Peter Graves
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Peter Duesler Aurness  18 març 1926 Minneapolis (Minnesota) | ||
| Mort | 14 març 2010 (83 anys) Los Angeles (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Formació | Universitat de Minnesota Southwest High School (en)  | ||
| Alçada | 192 cm | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Interpretació i direcció de televisió | ||
| Ocupació | actor de televisió, realitzador, militar, actor, actor de cinema, director de televisió, oficial | ||
| Activitat | 1951 - 2010 | ||
| Gènere | Western i cinema d'acció | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Estats Units | ||
| Branca militar | Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units | ||
| Grau militar | caporal | ||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Germans | James Arness | ||
| Premis | |||
         | |||
Peter Graves (nascut Peter Duesler Aurness; 18 de març de 1926 - 14 de març de 2010) va ser un actor estatunidenc que va interpretar Jim Phelps a la sèrie de televisió Mission: Impossible de 1967 a 1973 i en la seva reinvenció de 1988 a 1990. El seu germà gran va ser l'actor James Arness. Graves també va interpretar el pilot de línia aèria, el capità Clarence Oveur, a la pel·lícula de comèdia de 1980 Airplane! i a la seva seqüela de 1982 Airplane II: The Sequel.
Primers anys i educació
Peter Graves va néixer com a Peter Duesler Aurness el 18 de març de 1926 a Minneapolis, Minnesota,[1][2] el fill petit de Rolf Cirkler Aurness (1894–1982), un home de negocis, i la seva dona, Ruth (de soltera Duesler, morta el 1986), una periodista.
L'ascendència de Graves era noruega, alemanya i anglesa. Va utilitzar el nom artístic de Graves, un cognom matern,[3] per honorar la família de la seva mare i també per no ser confós amb el nom artístic del seu germà gran James Arness, estrella de la sèrie de televisió Gunsmoke.
Graves es va graduar a la Southwest High School el 1944. Va ser dues vegades campió estatal d'atletisme de Minnesota en els 120 iardes tanques a Southwest.[4] Va servir a les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial del 1944 al 1945,[5] arribant al rang de caporal, i va ser guardonat amb la Medalla de la Campanya Americana i la Medalla de la Victòria a la Segona Guerra Mundial.[6] Després de la desmobilització, Graves es va matricular a la Universitat de Minnesota amb el G.I. Bill, i va ser membre de la fraternitat Phi Kappa Psi.
Carrera
Graves va aparèixer en més de 70 pel·lícules, programes de televisió i telefilms durant la seva carrera. Va tenir un paper clau a la pel·lícula de la Segona Guerra Mundial de 1953, Stalag 17.[7] El 1955, Graves es va unir a la sèrie de televisió Fury de la NBC, com a ranxer i pare adoptiu solter, Jim Newton.[8]
De 1960 a 1961, Graves va protagonitzar com a Christopher Cobb en 34 episodis de la sèrie de televisió britànica/australiana Whiplash.[7] A la història, Cobb és un estatunidenc que arriba a Austràlia a la dècada de 1850 per establir la primera línia de diligències del país, utilitzant un fuet en lloc d'una pistola per lluitar contra els lladres que troba. La sèrie també va ser protagonitzada per Anthony Wickert. Graves també va protagonitzar la sèrie britànica de l'ITC Court Martial, interpretant l'advocat de l'exèrcit dels Estats Units, el major Frank Whittaker, així com papers com a convidat en sèries com L'hora d'Alfred Hitchcock,[7] Cimarron City, Route 66 i The Invaders (episodi "Moonshot").
