Paris Lees

Plantilla:Infotaula personaParis Lees
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1986 Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Hucknall (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióHolgate Academy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, activista pels drets LGBT, activista, editora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnada perrobatori Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm6065452 TMDB (persona): 2180898 FilmAffinity (persona): 452652886
Facebook: ParisLeesOfficial X: ParisLees Instagram: paris.lees Threads: paris.lees Youtube (canal): UCpvwUNu6K00wXgJtSDA-TkQ Modifica el valor a Wikidata

Paris Lees (Hucknall, 1986) és una escriptora, periodista, presentadora i activista anglesa.[1][2][3] Va encapçalar la Llista rosa de The Independent on Sunday de 2013, va quedar en segon lloc a la Llista arc de Sant Martí del 2014 i va rebre el Premi al Model Positiu LGBT als Premis Nacionals a la Diversitat del 2012.[1][4][5][6] Lees va ser la primera columnista transgènere de Vogue i la primera dona transgènere a presentar programes a BBC Radio 1 i Channel 4.[7] El seu primer llibre, What It Feels Like For a Girl, va ser publicat per Penguin el 2021 i adaptat a una sèrie de televisió el 2025.[8][9]

Primers anys i educació

Lees va néixer i créixer a Hucknall (Nottinghamshire).[10][11] La seva mare, Sally, la va donar a llum a 17 anys.[12] El seu pare, Daren Lees,[12] treballava de porter.[13] Els seus pares es van separar quan era un nadó.[12] La tieta de Lees i la seva àvia van ajudar a criar-la.[12] Lees es descriu a si mateixa com a persona amb dificultats de comportament de petita. A 9 anys la seva mare la va enviar a viure amb el seu pare. A l'escola, Lees va patir assetjament escolar sever, tot i que va obtenir bons resultats al Certificat General d'Educació Secundària.[13] Va començar a tenir relacions sexuals amb homes a canvi de diners a 14 anys. Lees ha declarat que reconeix que aquella experiència era una violació infantil, tot i que no en aquell moment no va ser capaç de veure-ho.[3]

A 16 anys, Lees es va mudar de casa del seu pare.[13] Més tard, Lees va cometre un robatori, pel qual va complir vuit mesos de presó, començant a 18 anys. Lees va dir més tard: «Havia abandonat la universitat. Bàsicament, havia descarrilat perquè tenia por d'anar a la presó. Vaig acabar prenent moltes drogues».[11] Mentre era a la presó, Lees va decidir canviar: «Només pensava: "Soc aquest adolescent ximple en una cel·la de presó que ha comès un error enorme i vull ser aquesta persona feliç"». Després de ser alliberada de la presó abans d'hora, Lees va estudiar per assolir el nivell A, que són els títols que poden aconseguir-se als dos darrers anys de l'ensenyament secundari.[13]

Lees es va mudar a Brighton, una ciutat notablement amigable amb les comunitats LGBT, per estudiar anglès a la universitat. Poc després de mudar-se, Lees va començar a identificar-se públicament com a dona. «En l'espai de sis setmanes vaig passar de viure a Nottingham com a noi [...] a viure a Brighton com a noia».[11] Va rebre una derivació a la Clínica d'Identitat de Gènere de Charing Cross, on va rebre tractament hormonal per començar la seva transició de gènere.[14]

Carrera professional

Periodisme i presentació

Lees es va traslladar a Londres per començar la carrera periodística després de graduar-se a la universitat.[3]

Va fundar la primera revista britànica dirigida a la comunitat trans, META,[5] i va ser l'editora adjunta en funcions de Gay Times.[15] També va escriure columnes tant a Gay Times com a Diva,[16] i va ser la primera noia trans de portada de Diva.[1][11]

Lees també ha escrit per a diaris i revistes, com ara The Independent, The Guardian, The Daily Telegraph, PinkNews i Vice,[15][16][17][18][19] així com per a Channel 4 News.[20]

