Soma (divinitat)

Infotaula personatgeSoma

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat de l'Índia
divinitat lunar Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiahinduisme Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRohini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareAnasuya Modifica el valor a Wikidata
PareAtri Modifica el valor a Wikidata
FillsBudha (en) Tradueix i Bhadra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansDurvāsā (en) Tradueix i Dattatreya Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deNavagraha (en) Tradueix i Twelve Devas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentLluna i Máni Modifica el valor a Wikidata

Chandra (en sànscrit: चन्द्र, romanitzat: Chandra, lit. 'resplendent' o 'lluna'), també conegut com a Soma (en sànscrit: सोम), és el déu hindú de la Lluna que s'associa amb la nit, les plantes i la vegetació. És un dels navagraha (nou planetes de l'hinduisme) i dikpala (guardians de les direccions).[1]

Etimologia i altres noms

Les escriptures comparen la Lluna amb una oca blanca al llac blau del cel.[2]

La paraula "Chandra" significa literalment "brillant, resplendent o centellejant" i es fa servir per a referir-se a la "Lluna" en sànscrit i altres llengües indoàries.[3][4] També és el nom de diverses altres figures de la mitologia hindú, com ara un asura i un rei Suryavamsha.[5] També és un nom i cognom indi comú. Hi ha variacions de noms tant masculins com femenins en moltes llengües del sud d'Àsia tenen el seu origen en el sànscrit.

Alguns dels sinònims de Chandra son Soma (destil·lació), Indu (gota brillant), Shashank (marcat de llebre), Atrisuta (fill d'Atri), Shashin o Shachin (l'essència), Taradhipa (senyor de les estrelles), Nishakara (el creador de la nit), Nakshatrapati (senyor del Nakshatra), Oshadhipati (senyor de les herbes), Uduraj o Udupati (senyor de l'aigua), Kumudanatha (senyor dels lotus) i Udupa (vaixella).[2] [1][6]

Soma

Soma és un dels noms que es fan servir més sovint a per referir-se a la deïtat; però l'ús més antic de la paraula per referir-se a la Lluna és objecte de debat acadèmic. Alguns estudiosos afirmen que la paraula soma es fa servir ocasionalment per a la Lluna als vedes, mentre que altres estudiosos suggereixen que aquest ús només apareix a la literatura post-vèdica.[7]

En els vedes el mot soma es fa servir, sobretot, per a referir-se a una beguda vegetal intoxicant i energitzant/curativa i la deïtat que la representa.[8][9] En la mitologia hindú post-vèdica, Soma es fa servir per a Chandra, que s'associa amb la lluna i la planta.[7][10][11] Els textos hindús afirmen que la Lluna està il·luminada i nodrida pel Sol, i que és a la Lluna on resideix el nèctar diví de la immortalitat.[1] Alguns cops en els puranes, soma també es fa servir per a referir-se a Vixnu, Xiva (com a Somanatha), Iama i Kubera.[12] En alguns textos indis, Soma és el nom d'una àpsara; alternativament, és el nom de qualsevol mescla medicinal, o farinetes d'aigua d'arròs, o cel i cel, així com el nom de certs llocs de pelegrinatge.[12]

Inspirat pel seu interès pel misticisme indi, Aldous Huxley va prendre el nom de la droga utilitzada per l'estat a la seva novel·la Un món feliç per controlar la població després de la beguda ritual vèdica soma.