El 1967, Graves va ser contractat per Desilu Studios per substituir Steven Hill com a actor principal a Mission: Impossible. Graves hi interpretava el personatge icònic de Jim Phelps, el director a vegades aspes de la Impossible Missions Force, durant les sis temporades següents de la sèrie.[8] Després que la sèrie acabés el 1973, Graves va fer un paper secundari tipus cameo a la pel·lícula Sidecar Racers a Austràlia, que es va estrenar el 1975. Graves també va fer una aparició com a convidat a la telenovel·la adolescent Classe del 74 a mitjans de 1974, interpretant-se a si mateix.[7]
Graves va ser escollit com a Palmer Kirby a la minisèrie de l'ABC de 1983 The Winds of War.[9] Va actuar al costat de Robert Mitchum, Jan Michael Vincent, Deborah Winters i Ali MacGraw en el que es va convertir el 1983 en la segona minisèrie més vista de tots els temps (després de Roots).[8][10] Va repetir el paper per a la minisèrie seqüela de 1988, War and Remembrance. Durant aquest temps, va ser el presentador del programa Discover: The World of Science de PBS.[11]
Després d'interpretar principalment papers seriosos a la dècada de 1970, va aparèixer com el capità Clarence Oveur a les comèdies de principis dels anys vuitanta Airplane! i Airplane II: The Sequel.[8][12]
El 1988, una vaga de guionistes de Hollywood va resultar en una nova sèrie Mission: Impossible que s'estava encarregant. Graves va ser l'únic membre del repartiment de la sèrie original que va tornar com a habitual, reprenent el seu paper de Jim Phelps, tot i que altres (sobretot Greg Morris, el fill del qual Phil era un habitual en aquesta versió) van fer aparicions com a convidats. La sèrie es va filmar a Austràlia, i Graves hi va fer el seu tercer viatge per treballar com a actor. La nova versió de Mission: Impossible va durar dues temporades, acabant el 1990. Posant fi al seu treball a Mission: Impossible, Graves va protagonitzar dues pel·lícules pilot, ambdues anomenades Call to Danger, que van ser intents de crear una sèrie a l'estil de Mission: Impossible. A la primera d'aquestes (1968), Graves va interpretar un agent del govern (l'Oficina de Recursos Nacionals) que reclutava civils amb talents especials per a missions secretes.[13] Al segon Call to Danger, interpreta un investigador del Departament de Justícia.[14]
La versió dels anys 60 del pilot, segons Patrick White a The Complete Mission: Impossible Dossier (que, segons White, va ser en realitat el segon pilot d'aquest tipus, però Graves no hi va participar en el primer), se li atribueix el paper de Phelps a Graves; després que "Mission: Impossible" acabés el 1973, Graves va filmar una tercera versió del pilot (aquesta estructurada com un telefilm), però no es va vendre com a sèrie. El concepte es va utilitzar més tard a la breu sèrie d'aventures dels anys vuitanta Masquerade.[15]
Durant la dècada de 1990, va presentar i narrar la sèrie documental Biography a A&E. També va actuar en diverses pel·lícules que van aparèixer a Mystery Science Theater 3000, que posteriorment va incloure acudits sobre l'obra de Graves a Biography i la presumpta rivalitat entre germans amb Arness. Les pel·lícules que han aparegut a Mystery Science Theater 3000 han estat SST: Death Flight, It Conquered the World, Beginning of the End,[16] i Parts: The Clonus Horror. La pel·lícula Killers from Space va aparèixer a The Film Crew, la seqüela de MST3K de Michael J. Nelson. Graves mateix es va parodiar la seva obra Biography a la pel·lícula Men in Black II, presentant un programa de televisió d'exposició. També va interpretar el coronel John Camden a la sèrie de televisió 7th Heaven.
Graves es va negar a repetir el paper de Jim Phelps (interpretat per Jon Voight) a la primera pel·lícula de 1996 de Mission: Impossible, després que es revelés que el personatge era un traïdor i el dolent de la pel·lícula. A la pel·lícula, Phelps assassina tres companys agents de l'IMF i mor en un accident d'helicòpter al final, una decisió que va decebre Graves i els seus companys de repartiment, i va molestar molts fans de la sèrie original.[12]
El 30 d'octubre de 2009, Graves va ser homenatjat amb una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al número 6667 de Hollywood Blvd.[12]
AirTran Airways va presentar Graves en una sèrie de vídeos "Internetiquette" només per a la web el 2009 en què Graves apareixia amb uniforme de pilot i feia referència a les frases clàssiques de Airplane!.[17] Els vídeos formaven part d'una campanya d'AirTran Airways per promoure el seu accés a Internet sense fil a bord.[17]
L'estiu del 2009, Graves va signar com a portaveu del prestador de préstecs hipotecaris inversos American Advisors Group.[18] El projecte final de Graves va ser narrar l'èpica del joc d'ordinador Darkstar: The Interactive Movie,[19] publicat el 5 de novembre de 2010.
