Palau Fivaller
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Palau | |||
| Part de | conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pl. Sant Josep Oriol, 4, Ave Maria, 1-3. Banys Nous, 17 i Palla, 4 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42578 | |||
| Id. Barcelona | 1185 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Institut Agrícola Català de Sant Isidre | |||
El Palau Fivaller o del Comte de Darnius[1] és un gran casal als carrers dels Banys Nous, 17, Ave Maria, 1-3 i la plaça de Sant Josep Oriol, 4 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2][3] Des del 1932 és la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[2][4]
Història




Segons el Cadastre de 1716, en aquest sector del carrer dels Banys Nous hi havia tres finques: la casa del doctor en drets Francesc Bonvehí, que feia cantonada amb el carreró de l'Ave Maria; la de Josep Esteve, prevere beneficiat de la Seu, que donava al fossar del Pi (actual plaça de Sant Josep Oriol); i la de Serafina Morer i de Còdol.[5] Aquesta darrera era la tia de Maria Antònia de Còdol i de Tord,[6] filla d'Arcadi de Còdol, senyor d'Ur (Cerdanya),[7] i casada amb Bernardí de Taverner i d'Ardena-Darnius, comte de Darnius i de les Illes.[8][9][6] El 1735, aquest va adquirir una altra casa a la cantonada del Fossar del Pi i el carreró de l'Ave Maria als hereus del notari Josep Forés,[10] i el 1740 va contractar amb el mestre de cases Marià Duran i el fuster Francesc Espader les obres per a unir-la al conjunt.[11][12]
Va morir el 1744 i fou succeït pel seu fill Bernat Lluís de Taberner i de Còdol (1732-1794),[6][13][7] que el 1755 hi va encarregar noves reformes a l'arquitecte Joan Soler i Faneca.[14][15] Casat amb Josefa Joaquina González de la Cámara, hereva del marquès de Villel, tingueren una filla, Maria Bernardina (1760-1834), que el 1784 es va casar amb Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru.[16][17][13][18][19] El comte va participar en la Guerra Gran contra la França revolucionària i va morir el 1794.[20] Aleshores, i després de viure uns anys a Madrid, el matrimoni s'establí al palau el 1798.[18]
El 1802, Joan Antoni de Fivaller va demanar permís per a obrir-hi balcons i eixamplar una porta destinada a cotxera,[21] i novament el 1805 per a aixecar la façana i obrir-hi una finestra.[22] L'hereu Joan Antoni de Fivaller i de Taverner es va casar a Madrid amb Soledad Centurión y Orovio, marquesa de la Lapilla, de Paredes i de Monesterio.[23] El 1808, arran de invasió napoleònica, el palau va hostatjar el general Duhesme, i després de la fugida de Joan Antoni de Fivaller, va ser ocupat pels francesos.[13][2] A més d'instar la supressió del fossar del Pi,[24] Fivaller va adquirir al notari Manuel Olzina i Martí part de la casa veïna, i el 1817 el seu procurador va demanar permís per a igualar-ne les finestres que donaven a la nova plaça a les del palau.[25] El 1829, va rebre el títol de duc d'Almenara Alta,[17][26][19] i el 1830 va demanar permís per a reformar la façana segons el projecte de Jaume Valls.[27]
Joan Antoni de Fivaller i de Bru va morir a Teià el 3 de gener del 1846,[28] i el 1856 el seu fill Joan Antoni de Fivaller i de Taverner va llogar el pis principal a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[4] Exiliat a Ciutadella de Menorca, va morir el 22 de juny del 1874, nomenant hereu al seu nebot Josep Maria de Fivaller i de Vélaz, enginyer forestal,[29] però la seva filla Mercè Bernardina de Fivaller i Centurión, marquesa de la Lapilla, de Paredes i de Monesterio, casada amb el menorquí Gabí de Martorell i Martorell, marquès de l'Albranca,[30] en va impugnar el testament.[31] Josep Maria de Fivaller, aleshores president de l'Institut, va morir a Barcelona el 6 de juny del 1876,[32][33] i Mercè Bernardina en va procedir al desnonament, fent reformar el palau el 1878.[4][2]
Finalment, el 1932, l'Institut va adquirir-lo per 230.000 pessetes[4] a la marquesa Anna Àgata de Martorell i de Fivaller.[34]
Descripció
Consta de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada a doble vessant.[2]
La façana principal és la que dona a la plaça. A la planta baixa hi ha sis portes, les quatre dels extrems són allindades i les dues centrals una és més petita d'arc de mig punt i l'altra d'arc escarser. Aquesta última era la porta de carruatges i enllaça amb el pati interior. Als pisos superiors les obertures segueixen els mateixos eixos longitudinals que els de la planta baixa. al primer pis s'obren balcons individuals, excepte un doble, i les obertures són allindanades. A la planta baixa i al primer pis el parament és de carreus encintats excepte els carreus que emmarquen les obertures. Al segon pis s'obren finestres allindades amb l'ampit motllurat i a sobre, excepte a les dels extrems, hi ha petits respiralls per les golfes. En aquesta planta el parament està arrebossat i pintat. Corona la façana el ràfec de la teulada decorat amb un doble fris de dentellons.[2] A la façana del carrer dels Banys Nous s'hi obren grans portals, dels quals destaca el principal d'arc rebaixat motllurat.[2]
Al pati s'accedeix mitjançant un llarg tram voltat, ja que es troba més a prop de la façana de Banys Nous, que originàriament era la principal, que de l'accés actual a la plaça de Josep Oriol. Una escala descoberta porta fins a la planta noble on hi ha una porta amb la llinda decorada amb un gran escut flanquejat per dos lleons rampants i un elm amb plomes a la part superior. L'escala es recolza sobre un arc rampant. Davant hi ha un gran arc rebaixat amb pilastres dòriques i al costat un altre arc rebaixat, molt més estret, amb pilastres dòriques que dona accés a l'escala.[2]
Referències
- ↑ Diario de Barcelona, 05-01-1815, p. 24.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Palau Fivaller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Palau Fivaller». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 «Cien años de agricultura». Destino, 02-06-1951, p. 7-8.
