Retorn a Dachau

Infotaula episodi de televisióRetorn a Dachau
(en) Deaths-Head Revisited Modifica el valor a Wikidata
SèrieLa Dimensió Desconeguda Modifica el valor a Wikidata
TemporadaLa Dimensió Desconeguda (sèrie de televisió de 1959, temporada 3) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi9 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorUna bona vida Modifica el valor a Wikidata
SegüentEl sol de mitjanit Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 novembre 1961 Modifica el valor a Wikidata
DirectorDon Medford Modifica el valor a Wikidata
GuionistaRod Serling Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció4804 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0734563 Modifica el valor a Wikidata

"Retorn a Dachau" (títol original en anglès "Deaths-Head Revisited") és el 9è episodi de la tercera temporada, i el 74è total de la sèrie de televisió d'antologia La Dimensió Desconeguda, Es va emetre originalment el 10 de novembre de 1961 a CBS. Ha estat doblat al català i emès per TV3.[1] La història tracta d'un exoficial de les SS que revisita el camp de concentració de Dachau una dècada i mitja després de la Segona Guerra Mundial. El títol és un joc de paraules amb la novel·la d'Evelyn Waugh Retorn a Brideshead, i les unitats de les SS "Calavera" que administraven els camps. A Alemanya, aquest episodi mai es va emetre a la televisió.

Narració inicial

« El Sr. Schmidt ha arribat recentment a un petit poble de Baviera que es troba a vuit milles al nord-oest de Múnic... un petit lloc pintoresc i encantador que abans era conegut pels seus paisatges, però que més recentment està relacionat amb altres esdeveniments relacionats amb algunes de les activitats menys positives de l'home: la massacre humana, la tortura, la misèria i l'angoixa. El Sr. Schmidt, com aviat veurem, té un interès personal en les ruïnes d'un camp de concentració; una vegada, fa uns disset anys, es deia Gunther Lutze. Tenia el rang de capità a les SS. Era un animal uniformat de negre que caminava amb força, la funció del qual a la vida era causar dolor, i com els seus col·legues de l'època, compartia l'única aflicció més comuna entre la raça coneguda com a nazis... caminava per la Terra sense cor. I ara l'excapità de les SS Lutze tornarà a visitar els seus llocs freqüentats abans, potser satisfet que tot el que l'espera a les ruïnes del turó és un element de nostàlgia. El que no sap, és clar, és que un lloc com Dachau no pot existir només a Baviera. Per la seva naturalesa, per la seva pròpia naturalesa, ha de ser una de les zones poblades... de la Dimensió Desconeguda. »

Argument

El 1960, Gunther Lutze, un excapità de les SS, s'allotja en un hotel a Dachau, Baviera, amb el nom de "Schmidt". La recepcionista sembla reconèixer-lo, però ell desvia les sospites afirmant haver servit a la Divisió Panzer al Front Oriental durant la Segona Guerra Mundial. Li pregunta si un camp proper és una presó. Quan la recepcionista diu que es va utilitzar com una mena de presó, ell la pressiona perquè li doni més explicacions, tot i que aviat queda clar que sap la finalitat exacta del camp.

Va al lloc, el camp de concentració de Dachau, ara abandonat, per recordar la seva època com a comandant durant la guerra. Mentre passeja pel camp, es delecta amb el record del turment que va infligir als interns. Se sorprèn de veure Alfred Becker, un dels antics interns del camp i víctima particular de la crueltat de Lutze, i igualment sorprès que Becker sembli no haver canviat després dels 17 anys que han passat.

Lutze suposa que Becker és ara el cuidador del campament, cosa que Becker confirma "en certa manera". Mentre parlen, Becker confronta implacablement Lutze amb la realitat de les seves accions greument inhumanes, mentre Lutze insisteix que només estava seguint ordres. Lutze intenta desestimar la descripció de crueltat de Becker dient que la guerra s'ha acabat i que ha passat pàgina.[2]

Lutze intenta marxar, però troba la porta tancada. Becker pregunta per què ha tornat, atès que ha canviat el seu nom i ha fugit a Sud-amèrica. Lutze argumenta que esperava que amb el pas del temps, el món hagués passat pàgina i la gent estaria disposada a oblidar els seus "petits errors del passat". Becker replica que les accions de Lutze no van ser errors, sinó crims contra la humanitat.

