Salm 8
  | |
| Forma musical | capítol de la Bíblia biblical psalm (en)  salm |
|---|---|
| Cronologia | |
El Salm 8 és (com el seu nom indica) el vuitè salm del Llibre dels Salms, generalment conegut pel seu primer vers, Senyor, sobirà nostre. En llatí, es coneix com "Domine Dominus noster". La seva autoria s'assigna tradicionalment al rei David. Igual que els Salms 81 i 84, aquest salm s'obre amb una direcció perquè el músic principal actuï sobre el gittit o gittith, que fa referència a un instrument musical, un estil d'interpretació o al·ludeix a persones i llocs en la història bíblica.[1]
El salm és una part regular de les litúrgies jueves, catòliques, anglicanes i protestants. Sovint s'ha posat música i ha inspirat himnes com " Per la bellesa de la terra " i " Com de gran és Ell ".[2]
Antecedents i temes
Les parts clau del contingut del llibre dels Salms, segons l'opinió de la majoria dels estudiosos, s'han basat en el servei d'adoració al Temple de Jerusalem, i molts deriven de tradicions que també estan vinculades a altres santuaris a Israel i la resta de l'Orient Pròxim. Aquests textos religiosos són coneguts d'Egipte, Babilònia i Síria. Sovint és difícil ubicar els himnes històricament basats en el contingut dels textos, perquè els textos sovint s'expressen en un llenguatge força general. El títol del Salm diu "Un salm de David" o "De David", però hi ha un ampli consens entre els estudiosos que aquests títols són alguns dels últims al Llibre dels Salms per relacionar els textos amb el personatge de David en el material narratiu dels llibres de Samuel. Es creu que això es va fer per adaptar els himnes al nou lloc a la vida que els van donar a la sinagoga, on es van convertir en textos de lectura en lloc de textos de culte i després van necessitar un marc narratiu per estimular la imaginació dels lectors.[3]
Diversos estudiosos creuen que el Salm 8 és un himne relativament jove en la seva forma actual, i les raons per creure'l rauen en el fet que el text sembla dependre de Gn 1:26 i perquè alguns dels termes a l'himne es troben exclusivament en textos amb gran grau de dates de seguretat tardanes, p. ex. "El nostre Senyor" (Edèn) (Neh 10:30; Sl 135:5; Sl 147:5).[4] Sigmund Mowinckel també afirma que el pensament llarg i continu que va del 3 al 9 dóna a aquest text la impressió de ser més reflexiu que els textos més antics.[5] No obstant això, creu que el text es remunta a l'era real i que es va utilitzar en relació amb la celebració de l'Any Nou. Això ho associa amb el terme tècnic en el títol "Sobre el regal" (עַל-הַגִּתִּית ), que segons ell pot referir-se al portal d'Obed-Edom a 2Sm 6:12.[5] El text de II Samuel 6:12 és considerat un dels erudits més importants que intenten dibuixar una processó d'Any Nou.[5] Mowinckel també esmenta a la mateixa pàgina que "el regal" bé pot ser un instrument, una "lira gatítica". Darrere de les cites de Sigmund Mowinckel sembla haver-hi pocs arguments substantius, per la qual cosa probablement un hauria de pensar que l'himne es va crear després del sexe, encara que els moments significatius encara poden ser molt més antics.
Igual que els Salms 81 i 84, el Salm 8 s'obre amb una adreça perquè el músic principal actuï sobre el gittit (en hebreu: גתי .). L'arrel hebrea gat (hebreu: גת) es refereix a un trull, la qual cosa indica que aquests són salms alegres. La paraula també pot referir-se a la ciutat bíblica de Gat, on es va cantar una cançó similar o es va crear un instrument musical; o una cançó d'Obed-Edom el Gitita, a la llar del qual l'Arca de l'Aliança va descansar durant tres mesos (2Sm 6:11); o a una cançó sobre Goliat, que era de Gat.
