Salm 23

Plantilla:Infotaula obra musicalSalm 23
Forma musicalcapítol de la Bíblia
biblical psalm (en) Tradueix
salm Modifica el valor a Wikidata
Format persecció Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
← Psalm 22 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Psalm 24 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata →
Musicbrainz (obra): 5520e840-7325-4ee4-99bc-12c9ddb0dd5b Modifica el valor a Wikidata

El Salm 23 és el 23è salm del Llibre dels Salms, que comença en català: El Senyor és el meu pastor. En llatí, es coneix com a l'Íncipit, Dominus regit me.[1][2][3][4] El Llibre dels Salms forma part de la tercera secció de la Bíblia hebrea,[5] i un llibre de l'Antic Testament cristià. En el sistema de numeració lleugerament diferent utilitzat a les traduccions de la Septuaginta grega i la Vulgata llatina de la Bíblia, aquest salm és el Salm 22.

Com molts salms, el Salm 23 s'utilitza tant en la litúrgia jueva com en la cristiana. Sovint s'ha musicat.

Antecedents i creació

Segons les tradicions posteriors de l'Antic Testament, el rei David era músic. A 1Sa 16:16-23 s'afirma que va tocar l'arpa per al rei Saül. D'acord amb els titulars al text masorètic és 73 de salms escrits per ell, i d'acord amb el grec traducció Septuaginta 84.[6]

En un dels rotlles de Qumran (al voltant de 100 f Kr.): 11QPs una diu que David va escriure un total de 4050 himnes a diferents ocasions. Seguint la tradició, David va créixer com un pastoret 1Sa 16:11; 1Sa 17:20.34) pel que era natural atribuir-li aquest himne. Es podria dir que David , tal com es presenta als llibres de Samuel, és fàcil de reconèixer per a moltes persones perquè té molts rols diferents i apareix com un personatge compost, de manera que molts himnes diferents poden relacionar-se amb la seva biografia.[7]

Però d'acord amb la majoria de les investigacions recents, aquestes declaracions d'autors són addicions secundàries que s'agreguen per fer un text que només va ser una oració perquè també pugui servir com a text de lectura. Les històries de David formen un marc al voltant dels salms perquè el lector pugui imaginar David en les situacions que representen els salms.[6]

13 dels Salms també es refereixen a situacions específiques a la vida de David, però no s'aplica al Salm 23. Alguns estudiosos han trobat similituds lingüístiques entre el Salm 23, Jeremies i el Llibre de les Lamentacions. Atès que el temple "la casa del Senyor" (b ith ith-i huhu) s'esmenta en el verset 6, que exclou el temps de David (2 Sam 7:2) i el temps de l'exili (586-538 - 2Re 25:9-17), les últimes dècades tenen per tant normalment aquesta els anys 538 aC i 330 aC.[8]

Interpretació de temes

El Salm 23 sovint es coneix com el "Salm del pastor".

El tema de Déu com a pastor era comú a l'antic Israel i Mesopotàmia. Per exemple, el rei Hammurabi, a la conclusió del seu famós codi legal, va escriure: "Jo sóc el pastor que porta benestar i abundant prosperitat; el meu govern és just... perquè el fort no oprimeixi el feble, i perquè fins i tot l'orfe i la vídua siguin tractats amb justícia".[9] Aquesta imatgeria i llenguatge eren ben coneguts per la comunitat que va crear el Salm i es van importar fàcilment al seu culte.

El Salm 23 retrata Déu com un bon pastor, alimentant (verset 1) i guiant (verset 3) el seu ramat. La "vara i el bastó" (verset 4) també són els estris d'un pastor. Alguns comentaristes veuen la imatgeria del pastor impregnant tot el salm. Se sap que el pastor ha de conèixer cada ovella pel seu nom,[10] per tant, quan es dóna a Déu l'analogia d'un pastor, no només és un protector sinó també el cuidador. Déu, com a cuidador, guia les ovelles a pastures verdes (verset 2) i aigües tranquil·les (verset 2) perquè sap que cadascuna de les seves ovelles ha de ser guiada personalment per ser alimentada. Així, sense el seu pastor, l'ovella moriria per culpa d'un depredador (com el llop) o de fam, ja que les ovelles són conegudes per la seva impotència sense el seu pastor.

