Una bona vida

Infotaula episodi de televisióUna bona vida
(en) It's a Good Life Modifica el valor a Wikidata
SèrieLa Dimensió Desconeguda Modifica el valor a Wikidata
TemporadaLa Dimensió Desconeguda (sèrie de televisió de 1959, temporada 3) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi8 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorLa tomba Modifica el valor a Wikidata
SegüentRetorn a Dachau Modifica el valor a Wikidata
Estrena3 novembre 1961 Modifica el valor a Wikidata
DirectorJames Sheldon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuionistaRod Serling i Jerome Bixby Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció4801 Modifica el valor a Wikidata
Durada25 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Actors
John Larch
Bill Mumy
Cloris Leachman
Don Keefer
Alice Frost
Max Showalter
Jeanne Bates Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0734580 Modifica el valor a Wikidata

"Una bona vida" (títol original en anglès "It's a Good Life") és el 8è episodi de la tercera temporada, i el 73è total de la sèrie de televisió d'antologia La Dimensió Desconeguda, Es va emetre originalment el 3 de novembre de 1961 a CBS. Ha estat doblat al català i emès per TV3.[1] Va ser escrit pel creador i showrunner de la sèrie Rod Serling, basat en el conte de 1953 "It's a Good Life" de Jerome Bixby. L'episodi va ser dirigit per James Sheldon, i alguns el consideren, com ara els crítics de Time i TV Guide, com un dels millors episodis de la sèrie. Es va emetre originalment el 3 de novembre de 1961. L'episodi va ser un dels quatre de la sèrie original de 1959 que va formar la base de la pel·lícula de 1983 Twilight Zone: The Movie.

Narració inicial

« La història d'aquesta nit a La Dimensió Desconeguda és una mica única i requereix un tipus d'introducció diferent. Això, com podeu reconèixer, és un mapa dels Estats Units, i hi ha una petita ciutat anomenada Peaksville. Un matí determinat, no fa gaire, la resta del món va desaparèixer i Peaksville va quedar completament sol. Els seus habitants mai no estaven segurs de si el món havia estat destruït i només Peaksville havia quedat intacte, o si el poble havia estat arrabassat d'alguna manera. En canvi, estaven segurs d'una cosa: la causa. Un monstre havia arribat al poble. Només utilitzant la seva ment, es va endur els automòbils, l'electricitat, les màquines, perquè no li agradaven. I va tornar a traslladar tota una comunitat als anys obscurs, només utilitzant la seva ment. Ara m'agradaria presentar-vos algunes de les persones de Peaksville, Ohio. Aquest és el Sr. Fremont. És a la seva granja on resideix el monstre. Aquesta és la senyora Fremont. I aquesta és la tieta Amy, que probablement tenia més control sobre el monstre al principi que gairebé ningú. Però un dia ho va oblidar. Va començar a cantar en veu alta. Ara al monstre no li agrada cantar, així que la seva ment la va atacar i la va convertir en la cosa somrient i buida que esteu veient ara. Ja no canta. I notareu que la gent de Peaksville, Ohio, ha de somriure. Han de pensar coses felices i dir coses felices perquè, un cop disgustats, el monstre els pot desitjar a un camp de blat de moro o convertir-los en un horror grotesc ambulant. Aquest monstre en particular pot llegir ments, veieu. Coneix cada pensament, pot sentir cada emoció. Oh, sí, he oblidat alguna cosa, oi? He oblidat de presentar-vos el monstre. Aquest és el monstre. Es diu Anthony Fremont. Té sis anys, té una cara de nen petit i uns ulls blaus innocents. Però quan aquests ulls us miren, és millor que comenceu a pensar coses felices. Perquè la ment que hi ha darrere és absolutament al càrrec. Aquesta és la Dimensió Desconeguda. »

Argument

Anthony Fremont, de sis anys, té poders mentals divins, incloent-hi la lectura de ments. Ha aïllat la seva ciutat de Peaksville, Ohio, de la resta de l'univers. La gent ha de conrear el seu propi menjar, i els subministraments d'articles domèstics comuns, com ara el sabó en barra, han anat disminuint. Ha bloquejat els senyals de televisió i ha fet que els cotxes no funcionin. Crea criatures grotesques, com ara geòmids de tres caps, que després mata. Tothom està sota el seu govern, fins i tot els seus pares.