Charles Spurgeon anomenà a aquest salm "la cançó de l'Astrònom", ja que mirar el cel inspira al salmista a meditar en la creació de Déu i el lloc de l'home en ella. Charles Spurgeon interpreta a més als "nadons i lactants" als qui el Senyor dóna força per referir-se de diverses maneres a: l'home, David, Jesús, els apòstols i tots els "que lluiten sota la bandera de Crist".[6]
Segons el Midrash Tehillim, els versets 5 al 10 en hebreu contenen preguntes que els àngels van fer a Déu mentre creava el món, referint-se als justos d'Israel:
- Què és l'home, perquè te'n recordis?, referint-se a Abraham (vegeu Gn 19:29);
- ' Què és un mortal, perquè el tinguis present, referint-se al fill d'Abraham, Isaac, que va néixer com a resultat que Déu recordés Sara (1&l=ca Gn 21: 1);
- Gairebé n'has fet un déu, referint-se a Jacob, que va ser capaç de produir ramats ratllats, clapejats i tacats (Gn 30:39);
- l'has coronat de glòria i dignitat, referint-se a Moisès, el rostre del qual brillava (Ex 34:29);
- l'has fet rei de les coses creades, referint-se a Josuè , que va fer que el sol i la lluna s'aturessin (Jos 10:12-13);
- tot ho has posat sota els seus peus, referint-se a David, els enemics del qual van caure davant ell (2Sm 22:43);
- ramades de vedells i d'ovelles, referint-se a Salomó, qui va entendre el llenguatge de les bèsties (1Re 5:13);
- fins i tot els animals feréstecs, en referència a Samsó o Daniel;
- l'ocell que va pel cel, en referència a Elies, que navega pel món com un ocell, i que també va rebre menjar dels corbs (1Re 17:6);
- i els peixos del mar, en referència a Jonàs, que habità al ventre d'un peix (Jon 2:1).
- i tot el que segueix els camins dels oceans, referint-se als israelites que van caminar pel mar a terra ferma (Ex 15:19).
- Senyor, sobirà nostre, que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!, així van concloure els àngels: "Fes el que t'agradi. La teva glòria és residir amb el teu poble i amb els teus fills"
Comentaris de l'Església catòlica
El Salm 8 és una lloança a Déu per la seva creació, i destaca especialment la dignitat de l'ésser humà. Comença i conclou exaltant la grandesa divina (v. 2, 10). Al mig, ressalta com Déu mostra la seva glòria a través del que és feble (v. 3) i la seva cura per l'home, a qui atorga un lloc especial en la creació (v. 4-9). Aquest salm arriba a la seva plenitud en Crist: Ell va rebre lloança dels petits (Mt 21:15-16), va ser coronat de glòria en la seva resurrecció (Hb 2:8-9) i ha estat posat per Déu sobre totes les coses (1Co 15:26-28). La seva obra redemptora restaura la dignitat humana i sotmet la creació al pla diví (Ef 1:22-23).[7]
El text reflecteix la visió bíblica de l'home com a imatge de Déu (Gn 1:26-27) i la seva crida a governar el món en harmonia amb el Creador. La reflexió del salmista porta a l'admiració:
| « | Com és possible que Déu infinit s'ocupi de l'home? El seu amor es manifesta plenament en Crist, que va venir a salvar i elevar la humanitat. | » |
| — Gaudium et spes, n. 12[8] | ||
| « | Senyor, què és l'home perquè li donis importància, perquè t'ocupis d'ell? Perquè t'ocupes certament d'ell, demostres la teva sol·licitud i el teu interès envers ell. Arribes fins a enviar-li el teu Fill únic, li infons el teu Esperit, fins i tot li promets la visió del teu rostre. I, perquè cap dels éssers celestials deixi de prendre part en aquesta sol·licitud per nosaltres, envies als esperits benaurats perquè ens serveixin i ens ajudin, els constitueixes els nostres guardians, manes que siguin els nostres ajuts. | » |
| — Bernat de Claravall, Sermons de tempore 3 | ||
Formulari
Estructura
El Salm 8 es compta entre els himnes de l'Antic Testament, és a dir, textos utilitzats i escrits com a cançons de lloança a Déu. Típic d'aquests himnes és que expressen la seva experiència de la grandesa de Déu, el seu poder creatiu i la seva confiança en la seva salvació. El científic alemany Hermann Gunkel va introduir l'anomenada forma crítica el mètode de gènere crític, especialment utilitzat en Gènesi i els Salms. Va posar el Salm 8 entre els himnes. Especialment els versets 2 i 4, però també el verset 3 conté cançons típiques de lloança. Es pot dir que l'afirmació de la posició de l'home com a mestre de la creació en els versets 5-9 és també una forma de lloança a les meravelloses obres del Senyor, és a dir, que permet que el nen humà sigui el Senyor de tot allò creat, i que allò creat és tan divers. fins i tot els peixos que recorren els camins sota el mar fins a l'altra banda.
