Ruta dels Ibers
Ausetans
| Nom |
Període |
Municipi |
Comarca |
Descripció |
Troballes |
| Jaciment arqueològic de l'Esquerda |
Edat de Bronze - Baixa edat mitjana (segle viii aC - segle XIV dC) |
Les Masies de Roda |
Osona |
Assentament on s'han trobat restes d'un període que durà més de vint-i-tres segles. Fou ocupat durant l'edat de bronze, pels ibers, romans, visigots, musulmans, carolingis i durant l'edat mitjana. |
Un oppidum ibèric, muralles, taller ceràmic, taller metal·lúrgic, camp de sitges visigòtiques, necròpolis, església romànica.[1] |
| Poblat ibèric del Puigcastellet |
Segle III aC |
Folgueroles |
Osona |
Poblat ibèric de la tribu dels ausetans establert als turons que marquen el límit entre la Plana de Vic i les Guilleries. |
Muralla de 64 m de llargada i 3 d'amplada construïda en pedra seca, una torre quadrangular en talús adossada a la part massissa, una sèrie de pedres amb relleus mitològics ibers, que fan pensar en l'existència d'un o més monuments funeraris corresponents al poblat. |
| Poblat ibèric del Montgròs |
Ibèric: ? – 205 aC Edat mitjana: segle x – segle xiv |
El Brull |
Osona |
Poblat ibèric de la tribu dels ausetans establert al turó de Montgròs, al Parc Natural del Montseny. |
Muralla ibèrica del 300 aC, habitacions rectangulars.[2] |
Ilercavons
| Nom |
Període |
Municipi |
Comarca |
Descripció |
Troballes |
| Castellet de Banyoles |
Final del segle iii aC - 218 aC a 201 aC (Segona Guerra Púnica) |
Tivissa |
Ribera d'Ebre |
Poblat ibèric de la tribu dels ilercavons. Amb una superfície màxima propera als 42.000 m² és el poblat iber més extens de les Terres de l'Ebre.[5] El conjunt del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles fou declarat Monument Histórico-Artístic i Arqueològic nacional el 1978 (Real Decreto 2.947 de 27 d'octubre i BOE del 15 de desembre).[6] |
Sembla que hi hagué ocupació perifèrica i un gran espai central públic. L'any 1912, es descobriren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes, el 1925 un parell de bous de bronze i el 1927 es descobrí el Tresor de Tivissa, que està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos de plata i dos collarets.[7] |
| Poblat ibèric de la Moleta del Remei[8] |
Segle VII aC - segle ii aC |
Alcanar |
Montsià |
Poblat iber de la tribu dels ilercavons. Està situat a la Moleta del Remei, un contrafort del vessant sud del massís del Montsià. |
Recinte fortificat, poblat de planta oval estructurat concèntricament en dos carrers, torres i panys de murada, i unes construccions identificades com a graners. |
| Poblat ibèric del Coll del Moro |
800 aC - segle i |
Gandesa |
Terra Alta |
Poblat ibèric de la tribu dels ilercavons situat al Coll del Moro. Es tracta d'una necròpolis amb tres àrees d'enterrament datada entre el 800 i el 500 aC i un recinte fortificat del segle v aC a l'I dC. El recinte fortificat està presidit per una gran torre situada al punt més alt de l'assentament. A l'interior del poblat s'ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.[9] |
Necròpolis, muralles, torre, taller tèxtil. |
| Sant Miquel |
|
Vinebre |
Ribera d'Ebre |
|
|
Ilergets
| Nom |
Període |
Municipi |
Comarca |
Descripció |
Troballes |
| Els Vilars[10] |
750 aC - 325 aC |