J. Douglas MacMillan argumenta que el verset 5 ("Davant meu pares taula tu mateix") es refereix a la "vella pràctica oriental de pastoratge" d'utilitzar petites taules elevades per alimentar les ovelles.[11]:78 De la mateixa manera, "m'has ungit el cap amb perfums", pot referir-se a una antiga forma de folre posterior : l'oli s'aboca sobre les ferides i repel·leix les mosques. MacMillan també assenyala que el verset 6 ("Ben cert, tota la vida m'acompanyen, la teva bondat i el teu amor") li recorda dos gossos pastors lleials que vénen darrere del ramat.[11]:82 L'encapçalament o primer vers del Salm atribueix l'autoria al rei David, que a les Escriptures Hebrees es diu que ell mateix va ser pastor de camp de jove. Tanmateix, alguns estudiosos no estan d'acord amb aquesta autoria atribuïda i plantegen diverses altres possibilitats, datant-la generalment del període posterior a l'exili.[12]

En conjunt, els Salms 22, 23 i 24 són vistos per alguns com a salms de pastor, on el bon pastor dóna la seva vida per les ovelles[13] com a servent i rei sofrent.[14]

Text

La taula següent mostra el text hebreu[15][16] del Salm 23 amb vocals, juntament amb el text grec koiné de la Septuaginta[17] i la traducció al català de la Societat Bíblica de Catalunya. A la Septuaginta, aquest salm es numera com a Salm 22.

# Hebreu Català[18] Grec (Koiné)
1 מִזְמ֥וֹר לְדָוִ֑ד יְהֹוָ֥ה רֹ֝עִ֗י לֹ֣א אֶחְסָֽר׃ Salm del recull de David. El Senyor és el meu pastor: no em manca res. Ψαλμὸς τῷ Δαυΐδ. - ΚΥΡΙΟΣ ποιμαίνει με καὶ οὐδέν με ὑστερήσει.
2 בִּנְא֣וֹת דֶּ֭שֶׁא יַרְבִּיצֵ֑נִי עַל־מֵ֖י מְנֻח֣וֹת יְנַהֲלֵֽנִי׃ Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allà em retorna. εἰς τόπον χλόης, ἐκεῖ με κατεσκήνωσεν, ἐπὶ ὕδατος ἀναπαύσεως ἐξέθρεψέ με,
3 נַפְשִׁ֥י יְשׁוֹבֵ֑ב יַֽנְחֵ֥נִי בְמַעְגְּלֵי־צֶ֝֗דֶק לְמַ֣עַן שְׁמֽוֹ׃ Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; τὴν ψυχήν μου ἐπέστρεψεν. ὡδήγησέ με ἐπὶ τρίβους δικαιοσύνης ἕνεκεν τοῦ ὀνόματος αὐτοῦ.
4 גַּ֤ם כִּֽי־אֵלֵ֨ךְ בְּגֵ֪יא צַלְמָ֡וֶת לֹא־אִ֘ירָ֤א רָ֗ע כִּי־אַתָּ֥ה עִמָּדִ֑י שִׁבְטְךָ֥ וּ֝מִשְׁעַנְתֶּ֗ךָ הֵ֣מָּה יְנַֽחֲמֻֽנִי׃ Ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança. ἐὰν γὰρ καὶ πορευθῶ ἐν μέσῳ σκιᾶς θανάτου, οὐ φοβηθήσομαι κακά, ὅτι σὺ μετ᾿ ἐμοῦ εἶ• ἡ ῥάβδος σου καὶ ἡ βακτηρία σου, αὗταί με παρεκάλεσαν.
5 תַּעֲרֹ֬ךְ לְפָנַ֨י ׀ שֻׁלְחָ֗ן נֶ֥גֶד צֹרְרָ֑י דִּשַּׁ֥נְתָּ בַשֶּׁ֥מֶן רֹ֝אשִׁ֗י כּוֹסִ֥י רְוָיָֽה׃ Davant meu pares taula tu mateix enfront dels enemics; m'has ungit el cap amb perfums, omples a vessar la meva copa. ἡτοίμασας ἐνώπιόν μου τράπεζαν, ἐξεναντίας τῶν θλιβόντων με• ἐλίπανας ἐν ἐλαίῳ τὴν κεφαλήν μου, καὶ τὸ ποτήριόν σου μεθύσκον με ὡσεὶ κράτιστον.
6 אַ֤ךְ ׀ ט֤וֹב וָחֶ֣סֶד יִ֭רְדְּפוּנִי כׇּל־יְמֵ֣י חַיָּ֑י וְשַׁבְתִּ֥י בְּבֵית־יְ֝הֹוָ֗ה לְאֹ֣רֶךְ יָמִֽים׃ Ben cert, tota la vida m'acompanyen la teva bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor. καὶ τὸ ἔλεός σου καταδιώξει με πάσας τὰς ἡμέρας τῆς ζωῆς μου, καὶ τὸ κατοικεῖν με ἐν οἴκῳ Κυρίου εἰς μακρότητα ἡμερῶν.

