Paraniïta-(Y)

Infotaula de mineralParaniïta-(Y)

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₂Y(WO₄)₂(AsO₄)
EpònimFausto Parani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusàrea del mont Cervandone, Devero Alp, Baceno, vall de Devero, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.GA.15
Nickel-Strunz 9a ed.7.GA.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana49.4.7.1
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 5,135(1) Å; c = 33,882(5) Å;
Grup puntual4/m - dipiramidal
Colorgroc crema
Lluïssoradamantina, vítria
Diafanitattranslúcida
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,870 nε = 1,920
Birefringènciaδ = 0,050
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1992-018
SímbolPrn-Y Modifica el valor a Wikidata

La paraniïta-(Y) és un mineral de la classe dels sulfats.

Característiques

La paraniïta-(Y) és un sulfat de fórmula química Ca₂Y(WO₄)₂(AsO₄).[1] Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troben els cristalls en brut, de fins a 3 mil·límetres, en forma de bipiràmides allargades.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paraniïta-(Y) pertany a «07.G - Molibdats, wolframats i niobats, sense anions addicionals o H₂O» juntament amb els següents minerals: fergusonita-(Ce), fergusonita-(Nd), fergusonita-(Y), powel·lita, scheelita, stolzita, wulfenita, formanita-(Y) i iwashiroïta-(Y).

Formació i jaciments

És un mineral molt rar que es troba en fissures al gneis en una zona anormalment alta en arsènic. També es troba com inclusions en scheelita-powel·lita en petites venes de quars-dolomita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: scheelita–powel·lita, beril, romeïta, betafita, fluorapatita, bergslagita, barita, dolomita i quars.[2]

Va ser descoberta a l'àrea del mont Cervandone, a Baceno, província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a la Costa Balzi Rossi, a Magliolo (Ligúria, Itàlia) i a dues localitats suïsses: Schmorrasgrat-South i la mina Fianel, ambdues a la vall de Ferrera (Grisons).[3]

Referències

  1. ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 91». Mineralogical Magazine, 29 maig 2026, p. 1–6. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10236 [Consulta: 30 maig 2026].
  2. 1 2 «Paraniite-(Y)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 novembre 2015].
  3. ↑ «Paraniite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].