Sical de sabana
| Sicalis luteola | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 15,5 g (pes adult) |
| Cries | 3 |
| Incubació de l'ou | 12 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Sicalis |
| Espècie | Sicalis luteola (Sparrm., 1789) Sicalis luteola |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Sicalis luteiventris
|
| Distribució | |
![]() Resident tot l'any Migrant no reprodutiu | |
El sical de sabana[1] (Sicalis luteola) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae).[2][3]
Descripció


El sical de sabana mesura entre 11,5 i 12,5 cm de longitud. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color marró olivaci per dalt amb la coroneta i el dors estriats de negrós, les lores i àrea ocular groc viu, carpó oliva; ala i cua marrons. Per baix és groc, amb el pit lleugerament marró. La femella és més marró per dalt i bruna per baix.[4] Subcaudals blanquinoses; primàries negroses amb rivet verdós a la part exterior; cobertores marró negrós amb vores grisenques, les petites groguenques.[5]
Distribució i hàbitat
El sical de sabana es troba a la zona tropical d'Amèrica del Sud, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i el Brasil. També es troba a la zona de la Pampa de l'Argentina i l'Uruguai. Habita àrees aquàtiques, pasturatges, zones urbanes i arbres conreades.[6]
Comportament
El sical de sabana és vist en grans estols, semblant nòmades; en migrar pot volar en grups compactes. No és comú veure'l a prop de llocs humanitzats, al contrari del sical daurat (S. flaveola). Recorre el terra i es posa en arbustos i tanques.[4] Dormen col·lectivament en guadues.[7]
Alimentació
S'alimenta principalment de llavors i insectes, encara que també en consumeix fruits.[5]
Reproducció
Durant el temps de nidificació, entre setembre i març, els mascles s'enlairen i després baixen, mantenint el cant per més temps. El niu és construït a terra, amagat entre plantes com cactus o esbarzers, fet amb pastura i folrat amb crinera d'animals. La posta és de 3 a 5 ous, que són de color blavós i pigallats de marró vermellós, de vegades formant un anell a la part més ampla. La mida mitjana és de 19 x 14 mm.[5]
Vocalització
El reclam és un "tzi-tzit" agut i delicat; el cant, un flux suau i variat de trinats barrejats amb xiscles i brunzits, sovint fets en ple vol, amb el pili eriçat.[4]
Taxonomia i sistemàtica
El sical de sabana va ser descrit per primera vegada pel naturalista suec Anders Sparrman el 1789 sota el nom binomial Emberiza luteola;[8] i no va establir una localitat tipus que es presumeix "Surinam".[2]
Aquesta espècie va ser prèviament considerada coespecífica amb el sical de Raimondi (S. raimondii) a causa de les similituds al plomatge, però totes dues ocorren simpàtricament a la costa sud del Perú i es comporten com a espècies biològiques pròpies. Ha estat suggerit que les subespècies poden constituir fins a tres espècies separades: luteola (la nominal), flavissima i chapmani formant una espècie; chrysops, mexicana, eisenmanni i bogotensis una altra; i luteiventris una tercera; uns altres suggereixen que hi ha dos grups principals relacionats, i que luteiventris és una espècie separada i totes les altres subespècies són coespecífiques. És necessari un estudi detallat de les variacions geogràfiques de plomatge, vocalització i genètica.[9]
Sicalis luteola i S. luteiventris (abans separades) han estat sumades en una única espècie com a sical de sabana (S. luteola) seguint el Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) (2005).[6]
Les dades obtingudes per amplis estudis filogenètics van demostrar que la present espècie és propera del sical de front ardent (S. columbiana), i el parell format per ambdues és proper del sical daurat (S. flaveola).[10]
Etimologia
El nom genèric Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busquereta Sylvia.[11]
L'epítet específic luteola prové del llatí «luteolus» i significa “groguenc”.[12]
Subespècies
Segons la classificació de la Llista Clements Checklist/eBird v.2025 es reconeixen set subespècies en tres grups:[13]
- Grup politípic chrysops:
- S. l. chrysops (Sclater, 1862) ─ sud de Mèxic (pendent del Carib a Veracruz i Chiapas), sud de Guatemala (Sacatepéquez), i regió de Mosquitia de l'est d'Hondures i nord-est de Nicaragua.
- S. l. mexicana (Brodkorb, 1943) ─ centre de Mèxic (pendent del Pacífic a Puebla i Morelos).
- S. l. eisenmanni (Wetmore, 1953) ─ nord-oest de Costa Rica (Guanacaste) i centre de Panamà (Coclé).
- Grup monotípic bogotensi:
- Grup politípic luteola:
- S. l. luteola (Sparrman, 1789) ─ Colòmbia (baixes elevacions dels Andes occidentals, i les valls dels rius Cauca i Magdalena), Veneçuela (Falcón, Monagas i Bolívar), Guyana i adjacents del nord del Brasil (regió del Riu Branco).
- S. l. flavissima (Todd, 1922) ─ Surinam cap al sud fins a la desembocadura del riu Amazones.
- S. l. luteiventris (Meyen, 1834) ─ sud del Brasil (Santa Catarina i Rio Grande do Sul), Uruguai, terres baixes del nord i centre de l'Argentina (Santiago del Estero i Corrientes cap al sud fins a Chubut), al centre de Xile (sud de Coquimbo) a l'hivern migra cap al nord fins al sud del Perú (Cusco i Puno), centre i est de Bolívia (La Paz, Beni i terres baixes de Santa Cruz), centre del Brasil (Mato Grosso cap a l'est fins a Bahia).
La classificació del Congrés Ornitològic Internacional (IOC) reconeix una vuitena subespècie:[14]
Referències
- ↑ «Sical de sabana». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- 1 2 «Sicalis luteola (sical de sabana)». Avibase. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «Sicalis luteola». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 30 juny 2026].
- 1 2 3 Gwynne, John A. Aves do Brasil: pantanal e cerrado (en portuguès brasiler). Editora Horizonte, 2010-05-11, p. 305. ISBN 978-85-88031-29-6.
- 1 2 3 «Chirihue». Aves de Chile. [Consulta: 30 juny 2026].
- 1 2 «Sicalis luteola: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22735428a132185657.en..
- ↑ Sigrist, Tomas. Guia de campo avis brasilis: avifauna brasileira (en portuguès brasiler). Avis Brasilis, 2013-02-27, p. 480. ISBN 978-85-60120-25-3.
- ↑ Sparrman, Anders; Akrel, Fredrik; Carlsson, Johan Gustaf von; Linnerhielm, Jonas Carl. Museum Carlsonianum, in quo novas et selectas aves, coloribus ad vivum brevique descriptione illustratas, suasu et sumtibus generosissimi possessoris / (en anglès). fasc.4 (1789). Holmiae: Ex Typographia Regia,, 1786, p. làmina 93. DOI 10.5962/bhl.title.62901.
- ↑ Rising, James D.; Jaramillo, Alvaro; de Juana, Eduardo. Grassland Yellow-Finch (Sicalis luteola) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.gryfin1.01.
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Sicalis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 29 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: luteola» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 30 juny 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 29 juny 2026].

