Palau Bru

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Bru
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Façana del passeig de Colom Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1994 renovació Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPg. Colom. 6 / Marquet, 6 / Mercè, 32-34 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 52″ E / 41.380623°N,2.181145°E / 41.380623; 2.181145
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC41169 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona376 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantSocietat General d'Autors i Editors Modifica el valor a Wikidata

El Palau Bru és un edifici situat al passeig de Colom, 6 i els carrers de Marquet, 6 i de la Mercè, 32-34 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

A finals del segle xvi o principis del xvii, l'antic casal gòtic del carrer de la Mercè[a] va ser reformat i ampliat en profunditat.[2] En aquesta època pertanyia al botiguer de teles ennoblit de Vic Bernardí de Granollacs i de Pons,[8] que va morir l'agost del 1612, i el seu inventari post mortem, fet a instàncies de la vídua Caterina Prats i l'hereu Miquel Joan de Granollacs i Prats, el descrivia com «unas casas grans ab un portal en la carrera publica obrint [...] y ab dos botigas detras de aquellas ab dos portals vers la marina obrint que el dit qº Sr Bernadi Granollachs possehia en lo carrer de la merce».[9] En un camarí o capella hi havia 10 pintures de tema religiós, a més de 13 relleus d'alabastre; en una altra estança, hi havia 45 quadres de temes variats, entre els quals destacaven 18 reis d'Aragó.[9][10][11] També hi havia 34 tapissos, entre els quals 10 draps de ras amb la història del rei Cir.[9][12]

Posteriorment, la finca va passar a mans del seu nebot Francesc Bru i de Granollacs, que va heretar el negoci de comerç i banca del seu pare Jaume Bru i Pobla (†1607),[13][14] així com els títols de senyor del castell de Tona i dels delmes de Sant Esteve de Granollers, i el 1609 es va casar amb la seva cosina Peronella Granollacs i de Peixau (†1639).[15] Va ser succeït pel seu fill Josep Bru i de Granollacs,[16] que el 1653 va ser ennoblit per Felip IV com a recompensa per la seva fidelitat durant la Guerra dels Segadors,[17] i el 1671 hi va obtenir un permís d'obres.[18] Casat amb Teresa de Canta i Oms, hereva d'una família de donzells de Perpinyà emparentada amb els Oms, barons de Santa Pau, fou succeït pel seu fill Lluís de Bru i de Canta,[19][16] que va formar part del primer govern municipal borbònic del 1714.[20]

El seu fill Ramon de Bru i de Copons es va casar amb Maria Teresa Descatllar de Besora i de Reard,[21] i fou succeït per la seva filla Maria Antònia de Bru i Descatllar de Besora, que el 1751 es va casar amb Joan de Fivaller i de Rubí.[20][22] El 1772, aquest va demanar permís per a reformar la façana del carrer de la Mercè,[23] i novament entre 1780 i 1793 per a fer-hi diverses reformes.[24][25][26] El 1807, el seu fill Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru (1758-1846), per matrimoni marquès de Villel i comte de Darnius,[27] va demanar permís per ampliar l'edifici del carrer de la Mercè, segons el projecte del mestre de cases Jaume Valls.[28]

Joan Antoni de Fivaller va morir a Teià el 3 de gener del 1846,[29] i fou succeït pel seu fill Joan Antoni de Fivaller i de Taverner. Exiliat a Ciutadella de Menorca, va morir el 22 de juny del 1874, nomenant hereu al seu nebot Josep Maria de Fivaller i de Vélaz, enginyer forestal,[30] però la seva filla Mercè Bernardina de Fivaller i Centurión, marquesa de la Lapilla, de Paredes i de Monesterio, casada amb el menorquí Gabí de Martorell i Martorell, marquès de l'Albranca,[31] en va impugnar el testament.[32] Josep Maria de Fivaller va morir a Barcelona el 6 de juny del 1876,[33][34] i el palau va passar a mans de Mercè Bernardina.[35]

