Street Fighter II V
| Anime |  23 min  29     |
| Compositor | Chage i Aska |
| Gènere | Aventures, acció |
| Emissió | 10 abril 1995 – 27 novembre 1995 |
| Obres derivades | |
Street Fighter II V Retsuden (en)  ストリートファイターII V烈伝 | |
| Sèrie manga |  3 vol. |
| Autor | Yasushi Baba (en) |
| Il·lustrador | Yasushi Baba (en) |
| Revista | Comic BomBom (en) |
| Publicació | maig 1995 – maig 1996 |
Street Fighter II V (ストリートファイターII V, Sutorīto Faitā Tsū Bui) és una sèrie d'animació japonesa produïda per Group TAC, basada en el popular videojoc de lluita Super Street Fighter II Turbo. Dirigida per Gisaburō Sugii (qui anteriorment havia dirigit la pel·lícula d'anime Street Fighter II: The Animated Movie), la sèrie es va estrenar al Japó el 1995, del 10 d'abril al 27 de novembre, al canal Yomiuri TV. La "V" del títol es pronuncia com "Vee" (no com el número romà cinc) i significa "Victory" (Victòria).
Aquesta va ser l'última producció d'anime de Group TAC emesa per la xarxa de televisió japonesa abans que l'estudi tanqués el 2010, quinze anys després de l'emissió de la sèrie.
Sinopsi
La trama de la sèrie és una adaptació molt lliure del famós videojoc Super Street Fighter II. A diferència de la pel·lícula d'animació Street Fighter II: The Animated Movie, aquesta sèrie es desmarca d'alguns cànons de Street Fighter, incorporant aventura i investigació, a més de combats d'arts marcials. Per això, molts dels personatges tenen un aspecte i una personalitat força diferent del material original.
La història narra les aventures d'un jove Ryu i el seu amic Ken en el viatge que emprenen pel món per millorar les seves habilitats en les arts marcials. La seva motivació sorgeix després que tots dos pateixin una brutal derrota a mans de Guile. Altres personatges com Chun-Li, Cammy i Sagat van apareixent al llarg de la sèrie però amb aparences diferents i propòsits distints als de les seves contraparts originals. La "V" que s'afegeix al títol significa Victory (Victòria).
A diferència del videojoc original, la majoria dels personatges són més joves. Per exemple, l'any de naixement de Ryu es va canviar del 1964 al 1977. Dels disset personatges que apareixen a Super Street Fighter II Turbo (el joc més recent de la sèrie en aquell moment), només Blanka, Dee Jay, E. Honda i T. Hawk no apareixen a la sèrie.
Akuma (conegut com a Gouki al Japó) fa diverses aparicions sorpresa entre la gent del fons de les escenes, però no participa activament en la trama. Tot i que no té cap diàleg ni cap paper actiu, Akuma apareix breument en diversos episodis:
- Entre els homes de Donu quan arriben al dojo de Dorai
- A l'aeroport de Tailàndia quan Ryu és acusat de possessió d'heroïna
- A l'aeroport quan Ken explica a Dorai sobre la trampa d'Ashura contra Ryu
- A l'aeroport quan arriba Dorai
- Prop d'una parada a Calcuta, Índia
- A la vora amb Dhalsim i els vilatans quan Ryu i Ken marxen de l'Índia
- Entre el públic a la festa de Vega
- A l'hospital quan Fei Long visita Dorai
- A l'aeroport de Barcelona quan Cammy fa la seva primera aparició
Argument
A una misteriosa illa del Japó, un jove de 17 anys anomenat Ryu treballa la fusta amb un home gran quan de sobte la filla d'aquest, anomenada Rinko, li porta una carta d'un vell amic d'entrenament, Ken, qui ha guanyat diversos tornejos de lluita a Amèrica i convida Ryu a viatjar per visitar-lo, enviant-li els bitllets d'avió. Ryu dubta abans de viatjar però finalment aterra als Estats Units per trobar-se amb Ken. Feliços pel seu retrobament, tots dos van a celebrar a un bar, on s'enfrasquen en una baralla de carrer amb uns militars. En vèncer-los apareix el seu líder, Guile, qui després d'esquivar els atacs impulsius de Ryu i esgotar-lo, acaba derrotant-lo fàcilment.
Ken entrena durament per buscar la revenja l'endemà a la base militar, i es troba amb un Guile profundament afectat pels cops de Ryu. Quan semblava que Ken tenia totes les de guanyar, Guile llança un grapat de sorra als ulls de Ken, i sota el pretext que en una baralla tot val, acaba donant-li una pallissa pitjor que la de Ryu. Després de recuperar-se a casa de Ken durant molt de temps, s'adonen que hi ha molts lluitadors anònims dels quals poden aprendre moltes coses i surten a viatjar pel món per aprofundir encara més en les arts marcials.
En arribar a la Xina es troben amb una lluitadora anomenada Chun-Li, el pare de la qual és inspector de policia, i amb Fei Long, un actor que sent degradat el seu acompliment en interactuar amb extres mal preparats. Quan el pare de Chun-Li tracta de perseguir l'Asura, una organització de tràfic de drogues, Ryu i Ken es veuen involucrats en les baralles, i han d'infiltrar-se a l'Asura per rescatar Chun-Li i eliminar l'organització. L'habilitat que han demostrat Ryu i Ken crida l'atenció del grup que està darrere de l'Asura, una estranya organització mundial anomenada Shadaloo (Shadowlaw en la versió anglesa). Shadaloo envia els seus agents per prendre el control de Ryu i Ken mentre altres agents busquen venjança pel succeït amb Asura; i, mentre això succeeix, Ryu i Ken segueixen el seu camí en conèixer un vell mestre que domina la tècnica oblidada del "Hadou".
