Uuno Klami

Plantilla:Infotaula personaUuno Klami
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Uuno Kalervo Klami Modifica el valor a Wikidata
20 setembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Virolahti (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1961 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Virolahti (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Hietaniemi Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLallukka Artists’ Home (en) Tradueix (1933–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSimfonia, ballet, música clàssica, música simfònica i concert Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsErkki Melartin, Ilmari Hannikainen i Hans Gál Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatFinlàndia i Whites (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial
Guerra Civil Finlandesa
Guerra d'Independència d'Estònia
Guerra d'Hivern
Guerra de Continuació Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano, violí i physharmonica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm0458207 TMDB (persona): 2479146 Musicbrainz: b3f5bc96-d532-46a2-87a6-fafe9dbc6bfb Discogs: 1316834 IMSLP: Category:Klami,_Uuno Allmusic: mn0001753481 Modifica el valor a Wikidata

Uuno Klami (Virolahti, 20 de setembre de 1900 - Virolahti, 29 de maig de 1961) va ser un compositor finlandès del període modernista. És àmpliament reconegut com un dels compositors finlandesos més importants sorgits de la generació que va seguir a Jean Sibelius.[1]

Moltes de les seves obres estan relacionades amb l'èpica Kalevala. Va rebre influències de la música francesa i espanyola, i especialment de Maurice Ravel, per qui tenia una estima particular.[2]

El nucli de l'obra de Klami consisteix en un assortiment d'obres relacionades amb l'epopeia nacional finlandesa, el Kalevala, entre les més destacades hi ha: el Kalevala sarja (Suite Kalevala) de cinc moviments; 1933, revisat el 1943), inspirat en La consagració de la primavera de Stravinski; el poema simfònic Lemminkäisen seikkailut saaressa (Aventures a l'illa de Lemminkäinen; 1934); i el ballet inacabat Pyörteitä (Remolins), que sobreviu com a dues suites. Un element central del llegat de Klami és la suite orquestral de sis moviments Merikuvia (Quadres del mar; 1932); la Rapsòdia Carèlia (1927); i Psalmus (1936), un oratori per a solistes, música mixta, cor i orquestra. També va escriure dues simfonies numerades, el 1938 i el 1945, respectivament, així com dos concerts per a piano (1925, 1950), un concert per a violí (1943) i la Fantasia Cheremissiana per a violoncel i orquestra (1931).

Va participar en sis conflictes armats, incloent-hi dues guerres a Carèlia, la Guerra Civil Finlandesa, la Guerra d'Independència d'Estònia, la Guerra d'Hivern de 1939-1940 i la Guerra de Continuació de 1941-1944.

Biografia

El compositor finlandès Erkki Melartin, amb qui Klami va estudiar a l'⁣Institut de Música de Hèlsinki el 1920
El director d'orquestra finlandès Toivo Haapanen va dirigir el segon (1931), el tercer (1943) i el quart (1946) dels concerts de composició de Klami.
El director d'orquestra finlandès Georg Schnéevoigt va estrenar moltes de les obres de Klami, inclosa la més famosa: la versió inicial en quatre moviments de la Suite Kalevala.

Klami va estudiar música a Hèlsinki amb Erkki Melartin i més tard a París i Viena. La Rapsòdia Carèlia de Klami, que formava part del seu primer concert de composició el 1928, va ser un succès de scandale que li va portar una atenció considerable. Les seves obres principals inclouen la Suite Kalevala i el ballet inacabat Whirls. L'oratori Psalmus (1936) ocupa un lloc únic en la música sacra finlandesa. Klami també va experimentar amb la forma simfònica en les seves dues simfonies (1938 i 1945) i la Simfonia infantil (1927), i la forma de concert en els seus dos concerts per a piano (núm. 1 Une nuit à Montmartre i núm. 2 per a piano i orquestra de corda) i un concert per a violí (1943). Sent un mestre de les obres orquestrals en miniatura, la suite orquestral Sea Pictures també es considera un dels seus principals èxits. Per recomanació de Sibelius, el govern li va concedir una petita renda vitalícia. El 1959 va ser nomenat membre de l'⁣Acadèmia Finlandesa de Ciències i Lletres (un dels màxims honors de Finlàndia).

