La Suhrawardiyya fou una orde sufí d'origen iraquià que es va desenvolupar principalment a l'Índia. Al mancar d'una organització centralitzada es va dividir en nombroses branques.
El fundador fou Xihab-ad-Din as-Suhrawardí (vers 1097-1070).
Referències
- Enciclopèdia de l'Islam, IX, pàgs 811 i 812, i 818 a 820.
|
|---|
| Conceptes | tahqiq (experiència mística) • irfan ( gnosi) • malamiyya ( espiritualitat) • ixq (amor diví) • baqa (permanència) • kaixf (desvetllament) • ilham (inspiració) • fanà (anihilació) • qurba (proximitat de Déu) • walaya (santedat) • sirr (secret de l'esperit) • nafs (ànima) • nur (essència) • qutb (‘eix’) • Hu (‘Ell’, Déu) | |
|---|
| Pràctiques | zuhd ( ascetisme) • khalwa (seclusió) • muràqaba (meditació) • samà (escoltar) • dhikr (recitació) • mahabba (camí de l'amor) • mujàhada (esforç) • muhas (introspecció) • dhawq (percepcions de l'ànima) • baya (respecte) • ubbad (pregària) • ikhlàs (sinceritat) • hadhra (celebració sufí) • morabit (adoració dels sants) |
|---|
| Confraries | |
|---|
| Sufís destacables | |
|---|
| Altres nocions | |
|---|