Pantògraf

Per a altres significats sobre el pantògraf ferroviari, vegeu «Pantògraf (ferrocarril)».
Pantògraf estàndard: pivots estacionaris i no estacionaris.

Un pantògraf (de les arrels gregues παντ, tot, i γραφ, dibuix, imatge) és un mecanisme articulat basat en les propietats dels paral·lelograms; aquest instrument disposa d'unes varetes connectades de tal manera que es poden moure respecte d'un punt fix (pivot).[1]

Invenció

La seva teoria es descriu en els principis de Descartes sobre els paral·lelograms i va ser ideat el 1603 pel sacerdot jesuïta germànic Christoph Scheiner,[2] té aplicacions en diversos camps de la mecànica, en mecanismes com ara el pantògraf de ferrocarril, el gat hidràulic, el pantògraf d'oxitall, o com a instrument de dibuix.

Pantògraf de dibuix

Antic pantògraf de dibuix.

El pantògraf de dibuix és un aparell de dibuix el principi del qual és utilitzar una imatge guia per a efectes d'ampliar-la, generalment usat en el dibuix de plànols, consta d'un pivot i un encreuament de pals de fusta o metall. És la base de la pantografia.

El pantògraf, com a instrument de dibuix, permet copiar una figura o reproduir-la a una escala diferent. Per aconseguir dibuixos a diferent escala es varia la distància entre els punts d'articulació (ròtules), conservant sempre la condició de paral·lelisme entre les varetes, dues a dues.

L'aparell es basa en els principis del pantògraf i consisteix en un paral·lelogram articulat que serveix per dibuixar una figura homotètica a una usada de referència. Aquest té com a finalitat l'ampliació d'un dibuix o geometria.

Per dibuixar, es fixa el pivot, i es desplaça el punt de referència sobre el dibuix original, un llapis situat en el punt de copiar reprodueix la imatge a una escala més gran, que ve determinada per la relació de distàncies P-PR i P-PC.

Canviant el punt de referència pel punt de copiat es reprodueix la imatge a una escala menor.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.149. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
  2. ↑ Scheiner, Christoph. Christophori Scheiner, ..., Pantographice, seu ars delineandi res quaslibet per parallelogrammum lineare seu cavum, mechanicum, mobile: libellis duobus explicata, et demonstrationibus geometricis illustrata (en llatí). Grignani, 1631.

Enllaços externs