Santos de Isasa y Valseca
Santos de Isasa y Valseca (castellà: Santos Isasa y Valseca) (Montoro, 1822 - Madrid, 18 de desembre de 1907) va ser un advocat i polític espanyol que va arribar a ocupar el càrrec de ministre de Foment i la presidència del Tribunal Suprem durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Biografia
Catedràtic d'Història de les Institucions de l'Edat Moderna a l'Escola Superior de Diplomàtica des de 1857, va iniciar la seva carrera política com a diputat per Còrdova en les eleccions de 1863, aconseguiria aquest mateix escó en les successives eleccions celebrades fins a 1893. En 1895 va ser nomenat Governador del Banc d'Espanya i en 1896 va resultar escollit senador per Còrdova, passant en 1898 a ser senador per "Dret Propi".[1]
Va ser Ministre de Foment entre el 5 de juliol de 1890 i el 23 de novembre de 1891[2] en un govern que presidí Antonio Cánovas del Castillo i president del Tribunal Suprem entre 1895 i 1901.[3] També va ser governador civil de Cadis.
Referències
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ El jurista que reformó el Código Civil y terminó el Murallón, El Diario de Córdoba (27/11/2011)
Bibliografia
- Pedro Pascual. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la Restauración Canovista, 1999, p.126.
Enllaços externs
- Santos de Isasa Valseca a la cordobapedia

