Pare de la neu
| Tipus | entitat mitològica  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Pseudònim | Andreu, Pare de la Neu |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Domini | neu |
El Pare de la neu és un personatge de la mitologia catalana, considerat com la causa de les nevades des de la fi de novembre.[1] A la Garrotxa se li diu "Andreu, Pare de la Neu".[2][3][4]
Creences
El 30 de novembre, dia de Sant Andreu[3] —en altres fonts, pels volts del mes de febrer–, organitza una gran festassa amb molts banquets, danses i xerinola a la qual són convidats una gran multitud d'éssers fantàstics d'una i altra banda dels Pirineus. Uns mesos abans, els seus servidors plomen grans quantitats d'oques —segons Marcel Casellas són gallines[5]—, que són el principal component dels tiberis. Aquestes plomes cauen a terra i així és com queda tot nevat.[2]
| « |
|
» |
| — Jaume Arnella, El Pare de la Neu.[6] | ||
Referències
- ↑ Busquets i Molas, Esteve «El sant de la neu» (PDF). Catalunya Cristiana, 04-12-1988, p. 23.
- 1 2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Barcelona: Salvat, 1984, p. 747. ISBN 8434536730 [Consulta: 23 abril 2019].
- 1 2 Casademont, Emili «Sagàs, el primer poble català». Diari de Girona, 29-11-2009.
- ↑ Martín Sánchez, Manuel. «Andreu». A: Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). Madrid: EDAF, 2002, p. 303. ISBN 9788441410534.
- ↑ Casellas, Marcel. «L'aloja». viasona.cat. Discmedi, 2016. [Consulta: 23 abril 2019]. «Qui la ballarà, l'Aloja? El Pare de la Neu plomant gallines?»
- ↑ Amrnella, Jaume «El Pare de la Neu». Vallesos, 4, 2012.