Carta als Efesis

Infotaula de llibreCarta als Efesis
(grc) Ἐπιστολὴ πρὸς Ἐφεσίους Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Nom curtEph Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària, text sagrat, epístola i llibre de la Bíblia Modifica el valor a Wikidata
Autorvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec del nou testament Modifica el valor a Wikidata
Format perEphesians 1 (en) Tradueix
Ephesians 4 (en) Tradueix
Ephesians 5 (en) Tradueix
Ephesians 3 (en) Tradueix
Ephesians 2 (en) Tradueix
Ephesians 6 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènereepístola Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deNou Testament i Deutero-Pauline epistles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fitxer d'àudio parlat (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): a8b02477-3b23-4c91-90ad-bf5ac7cfb6ec Modifica el valor a Wikidata

La Carta als Efesis[a] és una epístola paulina i el desè llibre del Nou Testament de la Bíblia cristiana. Es troba entre els escrits canònics que van donar forma a la identitat cristiana primitiva i tradicionalment s'agrupa amb les cartes atribuïdes a l'apòstol Pau.

Tradicionalment es creu que el text va ser escrit per Pau al voltant de l'any 62 dC durant el seu empresonament a Roma. S'assembla molt a Colossencs i es creu que estava adreçada a l'església d'Efes (actualment a Turquia), una altra epístola paulina l'autoria de la qual es debat. Per tant, molts estudiosos moderns discuteixen l'atribució i daten l'obra entre els anys 70 i 100 dC com una carta circular.[3][4]

Efesis estableix una visió teològica del pla de Déu per unir tota la creació en Crist i exhorta l'església a encarnar aquesta unitat mitjançant la reconciliació més enllà de les fronteres ètniques i la conducta santa en les relacions quotidianes.[5][6][7][8]

Temes

Segons l'erudit del Nou Testament Daniel Wallace, el tema es pot enunciar pragmàticament com a "Cristians, porteu-vos bé! Manteniu la unitat pràctica que Crist ha aconseguit posicionalment amb la seva mort".[5]

Un altre tema important a Efesis és mantenir el cos de Crist (és a dir, l'Església) pur i sant.[7]

A la segona part de la carta, Ef 4:17–6:20, l'autor dóna consells pràctics sobre com viure un estil de vida sant, pur i inspirat en Crist.[9]

Composició

Segons la tradició, l'apòstol Pau va escriure la carta mentre era a la presó de Roma (cap a l'any 62 dC). Això seria aproximadament la mateixa època que l'Epístola als Colossencs (a la qual en molts punts s'assembla) i l'Epístola a Filemó. Tanmateix, molts estudiosos crítics han qüestionat l'autoria de la carta i suggereixen que podria haver estat escrita després de la mort de Pau.[10][3][11][12]

Autoria

El primer vers de la carta identifica Pau com a autor. Mentre que les primeres llistes de llibres del Nou Testament, incloent-hi el fragment de Muratori i possiblement el cànon de Marció (si s'ha d'equiparar amb l'Epístola als Laodiceans), atribueixen la carta a Pau,[13]més recentment hi ha hagut qüestions sobre l'autoria paulina a causa de la sintaxi, la terminologia i l'escatologia característicament no paulines de la carta.[14]

L'erudit bíblic Harold Hoehner, en una enquesta de 279 comentaris escrits entre 1519 i 2001, va descobrir que el 54% afavoria l'autoria paulina, el 39% concloïa en contra de l'autoria paulina i el 7% continuava sent incert.[15] Norman Perrin i Dennis C. Duling van descobrir que, de sis referències acadèmiques autoritàries, "quatre de les sis decideixen a favor del pseudònim, i les altres dues (el Comentari de Peake sobre la Bíblia i el Comentari Bíblic de Jeroni) reconeixen les dificultats per mantenir l'autoria paulina. De fet, les dificultats són insuperables".[16] L'erudit bíblic Raymond E. Brown afirma que al voltant del 80% dels erudits crítics jutgen que Pau no va escriure Efesis.[17]:p.47 Una enquesta a 109 erudits a la Conferència Britànica del Nou Testament el 2011 va trobar que 39 estaven a favor de l'autenticitat, mentre que 42 rebutjaven l'autoria paulina i 28 estaven incerts.[18]

Hi ha quatre teories principals en l'erudició bíblica que aborden la qüestió de l'autoria paulina.[19]

