Pere Melis Pons

Plantilla:Infotaula personaPere Melis Pons
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Ciutadella (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 2005 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Activitat
Ocupacióprofessor, pedagog Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pere Melis Pons (Ciutadella, 23 de desembre de 1924 - 4 d'octubre de 2005) fou un mestre i pedagog menorquí, estudiós dedicat a la divulgació filològica amb el desig que la gent conegués millor la llengua i l'emprés com a vehicle principal de comunicació tant oral com escrit. Treballà de mestre a Osca i a Madrid i a Ciutadella, on es va jubilar el 1991.[1]

Va començar a escriure el novembre de 1979 a El Iris "per mor d'una placa poc aclaridora a un carrer ple de clots i bonys". Molt conegut per la seva secció "Espipollant" del diari Menorca, que publicà des de l'any 1981 fins al 2003. Hi comentava paraules, dites, costums, personatges, combinant els comentaris filològics i les anècdotes. Va fer una tasca important de divulgació d'algunes característiques del menorquí. Un dels seus seguidors era Francesc de Borja Moll, que el va felicitar el 1985. Publicà diàriament al diari Menorca (de dilluns a dissabte aquesta secció, "Espipollant", i els diumenges "Per passar l'estona", amb 600 comentaris).

Rebé el reconeixement del Consell Insular de Menorca, expressat el 17 de gener de 1987. Era membre de la Secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis. Va ser ponent del XXVIII Col·loqui de la Societat d'Onomàstica, celebrat a Ciutadella de Menorca i Maó el març de 2002. El 28 de febrer de 2003 va rebre el Premi Ramon Llull. També va ser membre de jurat de concursos literaris (Francesc d'Albranca, de Ferreries, el 1987) i de pregons. El 16 de gener de 2022 li fou concedida la Medalla d'Or de Ciutadella a títol pòstum.[2] El 2022, l'Institut Menorquí d'Estudis va convocar el I Premi Pere Melis Pons per a treballs de recerca que estudiïn aspectes referits a la llengua catalana de Menorca.[3]

Obres

  • La llengua de Menorca. Recull de paraules menorquines a Quaderns de Folklore.
  • Josep Pla i Menorca (2007)
  • Sobre antics costums i altres temes de Menorca (2002)
  • Sobre les nostres rondalles i altres mostres de literatura popular (2002)

Referències

  1. ↑ «Pere Melis i Pons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2022].
  2. ↑ «Ciutadella entrega la seva màxima distinció al mestre i pedagog Pere Melis». IB3, 17-01-2022. [Consulta: 21 gener 2022].
  3. ↑ «Convocatòria del I Premi Pere Melis Pons». Institut Menorquí d’Estudis, 2022. [Consulta: 21 juliol 2026].

Enllaços externs