Rois

Rois

Tipus	municipi de Galícia
Lloc
42° 45′ 44″ N, 8° 42′ 26″ O / 42.762308°N,8.707094°O / 42.762308; -8.707094
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Galícia
Província	província de la Corunya
Capital	Os Dices (en)
Conté la subdivisió	Augas Santas (en) Buxán, Rois (en) Costa, Rois (en) Ermedelo, Rois (en) Herbogo, Rois (en) Leroño, Rois (en) Oín, Rois (en) Ribasar, Rois (en) Rois, Rois (en) Seira, Rois (en) Sorribas, Rois (en) Urdilde, Rois (en)
Població humana
Població	4.358 (2025) (46,98 hab./km²)
Predom. ling.	gallec
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis de l'Àrea de Santiago de Compostel·la Comarca do Sar
Superfície	92,76 km²
Altitud	74 m
Limita amb	Padrón Lousame Brión Rianxo Dodro Teo
Organització política
• Alcalde	Ramón Tojo Lens
Eleccions municipals a Rois
Identificadors descriptius
Codi postal	15911
Codi INE	15074
Lloc web	concelloderois.org

Rois és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca do Sar. Limita al nord amb Brión, al sud amb Dodro i Rianxo, a l'est amb Padrón i Teo i a l'oest amb Lousame. Situat en una zona de transició entre les valls fluvials del Sar i les primeres elevacions de l'interior gallec, el municipi presenta un paisatge eminentment rural, format per petites explotacions agrícoles, boscos de roures, castanyers i eucaliptus, prats i nombrosos cursos d'aigua que configuren un entorn natural de gran valor.^[1]

El municipi està organitzat en diverses parròquies, d'acord amb la tradicional divisió administrativa gallega, i conserva una estructura de poblament molt dispersa, amb nombrosos llogarets i nuclis de població. Aquesta configuració territorial és característica de bona part de Galícia, i reflecteix una llarga tradició agrícola i ramadera. Al llarg dels segles, l'economia de Rois ha estat vinculada principalment al conreu de cereals, el blat de moro, la vinya i l'horta, així com a la ramaderia bovina, activitats que encara avui tenen una presència destacada.

Els orígens històrics del municipi es remunten a èpoques molt antigues, com testimonien diversos jaciments arqueològics, castros i restes megalítiques localitzats al terme. Durant l'edat mitjana, el territori va estar estretament relacionat amb el desenvolupament de les parròquies rurals i amb la influència dels senyorius eclesiàstics vinculats a Padrón i a Santiago de Compostel·la. Aquest passat ha deixat un important patrimoni religiós i civil, amb esglésies parroquials d'origen romànic o medieval, creus de terme, fonts i nombrosos pazos, les tradicionals cases senyorials gallegues.