Primera carta de Pere

Infotaula de llibrePrimera carta de Pere
(grc) Πρώτη Ἐπιστολὴ Πέτρου Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Nom curt1 Petr Modifica el valor a Wikidata
Tipustext sagrat, epístola i llibre de la Bíblia Modifica el valor a Wikidata
AutorPere Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec bíblic Modifica el valor a Wikidata
Format per1 Peter 1 (en) Tradueix
1 Peter 4 (en) Tradueix
1 Peter 3 (en) Tradueix
1 Peter 2 (en) Tradueix
1 Peter 5 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènereepístola Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatspirits in prison (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deNou Testament, Epístoles generals i Epístoles de Pere Modifica el valor a Wikidata
Fitxer d'àudio parlat (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): c6369585-b5e5-4851-87a6-6df6d741a46c Modifica el valor a Wikidata
1a de Pere 5:11–14, continuant en 2a de Pere al Papirs 72 (vers l'any 300)[1]

La Primera cartaa de Pere[a] és un llibre del Nou Testament. L'autor es presenta com a Pere l'apòstol. El final de la carta inclou una afirmació que implica que va ser escrita des de "Babilònia", cosa que podria ser una referència a Roma. La carta està dirigida als " pelegrins escollits de la diàspora" a l'Àsia Menor que patien persecució religiosa, als quals l'emissor insta a romandre fidels als principis i a l'exemple de Jesús malgrat les persecucions. Ha estat escrita en un bon grec i l'autor demostra conèixer bé l'Antic Testament, que cita o al•ludeix repetidament, especialment el Pentateuc.

Tot i que tant el text com la tradició identifiquen Pere com el seu autor, la majoria dels estudiosos conclouen que l'epístola és una expressió de la tradició cristiana de Roma associada amb Pere en lloc de l'apòstol mateix.[4][5][6][7] Els estudiosos debaten si la seva persecució es refereix a la discriminació social o a l'opressió oficial romana. La carta també parla de la "Tristícia de l'infern" i les instruccions perquè les esposes se sotmetin als seus marits, juntament amb exhortacions perquè els marits tractin les seves esposes amb respecte.

Autoria

Aquesta carta comença amb l'afirmació que ha estat escrita per l'apòstol Pere (1Pe 1:1). Això ha fet que fins al segle xix no es dubtés de l'autoria petrina. Si diem que l'autor és l'apòstol Pere, la carta ha de ser a tot tardar de l'any 64, que és quan probablement Pere hauria mort durant la persecució als cristians per l'emperador Neró.[8] Tot i que el text identifica Pere com a autor, la majoria dels estudiosos conclouen que l'epístola és una expressió de la tradició cristiana de Roma associada amb Pere més que no pas amb l'apòstol mateix.[9][4][5][6] Molts estudiosos argumenten que Pere no va ser l'autor de la carta perquè el seu escriptor sembla que tenia una educació formal en retòrica i filosofia, la utilització de la LXX i un coneixement avançat de la llengua grega,[10] res dels quals seria habitual per a un pescador galileu. Tanmateix, és una qüestió que encara avui roman oberta a la investigació bíblica.[11]

L'erudit del Nou Testament Graham Stanton rebutja l'autoria de Pere perquè 1 Pere probablement va ser escrita durant el regnat de Domicià l'any 81 dC, que és quan creu que va començar la persecució cristiana generalitzada, molt després de la mort de Pere.[12]Estudiosos més recents com Travis Williams diuen que la persecució descrita no sembla descriure les persecucions romanes oficials després de la mort de Pere, per la qual cosa no descarten directament una data primerenca per a la composició de l'epístola.[13]

Un altre problema de datació és la referència a "Babilònia" a 1Pe 5:13, generalment acceptada com una afirmació que la carta va ser escrita des de Roma. Es creu que la identificació de Roma amb Babilònia, l'antic enemic dels jueus, només es va produir després de la destrucció del Temple l'any 70 dC.[14] Altres estudiosos dubten de l'autoria petrina perquè estan convençuts que 1 Pere depèn de les epístoles paulines i, per tant, va ser escrita després del ministeri de l'apòstol Pau, ja que comparteix molts dels mateixos motius que s'exposen a Efesis, Colossencs i les Epístoles Pastorals.[15]