Personatges principals
Ryu Hoshi
Ryu Hoshi (リュウ・ホシ) és el personatge principal. És un jove de 17 anys molt dedicat a les arts marcials i sempre intenta millorar les seves habilitats. Es va criar al camp, a l'illa fictícia de Mikuni, i té una mica del comportament pagès. Ell i el seu millor amic, Ken, han entrenat junts des que eren petits al mateix dojo, aprenent moviments com el Shouryuuken i el Tatsumaki Senpukyaku.
Durant els seus viatges, aprèn a utilitzar un poder basat en el chi xinès anomenat "Hadou" en la forma del Hadouken. A diferència del seu homòleg del videojoc, Ryu no porta la seva característica cinta vermella al cap ni els seus guants d'entrenament durant la sèrie. En lloc d'això, porta un rosari a una mà i té els cabells de punta. També, a diferència dels jocs, on és seriós i estoic, aquí és més optimista i ingenu, però sempre buscant un bon repte.
Ken Masters
Ken Masters (ケン・マスターズ) és el millor amic de Ryu, que també té 17 anys. Va néixer d'un pare nord-americà caucàsic i una mare japonesa, amb qui viu a San Francisco en una mansió, i és el fill únic de la multimilionària família Masters. La personalitat i història de Ken es mantenen majoritàriament iguals al joc original, ja que li agrada presumir i ser un galant. A diferència del seu homòleg del videojoc, Ken té el cabell vermell.
Eventualment, Ken aprèn a utilitzar el poder del Hadou mentre Shadaloo el manté captiu. Ell i Ryu dominen tant el Tatsumaki Senpukyaku com el Shouryuuken, però més tard en Ken potencia el Shouryuuken al Hadou Shouryuuken, i després l'escurça al Hadou Shouryuu. En el doblatge anglès, Ken anomena el moviment Shouryuuken, mentre que Ryu l'anomena per la seva traducció a l'anglès.
Chun-Li Zang
Chun-Li Zang (チュンリー・ザン) és una guia turística de 15 anys que Ken i Ryu contracten un cop arriben a Hong Kong, aparentment 10 anys més jove que la seva homòloga del joc. És la filla de Dorai, el principal inspector de la policia de Hong Kong que l'entrena en kung fu, tant per a defensa personal com com a part de la seva educació. Com Ken, prové d'un entorn ric i privilegiat, encara que és més amable i humil que ell.
Acompanya Ken i Ryu durant la majoria dels seus viatges a través d'Àsia i Europa, però rarament s'involucra en combat a menys que sigui personalment atacada o amenaçada. Ken s'enamora d'ella fins al punt que la porta de compres i li compra un anell car i roba de diverses cases de moda. Malgrat això, mai es revela si ella correspon als seus sentiments. No es veu amb el seu qipao blau mini i botes blanques fins a la temporada final, on és mantinguda captiva a la base de Bison. Els canvis al seu vestit inclouen l'absència de les cobertures del monyo del cabell així com les seves mitges substituïdes per genolleres. L'únic moviment característic que utilitza del joc és el seu Yosokyaku.
William Guile
William Guile (ウィリアム・ガイル) és un sergent de 22 anys de la Força Aèria dels Estats Units, destinat a San Francisco. Ell i el seu company, Nash, han servit junts durant molts anys. Té orgull tant per la Força Aèria com pels seus homes i surt a beure amb ells cada vegada que pot. Regularment entrena i aixeca peses, i ha guanyat un torneig de boxa.
A diferència del seu homòleg del joc, el seu pentínat és un tallat ras i el seu uniforme és una samarreta de color blau marí i roba de treball caqui-verda; més endavant porta la mateixa roba però amb colors invertits, juntament amb un armilla negra d'especialista en bombes. A més, no té esposa ni filla. L'estil d'arts marcials que utilitza es basa vagament en els combatives de les Forces Armades dels Estats Units. Com el seu homòleg de la pel·lícula d'acció real Street Fighter, Guile no té força-ki i utilitza una versió sense poder de la seva Flash Kick característica; també porta armes i artilleria.
Després del seu encontre amb Ryu i Ken al bar, Guile no es veu de nou fins a la segona meitat de la sèrie, on és enviat a rescatar Ken, Ryu i Chun-Li després que Shadaloo els segresti. Després de veure Ryu i Ken derrotar Bison, Guile queda impressionat i arriba a respectar-los.
M. Bison
M. Bison (ベガ, Bega) és el cap enigmàtic de Shadaloo i l'antagonista principal. En contrast al Hadou de Ken i Ryu (el qual està basat en el chi), els poders de Bison estan basats en la seva fúria i odi, i són coneguts com "Psycho Power" (Poder Psíquic). L'ús del Psycho Power usualment causa que perdi l'habilitat de raonar, ja que gairebé estrangula Chun-Li fins a la mort, només per a més tard lamentar les seves accions.
