Rèmora comuna

Infotaula d'ésser viuRèmora comuna
Remora remora Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaEcheneidae
GènereRemora
EspècieRemora remora Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758 Remora remora Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Echeneis borboniensis (Guichenot, 1863)
  • Echeneis nubifera (Tanaka, 1915)
  • Echeneis parva (Gronow, 1854)
  • Echeneis postica (Poey, 1860)
  • Echeneis remeligo (Guichenot, 1863)
  • Echeneis remiligo (Guichenot, 1863)
  • Echeneis remora (Linnaeus, 1758)
  • Echeneis remoroides (Bleeker, 1855)
  • Echeneis squalipeta (Daldorff, 1793)[1]

La rèmora comuna (Remora remora) és un peix de la família dels equenèids i de l'ordre dels perciformes.[2]

Morfologia

  • Pot assolir 86,4 cm de llargària i 1.070 g de pes.
  • Cos allargat i robust.
  • Boca ampla.
  • Té una gran ventosa situada a la part anterior del dors formada per la primera aleta dorsal modificada.
  • La segona aleta dorsal té 22-26 radis tous i l'anal 22-24.
  • No té bufeta natatòria.
  • Escates petites.
  • El seu color és bru, més o menys clar.[3][4][5][6][7]

Alimentació

Tot i ser una bona nedadora,[8] viu adherida a les brànquies, aletes i cossos de taurons, rajades, cetacis, tortugues i mamífers marins, i, fins i tot, vaixells, alimentant-se dels seus paràsits (com ara, crustacis copèpodes).[3][8]

Depredadors

Als Estats Units és depredada per Anous stolidus i Sterna fuscata.[9]

Hàbitat

És un peix marí, associat als esculls de corall fins als 100 m de fondària i de clima subtropical (60°N-36°S, 180°W-180°E).[10][7]

Distribució geogràfica

És cosmopolita en aigües temperades: el Pacífic occidental (des del Japó[11] fins a Nova Zelanda i l'illa Norfolk),[12] el Pacífic oriental (des de San Francisco -Califòrnia- fins a Xile),[13] l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -el Canadà- fins a l'Argentina),[14] l'Atlàntic oriental (des de la Mar del Nord fins a les illes Canàries i la Mediterrània occidental). També n'hi ha registres a Islàndia[15] (dvalfiskur, drösull, stýrisfiskur) i entre Suècia (sugfisk) i Dinamarca (sugefisk).[7][16]

Observacions

És inofensiva per als humans.[7]

Curiositats

Els antics grecs i romans li atribuïen la capacitat de poder causar avortaments si es feia servir d'una determinada manera. Avui en dia, els xamans de Madagascar acostumen a posar porcions de la ventosa d'aquest peix als colls de les dones casades per assegurar llur fidelitat en absència de llurs marits.[17]

Referències

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. 1 2 AsturNatura (castellà)
  4. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  5. ↑ Nelson, J., 1984. Fishes of the World. Wiley- Interscience Publishers.
  6. ↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
  7. 1 2 3 4 FishBase (anglès)
  8. 1 2 Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983.
  9. ↑ FishBase (anglès)
  10. ↑ Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamchatka and adjacent waters. 166 p.
  11. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544.
  12. ↑ Francis, M.P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170.
  13. ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  14. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  15. ↑ Lachner, E.A., 1986. Echeneididae. p. 1329-1334. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  16. ↑ Unesco, 1989. Fishes of the North Eastern Atlantic and Mediterranean. Fontenoy, París: Chaucer press.
  17. ↑ Animal Diversity Web (anglès)

Enllaços externs