D'altres argumenten que té poc sentit atribuir l'obra a Pere quan podria haver estat atribuïda a Pau.[13] Alternativament, una teoria que dóna suport a l'autoria legítima petrina de la Primera Epístola de Pere és la "hipòtesi secretarial", que suggereix que la Primera Epístola de Pere va ser dictada per Pere i va ser escrita en grec pel seu secretari, Silvà (5:12). John Elliott no hi està d'acord, suggerint que la noció de Silvà com a secretari, autor o redactor de la Primera Epístola de Pere introdueix més problemes que no resol, i afirma que la traducció grega de 1Pe 5:12 suggereix que Silvà no era el secretari, sinó el missatger/portador de la Primera Epístola de Pere.[16] La traducció de la Bíblia Catalana Interconfesional d'aquest vers del grec no exclou la comprensió de Silvà com a secretari: "Valent-me de Silvà, que considero un germà fidel, us he escrit breument per exhortar-vos i donar testimoni que aquesta és la veritable gràcia de Déu, en la qual us heu de mantenir". Alguns veuen Marc com un amanuense contribuent a la composició i l'escriptura de l'obra.[17][18]

D'una banda, alguns estudiosos com Bart D. Ehrman estan convençuts que el llenguatge, la datació, l'estil literari i l'estructura d'aquest text fan que sigui inversemblant concloure que 1 Pere va ser escrit per Pere.[14] Segons aquests estudiosos, la Primera de Pere proporciona un exemple positiu de les pràctiques de pseudònimitat dels primers cristians.[19]

D'altra banda, alguns estudiosos argumenten que hi ha prou proves per concloure que Pere, de fet, va escriure la 1a Pere. Per exemple, hi ha similituds entre ella i els discursos de Pere al llibre bíblic dels Fets dels Apòstols, [20] al·lusions a diverses dites històriques de Jesús que indiquen el testimoni de testimonis presencials (per exemple, compareu Lu 12:35 amb 1Pe 1:13, Mt 5:16 amb 1Pe 2:12 i Mt 5:10 amb 1Pe 3:14),[21] i una atestació primerenca de l'autoria de Pere que es troba a la 2a carta de Pere (60-160 dC) [22] i les cartes de Climent (70-140 dC),[13] totes elles que donen suport a un origen petrí genuí. L'erudit Richard Carrier afirma que l'Epístola data de la dècada del 60 dC i que pot ser autèntica: afirma que és possible que el fet que Pere fos un pescador analfabet va ser una invenció posterior dels evangelistes, i que el Pere històric (testificat a les epístoles paulines autèntiques, que mai esmenten la situació econòmica i l'educació de Pere) era en realitat un jueu hel·lenitzat erudit.[23] En última instància, l'autoria de la Primera Epístola de Pere continua sent controvertida.

Manuscrits més antics que es conserven

El manuscrit original d'aquesta carta s'ha perdut, igual que diversos segles de còpies. El text dels manuscrits supervivents varia. Els manuscrits més antics que contenen part o la totalitat d'aquest llibre inclouen:

En copte
  • Còdex Crosby–Schøyen MS 193 (segle iii)[24]
En grec
En llatí
  • Palimpsest de Lleó (segle vii)[25]

Destinataris

La Primera de Pere s'adreça als "estrangers residents escollits". Pel que diu la carta deduïm que majoritàriament són convertits de fa poc temps i que provenen del món pagà. Són de classe social baixa, amb pocs recursos econòmics, del món rural i viuen en petites poblacions escampades per un territori força extens de l'Àsia Menor (Pont, Galàcia, Capadòcia, Àsia i Bitínia).[11] Les cinc zones enumerades a 1:1 com a ubicació geogràfica dels primers lectors eren províncies romanes a l'Àsia Menor. L'ordre en què s'enumeren les províncies pot reflectir la ruta que havia de seguir el missatger que va lliurar la carta circular. Els destinataris d'aquesta carta es refereixen a 1:1 com a "exiliats de la Diàspora". A 1Pe 1:17, se'ls insta a "visqui amb temor reverent durant el temps del seu exili".[12] La composició social dels destinataris de la Primera de Pere és discutible perquè alguns estudiosos interpreten "estrangers" (1:1) com a cristians que anhelen la seva llar al cel, alguns ho interpreten com a "estrangers" literals, o com una adaptació de l'Antic Testament aplicada als creients cristians.[12]