Busca la dominació mundial, i la majoria de les seves activitats són finançades mitjançant operacions clandestines, com el sindicat Asura. Bison té diverses bases arreu del món, i la batalla final contra ell té lloc a Barcelona. Es suggereix que algunes de les seves accions poden ser el resultat de la influència semi-telepàtica que prové d'un ídol de plata amb forma de cap d'àguila.
A diferència de la majoria de personatges, la personalitat, aparença i història de Bison no es desvien gaire de les seves representacions al joc, encara que el seu uniforme, que s'assembla al que portava a Street Fighter II: The World Warrior, té un esquema de colors intercanviat. És conegut com a Vega a la versió japonesa.
Altres personatges
- Fei Long (フェイロン) - Un jove de 17 anys estrella emergent del cinema d'arts marcials, un dels millors estudiants de Dorai. La seva insistència en "fer real la lluita" resulta en danys i lesions. L'únic moviment que Fei Long utilitza del joc és el seu En Geki Shu, que era un atac bàsic al joc.
- Viktor Sagat (サガット) - El "Rei del Muay Thai". Quan lluitava professionalment, era el campió de Tailàndia, conegut com a "Champ". A diferència del seu homòleg del videojoc, Sagat no treballa per a Shadaloo, encara té els dos ulls, i no té cicatriu al pit. Per tant, la seva rivalitat amb Ryu és més aviat amistosa i no basada en ressentiment previ. L'únic moviment que Sagat utilitza del joc és el seu Tiger Knee.
- Dhalsim (ダルシム) - Un monjo que viu en un poble remot de l'Índia. És un practicant de ioga que posseeix habilitats psíquiques i va predir l'arribada eventual de Ryu i Ken abans dels seus naixements. Sagat havia indicat anteriorment a Ryu que busqués Dhalsim per a consell sobre els "Camins del Hadou".
- Vega Fabio La Cerda (バルログ・ファビオ・ラ・セルダ, Balrog Fabio La Cerda) - Nom complet Vega Fabio La Cerda, o Balrog Fabio La Cerda a la versió japonesa; el seu homòleg del videojoc no té un nom complet. És un matador aristocràtic que resideix en una gran mansió a Barcelona, on treballa de nit com a lluitador de gàbia per a rics socialites. És conegut per la seva personalitat sàdica i despietada, ja que es mostra bevent tant la seva pròpia sang com la sang dels seus oponents. També és molt narcisista i ataca violentament aquells que li danyen la cara. A diferència del seu homòleg al joc, Vega no està afiliat amb Shadaloo ni amb M. Bison, i l'únic moviment característic que utilitza és el seu Flying Barcelona Attack.
- Gerard Balrog (M・バイソン, M. Bison) - Un oficial executiu d'Interpol que treballa com a informant per a Shadaloo. A diferència de la seva representació al joc, Balrog és altament intel·ligent. Malgrat mantenir la seva gran constitució i estatura intimidant, Balrog no participa en cap lluita i només apareix amb l'equipament de boxa a la segona versió dels crèdits finals. És conegut com a M. Bison a la versió japonesa.
- Cammy White (キャミィ・ホワイト) - Una antiga agent del MI6 que ara es guanya la vida com a assassina mercenària. Sent una devota catòlica, sempre resa demanant perdó abans i després de cada assassinat. S'enorgulleix del seu treball, i creu que quan és contractada per a un treball, ha de causar la mort de la seva víctima, fins al punt que els protegeix de qualsevol mal fins que està preparada per atacar. El vestit de Cammy està alterat respecte a les seves aparicions en altres mitjans, ja que porta un top halter negre, pantalons de cuir negres i un collar decorat amb un crucifix que oculta un filferro metàl·lic retràctil, que utilitza per assassinar les seves víctimes. Malgrat ser britànica, Cammy parla amb accent nord-americà. Els moviments característics que utilitza del joc són Cannon Spike, Spiral Arrow, Flying Neck Hunt i una versió aèria de la seva Spiral Arrow anomenada Sniping Heel.
- Zangief (ザンギエフ) - Un lluitador rus que treballa com un dels homes forts de Shadaloo. No sembla tenir cap desig o inclinació particular de ferir o matar ningú, encara que utilitzarà la seva força si se li ordena. A diferència dels jocs, porta una camisa tipus faldellí en lloc d'un slip. També treballa per a Shadaloo, malgrat no estar afiliat amb ells als jocs. L'únic moviment que utilitza del joc és el seu Atomic Suplex.
- Inspector Dorai (ドライ警部) - El pare de Chun-Li, que no tenia nom als jocs originals. És el capità de la Brigada de Vici del Departament de Policia de Hong Kong i està regularment involucrat en operacions antidroga, operacions encobertes i diverses altres activitats policials. La seva residència també funciona com a temple i camp d'entrenament, on ensenya la seva filla i diversos altres estudiants, incloent Fei Long. A diferència del seu homòleg al joc, Dorai sobreviu a l'atac de Shadaloo.
- Charlie Nash (チャーリー・ナッシュ) - El millor amic de Guile, que va servir al seu costat en situacions de combat. És assassinat per Bison durant la missió per rescatar Ken, Ryu i Chun-Li de Shadowlaw. Com que la sèrie va ser produïda mentre Street Fighter Alpha: Warriors' Dreams encara estava en desenvolupament, no s'assembla al seu homòleg del joc.
