Otwayita
![]() | |
| Fórmula química | Ni₂(CO₃)(OH)₂·H₂O |
| Epònim | Charles A. Otway |
| Localitat tipus | dipòsit de níquel d'Otway, Nullagine, East Pilbara Shire, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.DA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DA.15 |
| Heys | 11.14.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,18Å; b = 27,4Å; c = 3,22Å; |
| Color | verd |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Densitat | 3,41 g/cm³ (mesurada); 3,346 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,650 nγ = 1,720 |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Dispersió òptica | molt forta |
| Impureses comunes | Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-028 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Otw |
| Referències | [1] |
L'otwayita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor de Mr. Charles Albert Otway of Gosnells, prospector i miner que va proporcionar les primeres mostres del mineral per al seu estudi.
Característiques
L'otwayita és un carbonat de fórmula química Ni₂(CO₃)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És una espècie estretament relacionada amb la paraotwayita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'otwayita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, hidromagnesita, giorgiosita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al dipòsit de níquel d'Otway, a Nullagine, a l'East Pilbara Shire, Austràlia Occidental (Austràlia). Al mateix territori també ha estat trobada a Widgiemooltha i a Kambalda, tots dos indrets a Coolgardie Shire, així com a la mina Lord Brassey, al districte de Heazlewood, a Tasmània. A més a més d'Austràlia, l'otwayita també ha estat descrita al mont Mabilikwe, al districte de Vhembe (Limpopo, Sud-àfrica). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[2]
Referències
- ↑ «Otwayite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ «Otwayite from Eugenia Mine, Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 29 gener 2024].