Gènere
Si un cerca la substància del text en termes de contingut, és natural trobar-lo en l'afirmació de la posició que se li dóna a l'home sobre la creació en els versets 6–7. L'afirmació inicial, i la pregunta retòrica que ve abans, formen el míting a aquest centre, i les postulacions que segueixen formen un aclariment de quin home ha estat posat com a mestre. Ambdós versicles responen a la pregunta del verset 5, al verset 6 es defineix el caràcter de l'home i al verset 7 es defineix la missió humana. Es pot observar aquí que els versets 2–3 i 10 mostren aquest text com un himne clàssic, i mostren que el text en conjunt té un marc de lloança que hauria de permetre que s'interpreti com una cançó de lloança, fins i tot si la secció central no és clàssica de la mateixa manera per a aquest gènere.
Formalment, també pot valdre la pena assenyalar que l'himne fa un ús extensiu de la rima del pensament, o paral•lelisme, com sovint se'n diu. I en els versets 8-9 on hi ha aposicions al ministeri del nen humà, es pot dir que el seu grau s'intensifica per a cada línia. Primer s'esmenten els animals domèstics, després els animals ferestecs, després els ocells i els peixos que veus, i finalment els que són a l'altra banda del mar. Això fa una sensació d'amplitud. El món que governa l?home és més gran que l?esfera diària: va tan lluny com els peixos neden. Per tant, es pot parlar d'un paral·lelisme climàtic quàdruple.
Un nucli catequètic
La pregunta plantejada als versets 4–5 i la resposta donada als versets 6–7 tenen característiques catequètiques, que tenen característiques teològiques de saviesa. Per exemple, aquesta pregunta es troba a Proverbis Pr 30:4, que també reflexiona sobre el que és ésser humà. El tema del llibre de Job també és molt semblant al text del Salm 8[9] D'aquesta manera, es podria dir que això és un recordatori de la teologia de la saviesa. Però al Salm 8 falta l'èmfasi a reflexionar sobre contextos i legalitats a la natura i la vida humana. La pregunta i la resposta es converteixen en una catequesi pura sense contextos més definitoris, el text amb les seves aposicions als versets 8–9 només proporciona il·lustracions del punt als versets 6-7, no hi ha descripció de contextos. Un es podria preguntar si el text és més a prop de la Toratologia com es troba als Salms 1 i 119.
En aquests himnes, l'home es defineix categòricament com a bo o dolent. Es pot parlar duna antropologia digital en toratologia en oposició a una antropologia analògica en teologia de la saviesa. En la teologia de la saviesa, un pot ser més o menys savi/estúpid o bo/dolent, hi ha graus (per exemple, Pr 6:6; Pr 11:27). A Toratologia existeix en major mesura un o un o (Sl 1:3 en oposició a Sl 1:5 i Sl 119:53) - una contradicció més aguda entre el que és bo i el que és dolent, però en aquests textos mai hi ha una pregunta / formulari de resposta. Es pot dir que tant la teologia de la saviesa com la pietat tenen el seu lloc a la vida en un context d'ensenyament, però el context teològic de la saviesa és més general, mentre que la pietat de la Torà està vinculada a una comunitat religiosa definida.
Una posició oficial
L'esdeveniment típic que es podria dir que l'himne utilitza com a metàfora de les declaracions en els versets 6-9 sembla ser un entorn d'oficina. Els gerents despleguen els seus funcionaris per administrar una àrea com Faraó vers Josuè (1 Mos 41:40), Moisès amb Josuè (4 Mos 27: 22f; Jos 14:9), Samuel amb David (1Sa 16:12) i Elies amb Eliseu (1Re 19:19).
De la mateixa manera, Déu col·loca els profetes i líders en una posició (Ex 3; Is 6; Sl 110), i l'home generalment es col·loca en el seu ofici a la terra (Gn 1:26; Gn 2:15; Gn 9:3; Salm 8: 6-9). Es pot veure que en tots els casos humans es fa en relació amb un ritual que conté una denúncia solemne. El Salm 8, per tant, també pot acompanyar un ritual d'alguna manera. Mowinckel afirma que el ritual aquí és la celebració de l'Any Nou a Israel. En aquest cas, totes les persones al grup estan desplegades per ser la protecció de Jahvè contra els enemics.
Contingut
La força dels infants com a protecció contra els enemics (versecle 3)
Fertilitat
Què vol dir que Jahvè s'ha aixecat d'una força d'infants per protegir els seus enemics al verset 3? Aquí hi ha diverses respostes possibles. És concebible que s'hagi pensat que la fertilitat a la població assegura el reclutament tant per a la feina com per a la defensa. Els enemics han de ser els veritables enemics externs formats per altres pobles i representats per altres déus. Gn 1:7-21 dóna una descripció de com Israel va créixer en força fins i tot sota condicions d' esclavatge a través de la fertilitat de les dones, i les seves llevadores ho expressen d'aquesta manera: “Les dones hebrees no són com les egípcies, són més fortes; abans que la llevadora vingui a ells, ells han donat a llum”.