Sovint hi ha múltiples versions dels Salms en el mateix idioma: per exemple, versions optimitzades per cantar o entonar i versions destinades a l'estudi o l'exposició.
Per exemple, hi ha tres versions llatines dels Salms associades amb Jeroni: la juxta Hebraicum derivada de l'hebreu, el saltiri gal·licà i el saltiri romà. A l'Europa carolíngia, el saltiri romà va donar pas al gal·licà en la litúrgia, però encara s'utilitzava a l'Ofici Diví, mentre que la Vulgata va continuar utilitzant la juxta Hebraicum fins al 1592, quan es va estandarditzar l'ús de la versió gal·licà per a l'exegesi pública.

Formulari de text

El rei David toca l'arpa amb músics i un escriptor, representat en un llibre pintat pel poeta austríac Rudolf von Ems Weltkronik en una versió d'aprox. 1340. Segons la tradició, David va escriure gairebé la meitat dels salms del llibre dels Salms a la Bíblia.

El sistema mètric hebreu ha estat debatut des de l'antiguitat. Els intents més importants per organitzar el Salm 23 en un sistema mètric es poden trobar al comentari de l'himne d'Hermann Gunkel i en un article de David Noel Freedmans. Segons Hermann Gunkel, el Salm 23 consta de 10 estrofes de 3+2 on el cinquè està danyat. Freedman va trobar un sistema complicat de 5×24 síl·labes segons la seva pròpia ortografia o 5×26 seguint el text masorètic. Les discussions entorn de les mètriques hebrees s'han perdut en gran manera perquè cap dels sistemes proposats no s'ajusta al material sense una reelaboració molt extensa, per la qual cosa pocs autors tracten això de manera particularment extensa.[19]

El text es descriu com un himne de confiança o un himne de protecció. Probablement es va fer servir en la seva versió original de moltes de les mateixes formes en què s'usa en el nostre temps, com una declaració de confiança i expressió del desig que Déu ajudi en situacions amenaçadores i difícils. Els termes com "la vall de la foscor profunda" i "enemics" poden entendre's com a declaracions metonímiques o metafòriques que poden significar coses diferents segons la situació de la vida dels qui usen el salm.[20]

En un estudi de l'estructura del salm, Mark S. Smith trobà paronomes (similitud de so) en el text entre v1 / 4, v2 / 5 i v3 / 6, i que el text fa la impressió de començar amb una caminada i després acabar a "La casa del Senyor", és a dir, el temple. Aquests Segons Smith, els paronomes emfatitzen la unitat entre la caminada i el temple al camp del salteri. A més, ell veu que hi ha diversos paral·lels lingüístics entre el Salm 23 i el Salm 27, que és un himne de pelegrinatge diferent. A partir d'això, Smith conclou que el Salm 23 ha estat creat en connexió amb el pelegrinatge, i que originalment va ser utilitzat per grups que han estat en viatges perillosos a Jerusalem. Tot i que l'anàlisi de Smith sembla plausible, altres situacions de la vida també poden explicar els orígens del Salm 23.[21]

