Umberto Boccioni
Umberto Boccioni (Reggio de Calàbria, 19 d'octubre de 1882 - Sorte, Verona, 16 d'agost de 1916) va ser un pintor i escultor italià, teòric i un dels màxims representats del moviment futurista.[1] i un preconitzador dels avantatges del progrés i de la vida urbana.
Biografia
Des dels seus inicis, ha fet nombrosos viatges i té l'oportunitat de visitar nombrosos museus, gairebé entrant en simbiosi amb artistes, sobretot d'altres èpoques com Miquel Àngel però també amb Francesco Filippini que l'inspirarà per a la recerca sobre el paisatge de la regió de Llombardia i treballar al camp, seguint els conceptes del filipinisme.
El 1901 es trasllada a Roma i coneix a Gino Severini i a Giacomo Balla, artistes que influencien dràsticament en la seva formació.
Aquesta obra de Boccioni és de gran importància perquè destaca el llarg treball de recerca i estudi que va dedicar al paisatge de la Llombardia i a la feina als camps, inspirat pel mestre del paisatge italià Francesco Filippini, abans de modificar les seves pròpies obres dins del moviment del futurisme.
Les primeres obres realitzades entre 1903 i 1907 per Boccioni deriven directament de la tradició naturalista activa a Llombardia, especialment a Milà, a finals del segle XIX. Entre els models més reconeixibles hi ha Francesco Filippini, les pintures del qual foren àmpliament exposades en els cercles artístics milanesos.[2]
La construcció horitzontal dels paisatges agrícoles, l'ús de la llum atmosfèrica, i la representació de la figura femenina en contextos rurals i domèstics —incloent-hi retrats de mare— mostren una continuïtat evident amb el corrent conegut com a Filippinismo.[3]
Els historiadors de l'art reconeixen avui Francesco Filippini com una font d'inspiració decisiva en la fase pictòrica inicial de Boccioni, i defineixen el seu paper com una referència formativa implícita però estructural en el desenvolupament de la seva visió figurativa inicial.[4]
Després de la seva arribada a Milà i la seva trobada amb els divisionistes i amb Filippo Tommaso Marinetti, va escriure, juntament amb Carlo Carrà, Luigi Russolo, Giacomo Balla i Gino Severini, el Manifest dels pintors futuristes (1910), al qual va seguir el Manifest tècnic del moviment futurista (1910). Segons aquests manifestos, l'artista modern havia d'alliberar-se dels models i les tradicions figuratives del passat, per a centrar-se únicament en el món contemporani, dinàmic i en contínua evolució. Com a temes artístics proposaven la ciutat, els automòbils i la caòtica realitat quotidiana.
Boccioni va contribuir decisivament a la divulgació dels principis estètics d'aquest moviment a partir dels seus escrits, les seves conferenciés i exposicions.
Concepte de futurisme de Boccioni
Boccioni té un concepte del futurisme diferent de Flippo Tomasso Marinetti. Mentre Marinetti té una estètica de la màquina i la velocitat, Boccioni fonamenta l'emoció, que segons el, és el que li dona mesura, frena l'anàlisi, legitima l'arbitri i crea el dinamisme. Ens diu que a través de les seves creacions, l'artista ha de ser capaç de comunicar l'emoció que suscita en ell. Ha d'insuflar vida a l'art, allunyar-lo de l'esperit museístic i sacralitzat que converteix la tradició en un fardell incòmode. Hem de contagiar-lo d'entusiasme i de confiança en el futur.
Galeria
El carrer entra a casa, 1911, oli sobre llenç, 100 x 106,5 cm, Hannover, Museu Sprengel
Formes úniques de continuïtat en l'espai (1913), obra que apareix en la cara nacional d'Itàlia de les moneda de vint cèntims d'euro.
Vegeu també
- Camp milanès (Boccioni)
Referències
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.65. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 18 novembre 2014].
- ↑ V. Terraroli (ed.), Francesco Filippini. Catalogo generale delle opere, Skira, Milà, 1999.
- ↑ M. Carrà, La pittura moderna in Italia, Treves, Milà, 1919, pàg. 34–38.
- ↑ E. Crispolti, Boccioni. Catalogo generale, Electa, Milà, 1971, vol. I, pàg. 42.