Saga of a Star World

Infotaula episodi de televisióSaga of a Star World
SèrieBattlestar Galactica Modifica el valor a Wikidata
SegüentLost Planet of the Gods (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena7 juliol 1978, 13 octubre 1978, 26 octubre 1978, 26 octubre 1978, 14 desembre 1978, 15 desembre 1978, 16 desembre 1978, 26 desembre 1978, 19 gener 1979, 27 gener 1979, 12 abril 1979, 13 abril 1979, 18 maig 1979, 5 juliol 1979, 1r agost 1979 i 3 setembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
DirectorRichard Colla Modifica el valor a Wikidata
GuionistaGlen A. Larson Modifica el valor a Wikidata
ProductorJohn Dykstra Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'aventures i cinema de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Actors
Richard Hatch
Dirk Benedict
Lorne Greene
Noah Hathaway
Ed Begley Jr.
Jane Seymour Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0077215 TMDB: 148980 FilmAffinity: 329668 Rottentomatoes: m/battlestar_galactica Allmovie: v4357 AFI: 56136 Modifica el valor a Wikidata

"Saga of a Star World» (també coneguda com “Battlestar Galactica”) és l'episodi pilot de la sèrie de televisió estatunidenca de ciència-ficció Battlestar Galactica que va ser produïda el 1978 per Glen A. Larson. Una reedició de l'episodi es va estrenar als cinemes com a 'Battlestar Galactica' al Canadà abans que la sèrie de televisió s'emetés als Estats Units, per tal d'ajudar a recuperar els seus elevats costos de producció.[1] Més tard, l'edició de la pel·lícula independent també es va estrenar als Estats Units i internacionalment.

Argument

Battlestar Galactica està ambientada en un sistema estel·lar distant, en una era descrita com «el setè mil·lenni del temps". Dotze colònies d'humans, que viuen en mons diferents, han estat lluitant una guerra de 1.000 anys contra la raça robòtica dels cylons, que busquen exterminar tota la humanitat. Els Cylons han demanat la pau inesperadament, a través de l'agència diplomàtica d'un humà, Lord Baltar. Els líders humans, anomenats el Consell dels Dotze (amb un representant de cada colònia), i els comandants de la seva flota militar estan molt satisfets amb l'oferta de pau dels Cylons, que posa fi a tants anys de guerra. Les poderoses «Battlestars» es reuneixen per a converses d'armistici amb l'enemic robòtic ancestral de la humanitat. Però és un engany: els cylons no tenen cap intenció de fer les paus, i Baltar ha traït la humanitat per la promesa que la seva colònia s'estalviaria de l'extermini (una promesa que no es compleix).

Només el comandant Adama, de l'estrella de combat Galactica, sospita que els cylons estan planejant una trampa i ordena una patrulla de reconeixement, formada pels seus dos millors pilots: el seu fill gran, el capità Apollo, comandant de l'ala d'atac de la Galactica, i el tinent Starbuck, el millor pilot de caça de la Galactica i el millor amic d'Apollo. El fill petit d'Adama, Zac, convenç Starbuck perquè el deixi anar en lloc seu. La patrulla descobreix una vasta armada cylon que espera en una emboscada darrere d'una lluna anomenada Cimtar, però els cylons interfereixen les seves comunicacions. Els caces cylons persegueixen els dos vipers i el caça de Zac és impactat. Això obliga Apollo a deixar-lo enrere, de manera que la flota pugui ser advertida. El viper de Zac és destruït pels Cylons just abans que arribi a la flota.

Baltar manipula el president Adar perquè prohibeixi el llançament de caces mentre els cylons s'acosten a la flota, suggerint amb un somriure que el «mur» de caces cylons que s'acosta és un «comitè de benvinguda". Frustrat, Adama ordena que els esquadrons Viper de la Galactica es posin en alerta màxima, utilitzant un «exercici d'estacions de batalla» com a pretext per preparar els seus caces. Mentre els Cylons ataquen, la Galactica aconsegueix llançar primer els seus caces, mentre que les altres estrelles de combat són agafades desprevingudes. L'Atlantia, amb el president Adar a bord, és destruïda, igual que aparentment les altres estrelles de combat; només la Galactica sobreviu a l'assalt Cylon. Apollo informa a Adama que els Cylons anaven acompanyats de petroliers de proveïment de combustible, i Adama s'adona que això permetria als caces operar lluny de les seves naus base (conegudes com a «estrelles base»), que han d'estar operant en un altre lloc. Ordena a la «Galactica» que es retiri i protegeixi el planeta Caprica, el món natal d'Adama, però arriba massa tard, ja que la flota Cylon ha llançat assalts massius simultanis a totes les Colònies just al mateix temps que ha començat l'atac a les estrelles de batalla. El Líder Imperial Cylon, decidit a destruir la raça humana, ordena l'execució de Baltar després que la seva utilitat hagi acabat, però es salva a l'últim moment per ajudar els Cylons a caçar la flota humana.