Antigues associacions orientals al contingut del text

El pastor

La gran majoria al Pròxim Orient tenia coneixement de la professió de pastor i molts tenien una experiència més llarga de la professió. Al mateix temps, en el cercle cultural de l'Antic Orient, el terme "pastor" (ous) s'usava sovint com a metàfora per designar reis i comandants de l'exèrcit.[22]

Jesucrist com "El Bon Pastor" representat en un mosaic de la primera meitat del segle v al mausoleu de l'emperadriu romana occidental Gal·la Placidia a Ravena

El títol de pastor que es fa servir sobre les persones

A l'Ilíada d'Homer, es fa referència a nou reis com "... pastors per al seu poble", inclosos Agamèmnon i Néstor. Encara més indirectament obtenir aquest títol. Fonts egípcies, babilòniques i assíries també consideren que el títol de pastor és un títol real. Si bé el terme pastor es fa servir sovint sobre reis, també hi ha molts mites i llegendes de l'arqueologia del Pròxim Orient que descriuen com els déus i els àngels es troben amb els pastors. De l'extens material textual es pot concloure que la paraula "pastor" en el moment en què es va escriure el Salm 23 no només fa referència als caçadors d'ovelles, sinó també en gran manera a persones amb dignitat real i habilitats estratègiques.[23]

Per tant, no és sorprenent que tant Abel, el fill d'Adam (Gn 4:2), Abraham (Gn 13:5-8), Jacob (Gn 30:32-42), Moisès (Gn 3:1) i David (1Sa 16:11) siguin. El títol del ramat en si era un títol doble que també podria tenir connotacions a les posicions de governant. El profeta Amços també havia estat pastor (Am 7:14).[24]

També al capítol 34 d'Ezequiel hi ha un passatge més llarg en què els reis, sacerdots i profetes es coneixen com a pastors per al poble, i s'oposen a un Pastor triat pel Senyor (i que en la tradició jueva i cristiana ha estat interpretat com el Messies (Ez 34:2 i Ez 34:23)[25]

El Senyor és el meu pastor del pintor de gènere nord-americà Eastman Johnson (1824-1906) d'aproximadament 1863 mostra un esclau negre nord-americà que busca consol a la Bíblia , probablement a l'Himne del pastor.

El títol de pastor usat sobre déus

El títol de "pastor" s'ha fet servir si els déus són més inusuals. En dos textos d'Ugarit (Ras Shamra), segons diversos estudiosos, el déu Baal és descrit com un pastor. Però el tauler d'argila real està malmès, per la qual cosa la interpretació és incerta. De la ciutat d'Ebla, també es va trobar una pissarra amb el nom personal: “ré-ï-malik” “Malik és el meu pastor”. No obstant això, quan un considera com estès va ser l'ús de títols honoraris al Pròxim Orient, és notable que el títol de pastor poques vegades s'usés en la menció de déus. Això fa que el Salm 23 sigui especial.[26]

Diverses associacions amb el títol de pastor

Diversos investigadors han notat que la metàfora del pastor no té associacions exclusivament positives de la vida real. Una cosa és quan el pastor condueix el ramat a una bona pastura o quan protegeix el ramat contra els animals salvatges, però durant la temporada de sacrifici, el pastor no sempre brinda la mateixa protecció. Aquesta secció del camp d'associació també es fa servir en textos de l'Antic Testament, com apareix Is 53:7.[27]

El Pastor al Salm 23 com a al·lusió invertida a Lamentacions

L'investigador Pierre van Hecke ha demostrat que el text del Salm 23 té un nombre més gran de paral·lels lingüístics amb Lamentacions (Lm 3:1-6). Allà es tracta de com Jahvè persegueix i castiga Israel amb el seu bastó (la mateixa paraula que al Salm 23 es tradueix com una tribu de pal). Per tant, afirma que el Salm 23 ha d'haver estat creat com una al·lusió invertida a Lamentacions 3: 1-6. A diferència de Jahvè que castiga Israel a Lamentacions 3: 1-6, el Salm 23 descriu un text en què Jahvè sosté el salmista. Això també encaixa amb l'ús del verb "perseguir" (pers- vegi els comentaris sobre el text anterior) a Salm 23: 6. Aquestes al·lusions invertides són comunes a la poesia hebrea. conseqüència, hi ha una consciència entre l'erudit original que el déu que sosté i protegeix al Salm 23 també és el déu que prèviament ha estat estricte i just amb la gent.[28]