- Zoltar - Un servent lleial però covard i xofer de M. Bison, qui té el comandament secundari sobre Shadaloo. Sembla ser un dels principals científics de M. Bison, ja que informa M. Bison dels detalls sobre els microxips utilitzats per controlar Ryu i Chun-Li.
Producció
Per la seva baixa audiència, la sèrie va ser cancel·lada al Japó, per la qual cosa van haver de reciclar escenes de combat de la mateixa sèrie per poder-la acabar.
La sèrie va tenir millor èxit a occident i va tenir millors crítiques que la sèrie realitzada als Estats Units.
El treball en l'anime va ser influenciat per Street Fighter II: The Animated Movie. L'Akira Committee va ser el nom que es va donar a una associació de diverses grans companyies d'entreteniment japoneses reunides per realitzar la producció de la pel·lícula original, i aquest model de producció va influir en com es va organitzar la producció de la sèrie.
La majoria dels anime són famosos per ser animacions limitades. Akira va trencar aquesta tendència, i Street Fighter II V va seguir aquest exemple amb escenes més detallades, enregistrant prèviament els diàlegs dels actors (els diàlegs s'enregistren abans que la sèrie comenci la producció per tal que els moviments dels llavis dels personatges estiguessin coordinats amb les veus) per primera vegada per a una producció d'anime televisiu regular, tot i que els actors de veu van actuar amb l'ajuda dels animadors.
El so del motor de la moto de Kaneda d'Akira va inspirar el treball de so per a la motocicleta de Ken a la sèrie.
Adaptació en manga
Es van publicar dues adaptacions en manga de la sèrie:
- Seiden Street Fighter II V (正伝 ストリートファイターII V) - Publicada a la revista Monthly CoroCoro Comic de Shogakukan entre maig i desembre de 1995. Escrita per Takayuki Sakai, aquesta versió és bàsicament fidel a l'adaptació de l'anime, encara que incorpora alguns elements del videojoc, com el disseny de Nash. Es va publicar en 2 volums de Tentōmushi Comics Special.
- Street Fighter II V Retsuden (ストリートファイターII V烈伝) - Publicada a la revista Comic Bom Bom de Kodansha entre maig de 1995 i maig de 1996. Escrita per Yasushi Baba, aquesta versió és pràcticament original ja que es va escriure sense conèixer el contingut de l'anime, resultant en una obra molt diferent tant de l'anime com de la versió Seiden. Es va publicar en 3 volums.
Episodis
La sèrie consta de 29 episodis emesos originalment al Japó entre l'abril i el novembre de 1995 al canal Yomiuri TV. A Catalunya es van emetre al Canal 33 entre el febrer de 1997 i setembre de 1998.
| N. | Títol | Data d'emissió (Japó) | Data d'emissió (Catalunya) |
|---|---|---|---|
| 1 | Comença el viatge 旅立ち サンフランシスコからの招待状 | 10 d'abril 1995 | 4 de febrer 1997[1] |
| 2 | El rei de la força aèria - Explosió de l'amenaçador combat militar 空軍の王者 炸裂、脅威のミリタリーコンバット | 17 d'abril 1995 | 11 de febrer 1997[2] |
| 3 | Aterratge a Hong Kong - Infiltració, la invitació de la cova de batalla diabòlica 香港上陸 潜入、魔闘窟への挑戦状 | 24 d'abril 1995 | 18 de febrer 1997[3] |
| 4 | L'apocalíptica fortalesa de Kao-Lun 暗黒の九龍城 無法地帯、命がけの大脱出 | 1 de maig 1995 | 25 de febrer 1997[4] |
| 5 | Ceilon, el lluitador irresistible 飛龍熱血! 激写、スーパーバトルアクションムービー | 8 de maig 1995 | 4 de març 1997[5] |
| 6 | Aparició de la tècnica secreta - La ki comença a créixer, el despertar del Hadou 秘伝見参! 漲る気、波動の覚醒 | 22 de maig 1995 | 11 de març 1997[6] |
| 7 | La venjança d'Asura - L'assassí de Muay Thai atacant 阿修羅の報復 襲いかかるムエタイの刺客 | 5 de juny 1995 | 18 de març 1997[7] |
| 8 | Parany, presó i el crit de la veritat - L'orgullós Ryu 罠、牢獄、真実の叫び 誇り高きリュウ | 12 de juny 1995 | 25 de març 1997[8] |
| 9 | La superestrella del Muay Thai - La gran simfonia de batalla presidiària ムエタイの巨星 壮絶、獄中戦交響曲 | 19 de juny 1995 | 1 d'abril 1997[9] |