L'abundància d'un poble és la seva força, i l'augment del nombre es realitza durant el part. Aquesta mentalitat també s'expressa a Gn 29:30 on Raquel i Lea competeixen per la majoria i els millors nens. La relació entre la força i el part es veu millor en Gn 30:8. A Gn 1:28, aquesta tasca de fertilitat es dóna com una de les tasques més importants dels homes, cosa que enforteix aquesta forma d'entendre el salm (vegeu Gn 9:1).
Els que són humils vencedors
Però una altra forma d'entendre això també és possible, a la llum de la humilitat que està demostrant ser un ideal fort a Israel, i especialment a Jerusalem. Gedeó no guanya la guerra perquè té un gran exèrcit, sinó per contra perquè confia humilment en Déu (Jt 7:2). Elies també està sol amb els profetes de Baal a Carmel (1Re 18) i el petit pastor David va superar la batalla filistea que va blasfemar contra Déu (1Sa 17). Hi ha un motiu a Israel que prefereix la humilitat i la pietat sobre el poder i la iniciativa política: és especialment visible en la tradició de Sió representada per Isaïes (per exemple, Is 7:13f; Is 30:1-17; Is 31:1-3; Is 28:16;7:9; Is 30:15) i la tradició dels jesubeus que van dir a David: "Mai no véns aquí! Fins i tot els cecs i els coixos et poden allunyar. (2Sa 5:6).
Aquest ideal d'humilitat està formulat a Dt 7:7 amb “Quan el Senyor va tenir bondat per tu i et va triar, no va ser perquè eres més gran que tots els altres pobles; perquè ets el menor de tots els pobles”. L'infant és vist com un representant i un símbol de la humilitat que representa la veritable força d'Israel després d'aquest pensament. El fet que la força ve "de la boca" ( m ִ fií ) als nadons també indica en aquesta direcció. Són els enunciats, la confessió o, molt probablement, les cançons de lloança els que estan protegits de l'enemic. Aquesta és també la manera d'entendre això que és més comú en els comentaris.
L'home supera les forces del caos
Una tercera manera d'entendre això és més rellevant si Mowinckel tenia raó que aquest text pertany a la celebració de l'Any Nou. Aleshores, l' adversari (tsur), l'enemic (enemic) i la venjança (MATNC) al Salm 8:3 són representants de les forces del caos i són les persones en general els qui són representades com a nens i bebès per emfatitzar la grandesa de Déu, i com les persones indefenses són realment comparades amb Déu. En aquest cas, és interessant veure que Déu ha estat protegit d'aquestes persones febles.
Sembla aleshores que amb l'ajuda d'aquestes persones pot mantenir unides les forces del caos, potser cultivant la terra, fent ús del bestiar i protegint-se contra els animals salvatges. D'aquesta manera, l'home evita que la terra caigui al caos. L'home cultiva i protegeix la creació (vegeu Gn 2:15). Totes aquestes tres maneres d'entendre els nadons semblen plausibles, i potser no hi ha una contradicció necessària entre ells. Aspectes de tots poden jugar i donar al salm un ric camp d'associació.
L'home com una mica inferior a Déu (verset 6)
El cantaire fa la pregunta de la teologia de la saviesa escèptica als versets 4-5, i la pregunta sembla retòrica amb una resposta implícita, és a dir, que l'home és petit i perible en comparació amb la creació. Hi ha moltes respostes d'aquest tipus a l'Antic Testament. Per exemple, quan el Senyor respon a Job a la tempesta (Jb 38:1), les moltes preguntes de Job s'atribueixen al fet que ell és només un ésser humà que no comprèn la creació de Déu. L'home és com l'herba : es viu en poc temps en diversos llocs (Is 40:6; Sl 90:5; 103 14). El llibre de l'editor en conjunt està dedicat a aquest motiu i comença amb la declaració:
- Tot és buit, diu el Predicador:
- Sí, tot és només buit.
- 3 Què els queda als homes pels seus esforços, de tot allò que lluiten sota el sol?
- 4 generacions van, i vénen generacions, però la terra sempre està parada per capa[10]
Seria natural que la comparació amb la creació del Salm 8: 4 acabi en la mateixa conclusió que aquests textos, però el Salm 8 no diu el contrari. La majoria dels altres textos que prenen la posició humana se centren en com és de petit i feble, però el Salm 8 s'enfoca més aviat en el poder humà i la glòria, però paradoxalment "dels llavis dels nadons" (verset 3). A LXX, la paraula per a "Déu" – elohim (ֱ l ֹ híim) - es tradueix amb "els àngels" (ἀγγέλους), però la majoria dels comentaristes creuen que això és un debilitament del punt, i que hauria de traduir-se de la mateixa manera que en altres llocs. aquesta paraula es troba, és a dir, "Déu". Per cert, "ellohim" és una forma plural de la paraula "ell" el que realment significa Déu, de manera que pot tenir sentit traduir la paraula amb "els déus".