Amfitrió

La segona de les metàfores de suport al Salm 23 és la descripció de Jahvè com a "amfitrió". Aquesta metàfora també es va carregar amb contingut d'experiència per a la majoria dels israelians, per a la majoria de les persones que experimenten com a convidats.[29]

L'amfitrió que protegeix la declaració

"just davant els ulls dels meus enemics" fa que el text sigui alguna cosa més que una descripció de com un amfitrió cuida una persona que camina. Aquesta declaració porta les associacions cap a un santuari creat en una situació d'una altra manera amenaçadora. El salmista ha de ser passiu i Jahvè es fa responsable de la protecció dels enemics. A l'antic món de la imaginació, els déus sovint són retratats com a subjectes en actes de guerra. Per exemple, el Salm 110 descriu com el rei ha de comportar-se passivament i amb confiança mentre Jahvè maneja la batalla. (Slm 110:1)[30]

El 1995, l'investigador Phillip E. Stern va publicar una comparació entre el Salm 23 i el poema ugarític CTA 3.2 "Massacre d'Anat", on assenyala que la deessa en aquest poema del 1200 aC també cobreix taules per als seus soldats i després mata els enemics d'una manera extremadament brutal. La interpretació de Stern del poema ugarític requereix certa adaptació lingüística des del tauler on està malmès, però aquesta noció del déu com a subjecte en actes de guerra està molt arrelada en antigues tradicions orientals, tant de l'Antic Testament, fonts clàssiques com arqueològiques. Per tant, els antecedents d'associació del Salm 23 no semblen caracteritzar-se per la tranquil·litat, sinó més aviat per la protecció de Jahvè contra allò que és perillós.[31]

L'amfitrió que proporciona

Un altre element de la metàfora de l'amfitrió és l'èmfasi a l'abundància, o Jahvè que proporciona: "cobreix la taula", "m'unta el cap amb oli", "la meva copa es desborda", "la bondat i la misericòrdia em seguiran". Jehovà al Salm 23 no és només el que protegeix i crea un santuari, sinó també el que sosté el salmista. En diversos textos de l'Antic Testament, Jahvè té el rol de proveïdor. Els més famosos són potser el relat del Jardí de l'Edèn (Gn 1:29) i el relat de l'èxode d'Egipte quan Jahvè li va donar al poble mannà, guatlles i aigua d'una roca (6&l=ca Ex 16:4;17: 6). També en el cicle d'Elies (1Re 17), troba aquest motiu de cuidador, on Elías és servit amb corbs (El 17:6), on li dóna un pot de llet i una ampolla d'oli a la Vídua a Sarepta perquè mai s'acabi (17:16) i on Elijah resa portant la pluja. (1Re 18:45)

Aquest motiu de criança també és conegut en moltes de les antigues religions orientals, especialment en les anomenades religions de fertilitat on els déus tenen fills amb humans i que moren i es desperten amb les estacions. Les capes posteriors de l'Antic Testament menyspreen altres religions en general i aquestes religions en particular.

La descripció dels sacerdots de Baal a 1Re 18 està escrita amb un to polèmic clarament negatiu. Tot i així, pot dir això Jahvè en algunes parts de la tradició ha absorbit les característiques més essencials de les religions de fertilitat, mentre que les tradicions de l'Antic Testament també rebutgen les característiques clau d'aquesta forma de religió.[6]

Usos en el judaisme

El Salm 23 es canta tradicionalment durant el tercer àpat de Shabbat[32][33] així com abans del primer i el segon, i en algunes comunitats jueves durant el Kiddush. També es recita habitualment en presència d'una persona difunta, com ara per aquells que vetllen pel cos abans de l'enterrament i durant el mateix servei funerari.[34][35]

Usos en el cristianisme

Per als cristians, la imatge de Déu com a pastor evoca connexions no només amb David sinó també amb Jesús, descrit com el "Bon Pastor" a l'Evangeli de Joan.[36] L'expressió "la vall de l'ombra de la mort" sovint es pren com una al·lusió a la vida eterna donada per Jesús.