| 10 | Presagi fosc - El veritable governant velat 暗黒の予兆 ベールに包まれた真の君臨者 | 26 de juny 1995 | 8 d'abril 1997[10] |
| 11 | Visitació de les bèsties - El ferotge monjo sagrat, consell als joves guerrers 野獣来訪 聖なる荒法師、若武者への忠告 | 3 de juliol 1995 | 15 d'abril 1997[11] |
| 12 | L'enfrontament fantasma mortal - L'esperit de batalla amagat entre cos i ànima 幻の真剣勝負 精神と肉体の間に潜む闘神 | 10 de juliol 1995 | 22 d'abril 1997[12] |
| 13 | La llegenda del Hadou Ken - Creació universal, font de l'energia 波動拳伝説 森羅万象、エネルギーの結実 | 17 de juliol 1995 | 29 d'abril 1997[13] |
| 14 | El príncep assedegat de sang - Luxúria per la bellesa i poció d'amor per a Chun-Li 血に飢えた貴公子 美への執着、春麗への媚薬 | 24 de juliol 1995 | 6 de maig 1997[14] |
| 15 | Xoc de titans - Combat mortal per l'orgull, la vida i la Ventafocs 両雄激突 プライドと命とシンデレラを賭けた死闘 | 31 de juliol 1995 | 13 de maig 1997[15] |
| 16 | El governant desvetllat - La bogeria del terrible anhel de conquesta comença ベールをぬいだ君臨者 暴走を始めた恐るべき征服欲 | 7 d'agost 1995 | 20 de maig 1997[16] |
| 17 | Terror! L'ordre del dèspota - Estratagema d'infiltració, una crisis que s'aproxima 戦慄、暴君の司令 忍び寄る策謀、迫り来る危機 | 14 d'agost 1995 | 27 de maig 1997[17] |
| 18 | La bella assassina - Ulls verds, terror de la creu 美しき暗殺者 緑色の瞳、十字架の恐怖 | 21 d'agost 1995 | 3 de juny 1997[18] |
| 19 | Ordres especials per als homes de ferro - Els salvadors més poderosos s'enlairem als cels protectors 鉄人への特命 救出の空に発つ最強の助っ人 | 28 d'agost 1995 | 10 de juny 1997[19] |
| 20 | Força explosiva desconeguda - Tot l'abast del poder increïble 秘められた爆発力 渾身に満ちるとてつもないパワー | 4 de setembre 1995 | 11 d'agost 1998 (Manga!)[20] |
| 21 | Coacció cap a la submissió - Cyberxip, el repte al control mental 服従への強制 サイバーチップ、脳支配への挑戦 | 11 de setembre 1995 | 18 d'agost 1998 (Manga!)[21] |
| 22 | Drac ascendent cap al cel - Els extrems de la fúria, el despertar del Hadou 昇龍、空へ 怒りの絶頂、目覚める波動 | 18 de setembre 1995 | 25 d'agost 1998 (Manga!)[22] |
| 23 | La llum gelada dels seus ulls - Herois posseïts pel mal 凍りついた眼光 悪魔に魅入られた勇者 | 16 d'octubre 1995 | 1 de setembre 1998 (Manga!)[23] |
| 24 | Reunió de malson - Un crit angoixant, una ment segellada 悪夢の再会 悲痛の呼び掛け、閉ざされた意識 | 23 d'octubre 1995 | 8 de setembre 1998 (Manga!)[24] |
| 25 | Combat a mort (Primera part) - El gran comandament de triple batalla 死闘〈第一章〉 壮絶、トリプルバトルコマンド | 30 d'octubre 1995 | 15 de setembre 1998 (Manga!)[25] |
| 26 | Combat a mort (Segona part) - Els moments finals d'un amic vertader exhaurit 死闘〈第二章〉 力尽きゆく親友の断末魔 | 6 de novembre 1995 | 22 de setembre 1998 (Manga!)[26] |
| 27 | Combat a mort (Tercera part) - Punt crític, els límits de l'energia Hadou que col·lisiona 死闘〈第三章〉 臨界点、激突する波動エネルギーの極限 | 13 de novembre 1995 | 29 de setembre 1998 (Manga!)[27] |
| 28 | Combat a mort (Quarta part) - Mestre Bison, el seu poder destructiu aclaparador 死闘〈第四章〉 君臨者ベガ、その圧倒的破壊力 | 20 de novembre 1995 | Data d'emissió desconeguda |
| 29 | Combat a mort (Ronda final) - La batalla final, arriscant tot el cos i l'ànima 死闘完結 全身全霊をかけたファイナルバトル | 27 de novembre 1995 | Data d'emissió desconeguda |
Nota sobre l'emissió de 1998: Les fonts històriques confirmen que el programa Manga! va emetre episodis de Street Fighter II V entre l'11 d'agost i el 29 de setembre de 1998. Tanmateix, existeix una ambigüitat sobre quin contingut específic es va emetre, donant lloc a dues hipòtesis:
- Hipòtesi A - Reposició parcial (episodis 3-10): Aquesta hipòtesi es basa en l'evidència documental específica d'una referència al títol "L'apocalíptica fortalesa de Kao-Lun" (episodi 4) publicada al diari El Punt el 18 d'agost de 1998.[28] Aquesta evidència directa suggereix que es va tractar d'una reposició d'episodis ja emesos anteriorment durant l'emissió independent de 1997.