Coneixem la imatge del consell de Déu en diversos dels textos de l' ntic Testament (Is 6:2; 1Re 22:19-23; 6-12&l=ca Jb 1: 6-12; Gn 1:26) i per això ens agradaria pensar que la noció aquí estava aquest home al Salm 8 va ser inserit entre els àngels. En qualsevol cas, l'himne trenca la divisió entre allò humà i allò diví. Contrasta directament amb la desil•lusionada i escèptica teologia de la saviesa que es troba al Llibre del Predicador.
El senyoriu de l'home (verset 7)
Es pot dir fàcilment que la teologia de la saviesa adopta una actitud passiva, escèptica i en part irònica cap al que està succeint al món (cf. el Predicador anterior). El que és important no és deixar que l'accident colpegi, sinó treballar i donar el millor de si. El Salm 8 representa un altre escenari. Pel cantant, l'home és senyor de la natura i, segons el propi consell del Senyor, poc inferior a Déu mateix. El text, per tant, està en relació directa amb els textos de creació a Gn 1:27 i Gn 2:15. L'home és creat "a imatge de Déu" i establert per a "cultivar i protegir". L'home és, doncs, qualitativament diferent de la resta de la creació, i sembla tenir un valor especial. Per tant, és adequat quan aquest text s'utilitza per a la defensa de la dignitat humana i els drets humans, almenys si és correcte que els nens associats amb el text no han de ser reis o aristocràcia (cf. 2.3.3).
És obvi que l'home no és només part de l'altra criatura, sinó que es considera qualitativament diferent només per ésser humà. Això també conté parts significatives de l'ètica israelita, que estan especialment representades per la llei i els profetes, que salvaguarden els febles en la societat i els atribueixen valor (Ex 23:12; 17&l=ca Dt 10: 17; Dt 14:29; Am 2:6 (Am 8:6; Am 6:7-23; Am 3:7-24) Segons alguns estudiosos, Israel representa un moviment igualitari especial i inusual que difereix d'altres grups amb el seu èmfasi en una estructura igualitària plana, on fins i tot als pobres se'ls atorguen valors i drets. El debat recent ha qüestionat si aquesta avaluació del domini de l'home: que l'home no només ha de protegir el món, sinó que ha de posar-se "sota els seus peus" i ha contribuït als desastres ambientals.
Potser l'actitud ofensiva en relació amb el treball creatiu expressat al Salm 8 pot tenir aquests resultats, però aquesta actitud també pot ser una base per desenvolupar tecnologia ambiental i avaluació de recursos. La desforestació, la contaminació de l'aigua i la desertificació van ser problemes ambientals que van ser rellevants fins i tot en temps de l'Antic Testament, i no és segur que una actitud més passiva i relaxada podria produir millors resultats.
Animals i peixos (versets 8-9)
A l'antiga literatura de saviesa oriental, sovint es troben llistes de coneixement que els savis han tingut. Aquestes llistes solen ser diccionaris complets que nomenen tots els animals i plantes coneguts, tots els llocs o déus coneguts. A l'Antic Testament, només hi ha un romanent clar de tal llista a 1Re 4:33, que està relacionat amb Salomó en una secció on Salomó és retratat com un geni universal, amb talents en literatura, dret constitucional i ciències naturals. El Salm 8:8–9 també té moments de tal llista de coneixement. Per tant, es pot dir que el salm no només es propaga perquè l'home governi, sinó que l'home, segons aquest salm, construeix el domini a través del coneixement. No només el coneixement dels animals i el primer pla, sinó també el coneixement de l'altra banda del mar on van els camins dels peixos.
És a dir, el domini de l'home es defineix com un domini que l'home ha de prendre controlant allò conegut, però també adquirint coneixement del desconegut. Es podria dir que la història de Salomó a 1Re 11 contradiu la visió positiva del coneixement que es troba al Salm 8. El final del regnat de Salomó, segons el text, representa una decadència. Salomó es va tornar cobejós i altiu, i el coneixement li va portar desgràcia. Al Salm 8, s'emfatitza l'home com un nen humil i feble, però alhora governa sobre allò terrenal.