El 1994, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) va encarregar als arquitectes Rafael de Cáceres Zurita, Esteve i Robert Terradas Muntañola la reforma del palau per a allotjar-hi la nova seu de l'entitat. Es va unificar la cornisa a la façana del passeig de Colom, que sobresortia als extrems com una mena de torres, i es va cobrir el pati amb una claraboia lleugera.[1]

Intervencions arqueològiques

El 1995, Emili Revilla i Cubero va dirigir l'obertura de 8 sondejos al llarg de tota la planta baixa, amb mides que oscil·laven entre 2 i 3 m de costat i una fondària màxima d'1,90 m. La intervenció hi va permetre documentar diversos fonaments i clavegueres d'època contemporània, a més d'un pou i altres fonaments de mur que semblaven més antics, bastits amb morter de calç de color taronja. Al fons de les cales es va trobar un estrat de sorres corresponent a la platja d'època romana, amb materials d'aquesta cronologia.[36]

Façana del passeig de Colom abans de la reforma
Façana del carrer de la Mercè, fent angle amb el carrer de Marquet
Quarteró núm. 6 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

Consta de planta baixa, entresòl i tres pisos amb terrat, i està organitzat al voltant d'un pati. Les façanes (excepte a l'edifici nou del carrer de la Mercè) són de pedra amb junta sobresortida formant una retícula regular a trencajunts. Les finestres són de línies molt simples amb llindes i brancals rectes sense cap mena de decoració. La cornisa és homogènia en tot el perímetre i de línies senzilles, i es recolza en permòdols tríglifs amb decoracions clàssiques.[1]

La façana del passeig de Colom és la més senyorial i està formada per un basament de grans dimensions, on s'integra el gran portal d'entrada i un entresòl. A partir d'aquest basament i separat per la renglera de balcons del primer pis es desenvolupa la resta de la façana amb un pla llis d'obra de carreus de pedra. La composició d'obertures mostra una curiosa relació de plens i buits emfatitzant el primer pis com la planta noble molt oberta disposant cinc balcons de gran alçada amb els seus balcons individuals. Aquests últims estan tan junts que es visualitzen com un balcó corregut que fins i tot dona la volta a la cantonada. La planta segona potencia el ple de la façana al només disposar de dues balconeres de dimensions més reduïdes en cada extrem. Per la seva banda la tercera planta torna a disposar cinc finestres petites formant un ritme força regular.[1] La façana lateral al carrer de Marquet arriba a tenir fins a sis eixos de finestres, tot i que no arriben a ser regulars, segurament per la distribució complicada de les plantes inferiors.[1] La façana al carrer de la Mercè té set eixos d'obertures (tres a l'edifici antic i quatre al nou), amb un portal de pedra d'arc escarser de fals regràs a l'edifici antic,[1] i un de llinda plana i dos d'arc carpanell al nou. Els balcons són de llosana de pedra i les baranes de ferro amb composició molt simple.[1]

Els portals d'accés de les dues façanes oposades són destacables per la dimensió de l'obertura i de les seves dovelles, que es fusionen elegantment amb els carreus dels brancals. Aquests portals tenen comunicació amb el pati central a través d'una combinació de voltes de canó rebaixades i altres de quatre punts d'arc escarser, modulades amb arcs faixons. L'escala monumental de pedra arrenca d'un lateral del passatge interior.[1]