- Hipòtesi B - Continuació cronològica (episodis 20-27): Aquesta hipòtesi es fonamenta en la lògica de programació televisiva, ja que seria més coherent continuar amb els episodis no emesos (20-27) després que l'emissió de 1997 acabés amb l'episodi 19. A més, coincideix amb el fet que els programes especialitzats com Manga! solien oferir contingut nou o continuacions més que reposicions d'episodis ja vistos recentment. Aquesta hipòtesi rep suport addicional de fonts del fòrum d'aficionats Animelliure, que indiquen que el programa Manga! va deixar la sèrie "incompleta al voltant del capítol 24", cosa que suggeriria que estaven emetent episodis nous en continuació i no reposicions.[29]
La taula anterior segueix la Hipòtesi B com a més probable per raons de coherència narrativa, estratègia de programació i el testimoni dels aficionats, tot i que la documentació d'hemeroteca no permet confirmar definitivament quin dels dos escenaris va tenir lloc.
Episodis finals (28-29): Segons fonts del fòrum d'aficionats Animelliure, el programa Manga! va deixar la sèrie incompleta al voltant del capítol 24, i "la van finalitzar en alguna altra emissió als migdies".[29] Per tant, no és clar quan exactament es van emetre els episodis 28 i 29 a Catalunya, ja que haurien estat part d'aquesta emissió posterior no documentada específicament a l'hemeroteca consultada.
Emissió
Japó
La sèrie es va emetre originalment al Japó del 10 d'abril al 27 de novembre de 1995 pel canal Yomiuri TV.
Catalunya
Street Fighter II V es va emetre a Catalunya pel Canal 33 en dues fases diferents:[30][31]
Primera fase (1997): Del 4 de febrer al 10 de juny de 1997, els dimarts a les 22:45h. S'emetia després de Bola de Drac Z (22:20h) com a programa independent, mostrant els episodis 1-19.[30] L'estrena va ser promocionada activament a la premsa escrita, amb el diari Avui publicant una promoció destacada de la sèrie dins de la programació "Nit fantàstica" del Canal 33.[32]
Segona fase (1998): De l'11 d'agost al 29 de setembre de 1998, els dimarts a les 22:15h dins del programa Manga!. La continuació va mostrar probablement els episodis 20-27, seguint la numeració cronològica després dels episodis emesos el 1997. Tanmateix, com s'explica en detall a la secció d'episodis, existeix incertesa documental sobre el contingut específic, amb dues hipòtesis possibles sobre si es van emetre episodis nous (20-27) o bé una reposició parcial d'episodis anteriors (3-10).[31][33]
"Manga!" va tenir tres temporades: una primera (gener-setembre 1996) que s'emetia els dilluns al vespre, una segona (octubre 1996-juny 1997) que s'emetia el dissabte al migdia, i la tercera (juliol 1997-setembre 1998) que es va emetre els dimarts i dijous al vespre.
El programa va ser pioner en emetre anime fora de l'horari infantil a Catalunya i va ser una fita importantíssima per al món otaku català. Segons Óscar Valiente, «Emetre anime fora de l'horari infantil va ser tota una revolució. Molta gent va descobrir gràcies al programa aquesta afició i la cultura japonesa». El programa va obrir el camí a altres espais juvenils que es caracteritzaven per promoure sèries d'animació japonesa, com els posteriors programes 3XL.net (2000-2007) i 3XL.cat (2007-2010).
Internacional
Dues adaptacions en anglès de la sèrie van ser produïdes. La primera va ser del grup de doblatge Animaze i Manga Entertainment el 1996, i va ser llançada a Austràlia i Amèrica del Nord com una sèrie de cintes VHS el 1997-1998. Cada cinta incloïa tres episodis, i va ser llançada tant en una versió doblada com una de subtitulada (que costava 5 dòlars americans més que la versió doblada). El Laserdisc CLV dels Estats Units va ser llançat entre març i juny de 1998 en 10 discs.
El 1997, ADV Films va produir un segon doblatge en anglès exclusivament per al mercat del Regne Unit, també llançat en VHS. El doblatge Animaze/Manga va tenir un llançament en DVD el 29 d'abril de 2003 en una caixa de quatre discs a Amèrica del Nord i posteriorment va ser llançat en DVD a Austràlia.
Al Japó, l'anime va ser llançat en caixa de DVD el 15 de juliol de 2009, marcant el primer llançament en DVD de la sèrie al país (anteriorment només estava disponible en VHS i Laserdisc).
L'anime també va ser llicenciat per Manga Films i emès en algunes cadenes d'Espanya, tant en castellà com en català.
Música
El productor musical ASKA va assumir la producció dels temes musicals de la sèrie, cosa que va generar força expectació. El narrador de la sèrie era Akio Ōtsuka, qui també interpretava el personatge de Balrog/Barrac.
Temes d'obertura
- "Kaze Fuiteru" per Yuki Kuroda (episodis 1-19)
- "Ima, ashita no tame ni" per Shuji Honda (episodis 20-29)
Temes de tancament
- "Cry" per Yuki Kuroda (episodis 1-19)
- "Lonely Baby" per Shuji Honda (episodis 20-29)
Durant els crèdits de tancament, les cançons estan acompanyades d'imatges que simulen postals del viatge de Ryu i Ken pels diferents llocs del món. En una d'aquestes imatges apareix la Sagrada Família de Barcelona, fent referència a l'estada dels protagonistes a la ciutat catalana, on tenen lloc els combats contra Vega i la batalla final contra M. Bison.
El llançament nord-americà i australià del doblatge anglès de Manga/Animaze utilitza música temàtica instrumental sense títol de Mike Egan composta específicament per al doblatge.
La versió d'ADV Films va mantenir els temes d'introducció i sortida japonesos originals.