Amb les Colònies en ruïnes, Adama recull tants supervivents com sigui possible i ordena a totes les naus civils intactes que agafin supervivents i segueixin la «Galactica". Esperen que la «Galactica» pugui protegir aquesta flota heterogènia el temps suficient per trobar la llegendària tretzena colònia humana. Es diu Terra, però la ubicació d'aquesta colònia perduda només la coneix l'últim senyor de Kobol, el planeta que va ser la llar original de l'Home, però que va ser abandonat milers d'anys abans, quan les Tretze Tribus van migrar a les estrelles. Ajudant Adama en la recerca de la Terra hi ha Apollo, Starbuck, el tinent Boomer, un altre pilot de caça, i el coronel Tigh, el segon al comandament d'Adama.

La Galactica i la flota fugitiva escapen dels Cylons creuant la Nova de Madagon, un camp estel·lar massiu i extremadament calent, que els Cylons han minat, i troben un breu descans al planeta turístic de Carillon, on esperen trobar menjar i combustible per al seu viatge. Com que gran part dels subministraments d'aliments de la flota van ser contaminats per bombes de plutoni durant l'atac Cylon, la flota es troba en una situació desesperada i ha de trobar una font d'aliment aviat o s'enfronta a la fam.

Aviat es fa evident que Carillon és més del que sembla. El fet que Carillon tingui més que suficient menjar i combustible per a les necessitats de la flota fa que Adama sigui cautelós. També sembla que és la instal·lació minera de tylium (combustible de caça) més gran d'aquella part de la galàxia, així com un popular refugi de jugadors, però ningú ha sentit a parlar mai del lloc. Adama descobreix que Baltar va ser el responsable de realitzar l'estudi inicial de Carillon i va informar que el tylium era massa escàs per a la mineria, i immediatament olora una trampa cylon.

Sire Uri, l'enemic egoista d'Adama al nou Consell dels Dotze, aprofita l'oportunitat que el planeta presenta per a la moral dels fugitius per actuar contra Adama, les intencions estrictes però altruistament benignes del qual dificulten les seves pròpies ambicions. El Consell dels Dotze, liderat per Uri per creure que els Cylons s'han quedat molt enrere, proposa que els humans facin una pausa per celebrar la seva fugida i desmantellar el seu exèrcit i les seves armes per demostrar als Cylons que els humans ja no són una amenaça per a ells. El Consell organitza un banquet a Carillon i ordena a tots els pilots de caça que hi assisteixin. Adama sospita que aquesta podria ser una oportunitat d'or perquè els Cylons llancin un atac contra la seva flota i ordena al coronel Tigh que eviti que els seus pilots assisteixin a la festa mentre equipa el personal no combatent amb uniformes de caça.

A Carillon, Apollo i Starbuck descobreixen que alguna cosa no va bé quan veuen estranys caminant vestits amb els uniformes del seu esquadró, i després d'una mica d'investigació descobreixen la veritat darrere de la prosperitat del planeta. Els nadius de Carillon, els insectoides Ovions, han establert el complex de jocs d'atreure humans perquè serveixin d'aliment viu per a les seves larves que es desclouen a les seves cambres subterrànies. També estan secretament aliats amb els Cylons i extreuen el tylium únicament per als seus propòsits a canvi de la seva llibertat; estan cooperant en els esforços dels Cylons per erradicar els fugitius humans. Durant una lluita posterior amb els Centurions Cylons, el foc làser d'ambdues parts incendia les mines de tylium, amenaçant de destruir el planeta.

L'estratagema d'Adama funciona; els cylons, creient que tots els pilots són al banquet, llancen un atac de caces contra la «Galactica», però Adama està a punt per disparar la seva trampa. Un cop el contingent de caces Cylon està completament compromès amb la «Galactica», Adama retira els seus Vipers de la superfície de Carillon, agafant l'enemic per sorpresa. Estimant que els caces Cylons no podrien haver arribat tan lluny sense una estrella base, Apollo i Starbuck es desconnecten de la batalla i troben una estrella base Cylon amagada a l'altre costat de Carillon. Desafiant l'ordre de retirada del comandant Adama, intenten destruir-la, per tal de permetre que la flota de refugiats eludeixi la persecució, i utilitzen xerrades de ràdio falses per enganyar l'estrella base fent-li creure que és atacada per múltiples esquadrons de Vipers. L'estrella base descendeix a l'atmosfera de Carillon per evitar ser detectada i és destruïda quan el planeta entra en erupció en una explosió massiva de tylium. Malgrat la seva victòria, els humans s'adonen que els seus enemics encara els perseguiran i es dirigeixen a la Terra, la seva última esperança de supervivència.