Els cristians ortodoxos solen incloure aquest Salm en les oracions de preparació per rebre l'Eucaristia.[37][38]

La Reforma va inspirar esforços generalitzats a l'Europa occidental per fer que els textos bíblics estiguessin disponibles en llengües vernacles. Una de les primeres versions angleses més populars va ser la Bíblia de Ginebra (1557). La versió més reconeguda del salm en anglès avui dia és sens dubte la que s'extreu de la Bíblia del rei Jaume (1611).

A l'Església Catòlica, aquest salm s'assigna a les hores diürnes del diumenge de la segona setmana a la Litúrgia de les Hores.[39] També es canta com a responsori a les misses pels difunts. Al Llibre d'Oració Comuna de l'Església d'Anglaterra, s'estableix que es llegeixi el vespre del quart dia del mes.[40]

A l'Agpeya, el llibre d'hores de l'Església Copta, aquest salm es resa a l'ofici de Terce.[41] També es troba a la pregària del Vel, que generalment només resen els monjos.[42]

Referències

  1. ↑ Book of Common Prayer, 1662, Psalm 23 Dominus regit me.
  2. ↑ «Vulgate: Psalms: Psalms Chapter 22».
  3. ↑ Breviarum Monasticum. Dominica ad Matutinum. Ps. 22
  4. ↑ Breviarium ad usum Sarisburiense. Psalterium. Ad Primam. Psalmus xxij.
  5. ↑ Mazor, 2011, p. 589.
  6. 1 2 3 Poesía y Biblia en el Siglo de Oro. Iberoamericana Vervuert, 31 de diciembre de 2010, p. 81–116. ISBN 978-3-86527-975-0.
  7. ↑ «PSALM TITLES AND MIDRASHIC EXEGESIS». Journal of Semitic Studies, XVI, 2, 1971, p. 137–150. 10.1093/jss/xvi.2.137. ISSN: 0022-4480 [Consulta: 5 maig 2020].
  8. ↑ Biblia y ciudad: Pedagogía del buen vivir en contextos urbanos. Ediciones USTA, 1 de setembre de 2017, p. 61–86. ISBN 978-958-782-042-3.
  9. ↑ «Hammurabi's Code, circa 1780BC». history.hanover.edu. [Consulta: 12 desembre 2017].
  10. ↑ Jo 10:3
  11. 1 2 J. Douglas MacMillan (1988), The Lord Our Shepherd, Bryntirion: Evangelical Press of Wales
  12. ↑ Morgenstern, Julian «Psalm 23». Journal of Biblical Literature, vol. 65, 1, 3-1946, p. 13–24. DOI: 10.2307/3262214. JSTOR: 3262214.
  13. ↑ Jo 10:11
  14. ↑ H. A. Ironside. «The Shepherd Psalms (Psalms 22, 23, and 24) | Plymouth Brethren Writings».
  15. ↑ «Psalms - Chapter 23». Mechon Mamre.
  16. ↑ «Psalms 23 - JPS 1917». Sefaria.org.
  17. ↑ «Psalm 22 - Septuagint and Brenton's Septuagint Translation». Ellopos. [Consulta: 3 març 2025].
  18. ↑ Sl 23
  19. ↑ «Joyería y orfebrería en el Antiguo Testamento». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 51, 2, 30-12-1996, p. 5–62. 10.3989/rdtp.1996.v51.i2.337. ISSN: 1988-8457 [Consulta: 5 maig 2020].
  20. ↑ The Iliad, 1 de juny de 2000.
  21. ↑ «La visión del antiguo Egipto en la Rihla de IBN Yubayr». Philologia Hispalensis, 2, 14, 2000, p. 157–166. 10.12795/ph.2000.v14.i02.15. ISSN: 1132-0265 [Consulta: 5 maig 2020].
  22. ↑ La primera historia de una universidad. Ediciones Universidad de Salamanca, 1 d'abril de 2020, p. 99–138. ISBN 978-84-1311-271-8.
