amb el seu àngel guardià. Ruprecht, enamorat d'ella, accepta dur-la a la ciutat de Colònia per a una trobada amb Enric. La parella tracta de trobar a Enric per art de màgia: Ruprecht es mostra frustrat després d'una visita al mag Agrippa de Nettesheim. Mentre Renata ha trobat Enric, i rebutjada per aquest urgeix Ruprecht que lluiti contra ell. Ruprecht perd la baralla. Renata amenaça de deixar a Ruprecht, la passió física obsessiva contrasta amb els records del seu àngel guardià. En un jardí a la vora del Rin, apareixen Faust i Mefistòfil; Renata li llança un ganivet a Ruprecht, acusant-lo d'estar endimoniat. Ruprecht observa com el diable devora lentament i furiosa un criat i com després el ressuscita d'un abocador. Ruprecht es troba a la sala de l'Inquisidor, un fanàtic dedicat a investigar una història de possessió diabòlica, els seus dubtes sorgeixen arran d'una novícia: Renata. Apareixen signes de possessió, en començar els rituals de l'exorcisme, la histèria s'apodera de la comunitat del convent i l'òpera conclou quan l'Inquisidor proclama Renata culpable de bruixeria, i la condemna a morir a la foguera.[4]
Referències
- ↑ Boyd-Bennett, Harriet. «Magic and Realism in Prokofiev's The Fiery Angel, 1955». A: [Opera in Postwar Venice. Cambridge University Press, 24 d'agost de 2018, p. 119–153 (Cambridge Studies in Opera). DOI 10.1017/9781316718476.005. ISBN 9781316718476 [Consulta: requereix) subscripció].
- ↑ Fonseca-Wollheim, Corinna da «[Review: 'The Fiery Angel,' Devilishly Tough Prokofiev» (en anglès). , 01-12-2015 [Consulta: 18) desembre 2022].
- ↑ «[Mariinsky Theatre's The Fiery Angel shows that it is still as shocking as it was thirty years ago». [Consulta: 18) desembre 2022].
- ↑ «The Fiery Angel». The Metropolitan Opera.

