Tangó
En un vaixell modern, s'anomena tangó o tangó d'espinàquer[1][2] una perxa que serveix per a navegar amb el vent de popa (en rumb d'empopada) i que surt de la part baixa del pal mestre o del trinquet (paral·lel a la verga si existeix), si és possible, per facilitar la maniobra hi ha un tangó a cada amura.
Segons la figura 1, va enganxat per un extrem al pal amb un tinter, i per l'altre al puny d'amura de la vela de proa (floc, gènova o espinàquer) amb una amantina que sosté el seu pes i una contra que fa un "triangle de forces" conjuntament amb l'escota i que permet portar el tangó allà on es vol.
En el cas que la vela sigui un espinàquer simètric, hi haurà dues escotes. Alguns vaixells de regata maniobren amb dues escotes a cada puny, per facilitar les virades per rodó.[3][4]
Tangó de rastrera o d'ala
En vaixellls amb aparell rodó els tangons serveixen per a sostenir les veles d'ala.[5]
Dos tangons
Disposició d'un tangó muntat. Un tangó amb dos fiadors cilíndrics de molla (un fiador a cada cap). Un extrem es fixa al pal. L'altre extrem a la vela).
Referències
- ↑ Esteban, Jacinto Herrero. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007. ISBN 978-84-612-1079-4.
- ↑ Nuevo diccionario de la lengua castellana: arreglado sobre la última edición publicada por la Academia Española y aumentado con más de veinte mil voces usuales de ciencias, artes y oficios (en castellà). Libreria de C. Moro y Cía., 1859.
- ↑ Dedekam, Ivar. Sail and Rig Tuning. Wiley, 2000-04-07. ISBN 978-1-898660-67-5.
- ↑ Quarrie, Stuart. The Offshore Race Crew's Manual. A&C Black, 2013-08-25. ISBN 978-1-4081-5921-7.
- ↑ B, Rafael Sagredo; Gonzaléz, José Ignacio Leiva. La expedición Malaspina en la frontera austral del imperio español (en castellà). Editorial Universitaria, 2004. ISBN 978-956-11-1737-2.
