Os Lobos
![]() | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Rino Lupo |
| Guió | Rino Lupo |
| Música | António Tomás de Lima (en) |
| Muntatge | Rino Lupo |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Portugal |
| Estrena | 1923 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | portuguès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
Os Lobos és una pel·lícula muda portuguesa de ficció i drama, dirigida per Rino Lupo el 1923.[1] Prenent com a base l'obra teatral "Os Lobos: Tragédia Rústica em Três Actos" (1920) de Francisco Lage e João Corréa d'Oliveira, el llargmetratge es va convertir en un dels principals èxits cinematogràfics portuguesos de la dècada del 1920, assolint difusió internacional i sent identificat com una de les principals influències en l'estil cinematogràfic i la narrativa poètica de l'escola de cinema portuguesa durant les dècades següents.[2][3][4][5][6]
Argument
Després de complir una condemna per un delicte passional, Ruivo, un llop de mar, arriba a un poble de Serra da Cabreira, dominat per la tradició patriarcal, on la dona s'encarrega de les tasques domèstiques o recull llenya i l'home vetlla pels ramats o tala arbres per fer carbó, convertint-se en un element de fascinació i ruptura de l'estructura arcaica.[7][8]
Repartiment
- José Soveral · Ruivo
- Branca de Oliveira · Luzia
- Sarah Cunha · Águeda
- Joaquim Avelar · Gardunho
- Joaquim Almada · Tónio
- Eduardo Ríos · São Gens
- Francisco Amores · Sílvio, el Pescador
- Joaquim Moreira · Simão do Anho, Pare de Tónio
- Flora Frizzo · Andreza, Mare de Tónio
- Aida de Oliveira · Iria
- Manuel Baptista · Tio Gemil
- Ricardina Maia · Rita
- Jeanne Nancray · Silvana
- Carmencita Díaz · Celeste
- Palmira Avelar · Cotovia
- Santos Castro · Tobias
- Carmen Alves
Producció
Inspirat en el cinema del Nord d'Europa i l'obra teatral ambientada originalment a Castro Laboreiro dels dramaturgs portuguesos Francisco Lage i João Corréa d'Oliveira, amb només una escena inicial filmada a l'estudi, on apareixen els guionistes de l'obra i el director per convidar l'espectador a conèixer la seva narrativa, Os Lobos es va rodar només en decoracions exteriors, amb llum natural, durant el novembre de 1922 i gener i febrer de 1923, immortalitzant el paisatges naturals de Foz do Douro i Serra da Estrela, així com Porto de Leixões, a Matosinhos, i les localitats de Nelas, districte de Viseu, i São Romão i Valezim, a Seia, districte de Guarda, com eren a principis del segle xx.[9] Volent recrear un naturalisme realista, el director va optar per seleccionar actors gairebé tots desconeguts per al gran públic, amb les úniques excepcions de Joaquim Almada i Sarah Cunha, que ja havien representat l'obra original quan es va estrenar al Teatro Nacional Almeida Garrett.[10][11]
Conegut per no complir els terminis ni tenir cap disciplina de producció, durant el rodatge el projecte va superar cinc vegades el pressupost previst de 50 contes, obligant a la productora cinematogràfica de Porto Ibéria Film Lda. A tancar la seva activitat durant el muntatge de la pel·lícula.[12]
Malgrat la fallida de la seva productora, gràcies al finançament d'alguns patrocinadors privats, Os Lobos va tenir la seva preestrena el 2 de maig de 1923 i es va estrenar el 7 de maig del mateix any, amb vuit parts, al animatògraf, teatre i sala de festes Jardim Passos Manoel, a Porto, seguida de la seva distribució i exhibició en diversos cinemes, fires i espais improvisats de projecció de la pel·lícula arreu del país, com ara a la Terrassa Salão Foz e Chiado de Lisboa, el 12 de maig de 1924, amb sis parts.[13] A causa de l'enorme èxit que va tenir a nivell nacional, després d'una nova edició, la pel·lícula també es va mostrar a fora de les fronteres, concretament a través de la distribució realitzada per Gaumont a França.[14]
Restauració i reconeixements
Vuitanta-vuit anys després de la seva estrena original i amb el descobriment d'una còpia de la pel·lícula de Rino Lupo, considerada una obra mestra del cinema mut europeu, a França, Os Lobos es va restaurar el 2011, i posteriorment es va integrar a la programació de diversos festivals de cinema d'arreu d'Europa, com el II Festival de Cinema Portuguès al Regne Unit.[15]
El 2017 a través del treball de rescat de memòria de Cinemateca Portuguesa, les pel·lícules Mulheres da Beira i Os Lobos van ser tractades i restaurades, rebent un nou llançament en DVD, amb música original d'António Tomás de Lima i Nicholas McNair.[16][17] La campanya va inaugurar una sèrie d'edicions dedicades a la ficció portuguesa produïdes entre 1896 i 1930, així com un nou interès i despertar per la carrera oblidada de Rino Lupo, generant el documental Lupo el 2019.[18][19]
Referències
- ↑ Ramos, Jorge Leitão. Dicionário do Cinema Português 1895-1961. Leya, 2012-11-02.
- ↑ N. Lourenço, Inês. «Resgatar o cinema mudo de Rino Lupo». Diário de Notícias, 26-09-2019.
- ↑ Sight and Sound. British Film Institute, 1948.
- ↑ Castro, Francisco Martín Peredo; Venegas, Carmen García; Plata, Blanca Aguilar; Jacobo, Pilar Mandujano; Macedo, Alfonso Rodríguez; Orozco, Federico Dávalos; Arroyo, Jacquelinne Sánchez; Reséndiz, Isabel Lincoln Strange; García, Magda Lillalí Rendón. Tinta, papel, nitrato y celuloide: Diálogos entre cine, prensa y literatura en México. UNAM, Dirección General de Publicaciones y Fomento Editorial, 2021-01-15.
- ↑ Kuhn, Annette; Westwell, Guy. A Dictionary of Film Studies. OUP Oxford, 2012-06-21.
- ↑ Tiempo de cine. Cine Club Núcleo..
- ↑ Nascimento, Guilherme; Oliveira, Marco; Lopes, Frederico. «Os Lobos».
- ↑ Passarinho, Hugo (2019). O desenho no cartaz de cinema português : um caso de estudo de 1895 a 1960, Tese de mestrado, Desenho, Universidade de Lisboa, Faculdade de Belas Artes
- ↑ The Portuguese Cinema. Ministry of Mass Communication, 1975.
- ↑ Picchio, Luciana Stegagno. História do teatro português. Portugália Editora, 1969.
- ↑ Forum: revista de cinema e cultura. Forum, 1979.
- ↑ «Cinema Português: 1923 Os Lobos».
- ↑ Marques, Antonio Henrique R. de Oliveira. História de Portugal: desde os tempos mais antigos até ao governo do Sr. Marcelo Caitano. Edições Ágora, 1972.
- ↑ Ribeiro, M. Felix. Filmes, figuras e factos da história do cinema português, 1896-1949. Cinemateca Portuguesa, 1983.
- ↑ «Clássico português de 1923 estreia em Londres», 02-11-2011.
- ↑ Lusa, Agência. «Cinemateca resgata do esquecimento filmes mudos de Rino Lupo em DVD», 07-04-2017.
- ↑ Mourinha, Jorge. «A Cinemateca leva-nos ao tempo da outra senhora (com música)», 12-04-2017.
- ↑ Mourinha, Jorge. «A vida de Rino Lupo deu um filme», 09-04-2019.
- ↑ «Documentário: Lupo», 2019.