Aquests cristians s'agrupen en fraternitats,[11] a les quals s'hi entra pel baptisme. D'aquesta manera entren a formar part del poble de Déu. Són governades pels "ancians" (1Pe 5,1) i comporta una manera de viure que és descrita detalladament en aquesta carta.

Tot i que els nous cristians han patit opressió i hostilitat per part de la població local,[8] Pere els aconsella que mantinguin la lleialtat tant a la seva religió com a l'Imperi Romà (1Pe 2:17).[26]

L'autor aconsella:

  1. la constància i la perseverança sota la persecució (1Pe 1-2:10);
  2. els deures pràctics d'una vida santa (1Pe 2:11-3:13);
  3. addueix l'exemple de Crist i altres motius per a la paciència i la santedat (1Pe 3:14-4:19); i
  4. conclou amb consells als pastors i al poble (1Pe 5)

Contingut

L'autor petrí escriu sobre els seus destinataris que passen per "diverses proves" (1Pe 1:6), que són "provats amb foc" (que no és una referència física sinó una metàfora de la guerra espiritual; 1Pe 1:7), difamats "com a malfactors" (1Pe 2:12) i que pateixen "per fer el bé" (1Pe 3:17). Basant-se en aquesta evidència interna, l'erudit bíblic John Elliott resumeix la situació dels destinataris com una marcada per un sofriment immerescut.[27] El verset 1Pe 3:19, "Esperits a la presó", és un tema recurrent en el cristianisme, i considerat per la majoria de teòlegs com a enigmàtic i difícil d'interpretar.[28]

Diversos versos de l'epístola contenen possibles pistes sobre els motius pels quals els cristians van experimentar oposició. Les exhortacions a viure vides irreprensibles (1Pe 2:15; 1Pe 3:9, 1Pe 3:13, 1Pe 3:16) poden suggerir que els destinataris cristians van ser acusats de comportament immoral, i les exhortacions a l'obediència civil (1Pe 2:13-17) potser impliquen que van ser acusats de deslleialtat als poders governants.[10]

Tanmateix, els estudiosos difereixen sobre la naturalesa de la persecució infligida als destinataris de la Primera Carta de Pere. Alguns llegeixen que l'epístola descriu la persecució en forma de discriminació social , mentre que d'altres la interpreten com a persecució oficial.[29]

Gènere literari

Per un moment podem pensar que es tracta d'una homilia sobre el baptisme, com va fer en el seu dia M. E. Boismard. Si més no, per la gran quantitat de referències que té sobre la litúrgia baptismal (1,3.23; 2,2.9 i 3,21). Tanmateix és clar que es tracta d'una carta amb salutacions a l'inici i al final, una acció de gràcies i unes exhortacions a una comunitat coneguda per l'autor.[8][11][30]

Estructura

  • 1,1-12 Salutació i acció de gràcies.
  • 1,13-2,10 Una comunitat allunyada de Déu ha estat cridada a viure en el Crist.
  • 2,11-4,11 Aspectes de la vida del creient. Se subratlla la importància de donar testimoni amb el comportament.
  • 4,12-5,11 Descripció del present dur que viu la comunitat juntament amb una exhortació a l'esperança de la manifestació del Déu salvador.
  • 5,12-14 Salutació final i comiat.

