Sword Beach

Infotaula de conflicte militarSword Beach
Segona Guerra Mundial

Infanteria britànica preparant-se per fer una sortida a Sword
Tipusnom en clau i platja Modifica el valor a Wikidata
Data6 de juny de 1944
Coordenades49° 18′ 23″ N, 0° 19′ 16″ O / 49.306388888889°N,0.32111111111111°O / 49.306388888889; -0.32111111111111
LlocSaint-Aubin-sur-Mer Modifica el valor a Wikidata
EstatEntre Saint-Aubin-sur-Mer i Ouistreham
ResultatVictòria aliada
OperacióOperació Overlord, Batalla de Caen
FrontFront Occidental de la Segona Guerra Mundial
Bàndols
Regne Unit Regne Unit
França França
Polònia Polònia
Noruega Noruega 		Alemanya Nazi Alemanya Nazi
Comandants
UK John Crocker
UK Thomas Rennie
UK Arthur Talbot 		Alemanya nazi Wilhelm Richter
Alemanya nazi Edgar Feuchtinger
Forces
28.845 homes[1]
223 tancs[2] 		8 companyies d'infanteria
(716a Divisió d'Infanteria)[nb 1]
9.790 homes
124–127 tancs[5][6]
40 canons d'assalt[5]
(21a Divisió Panzer)[nb 2]
Baixes
683 baixes[nb 3] Baixes desconegudes
40[6]–54 tancs perduts[nb 4]
6 bombarders destruits[13]
Mapa de l'assalt del Dia-D sobre la regió de Normandia i la costa nordoccidental de França. Les platges Utah i Omaha estan separades pel riu Douve, la desembocadura del qual es és clara a la cantonada (o "racó") de la costa del mapa.

Sword, (en català: "Espasa") comunament coneguda com a Sword Beach, era el nom en clau que es va donar a una de les cinc zones de desembarcament principals al llarg de la costa de Normandia durant la fase d'assalt inicial, l'Operació Neptú, de l'Operació Overlord. La invasió aliada de la França ocupada pels alemanys va començar el 6 de juny de 1944. Amb una extensió de 8 quilòmetres des d'Ouistreham fins a Saint-Aubin-sur-Mer, la platja va resultar ser el lloc de desembarcament més oriental de la invasió després de l'avortament d'un atac a una sisena platja, amb nom en clau Band. La presa de Sword havia de ser responsabilitat del Segon Exèrcit britànic,[14] amb transport marítim, neteja de mines i una força de bombardeig naval proporcionada per la Royal Navy britànica, així com elements de les marines polonesa, noruega i altres marines aliades.

De les cinc platges de l'operació, Sword és la més propera a Caen, a uns 15 quilòmetres de l'objectiu de la 3a Divisió d'Infanteria. Els desembarcaments es van aconseguir amb poques baixes aliades, però l'avanç des de la platja es va veure alentit per la congestió del trànsit i la resistència a les zones defensades darrere de la platja. L'avanç cap a Caen es va veure aturat per l'únic contraatac blindat del dia, realitzat per la 21a Divisió Panzer.

Fons

Després de la caiguda de França, el primer ministre britànic Winston Churchill va prometre tornar a l'Europa continental i alliberar les nacions ocupades pels nazis.[15] Els aliats occidentals van acordar obrir un Segon Front al nord d'Europa el 1942 per ajudar la Unió Soviètica. Tanmateix, amb la manca de recursos per a una invasió, es va ajornar, [16] però es va planificar que, en cas que la posició alemanya a l'Europa occidental s'afeblís críticament o la situació de la Unió Soviètica esdevingués greu, es podrien desembarcar forces a França; l'operació Sledgehammer. Al mateix temps, es planificava un desembarcament important a la França ocupada durant el 1943; l'operació Roundup.[17] L'agost de 1942, les forces canadenques i britàniques van intentar un desembarcament fallit, l'Operació Jubilee, a la ciutat portuària de Dieppe, a Calais ; el desembarcament va ser dissenyat per provar la viabilitat d'una invasió a través del Canal de la Mànega. L'atac va ser mal planificat i va acabar en desastre; 4.963 soldats van morir, van ser ferits o capturats.[18] La decisió de continuar la batalla de l'Atlàntic fins al seu final, la manca de llanxes de desembarcament,[19] la invasió de Sicília el juliol de 1943 i d'Itàlia el setembre després de la derrota de les forces de l'Eix al nord d'Àfrica el maig de 1943[20] van provocar l'ajornament de qualsevol assalt al nord d'Europa fins al 1944.[19]

