Pachnolita
![]() | |
| Fórmula química | NaCaAlF₆(H₂O) |
| Epònim | pedra i gelada |
| Localitat tipus | dipòsit de criolita d'Ivittuut, Arsuk Fjord, Sermersooq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.04 |
| Dana | 11.6.5.1 |
| Heys | 8.6.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,117(4) Å; b = 10,414(3) Å; c = 15,680(4) Å; β = 90,37(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, blanc |
| Macles | comunes en {100} |
| Exfoliació | diferent en {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,983 g/cm³ (mesurada); 2,97 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,411 nβ = 1,413 nγ = 1,420 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1863 |
| Símbol | Phn |
| Referències | [1] |
La pachnolita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del grec πάχνη, gelada, and λίθος, pedra, en al·lusió a la seva aparença.
Característiques
La pachnolita és un halur de fórmula química NaCaAlF₆(H₂O).[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls prismàtics al llarg de [001], amb dominant {110}, estriat {001} i terminació aguda en {111}, {221} i {001}, amb secció romboïdal, de fins a 8 centímetres. També se'n troba de manera massiva, estalactítica i granular.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pachnolita pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolitionita, criolita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.
Formació i jaciments
Es forma com a producte d'alteració de la criolita i altres fluorurs d'alumini alcalins, normalment en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: criolita, thomsenolita, quiolita, elpasolita, ralstonita, sel·laïta o fluorita.[3] Va ser descoberta l'any 1863 al dipòsit de criolita d'Ivittuut, al fiord Arsuk (Sermersooq, Groenlàndia).
Referències
- ↑ «Pachnolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 març 2016].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 6 desembre 2025].
- 1 2 «Pachnolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 març 2016].