Klami va morir d'un atac de cor a Virolahti als 60 anys mentre navegava pel seu vaixell preferit, el Miina.

Llegat

Recepció i enregistraments

Aclamat en vida, avui Klami és escoltat poques vegades fora dels països nòrdics, amb l’excepció potser de la Suite Kalevala.

El boom discogràfic dels anys noranta va fer que totes les obres principals de Klami estiguessin disponibles per al públic, si bé sovint amb una sola interpretació per composició.

Malgrat aquests projectes, una part important del seu catàleg continua sense enregistrar (i sense publicar), i ha rebut una atenció considerablement menor per part de les discogràfiques en comparació amb altres compositors finlandesos com Leevi Madetoja, Aulis Sallinen i Joonas Kokkonen.

Memorials

Fundada el 1987, la Societat Uuno Klami de Hèlsinki té com a objectiu reconèixer el compositor i promoure la publicació, l’estudi acadèmic i la interpretació de la seva música. A la seva primera assemblea general, el 16 de maig de 1988, la musicòloga Helena Tyrväinen fou elegida presidenta; va ocupar el càrrec durant 22 anys, fins al 2010.

A més, cada cinc anys, la Kymi Sinfonietta i les ciutats de Kotka i Kouvola (situades a la regió de Kymenlaakso, al sud de Finlàndia, on va néixer Klami) coorganitzen el International Uuno Klami Composition Competition. El seu objectiu és incrementar el reconeixement internacional de Klami i de la seva música, alhora que ampliar el repertori contemporani europeu per a una sinfonietta.

La primera edició es va celebrar els anys 2003–04, seguida de les edicions 2008–09 (II), 2013–14 (III) i 2018–19 (IV). La Kymi Sinfonietta interpreta les obres seleccionades en el concert final, i un jurat —presidit pel compositor finlandès Kalevi Aho— atorga els tres premis principals. També hi ha un premi del públic i guardons concedits pels municipis participants.

Selecció de composicions

Simfonies

Concertant

  • Concert per a piano núm. 1, Une nuit à Montmartre (Nit a Montmartre), per a piano i orquestra, op. 8 (1925); tres moviments[8][a]
  • Tšeremissiläinen fantasia (Fantasia txeremissa), per a violoncel i orquestra, op. 19 (1931); dos moviments[9]
  • Introduction e Staccato etude, per a trompeta i orquestra de cambra (1931–32)[10]
  • Esquisse, per a violí i cordes (1932)[11]
  • Intermezzo, per a corn anglès i orquestra de cambra (1937)[10]
  • Concert per a violí, per a violí i orquestra, op. 32 (1939–43; reescrit el 1954); tres moviments[12][13][b]
  • Concert per a piano núm. 2, per a piano i cordes, op. 41 (1950); tres moviments[8]
  • Tema con sette variazioni e coda (Tema amb set variacions i coda), per a violoncel i orquestra, op. 44 (1953–54)[9][14]

Música per a l’escena

  • Intohimot jalavien varjossa (Desig sota els oms) música incidental per a clarinet, trompeta, violí i piano (1930), per a l’obra Desire Under the Elms de 1924 d'Eugene O'Neill
    • Arranjada el 1931 per Klami com a Rag-time and Blues, un quintet per als instruments esmentats amb l’addició d’un segon violí
  • Tuhlaripoika (El fill pròdig) música incidental per a veu masculina, cor, flauta, clarinet, piano i cordes (1945); obra de Marin Držić (traducció al finès de Jalo Kalima[9]
  • Pyörteitä (Remolins), ballet inacabat («escenes de dansa simbòlica») en tres actes basat en la llegenda del Sampo del Kalevala (1957–61):[15]
    • L’acte 1 es conserva com a partitura per a piano de Klami (1958; la partitura orquestral es considera perduda); fou orquestrat pel compositor finlandès Kalevi Aho a finals dels anys vuitanta i estrenat el 1988[16]
    • L’acte 2 (concebut com un divertiment) és l’únic dels tres que es conserva en l’orquestració de Klami; el 1960 en va extreure dues suites de ballet[17]
    • L’acte 3 s’ha perdut o bé no va arribar a ser escrit[18]