Havent aconseguit obrir un front ofensiu al sud d'Europa, adquirint una valuosa experiència en assalts amfibis i combats interiors, els planificadors aliats van tornar als plans per envair el nord de França.[21] Ara programat per al 5 de juny de 1944,[22] les platges de Normandia van ser seleccionades com a llocs de desembarcament, amb una zona d'operacions que s'estenia des de la península de Cotentin fins a Caen.[23] L'Operació Overlord demanava que el Segon Exèrcit britànic assaltés entre el riu Orne i Port-en-Bessin, capturés la ciutat de Caen ocupada pels alemanys i formés una línia de front des de Caumont-l'Éventé fins al sud-est de Caen, per tal d'adquirir aeròdroms i protegir el flanc esquerre del Primer Exèrcit dels Estats Units mentre capturava Cherbourg.[24] La possessió de Caen i els seus voltants donaria al Segon Exèrcit una zona de preparació adequada per a un avanç cap al sud per capturar la ciutat de Falaise, que després es podria utilitzar com a pivot per a un avanç sobre Argentan, el riu Touques i després cap al riu Sena.[25] Overlord constituiria la major operació amfíbia de la història militar.[23] Després de retards, a causa de dificultats logístiques i mal temps, el Dia D d'Overlord es va traslladar al 6 de juny de 1944. Eisenhower i Bernard Montgomery, comandant del 21è Grup d'Exèrcits, tenien com a objectiu capturar Caen el primer dia i alliberar París en 90 dies.[23]

Plans

Aliats

La costa de Normandia es va dividir en disset sectors, amb noms en clau que utilitzaven un alfabet per paraules: des d'Able, a l'oest d'Omaha, fins a Roger, al flanc est de Sword. S'hi van afegir vuit sectors més quan la invasió es va estendre per incloure Utah, a la península de Cotentin. Els sectors es van subdividir en platges identificades pels colors Verd, Vermell i Blanc.[26]

Els desembarcaments d'assalt anglocanadencs del Dia D havien de ser duts a terme pel Segon Exèrcit Britànic, sota el comandament del tinent general Miles Dempsey. El I Cos del Segon Exèrcit , comandat pel tinent general John Crocker, va ser assignat per prendre Sword. A la 3a Divisió d'Infanteria del major general Tom Rennie li va correspondre la tasca d'assaltar les platges i prendre el principal objectiu britànic del Dia D, la històrica ciutat normanda de Caen.[27][28] Adjuntats a la 3a Divisió d'Infanteria per a l'assalt hi havia la 27a Brigada Blindada Independent, la 1a Brigada del Servei Especial (que també contenia Comandos de la França Lliure ), el 41è Comando (Royal Marine) de la 4a Brigada del Servei Especial, suport blindat dels Royal Marines, artilleria i enginyers addicionals, i elements de la 79a Divisió Cuirassada.[29] El 6è Grup de Platja es va desplegar per ajudar les tropes i les llanxes de desembarcament que desembarcaven a Sword i per desenvolupar la zona de manteniment de la platja.

La 3a Divisió d'Infanteria va rebre l'ordre d'avançar sobre Caen, a 12,1 km de Sword,[30][31] amb la 3a Divisió d'Infanteria canadenca avançant pel seu flanc oest per assegurar l'aeròdrom de Carpiquet, a 18 km de Juno Beach, als afores de la ciutat.[28] La 3a Infanteria també va rebre l'ordre de rellevar els elements de la 6a Divisió Aerotransportada que havien assegurat els ponts sobre el riu Orne i el canal de Caen durant l'Operació Tonga, assegurar els terrenys elevats al nord de Caen i "si possible, la mateixa Caen".[32] Aquest últim punt es va reforçar encara més quan el comandant del I Cos, el general Crocker, va instruir la divisió, abans de la invasió, que al vespre la ciutat havia de ser capturada o "eficaçment emmascarada" amb tropes basades al nord-oest de la ciutat i Bénouville.[33]

Platja Queen, datada el 16 d'agost de 1943

Sword s'estenia uns 8,0 km des de Saint-Aubin-sur-Mer a l'oest fins a la desembocadura del riu Orne a l'est. A més, es va subdividir en quatre sectors de desembarcament; d'oest a est aquests sectors eren "Oboe" (de Saint-Aubin-sur-Mer a Luc-sur-Mer), "Peter" (de Luc-sur-Mer a Lion-sur-Mer), "Queen" (de Lion-sur-Mer a La Brèche d'Hermanville) i finalment "Roger" (de La Brèche d'Hermanville a Ouistreham).[34] Cada sector també es va dividir en múltiples platges.[35] El sector escollit per a l'assalt van ser les platges "Blanca" i "Vermella" del sector "Queen", de 2,9 km d'amplada, davant Hermanville-sur-Mer al lloc anomenat la Brèche.[36] ja que els esculls poc profunds bloquejaven l'accés als altres sectors,[37] així com els penya-segats de la costa, davant de Lion-sur-Mer i Luc-sur-Mer. Dos batallons d'infanteria amb el suport de tancs DD liderarien l'assalt seguits pels comandos i la resta de la divisió;[38] el desembarcament havia de començar a les 07:25 hores.[39]

Els paracaigudistes de la 6a Aerotransportada havien destruït al matí les bateries de Merville-Franceville-Plage i tenien els ponts sobre l'Orne.