Teologia

A la carta s'exhorta els seguidors de Jesús a fonamentar la vida en Jesucrist malgrat el menyspreu i la marginació que pateixen per part de la resta de la població, la qual els titlla d'estrangers. L'exhortació és doble. D'una banda, insta a la cohesió interna, a ajudar-se mútuament. D'altra, al diàleg amb els qui els menystenen. Ha de ser un diàleg que no imposi res, tot s'ha de fer des del respecte, amb bones paraules i bones obres. És essencial el testimoni i una conducta íntegra dins de la comunitat i en la societat.[11] No és casualitat que la carta esmenti de manera especial l'amor, l'hospitalitat i el servei.[9]

Discriminació social dels cristians

Alguns estudiosos creuen que els sofriments que experimentaven els destinataris de l'epístola eren de naturalesa social, concretament en forma de burla verbal.[27] L'evidència interna d'això inclou l'ús de paraules com "maligne" (1Pe 2:12; 1Pe 3:16),i "insult" (1Pe 4:14). L'erudit bíblic John Elliott assenyala que l'autor insta explícitament els destinataris a respectar l'autoritat (1Pe 2:13) i fins i tot a honorar l'emperador (1Pe 2:17), cosa que suggereix fermament que era poc probable que pateixin persecució oficial romana. És significatiu per a ell que l'autor assenyali que "els vostres germans i germanes a tot el món estan patint el mateix tipus de sofriment" (1Pe 5:9), cosa que indica un sofriment que té un abast a tot l'imperi. Elliott veu això com a motiu per rebutjar la idea que l'epístola es refereix a la persecució oficial, perquè la primera persecució de cristians a tot l'imperi oficialment infligida per Roma no va ocórrer fins a la persecució iniciada per Deci l'any 250 dC.

Persecució oficial dels cristians

D'altra banda, els estudiosos que donen suport a la teoria de la persecució oficial prenen l'exhortació a defensar la pròpia fe (1Pe 3:15) com una referència als procediments judicials oficials.[10] Creuen que aquestes persecucions van implicar judicis davant les autoritats romanes i fins i tot execucions.

Una suposició comuna és que la Primera Epístola de Pere va ser escrita durant el regnat de Domicià (81-96 dC). L'agressiva reivindicació de la divinitat de Domicià hauria estat rebutjada i resistida pels cristians. L'erudit bíblic Paul Achtemeier creu que la persecució dels cristians per part de Domicià hauria estat característica, però assenyala que no hi ha proves de política oficial dirigida específicament als cristians. Si els cristians van ser perseguits, és probable que formés part de la política més àmplia de Domicià que suprimia tota oposició a la seva autoproclamada divinitat.[10] Hi ha altres estudiosos que discuteixen explícitament la idea de contextualitzar la Primera Epístola de Pere dins del regnat de Domicià. Duane Warden creu que la impopularitat de Domicià fins i tot entre els romans fa que sigui molt improbable que les seves accions tinguessin una gran influència a les províncies, especialment aquelles sota la supervisió directa del senat, com ara Àsia (una de les províncies a les quals s'adreça la Primera Epístola de Pere).[31]

També es proposa sovint com a possible context per a la Primera Epístola de Pere els judicis i execucions de cristians a la província romana de Bitínia-Ponto sota Plini el Jove. Els estudiosos que donen suport a aquesta teoria creuen que una famosa carta de Plini a l'emperador Trajà sobre la delació dels cristians reflecteix la situació a la qual s'enfrontaven els destinataris d'aquesta epístola.[32][33] A la carta de Plini, escrita l'any 112 dC, pregunta a Trajà si els cristians acusats que porten davant seu haurien de ser castigats només pel nom de "cristians" o per delictes associats amb el nom. Per a l'erudit bíblic John Knox, l'ús de la paraula "nom" a 1Pe 4:14–16 és el "punt de contacte crucial" amb el de la carta de Plini.[32] A més, molts estudiosos que donen suport a aquesta teoria creuen que hi ha contingut dins de la Primera Epístola de Pere que reflecteix directament la situació tal com es retrata a la carta de Plini. Per exemple, interpreten l'exhortació a defensar la pròpia fe «amb gentilesa i reverència» a 1Pe 3:15–16 com una resposta a Plini que executava cristians per la manera obstinada en què professaven ser cristians. En general, aquesta teoria és rebutjada principalment pels estudiosos que llegeixen que el sofriment de la Primera Epístola de Pere és causat per la discriminació social, més que no pas oficial.[34]