Lees va treballar com a presentadora de televisió i ràdio, i va ser la primera dona trans presentadora tant de la BBC Radio 1 com de Channel 4.[1][11] A Radio 1, va produir un documental titulat «The Hate Debate» per a BBC Radio 1's Stories en què tractava les actituds envers els grups minoritaris, juntament amb el racisme, l'homofòbia, la transfòbia i la islamofòbia.[19] Els crítics van elogiar Lees per fer «una bona feina provocant els seus oients»[21] i per semblar «genuïnament interessada en les opinions dels joves que entrevistava».[22] El va seguir un segon documental a la mateixa franja, «My Transgender Punk Rock Story», entrevistant l'estrella de rock transgènere Laura Jane Grace i introduint al públic adolescent els conceptes trans d'identitat tant dins com fora del binarisme. També va presentar l'episodi «Trans» de The Shooting Gallery de Channel 4.[23]

El 25 d'octubre de 2013, Lees va participar com a panelista a l'esdeveniment 100 Women de la BBC.[24] El 31 d'octubre, Lees es va convertir en la primera tertuliana obertament trans a aparèixer al programa Question Time de la BBC, per la qual cosa va rebre diversos elogis, entre els quals hi havia els de l'exviceprimer ministre John Prescott i la vicepresidenta del Partit Laborista Harriet Harman.[25]

El 2018, Lees va ser nomenada la primera columnista trans de Vogue.[7]

El 2021, Penguin va publicar el primer llibre de Lees, What It Feels Like For A Girl, unes memòries basades en la vida de Lees entre els 13 i els 18 anys, començant el 2001. Al llibre, Lees utilitza el personatge fictici de Byron com a forma d'escriure sobre el seu jo anterior a la transició.[8] Lees s'havia acostat a Penguin amb la idea del llibre el 2013, i tenia la intenció original d'escriure una autobiografia més convencional.[3] El 2025, es va estrenar una sèrie de televisió basada en el llibre a BBC Three.[26]

Activisme

Lees, treballant amb Trans Media Watch, va pressionar Channel 4 per retirar material transfòbic de les seves emissions[4] i va consultar amb el canal per al seu documental My Transsexual Summer.[27][28] Ha treballat amb diversos mitjans de comunicació per guiar la cobertura de persones transgènere; en la seva cobertura dels premis Llista rosa de 2013, The Independent on Sunday va publicar: «Els nostres jutges van assenyalar que la cobertura del Daily Mail sobre temes trans ha millorat notablement des que va dinar amb el seu editor en cap».[1]

Lees treballa amb All About Trans, un projecte que intenta connectar periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació amb persones transgènere.[11][29]

El 2013, Lees va encapçalar la Llista rosa de The Independent on Sunday, i la van nomenar com la figura lesbiana, gai, bisexual o transgènere més influent del Regne Unit; també va ser jurat d'aquest premi el 2011 i el 2012.[1][11]

Lees va assegurar que les xarxes socials eren una eina clau perquè les persones transgènere milloressin el seu reconeixement social:

« (anglès) People have been taking the piss out of trans people for 60 years. The narrative on trans issues has been controlled by people who have no understanding of them. Social media is about us grabbing the narrative back and telling our own stories – this is our reality, this is what we go through and this is what matters to us. We're here, we're in your face, we definitely exist. That's the most important thing – realising we exist. (català) La gent s'ha estat burlant de les persones trans durant 60 anys. La narrativa sobre els temes trans ha estat controlada per gent que no els entén. Les xarxes socials consisteixen a recuperar la narrativa i explicar les nostres pròpies històries: aquesta és la nostra realitat, això és el que passem i això és el que ens importa. Som aquí, estem davant vostre, definitivament existim. Això és el més important: adonar-nos que existim. »
— Lees[30]

 

Paris Lees, el 2014.

Lees també va expressar objeccions a #fuckcispeople, una controvertida etiqueta de tendència a la xarxa social Twitter que es referia a les persones cisgènere, que considerava contraproduent: «És molt millor participar en un diàleg positiu que a través d'un insult furiós».[31]

L'11 d'agost de 2014, Lees havia de sortir en antena al programa BBC Newsnight dedicat a l'impacte de la sortida de l'armari de Kellie Maloney com a dona trans. Tanmateix, Lees es va negar a formar part del programa, ja que va tuitar: «He rebutjat BBC Newsnight perquè no estic preparada per entrar en un debat fabricat sobre el dret de les persones trans a existir/expressar-se».[32]

El novembre de 2014, Lees va aparèixer al fulletó televisiu Hollyoaks, on es va interpretar a si mateixa i a una amiga del personatge transgènere Blessing Chambers, interpretat per Modupe Adeyeye.