Mitologia

Vedes

Possible representació del déu lunar Chandra sobre el seu carro amb la seva esposa i acompanyant, segles II-I aC, període Xunga, Bengala Occidental.[13]

L'origen de Soma es remunta als textos vèdics hindús, on és la personificació d'una beguda feta d'una planta amb el mateix nom. Els acadèmics afirmen que la planta jugà un paper clau en la civilització vèdica i, per tant, la deïtat era un dels déus més rellevants del panteó. En aquests textos vèdics, Soma és lloat com el senyor de les plantes i els boscos; el rei dels rius i la terra; i el pare dels déus. Tot el Mandala 9 del Rigveda està dedicat a Soma, tant a la planta com a la deïtat.[14] La identificació de Soma com a deïtat lunar en els textos vèdics és un tema controvertit entre els estudiosos.[7] Segons William J. Wilkins, "En anys posteriors, el nom Soma va ser [...] donat a la lluna. No se sap ben bé com i per què ocorregué aquest canvi; però en els darrers himnes vèdics hi ha alguna evidència de la transició.[note 1][15]

Èpica i puranes

En textos post-vèdics com el Ramàiana, el Mahabharata i els puranes, Soma és esmentat com una deïtat lunar i té molts epítets, inclòs Chandra.[16][17] Segons la majoria d'aquests textos, Chandra, amb els seus germans Dattatreya i Durvasa, eren fills del savi Atri i la seva esposa Anasuya. El Devi Bhagavata Purana afirma que Chandra és l'avatar del déu creador Brama.[5] Alguns textos contenen diversos relats sobre el naixement de Chandra. Segons un text, és fill de Dharma; mentre que un altre esmenta Prabhakar com el seu pare.[17] A les escriptures es conten moltes llegendes sobre Chandra.

Chandra, Museu Britànic, segle xiii, Konark

Una de les narracions més destacades que impliquen Chandra se centra en la seva relació il·lícita amb Tara, l'esposa de Brihaspati, el preceptor dels deves. Segons la història, Tara va arribar a la residència de Chandra durant les seves peregrinacions i es van enamorar. Malgrat els múltiples intents de Brihaspati per reclamar la seva esposa, Tara va romandre amb Chandra. Els deixebles de Brihaspati i fins i tot el mateix Brihaspati es van enfrontar a Chandra, que va argumentar que Tara havia vingut per voluntat pròpia i que marxaria quan ella volgués. La situació va empitjorar quan Brihaspati va buscar la intervenció dels deves. Indra, el rei dels deves, va amenaçar amb la guerra per obligar Chandra a retornar Tara. Tanmateix, els deves estaven dividits en les seves opinions, i els asures, liderats pel seu preceptor Shukra, es van posar del costat de Chandra. Es va produir un conflicte ferotge entre els deves i els asuras, que va provocar una agitació còsmica. Finalment, Brama, el creador, va intervenir per restablir l'ordre. Va amonestar Chandra i Shukra, cosa que va conduir al cessament de la batalla. Chandra va retornar Tara a Brihaspati de mala gana. Tanmateix, Tara ja estava embarassada, cosa que va donar lloc a una disputa sobre la paternitat del nen. Brama va intervenir un cop més, interrogant directament Tara. Ella va revelar que Chandra era el pare. En conseqüència, Brama va ordenar a Brihaspati que lliurés el nen a Chandra. El nen nascut d'aquesta unió va ser anomenat Budha, que més tard va esdevenir una important deïtat associada amb l'intel·lecte i la saviesa.[5] [7]