Alemanys

Un exemple de defenses de platja alemanyes

El 23 de març de 1942, la Directiva número 40 del Führer va demanar la creació oficial del Mur Atlàntic, una línia d'emplaçaments de formigó, nius de metralladores, camps de mines i obstacles a la platja que s'estenia al llarg de la costa francesa. Inicialment, les fortificacions es van concentrar al voltant dels ports, però es van estendre a altres zones a partir de finals de 1943.[40] Tot i que l'exèrcit alemany havia vist com la seva força i moral s'havien vist molt minvades per les campanyes a la Unió Soviètica, el nord d'Àfrica i Itàlia, va seguir sent una força de combat poderosa.[41] Tanmateix, la majoria de les divisions alemanyes al llarg de la costa francesa a finals de 1943 eren formacions de nous reclutes o unitats veteranes malmeses que encara descansaven i es reconstruïen després del servei al front oriental; en total, uns 856.000 soldats estaven estacionats a França, predominantment al llarg de la costa del Canal.[41] Van rebre el suport de 60.000 Hilfswillige addicionals (reclutes russos i polonesos de l'exèrcit alemany) ).[42]

Sota el comandament dels mariscals de camp Erwin Rommel i Gerd von Rundstedt, les defenses del Mur Atlàntic es van millorar considerablement; en els primers sis mesos de 1944, es van col·locar 1,2 milions de tones d'acer i 13,2 milions de metres cúbics de formigó.[43] La costa del nord de França també estava plena de quatre milions de mines antitancs i antipersones, i 500.000 obstacles a la platja.[43]

A Sword i darrere, es van construir vint punts forts, incloent-hi diverses bateries d'artilleria.[4] La costa estava plena d'estaques de fusta, mines, eriçons i dents de drac, mentre que al llarg de la part superior de la platja, els alemanys havien construït una xarxa de trinxeres, pous d'artilleria, pous de morter i nius de metralladores. Filferro espinós envoltava aquestes posicions i vorejava la platja.[44][45] El front de platja en si, generalment pla i exposat, estava custodiat per uns quants búnquers dispersos, amb llocs de metralladores i franctiradors en algunes de les cases de vacances i instal•lacions turístiques que vorejaven la costa. Per reforçar les defenses, s'havien construït sis punts forts, cadascun amb almenys vuit canons antitanc Pak 38 de 5 cm, quatre canons de 75 mm i un canó de 88 mm. Un dels punts forts (amb el nom en clau Cod pels britànics) donava directament al sector Queen. Les sortides de les platges havien estat bloquejades amb diversos obstacles,[4][45] i darrere de les platges s'havien posicionat sis bateries d'artilleria, tres de les quals estaven basades en tres punts forts; aquestes últimes bateries tenien quatre canons de 100 mm i fins a deu canons de 155 mm.[4] A més, situada a l'est del riu Orne hi havia la bateria de canons de Merville, que contenia quatre obusos txecoslovacs de 100 mm que es trobaven a l'abast de Sword i de la flota d'invasió.[46][47] Entre Cherbourg i el riu Sena hi havia un total de 32 bateries capaces de disparar a les cinc platges d'invasió; la meitat d'elles estaven posicionades en casamates de formigó armat d'1,8 m.[45]

Defensa alemanya a Ouistreham; la torreta és d'un tanc Renault FT-17.

