Torrefarrera
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
| Comarca | Segrià | ||||
| Capital | Torrefarrera | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.900 (2025) | ||||
| Llars | 39 (1553) | ||||
| Gentilici | Torrefarrerí, torrefarrerina | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 23,5 km² | ||||
| Altitud | 214 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jordi Josep Latorre Sotus (2023–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 25123 | ||||
| Codi INE | 25228 | ||||
| Codi IDESCAT | 252287 | ||||
| Lloc web | torrefarrera.cat | ||||
Història
Torrefarrera és un municipi situat al centre de la comarca del Segrià, de 4.702 habitants, que ocupa una extensió de 23,5 km². Manté contacte amb altres termes municipals de Lleida com Torre-Serona, Rosselló i Benavent de Segrià.
L'origen del topònim del poble sembla provenir de la torre fortalesa que estava situada a l'actual nucli antic del poble, que està documentat des de l'any 1177. Tot i això, existeixen dues històries per explicar l'origen del municipi.
La primera indica que és un dels molts conreus ocupats pel repoblador Ferrer i el seu fill Pere Ferrer. La segona versió afirma que es deu a donacions a repobladors per la canònica de Lleida i el bisbe Guillem Pere de Ravidats realitzades entre els anys 1168 i 1185. Sigui quina sigui la veritable història, segons el Llibre verd, el lloc ja estava repoblat per 13 famílies que feren una concessió de censal a l'església del poble, dedicada a la Santa Creu fins avui dia.
Durant el segle xvii, una sèrie d'adversitats quasi acaben amb el poble, com la Guerra dels Segadors, epidèmies i males collites. Després es va instaurar un període de pau fins a la invasió napoleònica, on Torrefarrera esdevingué camp de batalla i l'economia es va desestabilitzar.
Actualment, Torrefarrera gaudeix d'un eix de comunicació molt important, l'autovia A2 i la N-230 que l'uneix amb altres municipis com: Rosselló, Alguaire, Almenar, Alfarràs i que porta fins a Vielha. Els sectors primaris, és a dir, la ramaderia i l'agricultura, segueixen sent rellevants pel municipi. El sector serveis està molt desenvolupat així i com el sector industrial gràcies al polígon municipal.[1]
Geografia
- Llista de topònims de Torrefarrera (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
| Entitat de població | Habitants (2025) |
| Torrefarrera | 4.735 |
| el Pla de la Pona | 72 |
| Salats | 53 |
| Tossal | 33 |
| Malpartit | 32 |
| la Raconada | 13 |
| Corxat | 7 |
| les Comes | 5 |
| Font: Idescat | |
Fills i filles il·lustres
- Pau Boix i Rull (1847-1907): delegat de la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892)
- Antoni Palau i Vila. Futbolista