Chandra està tradicionalment casat amb les 27 filles del savi Dakxa, que personifiquen els 27 nakshatres (mansions lunars). Aquestes filles es diuen Ashvini, Bharani, Krittika, Rohini, Mrigashira, Ardra, Punarvasu, Pushya, Ashlesha, Magha, Purvaphalguni, Uttaraphalguni, Hasta, Chitra, Swati, Vishakha, Anuradha, Jyeshtha, Mula, Purvashadha, Uttara Ashadha, Shravana, Dhanishta, Shatabhisha, Purvabhadra, Uttarabhadra i Revati. El moviment de Chandra a través d'aquests nakshatres reflecteix el cicle lunar i influeix en diverses pràctiques astrològiques i rituals. Tot i estar casat amb les 27, Chandra mostrava un afecte especial per Rohini, causant gelosia entre les seves altres mullers. El tracte preferent de Rohini va portar les altres esposes a queixar-se al seu pare, Dakxa. Malgrat els repetits advertiments de Dakxa, Chandra va continuar afavorint Rohini. Enfadat, Dakxa va maleir Chandra perquè patís kshayaroga (consum o tuberculosi). Aquesta aflicció no només va afectar Chandra, sinó que també va afectar les plantes medicinals i altres éssers vius dependents de la influència lunar. Els deves van intervenir i, després de moltes súpliques, Dakxa va modificar la seva maledicció, permetent a Chandra lliurar-se de la malaltia durant la meitat de cada mes banyant-se al Sarasvati Tirtha. Aquesta explicació mitològica explica la lluna creixent i minvant, amb la immersió periòdica de Chandra a les aigües sagrades simbolitzant la seva recuperació i declivi graduals (Mahabharata, Shalya Parva, Capítol 35).[5][18]

A la narrativa mitològica del Samudra Manthan (bateig de l'oceà), els deves i els asures van buscar l'amrita (nèctar de la immortalitat). Un dimoni anomenat Rahu es va disfressar de braman i va intentar beure el nèctar. Súrya (el Sol) i Chandra van reconèixer l'engany i van alertar Vixnu, que va tallar el cap de Rahu amb el seu Sudarshana Chakra. Tanmateix, com que Rahu havia consumit el nèctar, el seu cap i cos es van tornar immortals, formant les entitats Rahu i Ketu. Rahu i Ketu, enemistats amb Súrya i Chandra per revelar el seu engany, periòdicament "s'empassen" la lluna i el sol, donant lloc a eclipsis solars i lunars. Aquest mite proporciona una representació simbòlica dels eclipsis com a moments de tensió i conflicte còsmics. Durant el regnat de l'emperador Prithu, Bhumidevi (la Terra) es va transformar en una vaca per a alimentar a tots els éssers. Quan els savis van munyir Bhumidevi, Chandra feu de vedell, un acte que va complaure a Brama. En reconeixement Brama va coronar Chandra com a rei de les estrelles i les medicines. Aquest paper significa la influència de Chandra sobre les plantes medicinals i les arts curatives, vinculant els seus cicles amb el creixement i la potència de les herbes.[5]

Chandra és un dels ashta-vasus, un grup de vuit deïtats elementals. Va tenir quatre fills — Varchas, Shishira, Prana i Ramana — amb la seva muller Manohara. Cal destacar que el seu fill Varchas va tornar a néixer més tard com a Abhimanyu, el fill heroic d'Àrjuna al Mahabharata.[5]

Segons una altra llegenda, Ganeixa tornava a casa a la seva muntant a Krauncha (una musaranya) a altes hores d'una nit de lluna plena després d'un gran festí ofert per Kubera. En el viatge de tornada, una serp es va creuar al seu pas i, espantat per ella, la seva muntura va fugir fent descavalcar Ganeixa. Un Ganeixa afartat va caure a terra de panxa, vomitant tots els modaks que havia menjat. En veure això Chandra se'n rigué. Ganeixa va perdre els estreps i va trencar un dels seus ullals i el va llançar directament a la Lluna, ferint-lo, i el va maleir perquè no tornés a estar sencer. Per tant, està prohibit contemplar Chandra durant el Ganesh Chaturthi. Aquesta llegenda explica el creixement i la minva de la Lluna, i un gran cràter a la Lluna, una taca fosca, visible fins i tot des de la Terra.[19]

Chandra ocupa un lloc crucial en l'astrologia hindú (Jyotisha) i s'associa amb la ment, les emocions i la fertilitat. Es creu que les seves fases influeixen en el comportament humà, l'agricultura i el moment dels rituals. Com a lluminària de la nit, Chandra encarna els aspectes reflexius i nutritius del cosmos, equilibrant les energies solars representades per Súrya.[5]