Arbeca |
Les Garrigues |
Fortalesa ibèrica de la tribu dels ilergets[11][12] declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat l'any 1998. |
Fortalesa, vasos ceràmics per a la incineració i enterrament dels morts.[13] |
| Molí d'Espígol |
Edat del Ferro (segle vi aC, ibèric antic) - mitjan segle i aC |
Tornabous |
Urgell |
Poblat ibèric de la tribu dels ilergets abandonat cap al 200 aC a conseqüència de la Segona Guerra Púnica.[14] Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. |
Traçat urbanístic, muralla quadricular, barris suburbans, habitatges adossats, espai obert comunitari, diferents àmbits que es relacionen fonamentalment amb estances on es practicaven activitats de caràcter domèstic (rebost, llars de foc, filatura, molta, etc., material ceràmic, vaixella fina de taula, contenidors amfòrics, tant d'importació com de fabricació indígena i ceràmiques fines d'importació. |
Indigets
| Nom |
Període |
Municipi |
Comarca |
Descripció |
Troballes |
| Ciutat ibèrica d'Ullastret |
Paleolític - Neolític 550 aC - primer quart del segle ii aC |
Ullastret |
Baix Empordà |
Ciutat ibèrica de la tribu dels indigets establerta sobre el puig de Sant Andreu. Es tracta d'un jaciment arqueològic molt important ja que és el major nucli ibèric descobert fins ara a Catalunya.[15][16][17] |
Oppidum fortificat amb muralles i torres quadrades i circulars, traçat de carrers, habitatges, cisternes, temples, un camp de sitges, un palau de 500 m² que pertanyia a una família dominant, la inscripció funerària més antiga de Catalunya (datada al segle iv aC), el primer edifici militar ibèric descobert a Catalunya, una gran llar de foc quadrada d'1,30 m de costat dins d'una casa senyorial fundada el 325 aC, nombroses restes humanes, un forn metal·lúrgic per a bronze i ferro, un enllosat i oliveres de més de 2.000 anys. A 500 m de la ciutat hi ha les restes d'un poblat ibèric situat a l'Illa d'en Reixac, una antiga illa de l'estany d'Ullastret.[18] També s'hi han trobat restes anteriors com eines de sílex del Paleolític Superior i ceràmiques del Calcolític. |
| Puig de Castellet |
Segle III aC |
Lloret de Mar |
La Selva |
Jaciment iber de la tribu dels laietans que era utilitzat com a torre de sentinella. La superfície total és de 550 m². |
Torre de sentinella, muralles. |
| Poblat ibèric de Castell[19] |
Segle VI aC – segle i |
La Fosca, Palamós |
Baix Empordà |
Poblat ibèric de la tribu dels indigets situat a una petita península. |
|
Laietans
| Nom |
Període |
Municipi |
Comarca |
Descripció |
Troballes |
| Poblat ibèric de Ca n'Oliver |
Segle VI - 50 aC |
Cerdanyola del Vallès |
Vallès Occidental |
Poblat ibèric de la tribu dels laietans que comercialitzava amb altres pobles mediterranis. Es troba a la serra de Collserola, des d'on s'observa tota la plana del Vallès. |
Camp de sitges, fossat, entrada monumental, carrer principal, habitatges superposats, habitació de l'ibèric antic, casa de l'ibèric ple, casa de l'ibèric final. |
| Poblat ibèric del Puig Castellar |
segle VI - segle ii aC |
Santa Coloma de Gramenet |
Barcelonès |