Des de la primavera de 1942, la 716a Divisió d'Infanteria (de mala qualitat) del Generalleutnant Wilhelm Richter, amb 8.000 homes s'havia posicionat per defensar la costa de Calvados, a Normandia.[48] El març de 1942, la 352a Divisió d'Infanteria va assumir el control de la costa occidental de Calvados, deixant la 716a al nord de Caen, cobrint un tram de costa de 13 km. La divisió estava formada per quatre batallons d'infanteria regulars, dos batallons Ost i unitats d'artilleria.[49] Quatre companyies d'infanteria estaven repartides al llarg de Sword, dues de les quals estaven posicionades davant del sector Queen, i quatre més terra endins, darrere de la platja.[4] Més a l'interior, la 21a Divisió Panzer del Generalleutnant Edgar Feuchtinger, amb 16.297 homes, veterans de la campanya d'Àfrica del nord i de reclutes menys experimentats, s'havia posicionat a banda i banda del riu Orne al voltant de Caen per proporcionar una força de contraatac immediat en cas que es produís un desembarcament,[50][51][52] armada principalment amb carros francesos capturats en la campanya de 1940 i soviètics, que no tenien res a fer davant dels M4 Sherman.El maig de 1944, dos batallons Panzergrenadier i un batalló antitanc de la 21a Divisió Panzer van ser posats sota el comandament de Richter;[49] aquest desplegament va eliminar la 21a Panzer com a reserva mòbil.[52] Un d'aquests batallons, juntament amb els canons antitanc de la divisió i diversos canons mòbils de 155 mm, estava posicionat a la cresta de Périers, que s'elevava a uns 50 metres sobre el nivell del mar, a 4,8 km al sud de Sword.[33][53][54]

Ordre de batalla

Grup de 3a Divisió

Fotograma dels desembarcaments del Dia D que mostra comandos a bord d'una llanxa de desembarcament en la seva aproximació a Sword Beach, el 6 de juny de 1944.

3a Divisió[55] – Major-General T. G. Rennie
8a Brigada (brigada d'assalt)

  • 1r Batalló del Regiment de Suffolk
  • 2n Batalló del Regiment de Yorkshire Oriental
  • 1r Batalló del Regiment de South Lancashire

9a Brigada

  • 2n Batalló del Regiment de Lincolnshire
  • 1r Batalló dels King's Own Scottish Borderers
  • 2n Batalló de Fusellers Reials de l'Ulster

185a Brigada

  • 2n Batalló del Regiment Reial de Warwickshire
  • 1r Batalló del Regiment Reial de Norfolk
  • 2n Batalló d'Infanteria Lleugera King's Own Shropshire

Tropes Divisionals

  • 3r Regiment de Reconeixement del Reial Cos Blindat
  • Quarter general de l'Artilleria Reial (RA) 3a Divisió
    • 33è i 76è Regiments de Camp, RA (canons autopropulsats)
    • 7è Regiment de Camp, RA
    • 20è Regiment Antitanc, RA
    • 92è Regiment Antiaeri Lleuger (Lleials) , RA
  • 3a Divisió d'Royal Engineers Enginyers Reials (RE)[55][56] – CRE: Coronel RW Urquhart
    • 17a Companyia de Camp, RE
    • 245a Companyia de Camp, RE
    • 253a Companyia de Camp, RE
    • 15a Companyia del Parc de Camp, RE
  • 3a Divisió de Senyals, Reial Cos de Senyals
  • 2n Batalló del Regiment Middlesex (metralladores)
Unitats i formacions adjuntes[55]
27a Brigada Blindada
  • 13è/18è Hússars Reials (tancs DD)
  • 1r Yeomanry de l'East Riding
  • Yeomanry de Staffordshire

5è Regiment d'Assalt, RE [57]

  • Esquadrons d'Assalt 77 i 79, RE (AVREs)
  • 629 Esquadró de Camp, RE
  • 71 Companyia de Camp, RE
  • 263a Companyia de Camp (Sussex), RE (adjunta de les Tropes del XII Cos, Enginyers Reials com a equips de neteja d'obstacles a la platja)[58]

1a Brigada de Serveis Especials (desembarcada a l'extrem oriental de Sword) – Brigadier Lord Lovat

  • 3r Comando – Tinent coronel Peter Young
  • 4t Comando – Tinent coronel Robert Dawson
    • Una força de 176 comandos de la Marina francesa del 10è Comando (Interaliat), comandat pel comandant Philippe Kieffer, va desembarcar amb el 4t Comando.
  • 6è Comando – Tinent coronel Derek Mills-Roberts
  • 45è Comando (Royal Marine) – Tinent coronel Charles Ries

4a Brigada de Serveis Especials (desembarcada entre Juno i Sword) 101 Subzona de platja[55][59]

