Trancanill
En construcció naval s'anomena trancanell,[1] trancanill o clau la filada de la coberta que uneix el folre exterior del buc amb la mateixa coberta.
En bucs tradicionals de fusta el trancanill reposava sobre la cinta i també s'anomenava taula de claus.
En bucs construïts amb altres materials (acer, resines reforçades amb fibres…) el terme trancanill denomina la zona d'unió entre la coberta i els costats del buc.
Sovint la concepció del trancanell adopta un desnivell per a afavorir l'escolament de l'aigua embarcada sobre la coberta a través dels embornals.
Referències
- Diccionari català-valencià-balear
- Alver, Manuel; Terminología marinera del Mediterráneo
- Labernia, Pere; Diccionario catalán-castellano y viceversa
- Diccionari Aguiló (relació entre trancanill i obra viva)