  • La visió tradicional que l'epístola va ser escrita per Pau està recolzada per estudiosos com Ezra Abbot, Ragnar Asting, Markus Barth, F. F. Bruce, A. Robert, and André Feuillet, Gaugler, Grant, Harnack, Haupt, Fenton John Anthony Hort, Klijn, Johann David Michaelis, A. Van Roon, Sanders, Schille, Klyne Snodgrass, John R. W. Stott, Frank Thielman, Daniel B. Wallace, Brooke Foss Westcott i Theodor Zahn.[20] Per a una defensa de l'autoria paulina d'Efesis, vegeu Ephesians: An Exegetical Commentary, Harold Hoehner, pàg. 2–61.[15]
  • Una segona postura suggereix que Pau va dictar Efesis amb interpolacions d'un altre autor. Alguns dels estudiosos que defensen aquest punt de vista inclouen Albertz, Benoit, Cerfaux, Goguel, Harrison, H. J. Holtzmann, Murphy-O'Connor i Wagenführer.
  • Un tercer grup creu improbable que Pau fos l'autor d'Efesis. Entre aquest grup hi ha Allan, Beare, Brandon, Rudolf Bultmann, Conzelmann, Dibelius, Goodspeed, Kilsemann, J. Knox, W.L. Knox, Kümmel, K and S Lake, Marxsen, Masson, Mitton, Moffatt, Nineham, Pokorny, Schweizer i J. Weiss.
  • Altres estudiosos suggereixen que hi ha una manca de proves concloents. Alguns d'aquest grup són Cadbury, Julicher, McNeile i Williams.

Lloc, data i finalitat de l'escriptura de la carta

Tot i que la majoria de traduccions a l'anglès indiquen que la carta estava adreçada als "sants que són a Efes",[21] les paraules "a Efes" no apareixen als millors i més antics manuscrits de la carta, cosa que fa que la majoria dels crítics textuals, com Bart Ehrman, considerin les paraules com una interpolació.[3] Aquesta manca de referències internes a Efes en els primers manuscrits pot haver portat a Marció, un heresiarca del segle ii que va crear el primer cànon del Nou Testament, a creure que la carta estava realment adreçada a l'església de Laodicea. Per a més detalls, vegeu l'Epístola als Laodiceans.[13]

A més, si es considera Pau com l'autor, el caràcter impersonal de la carta, que no conté salutacions personals ni cap indicació que l'autor conegui personalment els seus destinataris, és incongruent amb el relat dels Actes dels Apòstols sobre la seva estada de més de dos anys a Efes.[22] Per aquestes raons, la majoria considera que Efesis és una carta circular destinada a moltes esglésies.[14][22][23] La Bíblia de Jerusalem assenyala que alguns crítics creuen que les paraules "que són" haurien anat seguides d'un espai en blanc que s'hauria d'omplir amb el nom de "l'església a la qual s'enviava la carta".[24]

Si Pau va ser l'autor de la carta, probablement va ser escrita des de Roma durant el primer empresonament de Pau,[25] i probablement poc després de la seva arribada allà l'any 62, quatre anys després d'haver-se separat dels ancians d'Efes a Milet. Tanmateix, els estudiosos que discuteixen l'autoria de Pau daten la carta entre el 70 i el 80 dC.[12] En aquest darrer cas, la possible ubicació de l'autoria podria haver estat dins de la mateixa església d'Efes. Ignasi d'Antioquia semblava estar molt versat en l'epístola als Efesis i reflecteix molts dels seus propis pensaments a la seva pròpia epístola als Efesis.[12]

Esquema

Sant Pau, 1740, de Vieira Lusitano. El sant és representat predicant, sostenint un fragment de l'Epístola als Efesis ("avaritia est idolorum servitus ", Ef 5:5 ) a la mà esquerra.

Efesis conté:

  • Ef 1:1–2. Salutació de Pau a l'església d'Efes.
  • Ef 1:3–Ef 2:10. Un relat general de les benediccions que revela l'evangeli. Això inclou la font d'aquestes benediccions, els mitjans pels quals s'aconsegueixen, la raó per la qual es donen i el seu resultat final. Tota la secció Ef 1:3–23 consisteix en el grec original de només dues frases llargues i complexes.[26] Acaba amb una pregària fervent per un major enriquiment espiritual dels efesis.
  • Ef 2:11–3:21. Una descripció del canvi en la posició espiritual dels gentils com a resultat de l'obra de Crist. Acaba amb un relat de com Pau va ser seleccionat i qualificat per ser apòstol dels gentils, amb l'esperança que això els evitarà desanimar-se i el portarà a pregar per ells.[27]
  • Ef 4:1–16. Un capítol sobre la unitat enmig de la diversitat de dons entre els creients.[28]
  • Ef 4:17–6:9. Instruccions sobre la vida quotidiana i les diferents relacions.[29]
  • Ef 6:10–24. La imatgeria de la guerra espiritual (inclosa la metàfora de l'Armadura de Déu), la missió de Tíquic i les benediccions de comiat.[30]

