Sical daurat
Sicalis flaveola  | |
|---|---|
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 19,2 g (pes adult) |
| Cries | 3 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Sicalis |
| Espècie | Sicalis flaveola Linnaeus, 1766 Sicalis flaveola |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 | |
El sical daurat[1] o sical safranós[2] (Sicalis flaveola) és una espècie d'ocell passeriforme de la família Thraupidae,[3][4] comuna tant en àrees obertes o de sotabosc a les planes de l'Amazones.
Descripció
El mascle de sical daurat és de groc brillant amb taronja saturat al front. Normalment mostra menys to marró-olivaci a l'esquena i les ales que altres sicals grocs, però les poblacions meridionals són més apagades i marrons a la part superior. Les femelles són més apagades que els mascles, i les poblacions meridionals són encara més marrons i ratllades. Es podria confondre amb el sical de sabana (Sicalis luteola), però aquesta espècie sol ser més apagada i tenir més ratllat a la part superior. El sical de front ardent (Sicalis columbiana) és més petit.[5]
Distribució i hàbitat
El sical daurat és una espècie molt estesa i comuna però distribuïda de manera irregular. Es distribueixen àmpliament a l'Uruguai, Colòmbia, Veneçuela, l'Equador, el Perú, Bolívia, el Brasil, el Paraguai i a l'Argentina.[6] Es troba en hàbitats oberts i secs, com ara terres agrícoles i pobles. Sovint en estols.[5]
Reproducció
El sical daurat normalment nia en cavitats, utilitza llocs com ara nius abandonats de forner rogenc (Furnarius rufus), branques de bambú i sota les teulades de les cases; aquesta espècie tolera la proximitat humana, apareix a zones suburbanes i freqüenta menjadores d'ocells. Tenen un cant agradable, però repetitiu que, combinat amb el seu aspecte, ha fet que es mantinguin com a ocells en gàbia en moltes zones. Els mascles són polígams, s'aparellen amb dues femelles durant la temporada de nidificació, i territorials, cosa que ha fet que l'espècie s'utilitzi per a esports sanguinaris amb dos mascles posats en una gàbia per lluitar.[7][8]
Taxonomia
El pinsà ros va ser descrit formalment el 1766 pel naturalista suec Carl Linnaeus a la 12a edició del seu Systema Naturae amb el nom binomial Fringilla flaveola.[9] La localitat tipus és el Surinam.[10] Ara es troba dins del gènere Sicalis, introduït el 1828 pel zoòleg alemany Friedrich Boie.[11][12]
Etimologia
El nom específic Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres autors, no identificats més, però potser una mena de tallarol.[13]
L'epítet específic és un diminutiu del llatí «flavus» que significa “daurat” o “groc”.[14]
Subespècies
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen cinc subespècies:[12]
- S. f. flaveola (Linnaeus, 1766) – Trinitat, Colòmbia, Veneçuela i les Guaianes.
- S. f. valida (Bangs & Penard, 1921) – l'Equador i nord-oest del Perú.
- S. f. brasiliensis (Gmelin, 1789) – est del Brasil.
- S. f. pelzelni (Sclater, 1872) – est de Bolívia, Paraguai, sud-est del Brasil, nord de l'Argentina i Uruguai.
- S. f. koenigi (Hoy, 1978) – nord-oest de l'Argentina.
Galeria
Referències
- ↑ «Sical daurat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ «Sicalis flaveola (sical safranós)». Avibase. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ «Sicalis flaveola (Linnaeus, 1766)» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 18 maig 2026].
- 1 2 «sical daurat | Sicalis flaveola». eBird. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Pereira, José Felipe Monteiro; Ferreira, Ildemar. Aves e pássaros comuns do Rio de Janeiro. 1a ed. Rio de Janeiro: Technical Books Editora, 2008, p. 134. ISBN 978-85-61368-00-5.
- ↑ «Authorities crack down on finch-fighting rings». USATODAY.com. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Linnaeus, Carl. Systema naturae: per regna tria natura, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). Holmiae (Estocolm): Laurentii Salvii, 1766, p. 321.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world (en 126). v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970 [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Friedrich, Friedrich. Bemerkungen über mehrere neue Vogelgattungen (en alemany). Isis von Oken, 1828, p. 324.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Sicalis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 8 maig 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 160. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 18 maig 2026].