El maig de 2016, Lees, juntament amb Brooke Magnanti, va ser convocada a declarar sobre les condicions de les treballadores sexuals davant la Comissió Selecta d'Afers Interiors del Parlament del Regne Unit que investigava les lleis de prostitució a la Gran Bretanya.[33]

El juny de 2020, Lees va convidar J. K. Rowling a dinar, després que acabés el confinament per la COVID-19, per presentar-li algunes persones trans, arran dels comentaris de l'autora sobre les persones transgènere.[34]

Vida personal

Lees s'ha identificat públicament com a dona trans bisexual i com a feminista.[19][35] Lees ha escrit sobre com, en els primers dies de la seva transició de gènere, va rebre insults per no fer-se passar per dona.[30]

En resposta a l'anunciada transició de gènere de Chelsea Manning, Lees va revelar que, d'adolescent i abans de la seva transició, havia anat a la presó per robatori. Lees, que aleshores vivia com un home gai efeminat, va dir sobre l'experiència que «semblar un noi femení en un institut ple de nois bruts no era gens divertit», però que la presó era menys violenta que l'escola perquè els altres presos estaven més disposats a fer-se mal a ells mateixos que als altres.[36]

Després de la seva sortida de la presó i de ser denegada per a una feina a temps parcial contestant trucades telefòniques, Lees va descriure haver tingut una epifania: «Quan em vaig adonar que m'agradaria canviar la societat, no jo mateixa, totes aquestes coses bones han entrat a la meva vida».[11] Posteriorment, va ser derivada a la clínica d'identitat de gènere de l'hospital de Charing Cross i va conèixer el seu xicot poc després de començar la teràpia de reemplaçament hormonal.[11]

El 2018 es va convertir en la primera dona obertament trans que va aparèixer a la Vogue britànica.[37] Més endavant, el novembre de 2018 va esdevenir columnista de la Vogue britànica.[38]

També va ser la primera presentadora obertament trans a BBC Radio 1 i Channel 4.[39]