Iconografia

La iconografia de Soma varia en els textos hindús. La més comuna és aquella en què és una deïtat de color blanc, que sosté una maça a la mà, munta un carro amb tres rodes i tres o més cavalls blancs (fins a deu).[1]

Soma com a deïtat lunar també es troba en el budisme,[20] i el jainisme.[21]

Zodíac i calendari

Soma és l'arrel de la paraula Somavara o dilluns en el calendari hindú.[22] La paraula "dilluns" en els calendaris grecoromà i altres indoeuropeus també està dedicada a la Lluna.[23] Soma forma part del Navagraha en el sistema zodiacal hindú. El paper i la importància del Navagraha es van desenvolupar al llarg del temps amb diverses influències. La deïficació de la lluna i el seu significat astrològic ja es produí en el període vèdic i es registren als vedes. La primera obra d'astrologia registrada a l'Índia és el Vedanga Jyotisha, que es començà a compilar al segle XIV aC. La lluna i diversos planetes clàssics es van fer referència a l'Atharvaveda al voltant de l'any 1000 aC.

El Navagraha es va veure reforçat amb més contribucions de l'Àsia occidental, entre aquestes influències zoroastristes i hel·lenístiques. El Yavanajataka, o "ciència dels yavanes", va ser escrit per l'indogrec anomenat "Yavanesvara" ("senyor dels grecs") sota el govern del rei Kshatrapa occidental Rudrakarman I. El Navagraha es desenvoluparia encara més i culminaria a l'era shaka amb els saka, o escites. A banda, les contribucions del poble saka serien la base del calendari nacional indi, també anomenat calendari saka.

El calendari hindú és un calendari lunisolar que registra tant els cicles lunars com els solars. De la mateixa manera que el Navagraha, aquell es desenvolupà amb les successives contribucions de diverses obres.

Astronomia

Es presumia que Soma era un planeta en els textos astronòmics hindús.[24] Sovint es parla d'aquest en diversos textos astronòmics sànscrits, com ara l' Aryabhatiya del segle V d'Aryabhata, el Romaka del segle VI de Latadeva i el Panca Siddhantika de Varahamihira, el Khandakhadyaka del segle VII de Brahmagupta i el Sisyadhivrddida del segle VIII de Lalla.[25] Altres textos com el Surya Siddhanta, que es data que es va completar en algun moment entre el segle V i el segle X, presenten els seus capítols sobre diversos planetes amb mitologies de deïtats.[25] Tanmateix, mostren que els erudits hindús eren conscients de les òrbites el·líptiques, i els textos inclouen fórmules sofisticades per calcular les seves posicions passades i futures:[26]

La longitud de la Lluna =
– Surya Siddhanta II.39.43[26]
on m és la longitud mitjana de la Lluna, a és la longitud a l'apogeu, P és l'epicicle de l'absis, R=3438'.

Temples de Chandra

A més del culte als temples de Navagraha, Chandra també és venerat als següents temples (llista no exhaustiva):

  • Temple Parimala Ranganatha Perumal: temple de Vixnu amb santuari per a Chandra
  • Temple Kailasanathar, Thingalur: temple Navagraha associat a Chandra; la deïtat principal és Xiva
  • Temple Chandramoulisvarar, Arichandrapuram : temple de Xiva amb santuari per a Chandra
  • Temple ThiruVaragunamangai Perumal : temple Nava Tirupathi Vixnu associat a Chandra

Chandra juga un important paper en una de les primeres històries de misteri en forma de novel·la en anglès, The Moonstone (1868). La paraula sànscrita Chandrayāna (en sànscrit: चन्द्रयान , vehicle lunar) s'utilitza per referir-se als orbitadors lunars de l'Índia.