Història d'impacte
El Salm 8 de l'Antic Testament se cita diverses vegades al Nou Testament. El més destacat és Mt 21:16, on els principals sacerdots i els escribes volen evitar que els nens cridin "Hosanna" a Jesús, però Jesús respon: "De la boca dels nadons i els nens han cantat lloances!" Els escribes s'oposen als nens petits a Mattheu. Representen la humilitat i la veritat, mentre que els summes sacerdots i els escribes representen l'arrogància i la intriga. El salm també se cita en relació amb les preguntes de la resurrecció de Jesús (1Co 15:27; Ef 1:22; He 2:6-8). Aquí, aquest domini es relaciona principalment amb Jesús, però el misticisme de Crist que trobem a 1Co 15 significa que aquest domini en Crist també pertany a l'home, i en el text hebreu s'emfatitza que Crist dóna a l'home aquest domini al nou món.
Al debat ètic
Juntament amb els textos de creació i els textos de saviesa, el Salm 8 és un dels textos de l'Antic Testament que defineix l'home. Per tant, al llarg de la història de l´Església, ha estat objecte de debat ètic en relació amb qüestions de tinença d'esclaus, expulsió de nens, condicions de presó, avortament provocat, protecció del medi ambient i més. El motiu pel qual les declaracions dels nens proporcionen coneixement per al qual els adults no són receptius ha jugat un paper en la cultura europea .
Conclusió
El Salm 8 és un himne el tema principal del qual és que l'home, malgrat la seva aparent insignificància, és creat diví com a mestre de la creació. L'himne proclama aquesta tasca com a ministeri i, per tant, sembla ser part d'una cerimònia d'inauguració. Dues propostes per a aquestes cerimònies són:
- Una cerimònia de nomenament/circumcisió i
- Una celebració de Cap d'Any. El contingut de l'himne pot ser experimentat com a natural en totes dues situacions.
A més, el salm ha tingut un significat especial en la comprensió jueva i cristiana de la relació entre Déu, l'home i la creació.
Text
La taula següent mostra el text hebreu del Salm amb vocals, juntament amb el text grec koiné de la Septuaginta la traducció al català i el text de la Vulgata. Cal tenir en compte que el significat pot diferir lleugerament entre aquestes versions, ja que la Septuaginta i el text massorètic provenen de tradicions textuals diferents
| # | Hebreu | Català | Grec | Llatí |
|---|---|---|---|---|
| לַמְנַצֵּ֥חַ עַֽל־הַגִּתִּ֗ית מִזְמ֥וֹר לְדָוִֽד׃ | (Per al mestre de cor: a la tonada de «Haguitit». Salm del recull de David.) | Εἰς τὸ τέλος, ὑπὲρ τῶν ληνῶν• ψαλμὸς τῷ Δαυΐδ. - | [In finem pro torcularibus psalmus David] | |
| 1 | יְהֹוָ֤ה אֲדֹנֵ֗ינוּ מָֽה־אַדִּ֣יר שִׁ֭מְךָ בְּכׇל־הָאָ֑רֶץ אֲשֶׁ֥ר תְּנָ֥ה ה֝וֹדְךָ֗ עַל־הַשָּׁמָֽיִם׃ | Senyor, sobirà nostre, que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra! En el cel tens posada la teva majestat. | ΚΥΡΙΕ ὁ Κύριος ἡμῶν, ὡς θαυμαστὸν τὸ ὄνομά σου ἐν πάσῃ τῇ γῇ• ὅτι ἐπήρθη ἡ μεγαλοπρέπειά σου ὑπεράνω τῶν οὐρανῶν. | Domine Dominus noster quam admirabile est nomen tuum en universa terra quoniam elevata est magneticia tua super caelos |
