Indigirita
 Indigirita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₂Al₂(CO₃)₄(OH)₂·15H₂O |
| Epònim | Riu Indigirka |
| Localitat tipus | dipòsit d'Au-Sb de Sarylakh, Conca del riu Indigirka, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.DA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DA.65 |
| Heys | 11.7.6 |
| Propietats | |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,472 nε = 1,502 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-012 |
| Any d'aprovació | 1971 |
| Símbol | Idg |
| Referències | [1] |
La indigirita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del riu Indigirka, en el curs superior del qual es troba el dipòsit d'or i antimoni de Sarylakh, on va ser descoberta.
Característiques
La indigirita és un carbonat de fórmula química Mg₂Al₂(CO₃)₄(OH)₂·15H₂O. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la indigirita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, hidromagnesita, giorgiosita, widgiemoolthalita, artinita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1971 al dipòsit d'or i antimoni de Sarylakh, a la conca del riu Indigirka, a la República de Sakhà, a Rússia. També ha estat trobada a la mina Baccu Locci, a Villaputzu, Sardenya (Itàlia). Són els dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie.
Referències
- ↑ «Indigirite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 maig 2017].