Becker i una dotzena d'altres presos fantasmagòrics jutgen Lutze per les seves accions, que inclouen ordenar la mort de més de 1.700 persones innocents sense judici ni degut procés, mutilar i torturar milers d'éssers humans sense provocació, l'experimentació criminal nazi amb dones i nens, l'assassinat d'almenys 14 persones per la seva pròpia mà i demanar i signar ordres per al gaseig i la cremació d'un milió d'éssers humans. Lutze crida i es desmaia.

En despertar-se, Lutze li diu a Becker que s'havia imaginat el judici. Becker el contradiu i informa a Lutze del veredicte de culpabilitat. Quan Becker està a punt de pronunciar la sentència al tribunal, Lutze se'n burla dient-li que està boig fins que de sobte recorda que la nit que les tropes estatunidenques es van acostar a Dachau 17 anys abans, ell personalment va matar Becker i diversos altres presos i va intentar incendiar el camp.

Com a càstig, Lutze ha de patir els mateixos horrors que va imposar als reclusos en forma d'il·lusions tàctils, incloent-hi ser disparat per metralladores a la porta, ser penjat a la forca i ser torturat a l'edifici de detenció. Crida d'agonia per les il·lusions i s'esfondra. Abans de marxar, el fantasma de Becker l'informa: "Això no és odi. Això és retribució. Això no és venjança. Això és justícia. Però això només és el principi, capità. Només el principi. El vostre judici final vindrà de Déu".

Lutze és trobat per les autoritats, sedat per un metge i portat a un institució mental, ja que continua experimentant i reaccionant als seus patiments il·lusoris. Els seus trobadors es pregunten com un home que estava perfectament tranquil dues hores abans va poder tornar-se boig tan aviat. El metge mira al seu voltant i diu: "Dachau. Per què encara està dret? Per què el mantenim dret?"

Narració final

« Hi ha una resposta a la pregunta del metge. Tots els Dachau han de romandre drets. El Dachaus, els Belsen, els Buchenwalds, l'Auschwitz; tots ells. Han de romandre drets perquè són un monument a un moment en el temps en què alguns homes van decidir convertir la Terra en un cementiri. Hi van ficar tota la seva raó, la seva lògica, el seu coneixement, però el pitjor de tot, la seva consciència. I en el moment que oblidem això, en el moment que deixem de ser perseguits pel seu record, aleshores ens convertim en els enterradors. Quelcom en què pensar i recordar, no sols a la Dimensió Desconeguda sinó allà on els homes caminen per la Terra de Déu. »