La gent viu amb por d'Anthony, dient-li constantment que tot el que fa és "bo", ja que desterra per sempre qualsevol que pensi pensaments infeliços a un lloc que ell anomena "el camp de blat de moro". Com que mai no ha experimentat cap forma de disciplina, no entén que les seves accions siguin perjudicials. Es confon quan el seu pare li diu que els veïns són reticents a deixar que els seus fills juguin amb ell després que ell enviés diversos dels seus companys de joc al camp de blat de moro.

Una nit de cada setmana, Anthony dóna a la gent del poble una hora de televisió, que ell crea i projecta al televisor familiar. Els adults es reuneixen a la sala d'estar dels Fremont, retorçant-se incòmodament mentre Anthony els mostra una visió de lluitar contra dinosaures amb molta sang. Incapaços d'expressar els seus veritables sentiments, li diuen a Anthony que era molt millor que el que solia haver-hi a la televisió.

Després, els adults celebren l'aniversari del seu amic Dan Hollis. Rep dos regals de la seva dona: una ampolla de brandi, una de les cinc ampolles de licor que queden al poble i un disc de Perry Como. Dan està impacient per escoltar el disc, però tothom li recorda que a Anthony no li agrada cantar. Emborratxat pel brandi, comença a queixar-se de l'estat lamentable del poble, de no poder escoltar el disc i de ningú que li canti "Per molts anys". Dan s'enfronta al nen, anomenant-lo monstre i assassí. Mentre la ira d'Anthony creix, Dan crida perquè algú l'ataqui per darrere i posi fi al seu regnat de terror. La tieta Amy (que ja no pot cantar per culpa d'Anthony) busca tímidament un atiador, però ningú s'atreveix a actuar. Anthony es burla enfadat de Dan per ser un "home dolent" i el transforma en una caixa sorpresa, cosa que fa que la seva dona s'ensorri. Els adults estan horroritzats pel que ha fet Anthony, i el seu pare li demana que desitgi que en Dan entri al camp de blat de moro, cosa que Anthony fa.

Llavors Anthony fa que comenci a nevar a fora. La neu matarà almenys la meitat de les collites i el poble s'enfrontarà a la fam. El pare d'Anthony comença a renyar Anthony per això, però la seva dona i els altres adults miren amb somriures preocupats a la cara. El pare intimidat somriu i li diu a Anthony "...Però està bé que estiguis fent nevar, Anthony, està molt bé. I demà... demà serà un dia molt bo!"

Narració final

« Sense comentaris aquí. Sense cap comentari. Només volíem presentar-vos un dels nostres ciutadans tan especials, el petit Anthony Fremont, de 6 anys, que viu en un poble anomenat Peaksville, en un lloc que abans era Ohio. I si per alguna estranya casualitat us el trobeu, millor que només tingueu bones intencions. Qualsevol cosa menys que això ho feu sota la vostra responsabilitat. Perquè si us trobeu amb Anthony, podeu estar segurs d'una cosa: heu entrat a la Dimensió Desconeguda. »

Rod Serling apareix davant la càmera per promocionar el següent episodi: "Aquest és el vestíbul d'una fonda en una petita ciutat bavaresa, i la setmana que ve hi entrarem amb un exoficial de les SS. És la primera parada en el seu camí de tornada per reviure un horror que va ser l'Alemanya nazi. El Sr. Joseph Schildkraut i el Sr. Oscar Beregi Jr. demostren què li passa al monstre quan és jutjat per la víctima. La nostra sensació aquí és que aquest és un drama cru i commovedor com mai hem presentat. Espero que sigueu aquí per formar el vostre propi judici."

Repartiment

  • John Larch com a Sr. Fremont
  • Cloris Leachman com a Sra. Fremont
  • Don Keefer com a Dan Hollis
  • Billy Mumy com a Anthony Fremont
  • Alice Frost com a tieta Amy
  • Max Showalter (com a Casey Adams) com a Pat Riley
  • Jeanne Bates com a Ethel Hollis
  • Lenore Kingston com a Thelma Dunn
  • Tom Hatcher com a Bill Soames

Recepció i llegat

Time va nomenar aquest com el tercer millor episodi de Twilight Zone, darrere de "Temps per a ell, a la fi" i "Els monstres de Mapple St.".[2]