Fundació de l'església d'Efes

La primera i precipitada visita de Pau a Efes durant tres mesos està registrada a Ac 18:19-21. L'obra que va començar en aquesta ocasió va ser duta a terme per Apol·ló[31] i Àquila i Priscil·la. En la seva segona visita a principis de l'any següent, va romandre a Efes "tres anys", ja que va descobrir que era la clau de les províncies occidentals d'Àsia Menor. Aquí se li va obrir "una porta gran i eficaç",[32] i l'església es va establir i enfortir gràcies als seus treballs diligents allà.[33] Des d'Efes l'evangeli es va estendre "gairebé per tota Àsia".[34] La paraula "creixia i prevalia poderosament" malgrat tota l'oposició i la persecució que va trobar.

En el seu darrer viatge a Jerusalem, l'apòstol va desembarcar a Milet i, havent convocat els ancians de l'església d'Efes, els va donar un missatge de comiat,[35] esperant no veure'ls més. Es poden rastrejar els següents paral•lelismes entre aquesta epístola i l'encàrrec de Milès:

  1. Actes 20:19[36] = Efesis 4:2.[37] L'expressió «humilitat de ment».
  2. Actes 20:27[38] = Efesis 1:11.[39] La paraula «consell», que denota el pla diví.
  3. Actes 20:32[40] = Efesis 3:20.[41] La capacitat divina.
  4. Actes 20:32 = Efesis 2:20.[42] L'edifici sobre el fonament.
  5. Actes 20:32 = Efesis 1:14,18[43] "L'herència dels sants".

Propòsit

El propòsit de l'epístola i a qui va ser escrita són objecte de molta especulació.[44]:229 C.H. Dodd la va considerar la "corona del paulinisme"[44]:229 En general, neix del seu context sociohistòric particular i del context situacional tant de l'autor com del públic. Originària de la circumstància d'una església multicultural (principalment jueva i hel·lenística), l'autor va abordar temes apropiats per als diversos orígens religiosos i culturals presents a la comunitat.[6]

L'autor exhorta repetidament l'església a abraçar una visió específica de la salvació, que després explica.

Frank Charles Thompson[8] argumenta que el tema principal d'Efesis és una resposta als jueus recentment convertits que sovint es separaven dels seus germans gentils. La unitat de l'església, especialment entre els creients jueus i gentils, és la nota clau del llibre.

Interpretacions

Efesis destaca pel seu tractament del codi domèstic a Ef 5:22–6:9, que cobreix les relacions marit-muller, pare-fill i amo-esclau. A Efesis 5:22, s'insta a les esposes a sotmetre's als seus marits, i als marits a estimar les seves esposes "com Crist va estimar l'Església". Els teòlegs igualitaris cristians, com Katharine Bushnell i Jessie Penn-Lewis, interpreten aquests manaments en el context del versicle anterior,[45] perquè tots els cristians "se sotmetin els uns als altres".[46][47] Per tant, és una submissió mútua i bidireccional dels dos marits a les esposes i de les esposes als marits. Però segons Peter O'Brien, professor emèrit del Moore Theological College, aquest seria l'únic exemple d'aquest significat de submissió en tot el Nou Testament, de fet, en qualsevol text grec comparable existent; segons el relat d'O'Brien, la paraula simplement no connota mutualitat.[48] El professor Daniel Wallace del Seminari Teològic de Dallas ho entén com una extensió Ef 5:15-21 sobre ser omplert per l'Esperit Sant.[5]

Notes

  1. ↑ El llibre, en ocasions, és anomenat l'Epístola als Efesis o, simplement, Efesis.[1] És abreujada com Ef.[2]

