Sical citrí
| Sicalis citrina | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 11,5 g (pes adult) |
| Cries | 2 |
| Incubació de l'ou | 12 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Sicalis |
| Espècie | Sicalis citrina Pelzeln, 1870 Sicalis citrina |
| Distribució | |
El sical citrí[1] o sical groc[2] (Sicalis citrina) és una espècie d'ocell passeriforme pertanyent a la família dels tràupids (Thraupidae).[3][4]
Descripció

El sical citrí mesura 12 cm de longitud. Presenta dimorfisme sexual: el mascle es de color olivaci per dalt, amb el front groc contrastant amb el dors ratllat de negre; groc per baix amb el pit oliva clar. Té blanc a la meitat distal de les plomes més externes de la cua (que són difícils de veure en camp). La femella és més marró per dalt i groc clar a les parts inferiors, totes estriades de negre. La femella és l'únic sical amb ratllat extens sobre fons groguenc.[5]
Distribució geogràfica i hàbitat
El sical citrí es distribueix de forma fragmentada per Amèrica del Sud trobant-se a Veneçuela, Guyana, Surinam, Bolívia, Perú, Brasil, Colòmbia i Argentina.[6]
Aquesta espècie és considerada poc comú i local en els hàbitats naturals que li són propis:[7] els camps nets i camps de la província fitogeogràfica del cerrado. Aparentment és poc adaptable a àrees de pastures artificials en finques, així com tantes altres espècies endèmiques dels camps nets naturals.[8] Principalment entre els 800 i els 2800 m. n. m., per tant, no en terres baixes.[7]
Comportament
El comportament dels sical citrí és semblant al sical de sabana (S. luteola) amb qui és simpàtric, tot i formar estols menys nombroses, i amb qui de vegades forma estols mixtos, especialment en la temporada no reproductiva. No acostuma a acostar-se a llocs humanitzats. Recorre el terra o es posa en arbustos i tanques.[5][9] És migratori, desapareix periòdicament de certs llocs.[8]
Alimentació
S'alimenta de llavors i insectes que troba a les plantes, a terra o a les pastures.[7]
Vocalització
El cant és musical i variat, un flux de xiulets aguts i suaus, agradables, "suitxiti", "suitx-iu", "suitx-iu", emès des d'una perxa exposada, de vegades en vol d'exhibició.[5] Al sud de Bolívia, individus des de perxes, donen una sèrie força diferent de notes arrossegades "tiiiiy?txiiuuuuuu-güit", malgrat que el refilet en vol és més similar.[7]
Taxonomia
El sical citrí va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg austríac August von Pelzeln el 1870 sota el nom binomial Sycalis citrina; i la localitat tipus "Jaguaraiba, Paraná, Brasil".[10]
Etimologia
El nom genèric Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busquereta Sylvia.[11]
L'epítet específic citrina prové del llatí «citrinus» i significa “color groc llimona”, “cítric”.[12]
Subespècies
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:[13]
- S. c. browni (Bangs, 1898) ─ oest i nord de Colòmbia (Santa Marta, Antioquia, Cauca, Santander, i Cundinamarca), Veneçuela (Serralada del Perijá, muntanyes costaneres, Trujillo, turó Duida i tepuis de Bolívar i Amazones) i de les regions del Brasil (localment a l'est fins a Amapá).
- S. c. occidentalis (Carriker, 1932) ─ sud-est del Perú (Puno) i nord-oest de l'Argentina (Salta, Tucumán i est de La Rioja).
- S. c. citrina (Pelzeln, 1870) ─ est del Brasil (sud de Pará, Goiás i Piauí, cap al sud fins a l'est de Mato Grosso i Paraná).
Nota taxonòmica
Les subespècies són molt pobrament diferenciades, i potser seria més ben tractada com a espècie monotípica.[9]
Referències
- ↑ «Sical citrí». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.2» (en anglès). IOC. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «Sicalis citrina (sical groc)». Avibase. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «Sicalis citrina». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 29 juny 2026].
- 1 2 3 Gwynne, John A. Aves do Brasil: pantanal e cerrado (en portuguès brasiler). Editora Horizonte, 2010-05-11, p. 304. ISBN 978-85-88031-29-6.
- ↑ «Sicalis citrina: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22723306a132161804.en..
- 1 2 3 4 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 657, làmina 114(4). ISBN 978-0-292-71748-0.
- 1 2 Sigrist, Tomas. Guia de campo avis brasilis: avifauna brasileira (en portuguès brasiler). Avis Brasilis, 2013-02-27, p. 480. ISBN 978-85-60120-25-3.
- 1 2 Jaramillo, Alvaro. Stripe-tailed Yellow-Finch (Sicalis citrina) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.styfin1.01.
- ↑ von Pelzeln, August. Zur Ornithologie Brasiliens : Resultate von Johann Natterers Reisen in den Jahren 1817 bis 1835 (en alemany). Viena: A. Pichler's Witwe & Sohn, 1871, p. 232. DOI 10.5962/bhl.title.3654.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Sicalis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: citrina» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 29 juny 2026].