  • Grup de Platges núm. 5 (sector Queen)
    • 5è Batalló del Regiment del Rei (Liverpool)
  • Grup d'Assalt AA 'M' (de la 80a Brigada Antiaèria ) [60][61][62]
    • RHQ 73è Regiment Antiaeri Lleuger , RA – Tinent Coronel J.A. Armstrong
      • 218 LAA Bty i 296 LAA Bty menys 2 tropes
    • Tropes G i H 322è Batalló LAA, 93è Regiment LAA , RA
    • 322è Grup HAA i Tropa C, 323è Grup HAA, 103è Regiment AA Pesat, RA
    • Tropa B 474, Batalla Independent de Llums de Recerca , RA
    • 16è lloc de control d'incendis, RA
    • Destacaments d'Observació Costanera 76 i 103, RA
    • Un Pelotó 112 Companyia Cos de Pioners (generadors de fum)
    • 73è Taller del Regiment LAA, Enginyers Elèctrics i Mecànics Reials (REME)
  • Grup d'Assalt AA 'N' (del 80è Grup AA)[60][61]
    • RHQ 103rd HAA Rgt , RA – Tinent coronel HE Johnston (Comandant de Defensa AA, 101 BSA)
      • Tropa D, Grups HAA 323 i Grups HAA 324
    • 220 LAA Bty, 73è Regiment LAA, RA
    • I Tropa 322 LAA Bty, 93rd LAA Rgt, RA
    • Tropa C 474 S/L Bty, RA
    • 160 Sala d'Operacions AA, RA
    • Un Pelotó 112 Companyia, Cos de Pioners
    • 103 Taller del Regiment HAA, REME
  • 18è Quarter General d'Enginyers de Tropes[55][56] – CRE: Tinent Coronel JH Boyd
    • 84a Companyia de Camp, RE
    • 91a Companyia de Camp, RE
    • Seccions de les botigues 8a i 9a, RE
    • 50a Secció d'Equipament Mecànic, RE
    • 205a Secció d'Obres, RE
      • Empreses d'Obres Artesanals 654 i 722, RE
    • Dues seccions avançades de parc de la 176a Companyia de Taller i Parc, RE
    • 49a Secció de Desactivació de Bombes, RE
    • Companyies Operadores Portuàries 999a i 1028a, RE
    • 940 Companyia de Transport per Aigües Interiors, RE
    • Cinc Companyies, Cos de Pioners
  • Grup de platges núm. 6 (en reserva)
    • 1r Batalló de Buckinghamshire, Infanteria Lleugera d'Oxfordshire i Buckinghamshire

Dia D a Sword

Assalt britànic

Lord Lovat, a la dreta de la columna, camina per l'aigua a Sword. La figura en primer pla és el gaiter Bill Millin.

L'assalt a Sword va començar cap a les 03:00 amb el bombardeig aeri i naval de les defenses costaneres i els emplaçaments d'artilleria alemanys. [nb 5]

A les 05:10 bombarders a baixa alçada de la RAF van llançar una cortina de fum per amagar la flota que s'apropava, però algunes torpedineres alemanyes van poder prendre avantatge del fum, llançant fins a 15 torpedes que provocaren la pèrdua del destructor noruec HNoMS Svenner.[65]

A les 05:30 els soldats començaren a omplir les llanxes de desembarcament. El desembarcament s'havia de concentrar a Queen Red i Queen White davant d'Hermanville-sur-Mer, ja que les altres aproximacions havien resultat intransitables a causa dels bancs de sorra. A les 07:25, les primeres unitats van partir cap a la platja. Aquests eren els tancs amfibis DD dels 13è/18è Hússars[nb 6]; van ser seguits de prop per la 8a Brigada d'Infanteria i pels Enginyers Reials en AVREs i els diversos vehicles especialitzats d'aspecte estrany que havien estat sobrenomenats "les 'Hobart's Funnies. Els enginyers es van posar a treballar netejant mines i obstacles sota una pluja constant de foc d'armes petites i foc d'artilleria des de Périers Ridge, just al sud d'Hermanville.[67][68] La resistència a la platja va ser inicialment força forta, amb vehicles destrossats acumulant-se i les baixes augmentant; [69] no obstant això, amb la majoria dels seus vehicles blindats desembarcant amb èxit, els britànics van poder assegurar ràpidament la zona immediata. A les 09:30 els enginyers havien netejat set de les vuit sortides de la platja, permetent que comencés l'avanç interior.[70]

Els comandos britànics i francesos van trobar una forta resistència a la ciutat costanera d'Ouistreham, a l'extrem oriental de Sword, però van aconseguir netejar-la de punts forts enemics.[71] A les 13:00, la 1a Brigada de Serveis Especials havia arribat als ponts sobre el riu Orne i el Canal de Caen a Bénouville i Ranville, enllaçant amb els paracaigudistes de la 6a Divisió Aerotransportada,[72] que ocupaven els ponts, després d'haver inutilitzat anteriorment les bateries de canons alemanyes en una ferotge batalla nocturna a Merville.[68]