Bibliografia

  • What It Feels Like For A Girl (2021)[40]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 «The Independent on Sunday's Pink List 2013» (en anglès). The Independent, 13-10-2013. Arxivat de l'original el 2013-10-14.
  2. ↑ «Life as a trans woman». BBC, 04-02-2018. Arxivat de l'original el 7 March 2023. [Consulta: 17 febrer 2021].
  3. 1 2 3 4 «Paris Lees: 'It drives me crazy when people introduce me as a trans activist'» (en anglès). The Guardian, 22-05-2021. Arxivat de l'original el 24 May 2024. [Consulta: 26 maig 2021].
  4. 1 2 «Trans role models: Janet Mock, Paris Lees, CN Lester and Luke Anderson» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-10-16. [Consulta: 31 octubre 2025].
  5. 1 2 «Paris Lees | National Diversity Awards» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2014-05-15. [Consulta: 31 octubre 2025].
  6. ↑ «Rainbow List 2014, 1 to 101» (en anglès). The Independent, 09-11-2014. Arxivat de l'original el 2015-05-03.
  7. 1 2 «Paris Lees is Vogue's first trans columnist» (en anglès). , 30-11-2018.
  8. 1 2 Dazed. «Paris Lees: 'I'm refusing the trans misery narrative'» (en anglès). Dazed, 27-05-2021. Arxivat de l'original el 23 June 2021. [Consulta: 19 juny 2021].
  9. ↑ «BBC announces cast for What It Feels Like For A Girl» (en anglès). www.bbc.co.uk. [Consulta: 3 juny 2025].
  10. ↑ Sandeman, Kit «Hucknall-born Paris Lees will be first trans-woman to be named in Vogue's 100 most influential». Nottingham Post, 04-01-2018.
  11. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «From prison to transgender role model» (en anglès). BBC News. Arxivat de l'original el 2013-10-29.
  12. 1 2 3 4 Taylor, Interviews by Jeremy «Relative Values: I was once Mum's son... now I'm her daughter» (en anglès). .
  13. 1 2 3 4 «From bullied child to transgender woman: my coming of age | Paris Lees» (en anglès). The Guardian, 15-12-2013. Arxivat de l'original el 24 May 2024. [Consulta: 20 juny 2021].
  14. ↑ «Paris Lees: From prison to transgender role model». BBC News, 27-10-2013.
  15. 1 2 «Paris Lees» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2013-10-17. [Consulta: 31 octubre 2025].
  16. 1 2 «Paris Lees on The Independent» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 31 octubre 2025].
  17. ↑ «Articles written by Paris Lees». .
  18. ↑ «Paris Lees | VICE» (en anglès). VICE. Arxivat de l'original el 2013-10-17.
  19. 1 2 3 «Radio 1's first trans woman presenter: hating is a national sport - Telegraph» (en anglès). Telegraph.co.uk. Arxivat de l'original el 2013-07-23.
  20. ↑ «Positively wild: Lou Reed and transgender visibility - Channel 4 News» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-10-30. [Consulta: 31 octubre 2025].
  21. ↑ Iqbal, Nosheen «Radio 1 Stories: The Hate Debate; Neverwhere – radio review» (en anglès). the Guardian, 29-03-2013. Arxivat de l'original el 2017-08-12.
  22. ↑ «Radio 1 Stories: The Hate Debate; Neverwhere – radio review» (en anglès). the Guardian, 29-03-2013. Arxivat de l'original el 2013-10-17.
  23. ↑ «The Shooting Gallery» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-10-16. [Consulta: 31 octubre 2025].
  24. ↑ «Who are the 100 Women?» (en anglès). BBC News. Arxivat de l'original el 2013-11-07.
  25. ↑ «Harriet Harman and John Prescott heap praise on Paris Lees in Question Time debut» (en anglès). PinkNews.co.uk. Arxivat de l'original el 2013-11-04.
  26. ↑ «What It Feels Like For A Girl's cast and creative team discuss the wild and anarchic drama series» (en anglès). www.bbc.co.uk. [Consulta: 3 juny 2025].
  27. ↑ «My Transsexual Summer: The trouble with television» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-10-16. [Consulta: 31 octubre 2025].
  28. ↑ «Q&A: Paris Lees on launching trans magazine META» (en anglès). PinkNews.co.uk. Arxivat de l'original el 2013-10-16.
  29. ↑ «About». All About Trans. Arxivat de l'original el 29 October 2013. [Consulta: 27 octubre 2013].
  30. 1 2 Barkham, Patrick «Voices from the trans community: 'There will always be prejudice'». The Guardian, 22-01-2013.
  31. ↑ McCormick, Joseph Patrick «Prominent trans campaigners condemn use of #fuckcispeople in Twitter argument». Pink News, 16-08-2013.
  32. ↑ Paris Lees walks out on BBC interview Arxivat 29 November 2014 a Wayback Machine., gaystarnews.com; accessed 9 December 2014.
  33. ↑ Khomami, Nadia. «Belle de Jour author cautions MPs over rethink of prostitution laws». The Guardian, 10-05-2016. Arxivat de l'original el 13 June 2016.
  34. ↑ «Trans writer praised for inviting JK Rowling to lunch to discuss her views» (en anglès). The Independent.
  35. ↑ «Why I'm trans … and a feminist | Paris Lees, Jane Fae, CL Minou, Stuart Crawford» (en anglès). the Guardian, 18-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-10-17.
  36. ↑ Lees, Paris «'I hope Chelsea Manning gets the help she needs': Paris Lees, transgender former prisoner, on life inside». The Guardian, 23-08-2013.
  37. ↑ «First openly trans woman in British Vogue». BBC News, 24-01-2018.
  38. ↑ «The Life-Changing Power of Going Blonde», 29-11-2018. Arxivat de l'original el 23 January 2019. [Consulta: 29 novembre 2018].
  39. ↑ «First openly trans woman in British Vogue». BBC News, 04-01-2018.
  40. ↑ Lees, Paris. What it feels like for a girl. Londres: Penguin Books, 2022. ISBN 978-0-14-199308-9. OCLC 1350161292.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.