El desgavell de l'infern

L'autor es refereix a Jesús, després de la seva mort, proclamant als esperits a la presó (1Pe 3:19). Aquest passatge, i alguns altres (com Mt 27:52 i Lc 23:43), són la base de la creença cristiana tradicional en el descens de Crist a l'infern, o la devastació de l'infern.[35] Tot i que les interpretacions varien, alguns teòlegs veuen aquest passatge com una referència a Jesús, després de la seva mort, anant a un lloc (ni el cel ni l'infern en el sentit últim) on les ànimes dels precristians esperaven l'Evangeli. Els primers credos que van esmentar la devastació de l'infern van ser els formularis arrians de Sirmium (359), Nike (360) i Constantinoble (360). Es va estendre per Occident i més tard va aparèixer al Credo dels Apòstols.[35]

Submissió de les dones

1Pe 3:1 instrueix les dones a sotmetre's als seus marits, "perquè, fins i tot si algunes d'elles no obeeixen la Paraula, puguin ser guanyades sense paraula per la conducta de les seves esposes, quan vegin la puresa i la reverència de les vostres vides".[36] L'autor també instrueix els marits a "mostrar consideració per les vostres esposes en la vostra vida conjunta" i a honorar-les, "ja que també elles són hereves del do generós de la vida, perquè res no pugui impedir les vostres oracions".[37]

Instruccions similars es repeteixen a Ef 5:21–28, començant per "estar subjectes els uns als altres per reverència a Crist", que l'erudit bíblic Craig S. Keener argumenta com una crida a la submissió mútua.[38]

Notes

  1. ↑ El llibre de vegades s'anomena la Primera Epístola de Pere, o simplement 1 Pere.[2] Se sol abreujar com a "1 Pere".[3]

