La parsaiyya és una suborde de la confraria sufí naqxbandita a l'Àsia central, i la més important família de "shaykhs" de Balkh a partir de la meitat del segle xv. El seu fundador, i que li dona nom, fou koja Muhammad ibn Mahmud al-Hafizi al-Bukhari conegut com a Parsa (el Devot), mort el 1419.[1]
Referències
|
|---|
| Conceptes | tahqiq (experiència mística) • irfan ( gnosi) • malamiyya ( espiritualitat) • ixq (amor diví) • baqa (permanència) • kaixf (desvetllament) • ilham (inspiració) • fanà (anihilació) • qurba (proximitat de Déu) • walaya (santedat) • sirr (secret de l'esperit) • nafs (ànima) • nur (essència) • qutb (‘eix’) • Hu (‘Ell’, Déu) | |
|---|
| Pràctiques | zuhd ( ascetisme) • khalwa (seclusió) • muràqaba (meditació) • samà (escoltar) • dhikr (recitació) • mahabba (camí de l'amor) • mujàhada (esforç) • muhas (introspecció) • dhawq (percepcions de l'ànima) • baya (respecte) • ubbad (pregària) • ikhlàs (sinceritat) • hadhra (celebració sufí) • morabit (adoració dels sants) |
|---|
| Confraries | |
|---|
| Sufís destacables | |
|---|
| Altres nocions | |
|---|