Actors convidats

Producció

El pilot va costar 8 milions de dòlars, una de les pel·lícules per a televisió més cares de l'època.[2] La versió cinematogràfica utilitzava el procés Sensurround d'Universal,[2] i va ser l'última pel·lícula produïda a utilitzar-lo.

Llançament

Tot i que es va produir per a la televisió, originalment com a part d'una sèrie planificada de telefilms i finalment com a sèrie de televisió,[3] Universal Studios va decidir llançar una versió reeditada als cinemes per tal de recuperar alguns dels elevats costos de producció, ja que els productors creien que la sèrie «podria ser una bona oportunitat per a un racó del mercat de Star Wars".[3]

El 8 de juliol de 1978, dos mesos abans del seu debut televisiu als Estats Units, la pel·lícula es va estrenar al Canadà en 75 pantalles.[2] La pel·lícula es va estrenar als Estats Units l'11 de setembre de 1978 al Festival i Exposició Internacional de Cinema de Filadèlfia.[2]

La versió televisiva es va emetre per primera vegada als Estats Units el 17 de setembre de 1978. Aquesta emissió original de tres hores es va interrompre durant més d'una hora en tres fusos horaris dels Estats Units per televisar la signatura dels Acords de Pau de Camp David entre Menahem Begin d'Israel i Anwar Sadat d'Egipte, supervisats pel president Jimmy Carter. Després de la cobertura, l'ABC va reprendre l'emissió just on s'havia interromput. En anys posteriors, aquesta versió sovint s'ha separat en tres episodis d'una hora de durada cadascun, per a la redifusió.

A l'octubre, la pel·lícula es va projectar a l'estranger,[2] incloent-hi Austràlia i alguns països d'Europa i Amèrica Llatina. Mentre la sèrie encara estava en antena, la pel·lícula es va projectar als cinemes de San Antonio (Texas); Memphis (Tennessee); i Phoenix (Arizona) el 17 de novembre de 1978.[2] El 15 d'abril de 1979 es va estrenar als cinemes del Regne Unit i Irlanda.[4] El 18 de maig de 1979, després de l'emissió de l'episodi final de la sèrie regular, la versió cinematogràfica es va estrenar a 400 cinemes dels EUA.[2]

El 1980, el pilot es va tornar a editar i redifondrer com a part d'una sèrie de reedicions en telefilm de Battlestar Galactica.[5]

Els episodis posteriors de la sèrie regular Battlestar Galactica també es van reeditar i es van estrenar als cinemes internacionalment en cinemes internacionals.

Diferències entre versions

Tot i que hi ha moltes diferències menors entre l'episodi pilot i l'estrena al cinema, la més destacable és el fet que, a la versió cinematogràfica, Baltar és executat pels cylons, mentre que, a la versió televisiva, és retingut per ser executat públicament abans de rebre clemència dels cylons i convertir-se en un personatge principal de la sèrie de televisió.[6][7] La versió televisiva incloïa una escena de Starbuck i Athena a la seva dependències, cosa que en va establir la relació de manera més significativa al principi de la història. Els Cylons a les versions de cinema eren criatures vives amb armadures, no robots (es rumoreja que els censors els van permetre fer explotar més naus Cylon a la televisió si eren robots). Hi havia més extraterrestres al casino del planeta Carillon a la versió de cinema (la motivació per substituir alguns dels extraterrestres per humans podria haver estat fer-ho menys semblant a l'escena de la cantina de Star Wars). A la versió de cinema hi ha una tensió dramàtica significativa quan el públic s'adona que tots els pilots han estat convidats a una festa al planeta Carillon, i els Cylons estan a punt d'atacar la flota de caces sense pilot. En un final sorprenent descobrim que els no pilots han estat vestits de pilots, i la majoria dels pilots reals són a la Galactica preparats per a un contraatac. A la versió televisiva destrueixen aquesta tensió dramàtica revelant el final sorpresa amb antelació amb una conversa entre el comandant Adama i el coronel Tigh, i una escena de Tigh robant uniformes dels armariets dels pilots. Una altra diferència estava relacionada amb la censura televisiva. A la versió televisiva, Starbuck i Cassiopia estan asseguts un al costat de l'altre completament vestits al tub de llançament, no nus i mantenint relacions sexuals com ho estaven a la versió cinematogràfica, quan Athena els veu al monitor. (Al Blu-ray del 35è aniversari de l'estrena als cinemes, van completament vestits.)