Notes de l'episodi i del repartiment

  • L'actor nascut a Hongria Oscar Beregi Jr (capità de les SS Lutze), el pare del qual era jueu, va tenir molts papers a la pantalla com a vilans i "pesats", i hauria estat familiar per al públic televisiu americà de l'època pel seu treball a la popular sèrie de detectius de televisió The Untouchables, on va tenir un paper recurrent com el mafiós Joe Kulak. Aquest episodi també va marcar la segona aparició de Beregi a La Dimensió Desconeguda; la seva primera va ser com a líder de la banda criminal a l'episodi de la segona temporada "L'operació Rip Van Winkle".
  • Alfred Becker, l'adversari i jutge sobrenatural de Lutze, va ser interpretat pel distingit actor de personatges nascut a Àustria Joseph Schildkraut. Va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per la seva actuació com a capità Alfred Dreyfus a The Life of Emile Zola (1937), tot i que hauria estat més conegut pel públic contemporani pel seu paper com el pare Otto Frank tant a la versió teatral de Broadway com a la versió cinematogràfica de 1959 d'El diari d'Anna Frank.
  • Kaaren Verne, que fa una breu aparició com a recepcionista de l'hotel a l'escena inicial de l'episodi (acreditada com a "Karen Verne"), havia gaudit d'una carrera reeixida al Teatre Estatal de Berlín abans que ella i el seu primer marit es veiessin obligats a fugir d'Alemanya el 1938. Finalment es va establir als Estats Units, on aviat va esdevenir una oponent declarada del règim nazi. A mitjans de la dècada de 1940, va estar casada durant diversos anys amb el reconegut actor jueu expatriat nascut a Hongria Peter Lorre.
  • El veterà actor de personatges nascut a la Gran Bretanya Ben Wright (El Doctor) es va formar a la RADA amb Ida Lupino i va treballar al teatre i a la pantalla al Regne Unit abans d'emigrar als Estats Units el 1946. Després d'establir-se a Hollywood, l'admirada habilitat de Wright amb accents i dialectes el va portar a interpretar una àmplia gamma de papers a la ràdio i a la pantalla, interpretant personatges anglesos, alemanys, francesos, australians i fins i tot xinesos. També va participar a "La nit del judici". A més, va interpretar el Gauleiter d'Àustria Herr Zeller a Somriures i llàgrimes. També va ser un actor de doblatge destacat i va interpretar papers de veu destacats a les pel·lícules de Disney 101 dàlmates i La Sireneta, que va ser el seu últim crèdit a la pantalla abans de la seva mort.
  • En una entrevista d'àudio d'arxiu, adjunta com a reportatge especial a l'episodi de la caixa de DVD La Dimensió Desconeguda, el productor de la sèrie Buck Houghton va recordar que per a aquest episodi, la producció va poder rodar les escenes exteriors de l'episodi en un gran plató de fort fronterer que s'havia construït recentment per al pilot d'una sèrie de televisió western sense nom. Com que aquella sèrie no havia estat adquirida per cap de les cadenes, aquest decorat tan car —que, segons Houghton, havia costat 200.000 dòlars (al voltant d'1,6 milions de dòlars el 2016)— estava abandonat al fons de la sala de rodatge de la MGM, i només va requerir una mínima reforma per servir com a escenari de l'episodi, el camp de concentració de Dachau.[3]
  • Houghton va recordar que el director d'episodis Don Medford era conegut principalment com a director d'"acció", però que va ser escollit tant per la seva capacitat per crear moments "xocants" efectius com per la seva disposició a permetre que les escenes emocionals es desenvolupessin tant com ell considerés necessari. Segons Houghton, Medford també era conegut per la seva meticulosa preparació, tot i que Houghton també va recordar que Medford podia posar-se nerviós si esdeveniments durant la producció (com ara la indisponibilitat inesperada d'un actor) l'obligaven a desviar-se dels seus plans de producció.
  • Houghton també va elogiar la feina de l'actor britànic Ben Wright (que apareix breument com el Doctor al final de l'episodi), assenyalant que Wright tenia la capacitat de dominar qualsevol tipus d'accent o dialecte de manera convincent, i això li va permetre interpretar una àmplia gamma de nacionalitats durant la seva llarga carrera a la pantalla.
  • La història va ser adaptada posteriorment per a The Twilight Zone Radio Dramas protagonitzada per H.M. Wynant en el paper d'Oscar Beregi.

Resposta crítica

« Serling va aplicar una justícia de malson de la pitjor mena a "Retorn a Dachau" (dirigida per Don Medford), la declaració de Serling sobre l'Holocaust, escrita en reacció al Judici d'Adolf Eichmann que estava en curs, en què un exnazi, interpretat per Oscar Beregi, en una visita nostàlgica a Dachau, és perseguit i finalment es torna boig pels fantasmes dels presos que hi havia matat durant la guerra. »
— Gordon F. Sander, extracte de Serling: The Rise and Twilight of Television's Last Angry Man

La introducció de la cançó instrumental "Intro to Reality" de l'àlbum de 1990 Persistence of Time de la banda de heavy metal Anthrax incloïa un diàleg pronunciat pel personatge Alfred Becker que citava: "Vam fer el que ens van dir" i "Acaben de sentir-te oferir disculpes per tots els monstres del nostre temps" dit a Lutze en aquest episodi, seguit de la frase de Lutze "És correcte?" i el seu riure maniàtic repetint-se i esvaint-se a mesura que comença la instrumentació. L'instrumental passa a la següent cançó, "Belly of The Beast", que és un homenatge a la història en si des del punt de vista de Becker.

Referències

  • Zicree, Marc Scott: The Twilight Zone Companion. Sillman-James Press, 1982 (second edition)
  • DeVoe, Bill. (2008). Trivia from The Twilight Zone. Albany, GA: Bear Manor Media. ISBN 978-1-59393-136-0
  • Grams, Martin. (2008). The Twilight Zone: Unlocking the Door to a Television Classic. Churchville, MD: OTR Publishing. ISBN 978-0-9703310-9-0
  • Zicree, Marc Scott (undated), audio interview with Twilight Zone producer Buck Houghton. Episode Special Feature, 'The Twilight Zone' DVD boxed set, Season 3, Volume 1, Disc 2 (CBS Broadcasting Inc., 2007)

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.