| 2 | מִפִּ֤י עוֹלְלִ֨ים ׀ וְֽיֹנְקִים֮ יִסַּ֢דְתָּ֫ עֹ֥ז לְמַ֥עַן צוֹרְרֶ֑יךָ לְהַשְׁבִּ֥ית א֝וֹיֵ֗ב וּמִתְנַקֵּֽם׃ | Amb la paraula dels infants i dels nadons has assentat els fonaments d'un baluard contra els teus adversaris, per fer callar el rebel i l'enemic. | ἐκ στόματος νηπίων καὶ θηλαζόντων κατηρτίσω αἶνον ἕνεκα τῶν ἐχθρῶν σου τοῦ καταλῦσαι ἐχθρὸν καὶ ἐκδικητήν. | Ex ore infantium et lactantium perfecisti laudem propter inimicos tuos ut destruas inimicum et ultorem |
| 3 | כִּֽי־אֶרְאֶ֣ה שָׁ֭מֶיךָ מַעֲשֵׂ֣ה אֶצְבְּעֹתֶ֑יךָ יָרֵ֥חַ וְ֝כוֹכָבִ֗ים אֲשֶׁ֣ר כּוֹנָֽנְתָּה׃ | Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat, | Quoniam videbo caelos tuos; opera digitorum tuorum lunam y stellas quae tu fundasti | ὅτι ὄψομαι τοὺς οὐρανούς, ἔργα τῶν δακτύλων σου, σελήνην καὶ ἀστέρας, ἃ σὺ ἐθεμελίωσας• |
| 4 | מָה־אֱנ֥וֹשׁ כִּֽי־תִזְכְּרֶ֑נּוּ וּבֶן־אָ֝דָ֗ם כִּ֣י תִפְקְדֶֽנּוּ׃ | jo dic: «Què és l'home, perquè te'n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?» | τί ἐστιν ἄνθρωπος, ὅτι μιμνῄσκῃ αὐτοῦ; ἢ υἱὸς ἀνθρώπου, ὅτι ἐπισκέπτῃ αὐτόν; | Quid est homo quod memor es eius aut filius hominis quoniam visitas eum |
| 5 | וַתְּחַסְּרֵ֣הוּ מְּ֭עַט מֵאֱלֹהִ֑ים וְכָב֖וֹד וְהָדָ֣ר תְּעַטְּרֵֽהוּ׃ | Gairebé n'has fet un déu, l'has coronat de glòria i dignitat, | Minuisti eum paulo minus ab angelis gloria y honores coronasti eum | ἠλάττωσας αὐτὸν βραχύ τι παρ᾿ ἀγγέλους, δόξῃ καὶ τιμῇ ἐστεφάνωσας αὐτόν, |
| 6 | תַּ֭מְשִׁילֵהוּ בְּמַעֲשֵׂ֣י יָדֶ֑יךָ כֹּ֝֗ל שַׁ֣תָּה תַֽחַת־רַגְלָֽיו׃ | l'has fet rei de les coses creades, tot ho has posat sota els seus peus: | καὶ κατέστησας αὐτὸν ἐπὶ τὰ ἔργα τῶν χειρῶν σου• πάντα ὑπέταξας ὑποκάτω τῶν ποδῶν αὐτοῦ, | Y constituisti eum super opera manuum tuarum |
| 7 | צֹנֶ֣ה וַאֲלָפִ֣ים כֻּלָּ֑ם וְ֝גַ֗ם בַּהֲמ֥וֹת שָׂדָֽי׃ | ramades de vedells i d'ovelles, fins i tot els animals feréstecs, | πρόβατα, καὶ βόας ἁπάσας, ἔτι δὲ καὶ τὰ κτήνη τοῦ πεδίου, | Omnia subiecisti sub pedibus eius oves et boves universas insuper et pecora campi |
| 8 | צִפּ֣וֹר שָׁ֭מַיִם וּדְגֵ֣י הַיָּ֑ם עֹ֝בֵ֗ר אׇרְח֥וֹת יַמִּֽים׃ | l'ocell que va pel cel i els peixos del mar, i tot el que segueix els camins dels oceans. | τὰ πετεινὰ τοῦ οὐρανοῦ καὶ τοὺς ἰχθύας τῆς θαλάσσης, τὰ διαπορευόμενα τρίβους θαλασσῶν. | Volucres caeli y piscis maris que deambulan semitas maris |
| 9 | יְהֹוָ֥ה אֲדֹנֵ֑ינוּ מָה־אַדִּ֥יר שִׁ֝מְךָ֗ בְּכׇל־הָאָֽרֶץ׃ | Senyor, sobirà nostre, que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra! | Κύριε ὁ Κύριος ἡμῶν, ὡς θαυμαστὸν τὸ ὄνομά σου ἐν πάσῃ τῇ γῇ! | Domine Dominus noster quam admirabile est nomen tuum en universa terra |
Usos
Judaisme
El Salm 8 es diu durant el Iom Kipur Katan. Al Gaó de Vilna Gra siddur, el Salm 8 és la cançó del dia per a Simhat Torà a la diàspora. Al Siddur Avodas Israel, aquest salm es diu després d'Aleinu durant l'Arvit de l'oració de la nit del dia laborable.[11]
El verset 2 (en hebreu) es recita durant la Keduixà de Musaf a Roix ha-Xanà i les Festivitats jueves.[12][11] Aquest verset també apareix a l'Hoshanot a Sucot.[13]
El verset 10 (en hebreu) apareix com el vers corresponent a la segona menció del nom "Adonai" a la Benedicció d'Aaron.[11]
Nou Testament
Alguns versets del Salm 8 s'esmenten al Nou Testament:
- El verset 2 és citat per Jesús a Mt 21:16 en referència als nens que ho lloen al temple.