Referències

  1. ↑ Aland, Kurt; Aland, Barbara. The Text of the New Testament: An Introduction to the Critical Editions and to the Theory and Practice of Modern Textual Criticism (en anglès). 2nd. Grand Rapids, MI: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., 1995, p. 159. ISBN 978-0-8028-4098-1.
  2. ↑ ESV Pew Bible. Wheaton, IL: Crossway, 2018, p. 1014. ISBN 978-1-4335-6343-0.
  3. ↑ «Bible Book Abbreviations». Logos Bible Software. Arxivat de l'original el April 21, 2022. [Consulta: 21 abril 2022].
  4. 1 2 Moyise, Steve. The Old Testament in the New. A&C Black, 9 December 2004, p. 116. ISBN 978-0-567-08199-5.
  5. 1 2 Stephen L. Harris. Understanding the Bible. Mayfield, 1992, p. 388. ISBN 978-1-55934-083-0. «Most scholars believe that 1 Peter is pseudonymous (written anonymously in the name of a well-known figure) and was produced during postapostolic times.»
  6. 1 2 Collins, Adela. Mark: A Commentary (Hermeneia: a Critical and Historical Commentary on the Bible). Fortress Press, 2007, p. 4. ISBN 978-0800660789. «Although most scholars today conclude that the letter was not written by Peter himself, the consensus is that it is an expression of the Christian tradition at Rome that was associated with Peter.»
  7. ↑ Horrell, David G.; Williams, Travis B. 1 Peter: A Critical and Exegetical Commentary: Volume 1: Chapters 1-2 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2023-02-23, p. 117. ISBN 978-0-567-70998-1. «"While evangelical scholars continue to defend traditional authorship claims, most critical scholars are now in agreement that the letter is pseudepigraphic"»
  8. 1 2 3 J. A. Fitzmyer, «Primera epístola de San Pedro», a Comentario bíblico "San Jerónimo" (volum II), 273-289.
  9. 1 2 «Introducció a la Primera carta de Pere», a Bíblia catalana. Traducció interconfessional" (BCI)
  10. 1 2 3 4 Achtemeier, Paul. Peter 1 Hermeneia. Fortress Press. 1996
  11. 1 2 3 4 5 J. Oriol Tuñí, «La Primera Carta de Pedro», a "Escritos joánicos y cartas católicas", 327-354.
  12. 1 2 3 Stanton, 2003.
  13. 1 2 3 Williams, 2012, p. 28–.
  14. 1 2 Ehrman, Bart D. Forged. HarperOne, HarperCollins, 2011, p. 65–77. ISBN 978-0-06-201262-3.
  15. ↑ Bartlett, David, New Interpreter's Bible Commentary, 1 Peter. Abingdon Press. 1998
  16. ↑ Elliott, John. 1 Peter: Anchor Bible Commentary. Yale University Press. 2001.
  17. ↑ Williams, 2012, p. 25–.
  18. ↑ Moon, Jongyoon. Mark As Contributive Amanuensis of 1 Peter?. Münster: LIT, 2009. ISBN 978-3-643-10428-1.
  19. ↑ M. Eugene Boring, ‘First Peter in Recent Study’, WW 24 (2004), First Peter in Recent Study.pdf
  20. ↑ Daniel Keating, First and Second Peter Jude (Grand Rapids: Baker Academic, 2011) 18. Norman Hillyer, 1 and 2 Peter, Jude, New International Biblical Commentary (Peabody, MA: Henrickson, 1992), 1–3. Karen H. Jobes, 1 Peter (Grand Rapids: Baker, 2005), 14–19.
  21. ↑ Lane, Dennis; Schreiner, Thomas. «Introduction to 1 Peter». A: ESV Study Bible. Wheaton, IL: Crossway, 2016, p. 2401.
  22. ↑ Bauckham, RJ (1983), Word Bible Commentary, Vol. 50, Jude – 2 Peter, Waco
  23. ↑ The Obsolete Paradigm of an Historical Jesus|chapter=UPDATES, DEVELOPMENTS, TRENDLINES. Are Hebrews, 1 Clement and 1 Peter early mythicist texts?
  24. ↑ «MS 193 - The Schoyen Collection». www.schoyencollection.com. [Consulta: 6 octubre 2025].
  25. ↑ Bruce M. Metzger, The Early Versions of the New Testament, Oxford University Press, 1977, p. 316.
  26. ↑ W. R. F. Browning. 10 May 2012. "Peter, first letter of", A Dictionary of the Bible. Oxford Reference Online. Oxford University Press. University of Chicago.
  27. 1 2 Elliott, 2000.
  28. ↑ Preached to the spirits in prison: I Peter iii:18–20, <http://www.christianmonthlystandard.com/index.php/preached-to-the-spirits-in-prison-1-peter-318-20/>. Consulta: 3 octubre 2016.
  29. ↑ Mason, Eric F.; Martin, Troy W. Reading 1–2 Peter and Jude : A Resource for Students. Atlanta, GA: Society of Biblical Literature, 2014, p. 16–17. ISBN 978-1-58983737-9.
  30. ↑ G. Segalla, Panoramas del Nuevo Testamento, 305-308.
  31. ↑ Warden, Duane. "Imperial Persecution and the Dating of 1 Peter and Revelation". Journal of the Evangelical Theological Society 34:2. 1991
  32. 1 2 Knox, John. "Pliny and I Peter: A Note on I Peter 4:14–16 and 3:15". Journal of Biblical Literature 72:3. 1953
  33. ↑ Downing, F Gerald. "Pliny's Prosecutions of Christians: Revelation and 1 Peter". Journal for the Study of the New Testament 34. 1988
  34. ↑ Ferguson, Everett. «Persecution in the Early Church: Did You Know?» (en anglès). Christian History | Learn the History of Christianity & the Church. [Consulta: 8 febrer 2024].
  35. 1 2 Cross, F. L. 2005, ed. "Descent of Christ into Hell." The Oxford dictionary of the Christian church. New York: Oxford University Press.
  36. ↑ 1Pe 3:1–2
  37. ↑ 1Pe 3:7
  38. ↑ Keener, Craig S. Paul, Women, and Wives: Marriage and Women's Ministry in the Letters of Paul. Baker_Publishing_Group, 1992, p. 139. ISBN 978-0801046766.

Bibliografia

Enllaços externs