La introducció de Rod Serling al principi d'aquest episodi va ser reciclada i editada digitalment per a la preestrena de l'atracció de Disney Parks The Twilight Zone Tower of Terror. Al vídeo de la preestrena, Serling es troba davant d'una porta d'ascensor de servei, en lloc d'un mapa dels Estats Units, i explica als visitants el viatge que estan a punt d'experimentar. L'atracció, que es va inaugurar per primera vegada als Disney-MGM Studios el 1994, gairebé dues dècades després de la mort de Serling, és un homenatge a la sèrie original amb una història original basada en ella. Quan van concebre l'atracció, Disney Imagineers volien incloure Serling a l'atracció i van optar per un artista de veu per interpretar-lo; Mark Silverman va ser escollit per la vídua de Serling per posar-li la veu.[3] Un cartell que anuncia "L'Orquestra d'Anthony Fremont" es mostra al costat del taulell de consergeria al vestíbul de l'atracció, una referència irònica a l'odi d'Anthony pel cant.

El 1997, la revista TV Guide va classificar l'episodi com a número 31 a la seva llista dels 100 millors episodis de tots els temps.[4]

Remake planificat

En una entrevista del 1974 amb Marvel Comics, Rod Serling va dir: "Estic en el meu tercer esborrany d'una pel·lícula basada en el conte de Jerome Bixby, 'It's a Good Life'. Originalment ho vam fer a La dimensió desconeguda, però ara estem fent una versió completa. La produeix Alan Landsburg, que va produir Erinnerungen an die Zukunft. És del gènere fantàstic-terror."[5] Aquesta va ser una de les últimes entrevistes de Serling abans de la seva mort el 1975.[6] Tot i que el guió mai ha vist la llum, probablement allotjat a la finca Serling, alguns detalls del llibre de Nicholas Parsai "Rod Serling: His Life, Work, and Imagination" van donar alguns detalls sobre en què consistia la visió original d'aquesta pel·lícula. En comparació amb l'episodi icònic, aquesta pel·lícula era molt més violenta que la seva contrapart televisiva. Incloïa Anthony arrencant completament les extremitats del xèrif de la ciutat; traient els ulls d'un home; fent que el seu oncle Harvey s'incendiés espontàniament; abusant psicològicament de l'organista de l'església local amb una rata gegant; i convertint Wally Wiggins, que va interpretar un paper similar al de Dan Hollis a la història i l'episodi originals de Jerome Bixby, en una criatura que s'assemblava a un híbrid entre capgròs i humà. Durant el final de la pel·lícula, la gent del poble conspira per emborratxar Anthony i matar-lo. El seu pla finalment té èxit gràcies al retorn de la tieta d'Anthony i Peaksville a la resta del món. Nogensmenys, en un gir sorprenent, es revela que la mare d'Anthony està embarassada d'un altre fill.[7]

El segment "It's a Good Life" de Twilight Zone: The Movie és un remake de l'episodi original i està dirigit per Joe Dante.

Cultura pop

La cançó de 1980 "Cemetery Girls"[8] del grup de rock novell Barnes & Barnes fa referència a l'episodi a la lletra ("Ànimes fresques al camp de blat de moro... Anthony les va posar allà..."), i amb exemples de línies. Com que l'àlbum es va publicar diversos anys abans que els germans bessons ficticis Art (Bill Mumy) Barnes i Artie (Robert Haimer) fessin "públiques" les seves identitats, la referència és una broma interna.

Aquest episodi també es va refer com a paròdia a l'episodi "Treehouse of Horror II" d' Els Simpsons el 1991, amb Bart en el paper d'Anthony.

L'episodi de 1997 "Johnny Real Good" de Johnny Bravo també es basa en aquest episodi. Johnny ha de fer de cangur d'un noi anomenat Timmy, que també té poders sobrenaturals i envia Johnny diverses vegades a un camp de blat de moro proper per "tenir mals pensaments".