Notes

  1. ↑ Segons la documentació notarial, va pertànyer al mercader Berenguer Simon[3] (segle xiv),[4] i posteriorment, al també mercader Guillem Pujades,[3] membre d'una família d'Alella i que fou cònsol de mar, síndic de Barcelona a Corts, i conseller, algutzir i ambaixador del rei Martí l'Humà.[5][6] El seu fill Francesc va continuar els negocis familiars i es va casar amb Elisabet de Casasaja, membre d'una altra família burgesa barcelonina, amb qui va tenir diversos fills, entre els quals hi havia Tomàs Pujades,[3] oficial reial adscrit al servei de la reina Joana Enríquez (1462).[5][6] Aquest va ser succeït pel cavaller Tomàs de Pujades,[3] que va lluitar a Tunis amb Carles V i el 1537 va protagonitzar un enfrontament amb Enric de Sentmenat al festival de Montcada.[7]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Palau Bru». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 «Palau Bru (seu actual de la Societat d'Autors». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. 1 2 3 4 AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, manual 1.106/3, f. 343-348, 21-09-1773. Venda d'una casa al carrer de les Polleres pels cònjuges Joan Aubert i Gertrudis de Serrat i Trillas al comerciant matriculat Josep Molins de Torrell.
  4. ↑ Marsá, Francisco. Onomástica barcelonesa del siglo XIV. Universitat de Barcelona, 1977, p. 201. ISBN 84-600-0875-4.
  5. 1 2 Cifuentes i Comamala, Lluís. «Nicolau Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar (1455-1458)». Història de Catalunya i dels seus presidents. Grup Enciclopèdia.
  6. 1 2 Graupera Graupera, Joaquim. «La burgesia urbana barcelonina com a nous promotors. La primeria del gòtic al Maresme en el s.XIV». A: L'art gòtic al Baix Maresme (segles XII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Mataró: Departament d'Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona (tesi doctoral), 2011, p. 62-63.
  7. ↑ Casals, 2017, p. 224.
  8. ↑ García Espuche, 1999, p. 157.
  9. 1 2 3 AHPB, notari Francesc Blanc, 560/73, f. 145-152v, 30-08-1612.
  10. ↑ Pérez Latre, 2010, p. 462.
  11. ↑ Garganté Llanes, 2015, p. 420.
  12. ↑ Carbonell i Buades, 1995, p. 156.
  13. ↑ García Espuche, 1999, p. 288.
  14. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 260.
  15. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 264-265.
  16. 1 2 Garcia Espuche, 2020, p. 266.
  17. ↑ Reixac i Puig, 2006, p. 121.
  18. ↑ Perelló Ferrer, Antònia Maria. L'arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 398. ISBN 978-8478267644.
  19. ↑ Reixac i Puig, 2006, p. 238.
  20. 1 2 Molas Ribalta, 1999, p. 20.
  21. ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 33.
  22. ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 32.
  23. ↑ «Joan de Fivaller i Rubí. Mercè. Variar obertures». C.XIV Obreria C-1/1772-34. AHCB, 08-05-1772.
  24. ↑ «Juan de Fivaller i Rubí. Mercè. Casa. Canviar les fustes d'un teulat i fer finestres». C.XIV Obreria C-24/1780-222. AHCB, 16-11-1780.
  25. ↑ «Juan de Fivaller i Rubí. Carreró sense nom. Casa. Arreglar un mirador del primer pis». C.XIV Obreria C-28/1782-6. AHCB, 08-01-1782.
  26. ↑ «Juan de Fivaller i Rubí i Maria Antonia de Fivaller i Brú. Mercè, Marquet i Muralla del Mar. Casa. Obrir uns balcons i finestres i construir miradors. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-32/1783-121. AHCB, 23-07-1783.
  27. ↑ «Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  28. ↑ «(Joan Antoni de Fiveller i Bru). Marquès de Villel i comte de Darnius. Mercè. Casa. Refer una part de la façana, aixecar-la i posar alguns balcons». C.XIV Obreria C-102/1807-038. AHCB, 21-04-1807.
  29. ↑ Gallart Ferández i Lladonosa Giró, 2024, p. 63.
  30. ↑ «Anuncios judiciales». Diario de Barcelona (edición mañana), 04-10-1874, p. 9583-9584.
  31. ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 323.
  32. ↑ «Anuncios judiciales». Diario de Barcelona (edición mañana), 27-08-1874, p. 8004.
  33. ↑ «Barcelona». Diario de Barcelona (edición mañana), 07-06-1876, p. 6578-6579.
  34. ↑ «Fivaller de Vélez, Josep Maria».
  35. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 393.
  36. ↑ «Passeig Colom 6». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

  • «Seu de la SGAE». arquitecturacatalana.cat. Centre Obert d'Arquitectura.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.