- ↑ «Repartiments corresponents al barri 7è. (Repartiment de cases)». Cadastre I-56, f. 27-27v. AHCB, 1716.
- 1 2 3 Alegato juridico por don Josef de Ardena y Darnius, Çabastida y Cartellá Baron del Albi &c. con el egregio Conde de Darnius y de las Illas, en la Real Audiencia. Barcelona: Impremta de Francesc Surià i Burgada, 20-05-1776, p. 5.
- 1 2 Molas i Ribalta, 2000, p. 318.
- ↑ Creixell i Cabeza, 2005, p. 364.
- ↑ «Comtat de les Illes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Repartiments corresponents al barri 7è. (Repartiment de cases)». Cadastre I-56, f. 34. AHCB, 1716.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/8, f. 91-91v i 96-96v, 11-05-1740.
- ↑ Creixell i Cabeza, 2005, p. 182-183.
- 1 2 3 Molas i Ribalta, 1999, p. 24.
- ↑ «Institut Agrícola Català de Sant Isidre». Gràfics 06255. AHCB, 21-03-1755.
- ↑ «Institut Agrícola Català de Sant Isidre». Gràfics 06256. AHCB, 21-03-1755.
- ↑ «Desposorios de Don Juan Antonio Fivaller con Doña María Bernardina de Ardena». DIVERSOS, Sástago,215 (Lío J), nº 054. Arxiu de la Corona d'Aragó, 11-07-1784.
- 1 2 «Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 Molas i Ribalta, 2000, p. 319.
- 1 2 Gallart Ferández i Lladonosa Giró, 2024, p. 62.
- ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 320.
- ↑ «(Joan Antoni de Fiveller i Bru). Marquès de Villel i comte de Darnius. Banys (davant del cementiri del Pi). Casa. Obrir balcons i eixamplar una porta per destinar-la a cotxera». C.XIV Obreria C-89/1802-139. AHCB, 15-11-1802.
- ↑ «Tomàs Sancho. Apoderat de (Joan Antoni de Fiveller i Bru). Marquès de Villell i comte de Darnius. Plaça de Sant Josep Oriol (davant del cementiri de Santa Maria del Pi). Casa. Aixecar la façana i obrir una finestra». C.XIV Obreria C-97/1805-109. AHCB, 17-07-1805.
- ↑ Molas i Ribalta, 1999, p. 30.
- ↑ Molas i Ribalta, 1999, p. 31.
- ↑ «Joan Baptista Maymó i Soriano. Procurador del marquès de Villel i comte de Darnius. Plaça del Beat Oriol. Casa. Modificar les obertures per igualar-les a les existents». C.XIV Obreria C-109/1817-045. AMCB, 10-06-1817.
- ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 329.
- ↑ «(Joan Antoni Fiveller-Clasquerí). Duc d'Almenara Alta. Palla i Banys Nous. Casa. Obrir una finestra, eixamplar el portal i reubicar una finestra i un balcó». C.XIV Obreria C-144/1830-210. AHCB, 19-11-1830.
- ↑ Gallart Ferández i Lladonosa Giró, 2024, p. 63.
- ↑ «Anuncios judiciales». Diario de Barcelona (edición mañana), 04-10-1874, p. 9583-9584.
- ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 323.
- ↑ «Anuncios judiciales». Diario de Barcelona (edición mañana), 27-08-1874, p. 8004.
- ↑ «Barcelona». Diario de Barcelona (edición mañana), 07-06-1876, p. 6578-6579.
- ↑ «Fivaller de Vélez, Josep Maria».
- ↑ «Servicios públicos». Gaceta municipal de Barcelona, 23-11-1942, p. 578.
Vegeu també
Bibliografia
- Creixell i Cabeza, Rosa. Cases grans. Interiors nobles a Barcelona 1739-1761. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art (tesi doctoral), 14-12-2005.
- Gallart Fernández, Felip; Lladonosa Giró, Vicent «El casal de Margalef, la seva capella, els Fiveller i el ducat d’Almenara Alta». Mascançà: revista d'estudis del Pla d'Urgell, núm. 15, 2024, p. 55-64.
- Molas i Ribalta, Pere. Comte de Darnius, Marquès de Villel, Ducs d'Almenara Alta. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1999.
- Molas i Ribalta, Pere «Els comtes de Darnius (segles xvii-xviii)». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XVIII, 2000, p. 313-324.
- Morales Roca, Francisco José «Historia de la ilustre Casa de Fivaller». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, IX, 1981, p. 305-346.
Enllaços externs
- «Palau Fivaller». Guia temàtica Biblioteca ETSAB:.