Doblatge
Versió japonesa
| Personatge | Actor de veu japonès |
|---|---|
| Ryu Hoshi | Kouji Tsujitani |
| Ken Masters | Kenji Haga |
| Kei | Chisa Yokoyama |
| Coronel Shikishima / Guile | Tesshō Genda |
| Doctor Ōnishi | Mizuho Suzuki |
| Ryūsaku | Tesshō Genda |
| Kiyoko (N. 25) | Sachie Ito |
| Takashi (N. 26) | Tatsuhiko Nakamura |
| Masaru (N. 27) | Kazuhiro Kando |
| M. Bison | Kenji Utsumi |
| Sagat | Banjō Ginga |
| Vega | Kaneto Shiozawa |
| Balrog | Tomomichi Nishimura |
| Cammy | Yōko Sasaki |
| Zangief | Yasuo Tanaka |
| Dhalsim | Shōzō Iizuka |
| Fei Long | Kazuki Yao |
| Inspector Dorai | Rokuro Naya |
| Charlie Nash | Ryōichi Tanaka |
Versió catalana
| Personatge | Actor de veu català |
|---|---|
| Ryu | Oriol Rafel |
| Ken Masters | Àngel de Gracia |
| Chun-Li | Alicia Laorden |
| Guile | Juan Carlos Gustems |
| Inspector Dorai | Rafael Calvo |
| Fei Long | Mario Arpal |
| Sagat | Enrique Serra Frediani |
| Dhalsim | Claudi García |
| Balrog | Ramón Canals |
| Vega | Alberto Trifol |
| M. Bison | Rafael Calvo |
| Cammy | Montse Moreno |
| Zangief | Domenech Farell |
| Nash | Eduard Itchart |
Nota: Per a aquest doblatge es van utilitzar els noms japonesos del videojoc. Per tant, la correspondència entre els noms originals i els noms dels videojocs europeus és la següent: Vega (Japó) = M. Bison (Europa), Balrog (Japó) = Vega (Europa), M. Bison (Japó) = Balrog (Europa).
Versió anglesa Animaze
| Personatge | Actor de veu anglès |
|---|---|
| Ryu | Skip Stellrecht |
| Ken Masters | Stephen Apostolina |
| Chun-Li | Lia Sargent |
| Guile | Kirk Thornton |
| M. Bison | Tom Wyner |
| Dhalsim | Steve Blum |
| Vega | Richard Cansino |
| Cammy | Debra Jean Rogers |
| Zangief | Kevin Seymour |
| Sagat | Peter Spellos |
| Balrog | Joe Romersa |
| Inspector Dorai | Michael Forest |
| Fei Long | Randy McPherson |
| Charlie Nash | Dean Elliott |
| Zoltar | Milton James |
Llançaments en vídeo domèstic
Amèrica del Nord
VHS
La versió de Streamline/Animaze es va llançar en VHS entre 1997 i 1998, amb cada cinta contenint tres episodis.
Laserdisc
| Vol. # | Títol | Data de llançament | Discs / Cares | Nombre d'episodis |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Street Fighter 2 TV #1: Ep. 1-3 The Beginning of a Journey |
10 de març de 1998 | 1 / 2 | 3 |
| 2 | Street Fighter 2 TV #2: Ep. 4-6 Darkness at Kowloon Palace |
10 de març de 1998 | 1 / 2 | 3 |
| 3 | Street Fighter 2 TV #3: Ep. 7-9 The Revenge of Ashura |
24 de març de 1998 | 1 / 2 | 3 |
| 4 | Street Fighter 2 TV #4: Ep. 10-12 Dark Omen |
24 de març de 1998 | 1 / 2 | 3 |
| 5 | Street Fighter 2 TV #5: Ep. 13-15 The Legend of Hadou Ken |
24 d'abril de 1998 | 1 / 2 | 3 |
| 6 | Street Fighter 2 TV #6: Ep. 16-18 The Unveiled Ruler |
28 d'abril de 1998 | 1 / 2 | 3 |
| 7 | Street Fighter 2 TV #7: Ep. 19-21 Special Orders to the Iron Men |
26 de maig de 1998 | 1 / 2 | 3 |
| 8 | Street Fighter 2 TV #8: Ep. 22-24 Rising Dragon, Into the Sky |
26 de maig de 1998 | 1 / 2 | 3 |
| 9 | Street Fighter 2 TV #9: Ep. 25-27 Fight To The Finish (Round One) |
30 de juny de 1998 | 1 / 2 | 3 |
| 10 | Street Fighter 2 TV #10: Ep. 28-29 Fight To The Finish (Final Round) |
30 de juny de 1998 | 1 / 1 | 2 |
DVD
El doblatge Animaze/Manga va tenir un llançament en DVD el 29 d'abril de 2003 en una caixa de quatre discs a Amèrica del Nord.
Japó
Al Japó, Amuse Soft Entertainment va llançar un total de 14 volums en format VHS i Laserdisc durant l'emissió de l'anime, però actualment estan exhaurits.
Els últims volums van incloure una història curta especial on Ryu s'enfrontava a personatges seleccionats del públic en general. Com a benefici especial exclusiu per a la versió Laserdisc, es va incloure la gravació de veu de la campanya telefònica realitzada durant l'emissió de la sèrie.