Poblat ibèric de la tribu dels laietans d'estructura el·líptica, amb tres carrers longitudinals que estava rodejat per una muralla de pedra. Tenia una superfície d'uns 4000 m² i s'estima que podria haver-hi hagut una trentena d'edificis i una població d'uns 200 habitants. Es dedicaven bàsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la grega o la cartaginesa |
Tres carrers longitudinals, muralla de pedra. |
Enllaços externs
|
|---|
Part d'{{ibers}} |
| Occitània | | |
|---|
| Aragó |
- Cabezo de Alcalá
- Cabezo de la Guardia
- El Cabo
- Loma de los Brunos
- Sant Antoni
|
|---|
| Catalunya | | Ciutats | |
|---|
| Poblats |
- Assut, el
- Burriac
- Ca N'oliver
- Cadira del Bisbe, la
- Can Fatjó
- Castell de Palamós, el
- Clascar, el
- Cogulló, el
- Coll del Moro, el
- Far, el
- Gebut
- Guàrdies, les
- Maleses, les
- Moleta del Remei, la
- Montbarbat
- Montjuïc
- Puig Castellar: Pontós / Santa Coloma
- Puig de Can Cendra, el
- Puig de Castellet
- Puig del Castell
- Puiggraciós
- Sant Julià de Ramis
- Sant Miquel
- Sant Sebastià de la Guarda
- Serrat dels Tres Hereus, el
- Torre dels Encantats, la
- Turó Cremat, el
- Turó d'en Boscà, el
- Turó de Can Santpere, el
- Turó de Castellruf, el
- Turó de Céllecs, el
- Turó de Sant Miquel, el
- Turó Rodó, el
|
|---|
| Jaciments | |
|---|
| Museus | |
|---|
|
|---|
País Valencià | | Poblats |
- Carència, la
- Castellar de Meca
- Celadilla, la
- Lloma Comuna, la
- Puig d'Alcoi, el
- Puig de la Misericòrdia, el
- Punta d'Orleyl, la
- Senya, la
- Solaig, el
- Torre Seca, la
- Tos Pelat, el
- Villares, los (Kelin)
- Xarpolar, el
|
|---|
| Jaciments |
- Alcúdia, l'
- Alonis
- Alt de Benimaquia
- Bastida de les Alcusses, la
- Cabezo Lucero
- Camp de l'Escultor
- Castell del Castellar
- Castellà Colorat, el
- Castellet de Bernabé
- Cova de les Bruixes
- Covalta, la
- Cueva del Sapo
- Escuera, la
- Illeta dels Banyets
- Lloma de Betxí
- Llometa del Tio Figuetes
- Moleta dels Frares
- Molón, el
- Monastil, el
- Mont-ravana
- Necròpolis del Corral de Saus
- Necròpolis de la Nava
- Oral, el
- Penya Negra, la
- Perengil, el
- Pic de l'Àguila
- Puig, el
- Puig de la Nau
- Puig Pedró
- Puntal, el
- Puntal dels Llops
- Saladares, los
- Santuari de la Malladeta
- Serreta d'Alcoi, la
- Solana de las Pilillas
- Torre de Foios
- Torre del Prospinal
- Torrelló de Boverot
- Tossal de la Cala
- Tossal de Sant Miquel
|
|---|
| Museus | |
|---|
|
|---|
| Múrcia |
- Cabecico del Tesoro
- El Cigarralejo
- Coimbra del Barranco Ancho
|
|---|
| Cast. La Manxa |
- Alarcos
- Amarejo, el
- Bienvenida, la (Sisapo)
- Cerro de las Cabezas
- Cerro de los Santos
- Cerro del Castillo (Libisosa)
- Llano de la Consolación
- Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
- Tolmo de Minateda
- Oreto i Zuqueca
|
|---|
| Andalusia |
- Atalayuelas, las
- Basti
- Capacheras, las
- Castillo de Giribaile
- Cerrillo Blanco (Porcuna)
- Cerro Colorao
- Cerro de la Cruz
- Cerro de la Merced
- Cerro de los Infantes
- Cerro del Minguillar
- Cerrón, el
- Cortijo del Pajarillo
- Cueva de los Muñecos
- Gil de Olid
- Laderas de Morana
- Linares (Castulo)
- Mesa, la
- Montemayor (Ulia)
- Plaza de Armas
- Puente Tablas
- Ribera de la Algaida, la
- Torrecillas, las
- Torreparedones
- Tutugi (necròpolis)
- Úbeda (Salaria)
- Villaricos (Barea)
|
|---|
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}} |