Vida personal
Graves era un devot cristià d'ascendència immigrant alemanya luterana.[20] Va estar casat amb Joan Endress Graves durant 60 anys, des del 1950 fins a la seva mort.[2]
El 6 de març de 1984, Graves va ser hospitalitzat a l'Hospital Forestal de Tahoe per una fractura de mandíbula, entre altres lesions, sofertes per una caiguda en una carretera gelada del llac Tahoe el cap de setmana anterior. Va rebre 100 punts al llavi inferior durant la seva estada.[21]
Graves va ajudar a organitzar una prohibició a la ciutat de Los Angeles dels bufadors de fulles de gasolina.[22]
Mort
El 14 de març de 2010, després de tornar del brunch amb la seva família, Graves va patir un atac de cor fora de casa seva a Los Angeles. La seva filla va intentar reanimació cardiopulmonar, però va ser declarat mort, als 83 anys.[23]
Premis
Graves va rebre un Globus d'Or el 1971 pel seu paper com a Jim Phelps a la sèrie Mission: Impossible.[24] El 1972, va rebre el Premi Placa d'Or de l'American Academy of Achievement.[25] També fou nominat a un Premi Emmy[26] and Golden Globe awards[27] en altres temporades d'aquella sèrie. Graves també va guanyar un Premi Primetime Emmy el 1997 com a presentador de Biography.[24]
Filmografia
Cinema
| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1951 | Rogue River | Pete Dandridge | |
| 1951 | Up Front | Policia militar | Sense acreditar |
| 1951 | Angels in the Outfield | Anunciant de ràdio | Sense acreditar |
| 1951 | Fort Defiance | Ned Tallon | |
| 1952 | The Congregation | Produïda per la Protestant Film Commission. | |
| 1952 | Red Planet Mars | Chris Cronyn | |
| 1953 | Stalag 17 | Sgt. Frank Price | |
| 1953 | War Paint | Soldat Tolson | |
| 1953 | East of Sumatra | Cowboy | |
| 1953 | Beneath the 12-Mile Reef | Arnold Dix | |
| 1954 | Killers from Space | Doug Paul Martin | |
| 1954 | The Yellow Tomahawk | Walt Sawyer | |
| 1954 | The Raid | Capt. Frank Dwyer | |
| 1954 | A Man of Many Ideas | John Wanamaker | Telefilm |
| 1954 | Black Tuesday | Peter Manning | |
| 1955 | The Long Gray Line | Cpl. Rudolph Heinz | |
| 1955 | The Man Who Tore Down the Wall | James Ewing | Telefilm |
| 1955 | Robbers' Roost | Heesman | |
| 1955 | Wichita | Morgan Earp | |
| 1955 | La nit del caçador | Ben Harper | |
| 1955 | The Naked Street | Joe McFarland | |
| 1955 | Fort Yuma | Lt. Ben Keegan | |
| 1955 | The Court-Martial of Billy Mitchell | Capt. Bob Elliott | |
| 1956 | It Conquered the World | Paul Nelson | |
| 1956 | Hold Back the Night | Lt. Lee Couzens | |
| 1956 | Canyon River | Bob Andrews | |
| 1957 | Bayou | Martin Davis | |
| 1957 | Beginning of the End | Ed Wainwright | |
| 1957 | Death in Small Doses | Agent / Tom Kaylor | |
| 1958 | Wolf Larsen | Van Weyden | |
| 1959 | A Stranger in My Arms | Donald Ashton Beasley | |
| 1961 | Las Vegas Beat | Bill Ballin | Telefilm |
| 1964 | Mr. Kingston | Telefilm | |
| 1965 | A Rage to Live | Jack Hollister | |
| 1965 | Attack of the Eye Creatures | Narrador de l'USAF Briefing Film | Telefilm, Sense acreditar |
| 1966 | Texas Across the River | Capt. Stimpson | |
| 1967 | Valley of Mystery | Ben Barstow | Telefilm |
| 1967 | The Ballad of Josie | Jason Meredith | |
| 1968 | Sergeant Ryker | Maj. Whitaker | Utilitza material d'arxiu. La pel·lícula es va mostrar per primera vegada com un episodi en dues parts del Kraft Suspense Theatre de la NBC, que va donar lloc a la sèrie Court Martial. Després es va tornar a gravar i es va projectar als cinemes |
| 1968 | Call to Danger | Jim Kingsley | Telefilm |
| 1969 | The Five Man Army | Neerlandès | |
| 1969 | Mission: Impossible vs. the Mob | Jim Phelps | Recopilació de les dues parts de l'episodi en dues parts de Mission: Impossible "The Council" reeditat i estrenat als cinemes europeus |
| 1973 | Call to Danger | Doug Warfield | Telefilm |
| 1973 | The President's Plane Is Missing | Mark Jones | Telefilm |