  23. ↑ O século de Xelmírez. Consello da Cultura Galega, 2013, p. 301–386. ISBN 978-84-92923-53-3.
  24. ↑ «Del mesianismo a la escatología en el Antiguo Testamento». Salmanticensis, 23, 1, 1 enero 1976, p. 15–59. 10.36576/summa.6946 [Consulta: 5 maig 2020].
  25. ↑ «El Desarrollo de la Imagen del ( Negro ) en la Literatura Española : ( Desde el Siglo de Oro hasta el Siglo XIX )». هرمس, 3, 3, 7-2014, p. 73–86. 10.12816/0010784. ISSN: 2090-8555 [Consulta: 5 maig 2020].
  26. ↑ ««Biblia y moral». Los criterios de interpretación en el documento de la Pontificia Comisión Bíblica (2008)». Franciscanum, 54, 158, 30-11-2012, p. 333. 10.21500/01201468.893. ISSN: 0120-1468 [Consulta: 5 maig 2020].
  27. ↑ «La autoridad civil en el pensamiento del antiguo testamento». Revista de Derecho Público, 0, 16, 24-11-2014. 10.5354/0719-5249.1974.34786. ISSN: 0719-5249 [Consulta: 5 maig 2020].
  28. ↑ «Benjamin D. Sommer. A Prophet Reads Scripture: Allusion in Isaiah 40–66. Contraversions: Jews and Other Differences. Stanford: Stanford University Press, 1998. xiii, 355 pp.». AJS Review, 26, 02, 10-2002, p. 350–352. 10.1017/s0364009402220115. ISSN: 0364-0094 [Consulta: 5 maig 2020].
  29. ↑ «The "Bloodbath of Anat" and Psalm XXIII». Vetus Testamentum, 44, 1, 1994, p. 120–125. 10.1163/156853394x00123. ISSN: 0042-4935 [Consulta: 5 maig 2020].
  30. ↑ «Los derechos humanos de los hijos de los soldados alemanes tras la Segunda Guerra Mundial. El caso de Noruega». Anuario Español de Derecho Internacional, 35, 4-2019, p. 181–218. 10.15581/010.35.181-218. ISSN: 0212-0747 [Consulta: 5 maig 2020].
  31. ↑ «Vóleibol. La constante búsqueda de l'espectacularidad». ,   [Consulta: 5 maig 2020].
  32. ↑ Abramowitz, Rabbi Jack. «Possibly the Most Famous Psalm of All». Orthodox Union, 2018. [Consulta: 28 juny 2018].
  33. ↑ Jungreis, Rebbetzin Esther. «The Tragic Vacuum (Part Four)». The Jewish Press, 18 abril 2011. [Consulta: 28 juny 2018].
  34. ↑ Olitzky, Kerry M.; Raphael, Marc Lee; Raphael, Marc. An Encyclopedia of American Synagogue Ritual. Greenwood Publishing Group, 2000, p. 188. ISBN 0313308144.
  35. ↑ Lamm, Maurice. «Jewish Funeral Service & Eulogy». Chabad.org. [Consulta: 29 juny 2018].
  36. ↑ «John 10:11-14» (en anglès). www.churchofjesuschrist.org. [Consulta: 28 maig 2025].
  37. ↑ «The Order of Preparation for Holy Communion». Orthodox Europe (Diocese of Great Britain and Western Europe). [Consulta: 20 novembre 2025].
  38. ↑ Jillions, John. «Psalm 23». Orthodox Church in America, 24 octubre 2013. [Consulta: 20 novembre 2025].
  39. ↑ «Ordinary Time: Week II - Sunday (Daytime Prayer)». The Liturgy Archive. [Consulta: 20 novembre 2025].
  40. ↑ Church of England, Book of Common Prayer: The Psalter as printed by John Baskerville in 1762, p. 196ff
  41. ↑ «Terce». agpeya.org. [Consulta: 3 març 2025].
  42. ↑ «Veil». agpeya.org. [Consulta: 3 març 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.