Recepció

Taquilla

L'estrena als cinemes va ser un èxit després d'una agressiva campanya de màrqueting d'Universal[3] i la pel·lícula va recaptar 471.917 dòlars en els seus primers 3 dies d'estrena al Canadà.[2] La pel·lícula va recaptar 41,8 milions de dòlars internacionalment.[8]

Recepció de la crítica

The Hollywood Reporter es va referir a ella com una «versió pobre de Star Wars» i Janet Maslin a The New York Times va afirmar que els cineastes havien «treballat amb tanta cura i de manera costosa imitant Star Wars que s'ha perdut l'humor, i també el sentit de la diversió."[2]

Demanda

El juny de 1978, 20th Century Fox va demandar Universal Studios (productors de Battlestar Galactica)[2] per plagi, infracció dels drets d'autor, competència deslleial i reclamacions per la Llei Lanham,[9] afirmant que havia robat 34 idees diferents de Star Wars.[10] Universal va contrademandar immediatament, al·legant que Star Wars havia robat idees de la seva pel·lícula de 1972 Naus silencioses,[11] en particular els «drons» robots, i els serials de Buck Rogers dels anys 30. Les demandes de drets d'autor de la 20th Century Fox van ser inicialment desestimades pel tribunal de primera instància el 1980,[12] després el Tribunal d'Apel·lacions dels Estats Units per al Novè Circuit va retornar el cas a judici el 1983.[13] Posteriorment es va «resoldre sense judici".[14]

Mitjans domèstics

DVD

Tant la versió cinematogràfica com la versió televisiva s'han publicat en DVD. La versió televisiva es va publicar al conjunt de DVD de la primera temporada i com a part del conjunt de «The Complete Epic Series» que contenia tots els episodis de la sèrie. La versió cinematogràfica es va publicar el 1999 i després de nou el 2003 com un disc «flipper» amb una vista prèvia del revival de «Battlestar Galactica» i un joc en DVD de Cylon.

El 2013, Koch Media va llançar aquesta versió en un conjunt de tres pel·lícules en DVD amb «Mission Galactica: The Cylon Attack» i «Conquest of the Earth". Aquesta versió en DVD utilitza màsters HD subministrats per Universal.

Blu-ray

Koch Media va llançar tota la sèrie a Alemanya en un conjunt de Blu-ray el gener de 2014. Aquest conjunt conté tots els episodis de la sèrie (inclòs «Galactica 1980»), utilitzant els màsters que Universal va utilitzar per als seus llançaments en DVD, en 1080p amb anglès 5.1 Surround i alemany mono. Aquest conjunt només conté les versions televisives completes de «Saga of a Star World» i els altres episodis utilitzats per fer les pel·lícules Mission Galactica: The Cylon Attack (de «The Living Legend» i «Fire in Space»), i Conquest of the Earth (de «Galactica Discovers Earth» i «The Night the Cylons Landed»). Tanmateix, el conjunt de Koch conté els tràilers originals de les tres pel·lícules, incloses les versions en Super 8 mm, juntament amb altres extres i material de convencions de fans exclusiu d'aquella versió. El maig de 2015, Universal va llançar la sèrie completa en Blu-ray en versions de pantalla panoràmica millorada i 4:3. Els conjunts de Blu-ray d'Universal conserven la majoria dels extres del conjunt de DVD anterior «Complete Epic Series» amb alguns de nous inclosos.

El febrer de 2013, Universal Home Entertainment va llançar la versió cinematogràfica per primera vegada en Blu-ray a Amèrica del Nord amb una nova transferència HD remasteritzada en pantalla panoràmica de 1080p, la pista «Sensurround» en DTS-MA 1.1 Mono i una vista prèvia de Battlestar Galactica: Blood & Chrome. L'octubre de 2015, Koch Media va llançar el seu propi Blu-ray de la versió cinematogràfica utilitzant la transferència HD d'Universal en formats de pantalla panoràmica i de fotograma complet 4:3 sense mat. Els extres inclouen el tràiler alemany i els crèdits inicials alemanys clàssics d'una impressió de 16 mm.