| 1974 | Scream of the Wolf | John Wetherby | Telefilm |
| 1974 | The Underground Man | Lew Archer | Telefilm |
| 1974 | Where Have All The People Gone? | Steven Anders | Telefilm |
| 1975 | Sidecar Racers | Carson | |
| 1975 | Dead Man on the Run | Jim Gideon | Telefilm |
| 1976 | The Mysterious Monsters | Ell mateix | Narrador del documentel |
| 1977 | SST: Death Flight | Paul Whitley | Telefilm |
| 1977 | High Seas Hijack | Elliott Rhoades | Versió en anglès |
| 1978 | The Gift of the Magi | O. Henry | Telefilm |
| 1979 | Missile X – Geheimauftrag Neutronenbombe | Alec Franklin | També coneguda com The Tehran Incident i Cruise Missile |
| 1979 | Spree | Kandaris | També coneguda com Survival Run |
| 1979 | The Rebels | George Washington | |
| 1979 | Parts: The Clonus Horror | Jeff Knight | |
| 1979 | Death Car on the Freeway | Tinent Haller | Telefilm |
| 1980 | The Memory of Eva Ryker | Mike Rogers | |
| 1980 | Airplane! | Capità Clarence Oveur | |
| 1981 | 300 Miles for Stephanie | Capità McIntyre | Telefilm |
| 1981 | Best of Friends | Nick Adams | Telefilm |
| 1981 | The Guns and the Fury | Mark Janser | |
| 1982 | Savannah Smiles | Harland Dobbs | |
| 1982 | Airplane II: The Sequel | Capità | |
| 1984 | Aces Go Places 3 | Tom Collins | Cameo en una pel·lícula de Hong Kong |
| 1987 | Number One with a Bullet | Capt. Ferris | |
| 1987 | If It's Tuesday, It Still Must Be Belgium | Mr. Wainwright | Telefilm |
| 1993 | Addams Family Values | Host | |
| 1999 | House on Haunted Hill (La mansió de les tenebres) | Ell mateix | |
| 2001 | These Old Broads | Bill | Telefilm |
| 2002 | Men in Black II | Ell mateix | |
| 2003 | Looney Tunes: Back in Action | Presentador de la pel·lícula de Defensa Civil | Sense acreditar |
| 2003 | With You in Spirit | Hal Whitman | Telefilm |
| 2010 | Jack's Family Adventure | Oncle George Vickery | Telefilm |
Crèdits parcials de televisió
| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1955–1960 | Fury | Newton / Cyrus | |
| 1959–1960 | Whiplash | Christopher Cobb | |
| 1963 | L'hora d'Alfred Hitchcock | Mark Needham | Temporada 1 Episodi 21: "I'll Be Judge - I'll Be Jury" |
| 1964 | The Virginian | Financer de l'Est | |
| 1965-1966 | Court Martial | Major Frank Whittaker | |
| 1966 | Branded | Senador Keith Ashley | |
| 1966 | Daniel Boone | Logan Harris | Episodi "Run A Crooked Mile" |
| 1967 | The F.B.I. | Manning Fryes | Episodi "Rope of Gold" |
| 1967 | The Invaders | Gavin Lewis | 1 episodi |
| 1967–1973 | Mission: Impossible | Jim Phelps | Paper principal (Temporades 2-7) |
| 1978 | The Love Boat | Reverend Gerald Whitney | "Man of the Cloth" S2 E9 |
| 1979 | Buck Rogers in the 25th Century | Major Noah Cooper | Episodi "Return of the Fighting 69th" |
| 1983 | The Winds of War | Palmer 'Fred' Kirby | Minisèrie |
| 1984 | Hammer House of Mystery and Suspense | John Bray | Episodi "Tennis Court" |
| 1984 | S'ha escrit un crim | Edmund Gerard | Episodi "Lovers and Other Killers" |
| 1988-1990 | Mission: Impossible | Jim Phelps | Reinvenció de la sèrie original |
| 1988 | War and Remembrance | Palmer Kirby | |
| 1991 | The Golden Girls | Jerry Kennedy | |
| 1995 | Burke's Law | General Alexander Prescott | Episodi "Who Killed the Toy Maker?" |
| 1996–2007 | 7th Heaven | John 'The Colonel' Camden | |
| 2005 | House, MD | Myron | "Love Hurts" S1 E20 |
| 2006 | Cold Case | Anton Bikker | "The Hen House" S3 E21 |
| 2007 | American Dad! | Mr. Pibb | |
| 2007 | WordGirl | Mr. Callahan | Veu; Episodi: "Chuck the Nice Pencil-Selling Guy" |
Videojocs
| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 2009 | Leisure Suit Larry: Box Office Bust | Clark Tasslemuff | |
| 2010 | Darkstar: The Interactive Movie | Narrador | Estrena pòstuma |
Referències
- ↑ «Peter Graves: Biography». Yahoo! Movies. [Consulta: 6 febrer 2008].