Referències

  1. ↑ ESV Pew Bible. Wheaton, IL: Crossway, 2018, p. 976. ISBN 978-1-4335-6343-0.
  2. ↑ «Bible Book Abbreviations». Logos Bible Software. Arxivat de l'original el 21 April 2022. [Consulta: 21 abril 2022].
  3. 1 2 3 Ehrman, Bart D. The New Testament: A Historical Introduction to the Early Christian Writings. New York: Oxford, 2004, p. 381–384. ISBN 0-19-515462-2.
  4. ↑ Brown, Raymond E. The Churches the Apostles Left Behind. New York: Paulist Press, 1984, p. 47. ISBN 978-0-80912611-8.
  5. 1 2 3 Wallace, Daniel B. "Ephesians:Introduction, Argument, and Outline." Bible.org, 1 January 2010
  6. 1 2 Witherington III, Ben. The Letters to Philemon, the Colossians, and the Ephesians: A Socio-Rhetorical Commentary. Grand Rapids, MI: William B. Eerdmans, 2007.
  7. 1 2 Ef 5:1–2
  8. 1 2 Thompson, Frank C. Thompson Chain Reference Study Bible (NIV). Kirkbride Bible Company, 2000. ISBN 978-0-88707-009-9
  9. ↑ «Bible passage: Ephesians 4 – New International Version». Bible Gateway. [Consulta: 15 gener 2020].
  10. ↑ «Saint Paul the Apostle | Biography & Facts | Britannica» (en anglès). www.britannica.com, 11-08-2025. [Consulta: 29 agost 2025].
  11. ↑ "Introduction", NAB – Ephesians, USCCB
  12. 1 2 3 Markus Barth, Ephesians: Introduction, Translation, and Commentary on Chapters 1–3 (New York: Doubleday & Co., 1974), 50–51
  13. 1 2 Bruce, F. F.. The Canon of Scripture. Downers Grove, IL: InterVarsity Press, 1988, p. 142, 158–60. ISBN 978-0-83081258-5.
  14. 1 2 The HarperCollins Study Bible. rev.. New York: HarperCollins, 2006, p. 1982–83. ISBN 978-0-06122840-7.
  15. 1 2 Hoehner, Harold. Ephesians: An Exegetical Commentary. Baker Academic, 2002. ISBN 978-0-8010-2614-0
  16. ↑ Perrin, Norman; Duling, Dennis C. The New Testament: An Introduction. 2nd. New York: Harcourt Brace Jovanovich, 1982, p. 218–22. ISBN 0-15-565726-7.
  17. ↑ Brown, Raymond E. The churches the apostles left behind, Paulist Press, 1984. ISBN 978-0-80912611-8.
  18. ↑ Foster, Paul 2012, Who Wrote 2 Thessalonians: A Fresh Look at an Old Problem, Journal for the Study of the New Testament , vol. 35, no. 2, p. 150-175. https://doi.org/10.1177/0142064X12462654
  19. ↑ These four views come from Markus Barth, Ephesians: Introduction, Translation, and Commentary on Chapters 1–3 (New York: Doubleday & Co., 1974), 38
  20. ↑ Authenticity of Ephesians, Bible apologetics.
  21. ↑ Ef 1:1
  22. 1 2 O'Brien, Peter T. The Letter to the Ephesians. Grand Rapids, Michigan: Eerdmans, 1999, p. 5 (The Pillar New Testament Commentary). ISBN 978-0-80283736-3.
  23. ↑ Snodgrass, Klyne. Ephesians. Zondervan, 1996, p. 21 (The NIV Application Commentary). ISBN 978-0-31049340-2.
  24. ↑ Jerusalem Bible (1966), Footnote 'a' at Ephesians 1:1
  25. ↑ Ef 3:1; Ef 4:1; Ef 6:20
  26. ↑ 15–23&l=ca Ef 1:3–14, 15–23
  27. ↑ Ef 2:11–3:21
  28. ↑ Ef 4:1–16
  29. ↑ Ef 4:17–6:9
  30. ↑ Ef 6:10–24
  31. ↑ Ac 18:24–26
  32. ↑ 1Cor 16:9
  33. ↑ Ac 20:20,31
  34. ↑ Ac 19:26
  35. ↑ Ac 20:18–35
  36. ↑ Ac 20:19
  37. ↑ Ef 4:2
  38. ↑ Ac 20:27
  39. ↑ Ef 1:11
  40. ↑ Ac 20:32
  41. ↑ Ef 3:20
  42. ↑ Ef 2:20
  43. ↑ Ef 1:14,18
  44. 1 2 Bruce, F.F. The New International Commentary on the New Testament. Eerdmans, 1984, 1991. ISBN 0-8028-2401-3.
  45. ↑ Ef 5:21
  46. ↑ Bushnell, Katharine «Dr. Katharine C. Bushnell: A Brief Sketch of Her Life Work». Biblical Recorder, 12-1930, p. 13.
  47. ↑ Haddad, Mimi «Jessie Penn-Lewis's Cross Theology: Gender Relations in the New Covenant». Priscilla Papers. Christians for Biblical Equality, vol. 22, 2, Spring 2008, p. 7. Arxivat 5 de juliol 2016 a Wayback Machine.
  48. ↑ O'Brien, Peter T. The Letter to the Ephesians. Grand Rapids, Michigan: Eerdmans, 1999, p. 401–04 (The Pillar New Testament Commentary). ISBN 978-0802837363.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.