La novel·la guanyadora del Premi Pulitzer del 2007 The Brief Wondrous Life of Oscar Wao utilitza l'episodi com a analogia de la vida sota el dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.[9]

L'episodi de Black Mirror del 2017 "USS Callister" es va concebre amb l'episodi com a inspiració.[10]

El 2025, durant l'episodi del 8 de setembre de The Daily Show, el presentador Jon Stewart va invocar l'episodi per criticar el adulació al voltant de Donald Trump, dient en broma que Trump era "aquell noi de la Dimensió Desconeguda... [que] els va enviar al camp de blat de moro".[11][12]

Seqüela

A la sèrie de revival de La dimensió desconeguda del 2002, es va emetre una seqüela d'aquest episodi, titulada "It's Still a Good Life", convertint-lo en l'únic episodi de Twilight Zone que va tenir una seqüela. A l'episodi, Anthony és un home de mitjana edat que ara té una filla, Audrey, que ha heretat els seus poders.[13] Bill Mumy i Cloris Leachman van repetir els seus papers de l'episodi original.[14] La filla d'Anthony Fremont, Audrey, és interpretada per la filla real de Bill Mumy, Liliana Mumy.[14][15]

Un anunci de MeTV emès en aquest canal el 2015 mostra un Bill Mumy adult com a Anthony adult intercalat amb escenes de l'episodi original, aparentment interactuant mentre l'Anthony adult utilitza els seus poders per teletransportar Me-TV al televisor del petit Anthony. A principis del 2017, la cadena va utilitzar clips d'aquest episodi en promocions per a les reposicions nocturnes del programa.

Referències

  1. ↑ «La televisió i la ràdio». pandora.girona.cat. [Consulta: 21 juliol 2025].
  2. ↑ «Top 10 Twilight Zone episodes». Time. 2009-10-05.
  3. ↑ MacDonald, Brady «Disney voice-over actors bring theme park rides to life». Los Angeles Times, 28-07-2015.
  4. ↑ TV Guide Guide to TV. Barnes and Noble, 2004, p. 667. ISBN 0-7607-5634-1.
  5. ↑ Rod Serling Recalls—'Marvel Planet of the Apes' UK Issue 12 (1975)
  6. ↑ Ettenhofer, Valerie. «The Twilight Zone Film Adaptation Rod Serling Never Got To Finish» (en anglès americà). SlashFilm, 06-04-2022. [Consulta: 23 abril 2026].
  7. ↑ Weiss, Josh. «Rod Serling Tried to Adapt This Classic Twilight Zone Episode Into a Gruesome Horror Movie» (en anglès americà). SYFY, 28-10-2025. [Consulta: 23 abril 2026].
  8. ↑ «"Barnes & Barnes - Cemetery Girls"». YouTube, 02-09-2009. Arxivat de l'original el 2021-12-11. [Consulta: 9 juliol 2019].
  9. ↑ Diaz, Junot, The Brief Wondrous Life of Oscar Wao, ISBN 978-1-4074-4350-8, OCLC 1204601789, <http://worldcat.org/oclc/1204601789>. Consulta: 14 juny 2022
  10. ↑ Hibberd, James (29 December 2017). «Black Mirror: Here's the secret inspiration for 'USS Callister'». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 2017-12-29.
  11. ↑ Day, Debbie. «News of Donald Trump's death has been greatly exaggerated, Jon Stewart says on The Daily Show». Entertainment Weekly, 09-09-2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
  12. ↑ «If Trump Isn’t Dying, Why Is He Being Treated Like a Make-A-Wish Kid?». YouTube. The Daily Show, 08-09-2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
  13. ↑ «Bill Mumy—Biography». Billmumy.com. [Consulta: 22 juny 2007].
  14. 1 2 «The Twilight Zone». Zap2it. Arxivat de l'original el 2008-04-09. [Consulta: 22 juny 2007].
  15. ↑ «The Twilight Zone Special Remake Episodes». Science Fiction Weekly. Arxivat de l'original el 2007-08-06. [Consulta: 22 juny 2007]. «Played by Mumy's real life daughter, Liliana Mumy»

Bibliografia

  • Zicree, Marc Scott: The Twilight Zone Companion. Sillman-James Press, 1982 (second edition)
  • DeVoe, Bill. (2008). Trivia from The Twilight Zone. Albany, GA: Bear Manor Media. ISBN 978-1-59393-136-0
  • Grams, Martin. (2008). The Twilight Zone: Unlocking the Door to a Television Classic. Churchville, MD: OTR Publishing. ISBN 978-0-9703310-9-0
  • Diaz, Junot. Penguin Books New York (2007) The Brief Wondrous Life of Oscar Wao p.g 224
  • Wiater, Stan, et al. (2007). The Stephen King Universe: The Guide to the Worlds of the King of Horror (1st ed.). Los Angeles, CA: Renaissance Books. p. 427. ISBN 978-0-525-94190-3

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.