El 15 de juliol de 2009, T.Y. Entertainment va llançar una caixa de DVD, marcant el primer llançament en DVD de la sèrie al país. La caixa de DVD conté 7 episodis per disc, excepte el quart disc que en conté 8, amb baixa resolució. A més, cada pantalla de menú només inclou l'opció de seleccionar els episodis, sense pantalla de selecció de capítols.
Recepció
La sèrie va tenir millor èxit a occident que al Japó. Va rebre millors crítiques que la sèrie animada de Street Fighter realitzada als Estats Units (Street Fighter: The Animated Series, 1995-1997).
Un article de la revista Electronic Gaming Monthly del febrer de 1997 va descriure la sèrie com aquella que "il·lumina la història de Street Fighter", destacant l'èmfasi en el desenvolupament dels personatges i l'exploració dels seus orígens.
Programa especial promocional
El dia de l'estrena de la sèrie, el 10 d'abril de 1995, es va emetre un programa especial de 30 minuts titulat Ultra Monday 7 (ウルトラマンデーセブン) entre les 17:30 i les 18:00 (hora local japonesa) per promocionar tant Street Fighter II V com Magic Knight Rayearth, que s'emetia immediatament després a les 19:30. El títol del programa era un joc de paraules amb les sèries tokusatsu Ultraman i Ultra Seven de Tsuburaya Productions.
El programa va comptar amb la participació de Kenji Haga (veu de Ken), Kazuyoshi Ishii (col·laborador en la sèrie original), i per part de Magic Knight Rayearth: Hekiru Shiina (veu de Hikaru Shidou), Konami Yoshida (veu d'Umi Ryuuzaki), Hiroko Kasahara (veu de Fuu Hououji), Ayumi Nakamura (cantant del segon tema d'obertura) i Minako Honda (cantant del segon tema de tancament). El narrador va ser Bucky Koba. El programa també va promocionar la pel·lícula Lupin III: Bye Bye, Lady Liberty, que s'estrenaria el 22 d'abril de 1995.
Distribució moderna
Des del 23 de febrer de 2024, la sèrie va estar disponible temporalment en streaming gratuït de forma oficial al canal de YouTube "Anime Times" (via Amazon Prime Video), exclusivament en japonès i accessible per a espectadors internacionals mitjançant VPN. Segons l'anunci inicial, tots els episodis es van distribuir gratuïtament fins al 25 de març de 2024.[34]
Vegeu també
- Street Fighter II: The Animated Movie
- Street Fighter (franquícia)
- Group TAC
Referències
- ↑ «Street Fighter. Nova sèrie. 'Comença el viatge'. Episodi 1» p. 66. Diari Avui, 04-02-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 11-02-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Sèrie de dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 18-02-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Episodi 4: 'L'apocalíptica fortalesa'. Dual» p. 70. Diari Avui, 25-02-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Episodi 5: 'Ceilon, el lluitador irresistible'. Dual» p. 58. Diari Avui, 04-03-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 11-03-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 18-03-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats» p. 74. Diari Avui, 25-03-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Sèrie de dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 01-04-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 66. Diari Avui, 08-04-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 15-04-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 74. Diari Avui, 22-04-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 78. Diari Avui, 29-04-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 06-05-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 13-05-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 20-05-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 27-05-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 03-06-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Street Fighter. Dibuixos animats. Dual» p. 70. Diari Avui, 10-06-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Manga! Street fighter II. Sèrie de dibuixos animats» p. 50. Diari Avui, 11-08-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Manga! Street Fighter II V. L'apocalíptica fortalesa de Kao-Lun. Pel·lícula de dibuixos animats» p. 43. El Punt, 18-08-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Manga! Street fighter II. Sèrie de dibuixos animats» p. 50. Diari Avui, 25-08-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Manga! Street fighter II. Sèrie de dibuixos animats» p. 50. Diari Avui, 01-09-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Manga! Street Fighter II. Sèrie de dibuixos animats» p. 70. Diari Avui, 08-09-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Manga! Street Fighter II. Sèrie de dibuixos animats» p. 70. Diari Avui, 15-09-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Manga! Street Fighter II. Sèrie de dibuixos animats» p. 74. Diari Avui, 22-09-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Manga! Street Fighter II. Sèrie de dibuixos animats» p. 70. Diari Avui, 29-09-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Manga! Street Fighter II V. L'apocalíptica fortalesa de Kao-Lun. Pel·lícula de dibuixos animats» p. 43. El Punt, 18-08-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- 1 2 taketokun. «Especial: 25 Anys de MANGA! Òscar Valiente Canal 33 - Post #12». Fòrum Animelliure, 24 gener 2021. [Consulta: 1 novembre 2025].
- 1 2 «Ràdio i Televisió» p. 66. Diari Avui, 04-02-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- 1 2 «Ràdio i Televisió» p. 50. Diari Avui, 11-08-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Promoció 'Street Fighter' - Nit fantàstica» p. 63. Diari Avui, 04-02-1997. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «Programació Manga!» p. 70. Diari Avui, 29-09-1998. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ «The anime "Street Fighter II V" will be available for free for a limited time on YouTube». Neo-Tokyo 2099, 24 febrer 2024. [Consulta: 1 novembre 2025].
Enllaços externs
- Street Fighter II: V a FilmAffinity (anglès)