Notes

  1. ↑ Wilkins afirma: "En el següent passatge, Soma sembla que es fa servir en ambdós sentits: com a déu del suc intoxicant i com la lluna que governa la nit. Per Soma, els Adityas són forts; per Soma la terra és gran; i Soma es troba enmig de les estrelles. Quan aixafen la planta, qui beu la considera Soma. D'aquell a qui els sacerdots consideren Soma (la lluna) ningú en beu". En un altre passatge es troba aquesta pregària: "Que el déu Soma, aquell a qui anomenen la Lluna, m'alliberi... Soma és la lluna, l'aliment dels déus. El sol té la naturalesa d'Agni, la lluna de Soma".

Referències

  1. 1 2 3 4 Dalal, 2010a, p. 394.
  2. 1 2 Edward Washburn Hopkins, 1968, p. 90.
  3. ↑ Monier-Williams, 1872, p. 315.
  4. ↑ Graha Sutras by Ernst Wilhelm, published by Kala Occult Publishers ISBN 0-9709636-4-5 p. 51
  5. 1 2 3 4 5 6 7 Mani, 1975, p. 171.
  6. ↑ «Chandra Grahan 2023: Chant these names of Moon during lunar eclipse». The Times of India, 19 octubre 2023. [Consulta: 7 juliol 2025].
  7. 1 2 3 4 Dalal, 2010a, p. 393.
  8. ↑ Dalal, Roshen. The Religions of India: A Concise Guide to Nine Major Faiths (en anglès). Penguin Books India, 2010. ISBN 978-0-14-341517-6.
  9. ↑ Stevenson, Jay. The Complete Idiot's Guide to Eastern Philosophy (en anglès). Indianapolis: Alpha Books, 2000, p. 46. ISBN 9780028638201.
  10. ↑ Nirukta, Chapter 11, Part 3. The oldest available book for Vedic Etymology
  11. ↑ RgVeda 9.1.1, Samaveda 1
  12. 1 2 Monier Monier-Williams. A Sanskrit-English Dictionary. Oxford University Press (Reprint: 2001), 1872, p. 1137.
  13. ↑ «Metropolitan Museum of Art». www.metmuseum.org.
  14. ↑ Stephanie Jamison, 2015, p. 80.
  15. ↑ Wilkins, 1913, p. 73.
  16. ↑ Jones i Ryan, 2006, p. 104.
  17. 1 2 Dowson, 1870, p. 301.
  18. ↑ Dalal, 2010, p. 393.
  19. ↑ Usha, K R. «Why Ganesha has a Broken Tusk or Why the Moon has a Crater». The University of Iowa. [Consulta: 30 juny 2017].
  20. ↑ John C. Huntington. The Circle of Bliss: Buddhist Meditational Art. Serindia, 2003, p. 76. ISBN 978-1-932476-01-9.
  21. ↑ R. T. Vyas. Studies in Jaina Art and Iconography. Abhinav Publications, 1995, p. 23. ISBN 978-81-7017-316-8.
  22. ↑ Dalal, 2010a, p. 89.
  23. ↑ Lionel D. Barnett. Antiquities of India: An Account of the History and Culture of Ancient Hindustan. Asian Educational Services, 1994, p. 188–192 with footnotes. ISBN 978-81-206-0530-5.
  24. ↑ Aryabhatta. The Aryabhatiya (en sa, en). Brill Archive, 1973, p. xx.
  25. 1 2 Ebenezer Burgess. P Ganguly, P Sengupta. Sûrya-Siddhânta: A Text-book of Hindu Astronomy. Motilal Banarsidass (Reprint), Original: Yale University Press, American Oriental Society, 1989, p. vii–xi. ISBN 978-81-208-0612-2.
  26. 1 2 Ebenezer Burgess. P Ganguly, P Sengupta. Sûrya-Siddhânta: A Text-book of Hindu Astronomy. Motilal Banarsidass (Reprint), Original: Yale University Press, American Oriental Society, 1989, p. xx. ISBN 978-81-208-0612-2.

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.