Al flanc occidental de Sword, els comandos de la 4a Brigada de Serveis Especials van avançar per assegurar Lion-sur-Mer i trobar-se amb les forces canadenques a Juno Beach, però van trobar una forta resistència i van ser aturats per un foc intens durant diverses hores.[71] Al voltant de la zona principal de desembarcament, els homes de la 3a Divisió d'Infanteria havien assegurat Hermanville-sur-Mer a les 10:00, però ho tenien més difícil a mesura que lluitaven lentament per pujar per Périers Ridge i avançaven terra endins. La congestió a mesura que arribaven més homes, vehicles i equipament a la platja va complicar encara més les coses. Gradualment es feia evident que els britànics no podrien trobar-se amb la 3a Divisió d'Infanteria canadenca per protegir el flanc dret en un assalt immediat a Caen. Les tropes de la Infanteria Lleugera King's Shropshire van continuar per la carretera Hermanville-Caen, arribant a Biéville-Beuville, a prop de Caen, però només van rebre el suport d'uns quants canons autopropulsats, amb els flancs exposats. Durant la tarda, la 21a Divisió Panzer, amb base al voltant de Caen, va llançar l'únic contraatac alemany important del Dia D.[68][73]

A finals del matí, la 3a Divisió havia aconseguit desembarcar tota la seva 185a Brigada, així com dos dels tres regiments cuirassats de la 27a Brigada Cuirassada, tot i que parts de la brigada encara es trobaven a la platja a causa del gran embús existent per sortir-ne.[74]

Els contraatacs alemanys

Presoners alemanys marxant per Queen Beach, Sword

La 21a Divisió Panzer, amb el seu formidable inventari d'uns 127 tancs Panzer IV,[75] estava destinada a ser utilitzada com a força de resposta ràpida. Tanmateix, el matí del 6 de juny, el seu comandant, el general major Edgar Feuchtinger, era a París i Rommel a Alemanya. La divisió no va poder finalitzar les ordres i els preparatius per a un contraatac fins a última hora del dia. Cap a les 17:00, es van llançar dos atacs, a l'est i a l'oest del riu Orne. L'atac oriental, dut a terme pel II Batalló i unitats de suport, sota el comandament del major Hans von Luck, tenia com a objectiu destruir el cap de pont d'Orne de la 6a Divisió Aerotransportada, però aviat va ser aturat per intensos atacs aeris aliats i foc naval.[76] A l'oest, un grup blindat més gran inicialment va tenir una mica millor resultat. Aprofitant la bretxa entre els sectors Sword i Juno, elements del 192è Regiment Panzergrenadier van poder arribar a la costa de Lion-sur-Mer a les 20:00. Amb poques unitats antiaèries i molt poc suport de la Luftwaffe, també van patir pèrdues davant els avions aliats. Quan 250 planadors de la 6a Brigada d'Aterratge Aeri britànica van sobrevolar les seves posicions, de camí a reforçar el cap de pont d'Orne a l'Operació Mallard, els alemanys, creient que estaven a punt de quedar aïllats, es van retirar.[68][77]

La Luftwaffe va ser particularment feble en aquest sector, però va intentar donar suport a l'atac amb algunes de les rares aparicions diürnes que va fer el Dia D. El Generalfeldmarschall Hugo Sperrle, al comandament de la Luftflotte 3 (Flota Aèria 3), era responsable de la defensa aèria de Normandia i va ordenar a totes les forces disponibles que ataquessin el cap de platja. Els Junkers Ju 88 de la Kampfgeschwader 54 (KG 54: Ala de Bombarders 54) van atacar posicions britàniques amb bombes papallona. El III./KG 54 va atacar Lion-sur-Mer mentre que el I./KG 54 bombardejava vaixells a la desembocadura de l'Orne . L'Ala 145 va interceptar i abatre cinc avions alemanys.[78][79]

Conseqüències

Anàlisi

El Panzer IV va ser el principal tanc de batalla de la 21a Divisió Panzer alemanya. La divisió tenia 127 Panzer IV el 6 de juny.[5]

Al final del Dia D, 28.845 homes del I Cos havien desembarcat a través de Sword. L'historiador oficial britànic, L. F. Ellis, va escriure que "malgrat el Mur Atlàntic, més de 156.000 homes havien desembarcat a França el primer dia de la campanya."[1] Les pèrdues britàniques a la zona de Sword van ascendir a 683 homes.[80] Els britànics i canadencs van poder unir-se i reprendre l'ofensiva sobre Caen l'endemà, però tres dies després de l'inici de la invasió, l'avanç es va aturar.[81][82] El 7 de juny, es va llançar l'Operació Perch, un atac de pinça de la 51a Divisió d'Infanteria (Highland) i el XXX Cos per encerclar Caen des dels flancs est i oest.[83] La 21a Divisió Panzer va aturar l'avanç de la 51a Divisió i l'atac del XXX Cos va resultar en la batalla de Villers-Bocage i la retirada dels elements principals de la 7a Divisió Cuirassada poc després.[84][85] La següent ofensiva, amb el nom en clau Operació Epsom, va ser llançada pel VIII Cos el 26 de juny per envoltar Caen des de l'oest.[86][87] Les forces alemanyes van aconseguir contenir l'ofensiva, però per fer-ho, es van veure obligades a comprometre tots els seus efectius disponibles.[88]

