Usovita
| Fórmula química | Ba₂CaMgAl₂F₁₄ |
|---|---|
| Epònim | Mikhail Usov (en) |
| Localitat tipus | filó de fluorita, riu Parvaya Noiba, Enisei Range, Krai de Krasnoiarsk, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.03 |
| Dana | 11.6.14.1 |
| Heys | 8.4.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,565(1) Å; b = 5,200(4) Å; c = 14,557(10) Å; β = 91,35° |
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
| Color | marró a marró fosc |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,441 nβ = 1,442 nγ = 1,444 |
| Birefringència | δ = 0,003 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | no observada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1966-038 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Usv |
| Referències | [1] |
La usovita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Mikhail Antonovich Usov (1883-1939), director de l'Institut d'Investigació Científica de Geologia de Rússia.
Característiques
La usovita és un halur de fórmula química Ba₂CaMgAl₂F₁₄. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1966. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba com a cristalls en forma de plaques allargades anèdrics, d'uns 1,5 centímetres aproximadament. Comunament es troba com a grans irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la usovita pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolitionita, criolita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, pachnolita, thomsenolita, carlhintzeïta i yaroslavita.
Formació i jaciments
Es troba en filons de fluorita en esquists quars-mica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: fluorita, calcjarlita, moscovita, torita, chamosita, hal·loysita i algunes zeolites.[2] Va ser descoberta l'any 1966 al filó de fluorita del riu Parvaya Noiba, a Enisei Range (Krai de Krasnoiarsk, Rússia). També ha estat descrita a la mina Clara, a Oberwolfach (Baden-Württemberg, Alemanya).