Altres suports

  • Una fotonovel·la de la pel·lícula es va llançar el 1979 i es considera un article de col·leccionista molt preuat. Si bé gran part d'aquesta demanda es devia al fet que cada imatge de cada pàgina es prenia directament de les cel·les reals de la pel·lícula de 35 mm, l'escassetat de còpies intactes va agreujar el valor; el paper brillant utilitzat per a la impressió no s'adheria bé a la cola del llom i, després de diverses lectures, l'enquadernació tendia a desfer-se. Això va ser encara més complicat a mesura que la cola es tornava trencadissa amb l'edat.
  • La banda sonora de Stu Phillips per al pilot, interpretada per la Filharmònica de Los Angeles, s'ha publicat en diverses ocasions en el passat, inclòs un LP regravat, publicat el 1978 per MCA Records al voltant de l'època del debut televisiu de la pel·lícula. A això va seguir un CD dedicat a la caixa titulat «The Stu Phillips Anthology – Battlestar Galactica» que contenia les pistes originals de la pel·lícula per primera vegada.[15][16] l 1999, també va ser regravat per la Royal Scottish National Orchestra, dirigit pel mateix Phillips, i publicat el CD.[17] Va ser editat de nou el febrer de 2011 per Intrada Records amb la banda sonora completa tal com la va enregistrar la Filharmònica de Los Angeles.[18]
  • Una novel·lització en rústica de la pel·lícula es va publicar el 1978.[19] Igual que la versió cinematogràfica canadenca de la pel·lícula, la novel·lització presentava Cylons vius en lloc de robòtics.
  • La història va ser adaptada al format de còmic per Marvel Comics, primer en format de revista, després en format tabloide i com a rústica comercial.
  • Es va crear una versió audiodramàtica editant el so mono de la pel·lícula i afegint-hi la narració amb veu de Lorne Greene i es va publicar a MCA Records el 1979 amb el títol «The Saga of Battlestar Galactica», catàleg núm. 3078. La versió de vinil inclou una portada desplegable amb notes. Dura aproximadament 50 minuts.

Referències

  1. ↑ Les diferents versions de l'episodi pilot de Battlestar Galactica
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Battlestar Galactica a Catàleg de l'American Film Institute (anglès)
  3. 1 2 3 Battlestar Galactica Frequently Asked Questions
  4. ↑ Robot, Slow. «STARLOGGED - GEEK MEDIA AGAIN: 1979: BATTLESTAR GALACTICA IN LOOK-IN - PART ONE», 26-06-2012.
  5. ↑ Battlestar Galactica Frequently Asked Questions
  6. ↑ «The Different Versions of the Battlestar Galactica Pilot Episode». galacticamuseum.com.
  7. ↑ «Battlestar Galactica (1978) - Alternate versions - IMDb».
  8. ↑ «Universal's Foreign Champs». Daily Variety. February 6, 1990: 122.
  9. ↑ Fullen, Andrew. Universal Studios vs. Battlestar Galactica, p. 10, 171. CreateSpace, November 1, 2007. ISBN 1-4348-1579-X.
  10. ↑ Twientieth Century-Fox Film Studios Corp. v. MCA, Inc., 715 F. 2d 1327 (C.A.9, 1983) Twentieth Century-Fox Film Corp. v. MCA, Inc. p. 1330, fn 1, 5.
  11. ↑ Newitz, Annalee. «Battlestar Galactica Dubbed "Too Expensive" and "Star Wars Ripoff"». io9, 26-11-2007. [Consulta: 18 maig 2014].
  12. ↑ Gallagher, William. «Film Rip-Offs - "Star Wars" vs "Battlestar Galactica"». bbc.co.uk. BBC. [Consulta: 17 novembre 2014].
  13. ↑ U.S. Court of Appeals for the Ninth Circuit. «Twentieth Century-fox Film Corporation, et al., Plaintiffs-appellants, v. Mca, Inc., et al., Defendants-appellees», 06-05-1983. [Consulta: 17 novembre 2014]. «We therefore reverse and remand for trial»
  14. ↑ «Firm History». lpsla.com. Leopold, Petrich & Smith. Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 17 novembre 2014].
  15. ↑ «Soundtrack (Original TV Soundtrack)». Battlestar Wiki, 19-07-2025.
  16. ↑ «Soundtrack (The Stu Phillips Anthology - Battlestar Galactica)». Battlestar Wiki, 19-07-2025.
  17. ↑ «Soundtrack (1978 Film)». Battlestar Wiki, 04-01-2011.
  18. ↑ «BATTLESTAR GALACTICA VOL. 1». store.intrada.com.
  19. ↑ Larson, Glen. Battlestar Galactica. Berkley. New York, NY: Berkley Publishing Co., September 1978. ISBN 0-425-03958-7.

Bibliografia addicional

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.