- 1 2 «Peter Graves Biography». Film Reference. [Consulta: 6 febrer 2008].
- ↑ James Arness, James E. Wise Jr. (2001) James Arness: an Autobiography, ISBN 0-7864-1221-6, McFarland & Company Inc., accessed March 15, 2010
- ↑ Bawden, James; Miller, Ron. Conversations with Legendary Television Stars: Interviews from the First Fifty Years. University Press of Kentucky, 13 August 2019, p. 179–. ISBN 978-0-8131-7766-3.
- ↑ Peter Graves, 'Mission: Impossible' Star, Dies at 83. The New York Times via Internet Archive. Retrieved June 2, 2021.
- ↑ «Graves, Peter, Cpl». www.airforce.togetherweserved.com. [Consulta: 8 febrer 2017].
- 1 2 3 4 «Peter Graves». Turner Classic Movies. Arxivat de l'original el January 14, 2012.
- 1 2 3 4 «AmericaMovie Biographies (Peter Graves)». Arxivat de l'original el 2018-04-03. [Consulta: 25 desembre 2018].
- ↑ The Winds of War at the Turner Classic Movie Database
- ↑ «Top 15 Miniseries of all Time». Listverse, 28-09-2010. [Consulta: 3 març 2015].
- ↑ Profile, Chedd-Angier.com. Accessed June 16, 2023.
- 1 2 3 «'Mission: Impossible' actor Peter Graves dead at 83». CNN, 15-03-2010.
- ↑
Call to Danger (1968) (TV) a Internet Movie Database (anglès) - ↑ Call to Danger (1973) (TV) a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ White, Patrick J. The Complete Mission Impossible Dossier (en anglès). Avon Books, 1991. ISBN 978-0-380-75877-7.
- ↑ Beaulieu, Trace (1996) The Mystery Science Theater 3000 Amazing Colossal Episode Guide. p.103
- 1 2 "Internetiquette" AirTran Airways. Retrieved 2010-03-15.
- ↑ «aargreverse.com». aargreverse.com. Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 3 agost 2012].
- ↑ «Peter Graves». FamousDEAD. Arxivat de l'original el 2012-09-08. [Consulta: 3 agost 2012].
- ↑ Bergan, Ronald «Peter Graves obituary». The Guardian, 15-03-2010.
- ↑ «Actor Peter Graves was hospitalized Tuesday in intensive care...». UPI, 06-03-1984.
- ↑ «Los Angeles Journal; Ban on Leaf Blowers Is Voted, and Noise Ensues...». The New York Times, 07-01-1998.
- ↑ My-Thuan Tran «Peter Graves dies at 83; star of TV's 'Mission: Impossible». Los Angeles Times, 15-03-2010.
- 1 2 Pollak, Michael «Peter Graves, 'Mission: Impossible' Star, Dies at 83». The New York Times, 15-03-2010.
- ↑ «Golden Plate Awardees of the American Academy of Achievement». www.achievement.org. American Academy of Achievement.
- ↑ «Emmy Awards 1969». IMDb. [Consulta: 15 març 2010].
- ↑ «Mission: Impossible». Golden Globe awards. Arxivat de l'original el 2010-05-07. [Consulta: 15 març 2010].
Enllaços externs
- Biografia i filmografia a Brian's Drive-In Theater
|