- Els versets 4-6 se citen a He 2:6-8 en referència a l'encarnació de Jesús .
- El verset 6 se cita en 1Co 15:27 i a Ef 1:22[14]
Si el primer Adam va ser establert sobre el regne animal per treballar-lo i posar ordre, el segon Adam, Jesús, dóna ordre fins i tot als 'regnes que actuen bestialment en el seu regnat i tornada. El seu regne en contrast amb el d'ells i porta més ordre i pau.[15]
Església Catòlica
Anteriorment, d'acord amb la regla de Sant Benet, aquest salm es cantava o recitava dimarts a l'oficina del primer.[16]
A la Litúrgia de les Hores, el salm es recita a les laudes el dissabte de la segona i quarta setmana. [ 16 ] Per facilitar la comprensió se li assigna a cada salm un títol en vermell ( rúbrica ) que no forma part del salm.[17] El títol del Salm 8 és Majestat del Senyor i dignitat de l'home. Sovint apareix a la litúrgia eucarística: es troba al Diumenge de Trinitat, la vuitena de Pasqua, el primer dimarts del temps ordinari, el cinquè dimarts del temps ordinari i el dissabte 28 en el temps ordinari.[18]
El Papa Pau VI va citar aquest salm en el seu Missatges de bona voluntat de l'Apol·lo 11.[19]
Referències
- ↑ «Técnica y función de un tipo de relato en los himnos «Homéricos» y en los himnos de Calímaco». Philologia Hispalensis, 1, 3, 1988, p. 111–122. 10.12795/ph.1988.v03.i01.08. ISSN: 1132-0265 [Consulta: 15 octubre 2021].
- ↑ Lamentaciones, salmos, himnos. Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, Centro de Documentación Musical de Andalucía, 1997. ISBN 84-86944-70-8.
- ↑ «Review». Far Eastern Survey, 28, 2, 01-02-1959, p. 31–31. 10.2307/3024318. ISSN: 0362-8949 [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «No Compromise: Selected Writings of Karl Kraus». World Literature Today, 52, 2, 1978, p. 286. 10.2307/40132848. ISSN: 0196-3570 [Consulta: 17 maig 2021].
- 1 2 3 «Han som kommer. Messiasforventningen i Det Gamle Testament og pa Jesu tid». Vetus Testamentum, 1, 4, 10-1951, p. 311. 10.2307/1516312. ISSN: 0042-4935 [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Psalm 8 Bible Commentary - Charles H. Spurgeon’s Treasury of David». [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Universidad de Navarra. Cátedra de Teología. Comentarios a la Sagrada Biblia; pp 6685-90
- ↑ Concili Vaticà II. «Gaudium et spes, n. 12». vatican.va. [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ veure especialment Jb 7:17; Jb 14:1.
- ↑ 2-4&l=ca Coh 1: 2-4
- 1 2 3 Brauner. «Shimush Pesukim: Comprehensive Index to Liturgical and Ceremonial Uses of Biblical Verses and Passages», 2013.
- ↑ Scherman, 1985, p. 488.
- ↑ Scherman, 1986, p. 730.
- ↑ The Book of Psalms: with Introduction and Notes. Cambridge: At the University Press, 1901, p. 838.
- ↑ New Testament Theology: Magnifying God in Christ By Thomas R. Schreiner p214
- ↑ Prosper Guéranger, Règle de saint Benoît, traduction, (Abbaye Saint-Pierre de Solesmes, réimpression 2007) p46.
- ↑ El cicle principal d'oracions a la Liturgia de les hores es repeteix cada quatre setmanes.
- ↑ El cicle principal de pregàries litúrgiques pren lloc cada quatre setmanes.
- ↑ «Apollo 11 Goodwill Messages», 13-07-1969. [Consulta: 26 febrer 2019].
Bibliografia
- Holy Sci-Fi!: Where Science Fiction and Religion Intersect. Springer Science & Business Media, 2014. ISBN 978-1493906185.
- The Complete ArtScroll Machzor – Rosh Hashanah. Mesorah Publications, Ltd., 1985. ISBN 0-89906-676-3.
- The Complete ArtScroll Siddur. 2nd. Mesorah Publications, Ltd., 1986. ISBN 0-89906-650-X.
- The Genesis of Fiction: Modern Novelists as Biblical Interpreters. Routledge, 2016. ISBN 978-1317030768.