El 27 de juny, la 3a Divisió d'Infanteria i els seus tancs de suport van llançar l'Operació Mitten . L'objectiu era apoderar-se de dos châteaux ocupats pels alemanys , La Londe i Le Landel. L'assalt inicial del vespre va ser rebutjat, però l'endemà al matí, els atacs van aconseguir els objectius i van destruir diversos tancs alemanys. L'Operació Mitten va costar almenys tres tancs britànics i 268 homes.[89][90][91] El 2003, Copp va escriure que lluitar per aquests castells va convertir la zona en la "milla quadrada més sagnant de Normandia".[91] Norman Scarfe va escriure el 1947 que, si l'operació hagués anat amb més fluïdesa, més elements de la divisió i elements de la 3a Divisió Canadenca haurien llançat l'Operació Aberlour, un pla ambiciós per capturar diversos pobles al nord de Caen, però l'atac va ser cancel•lat pel tinent general John Crocker.[89][90] Uns dies més tard, el I Cos va llançar una nova ofensiva, amb el nom en clau Operació Charnwood, per prendre possessió de Caen.[92] En un assalt frontal, la meitat nord de la ciutat va ser capturada,[92] però les forces alemanyes van mantenir la possessió de la ciutat al sud del riu Orne. La meitat sud de Caen només va ser capturada 12 dies després per la infanteria canadenca durant l'Operació Atlàntic.[93][94]

Notes

  1. ↑ L'historiador Stephen Badsey assenyala que la platja en si només estava defensada per dues companyies, no més de 300 homes.[3] Les altres companyies estaven posicionades més a l'interior i a Ouistreham.[4]
  2. ↑ Carlo D'Este i Ken Ford assenyalen que diversos elements dels dos regiments d'infanteria, el regiment de tancs, el batalló de pioners i el regiment d'artilleria de la 21a Divisió Panzer van participar en els combats del 6 de juny.[7][8] Niklas Zetterling assenyala que l'1 de juny aquestes formacions ascendien a 9.778 homes.[9]
  3. ↑ La 3a Divisió d'Infanteria va registrar la pèrdua de 683 homes el Dia D; la 8a Brigada d'Infanteria va registrar 367 baixes, les pèrdues de la 9a Brigada d'Infanteria no estan disponibles per al Dia D, però es registren com a lleus, la 185a Brigada d'Infanteria va perdre 232 homes i el batalló de metralladores divisional va perdre 36 homes.[10] Els comandos van perdre 18 homes morts i 30 ferits només a les platges.[11]
  4. ↑ 20 tancs destruïts i "més de 30 danyats"[12]
  5. ↑ Donat l'alt nombre de bateries alemanyes a la zona, els planificadors d'Overlord havien incrementat la cobertura naval. Entre els vaixells presents a la zona estaven els cuirassats Ramillies i Warspite, el monitor HMS Roberts, els creuers Frobisher, HMS Scylla, Danae, Frobisher, Arethusa, Mauritius i ORP Dragon i els destructors Eglinton, Kelvin, Middleton, Saumarez, Scorpion, Scourge, Serapis, ORP Ślązak, HNoMS Stord, HNoMS Svenner, Swift, Verulam i Virago[63][64][65]
  6. ↑ Dels 40 vehicles amfibis, 34 van arribar a la costa amb èxit, dels quals 23 van sobreviure a la batalla[66]

Referències

  1. 1 2 Ellis, p. 223
  2. ↑ Fortin, p. 58
  3. ↑ Buckley (2006), p. 53
  4. 1 2 3 4 5 Ford, p. 24–25
  5. 1 2 3 D'Este, p. 124
  6. 1 2 Ellis, p. 204
  7. ↑ D'Este, p. 136, 139
  8. ↑ Ford, p. 71–72
  9. ↑ Zetterling, 21st Panzer Division
  10. ↑ Ford, p. 86
  11. ↑ Ford, p. 112
  12. ↑ Ford, p. 80
  13. ↑ Buckley (2006), p. 137
  14. ↑ Fisher, Stephen. Sword Beach: The Untold Story of D-Day’s Forgotten Victory [Sword Beach, La història inèdita de la victòria oblidada del Dia D] (en anglès). Transworld, 2024. ISBN 978-1-5299-0207-5.
  15. ↑ D'Este, p. 21
  16. ↑ Bauer, 44
  17. ↑ Ellis, p. 7
  18. ↑ Granatstein, p. 11
  19. 1 2 Ellis, p. 9
  20. ↑ Granatstein, p. 13–14
  21. ↑ Zuehlke, p. 25
  22. ↑ Ellis, p. 140
  23. 1 2 3 Granatstein, p. 18
  24. ↑ Ellis, p. 78
  25. ↑ Ellis, p. 81
  26. ↑ Buckingham, 2005, p. 88.
  27. ↑ Williams, p. 24
  28. 1 2 Wilmot, p. 273
  29. ↑ Ford, p. 28–29, 42
  30. ↑ Ford, p. 17
  31. ↑ «Sword Beach: Les britanniques» (en francès). D-Day : Etat des Lieux.
  32. ↑ Scarfe, p. 18
  33. 1 2 Wilmot, p. 274
  34. ↑ «Sword Beach» (en anglès americà). D-Day: Commonwealth Sectors. [Consulta: 10 agost 2025].
  35. ↑ Ford, p. 36–37, 40–41
  36. ↑ Héroult, Arnaud «C'est quoi ces nouveaux panneaux sur les plages du D-Day ?» (en francès). Liberté, 19-01-2024.
  37. ↑ Ford, p. 37
  38. ↑ Ford, p. 37, 42
  39. ↑ Ford, p. 47
  40. ↑ Kaufmann & Kaufmann, p. 196–197
  41. 1 2 Granatstein, p. 19
  42. ↑ Wieviorka, p. 157
  43. 1 2 Saunders, p. 35
  44. ↑ Ford, p. 32, 49
  45. 1 2 3 Notes on Operations of 21 Army Group, p. 3
  46. ↑ Buckingham, p. 145
  47. ↑ Harclerode, p. 319
  48. ↑ Ford and Gerrard, p. 16.
  49. 1 2 Copp, p. 37
  50. ↑ Beevor, p. 29
  51. ↑ Ford, p. 23
  52. 1 2 D’Este, p. 117
  53. ↑ Buckley, p. 20
  54. ↑ Ford, p. 65
  55. 1 2 3 4 5 Joslen, p. 584–585.
  56. 1 2 Pakenham-Walsh, p. 335–336.
  57. ↑ Watson & Rinaldi, p. 124.
  58. ↑ Morling, p. 221.
  59. ↑ Rogers p. 20
  60. 1 2 80 AA Bde Operation Order No 1, 20 May 1944, in 80 AA Bde War Diary 1944, The National Archives (TNA), Kew, file WO 171/1085.
  61. 1 2 Routledge, p. 305–307.
  62. ↑ 3 Division at Royal Artillery 1939–45.
  63. ↑ Tillman, Barrett. Brassey's D-Day Encyclopedia: The Normandy Invasion A-Z. Washington, DC: Brassey's, 2004, p. 173–174. ISBN 1-57488-760-2.
  64. ↑ Beevor, p. 170
  65. 1 2 Ford and Gerrard, p. 49
  66. ↑ Ford and Gerrard, p. 52
  67. ↑ Thompson, p. 133–139
  68. 1 2 3 4 Ford and Gerrard, p. 13.
  69. ↑ Ford and Gerrard, p. 56
  70. ↑ Thompson, p. 139
  71. 1 2 Ford and Gerrard, p. 57.
  72. ↑ «Philippe Kieffer» (en anglès). Liberation Route Europe. LRE Foundation, 2025. [Consulta: 10 agost 2025].
  73. ↑ Thompson, p. 139–140
  74. ↑ Ford and Gerrard, p. 63.
  75. ↑ Mitcham, p. 18.
  76. ↑ Von Luck, p. 178–179
  77. ↑ Thompson, p. 151
  78. ↑ Weal 2000, p. 81.
  79. ↑ de Zeng 2007, p. 183, 190.
  80. ↑ Ford, p. 86, 112
  81. ↑ Ford, p. 90, 96
  82. ↑ Keegan, p. 143.
  83. ↑ Ellis, p. 250
  84. ↑ Van der Vat, p. 139
  85. ↑ Taylor, p. 76
  86. ↑ Clark, p. 32–33
  87. ↑ Clark, p. 31–32
  88. ↑ Hart, p. 108
  89. 1 2 Scarfe, p. 68–69
  90. 1 2 Fortin, p. 30
  91. 1 2 Copp (2004), p. 113
  92. 1 2 Williams, p. 131
  93. ↑ Bercuson, p. 222
  94. ↑ Trew, p. 102

Bibliografia

Bibliografia addicional

  • Fisher, Stephen. Sword Beach: The Untold Story of D-Day's Forgotten Battle. Transworld, 2024. ISBN 978-1787636712. 

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.