Suites per a orquestra

  • Kohtauksia nukketeatterista (Escenes d’un teatre de titelles), suite per a orquestra de cambra (orquestrada el 1931; la partitura teatral original de 1925 per a dos pianos s’ha perdut); cinc moviments[8]
  • Hommage à Haendel (Homenatge a Haendel), suite per a piano i cordes, op. 21 (1931); quatre moviments[10][5]
  • Kuvia maalaiselämästä (Escenes de la vida rural), suite per a orquestra de cambra (1932); sis moviments[19]
  • Merikuvia (Imatges marines), suite per a orquestra (1930–1932); sis moviments[20]
  • Kalevala-sarja (Suite Kalevala), cinc quadres simfònics per a orquestra, op. 23 (1930–33; el núm. 3 afegit el 1943); basada en relats del Kalevala; cinc moviments (originalment quatre)[21]
  • Sarja jousiorkesterille (Suite per a orquestra de cordes) (1937); quatre moviments[22][5]
  • Sarja pienelle orkesterille (Suite per a petita orquestra), op. 37 (1946); tres moviments[22][5]

Altres obres per a orquestra

  • Karjalainen rapsodia (Rapsòdia careliana), per a orquestra, op. 15 (1927)[21]
  • Opernredoute, vals de concert per a orquestra, op. 20 (1929)[23]
  • Sérénades joyeuses (Serenates joioses), per a orquestra de cambra (1933); quatre moviments[6]
  • Helsinki March (1934)
  • Lemminkäisen seikkailut saaressa (Les aventures insulars de Lemminkäinen), poema simfònic per a orquestra (1934); basat en el Kalevala; primer intent de Klami de compondre un scherzo central per a la Suite Kalevala, posteriorment suprimit i convertit en obra independent[20][24]
  • Karjalaisia tansseja (Danses carelianes), per a orquestra de cambra (1935)[22]
  • Nummisuutarit (El sabater del bruguerar), obertura de concert per a orquestra (1936); basada en l’obra homònima de Aleksis Kivi[23][25]
  • Suomenlinna, obertura de concert per a orquestra, op. 30 (1939–40; reescrita el 1944); inspirada en les illes de Suomenlinna; posteriorment reanomenada Linna meren äärellä (La fortalesa vora el mar)[3][26][c]
  • Sérénades espagnoles (Serenates espanyoles), per a orquestra de cambra (1944); quatre moviments[6]
  • Kuningas Lear (Rei Lear), obertura de concert per a orquestra, op. 33 (1944–45); no relacionada amb la música escènica homònima (conjunt de cambra, 1936–37)[19][7]
  • Pyöräilijä (El ciclista), rondó per a orquestra (1946)[15]
  • Karjalainen tori (Un mercat carelià), per a orquestra, op. 39 (1947)[21]
  • Revontulet (Aurore boréale o Aurora boreal), fantasia per a orquestra, op. 38 (1946–48); inspirada en el fenomen natural de l'aurora polar[22]
  • All'ouvertura, obertura de concert per a orquestra, op. 43 (1951)[27]

Notes

  1. ↑ El subtítol en francès no prové de Klami, sinó del compositor finlandès Ernest Pingoud.[8]
  2. ↑ La versió original del Concert per a violí (1943) es va perdre a Estocolm el 1944, fet que va portar Klami a reescriure l’obra el 1954. Segons Heikki Poroila, les dues versions són tan diferents entre si que «cal tractar-les com a obres independents» («Versiot ovat niin erilaisia, että niitä on syytä käsitellä itsenäisinä teoksina»). El 1957, la versió de 1943 del concert va ser localitzada als arxius de la Radiodifusió Sueca.[12][13]
  3. ↑ La versió original de l’obertura Suomenlinna (1940) es va perdre a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, fet que va portar Klami a reescriure l’obra el 1944 a partir dels seus esbossos originals.[15][26]

Referències

  1. ↑ Tyrväinen, 1995, p. 3.
  2. ↑ Tyrväinen, 2001.
  3. 1 2 Poroila, 2012, p. 18.
  4. 1 2 Tyrväinen, 1996.
  5. 1 2 3 4 Aho, 1997b.
  6. 1 2 3 4 Poroila, 2012, p. 17.
  7. 1 2 Tyrväinen, 1995.
  8. 1 2 3 4 Poroila, 2012, p. 9.
  9. 1 2 3 Poroila, 2012, p. 19.
  10. 1 2 3 Poroila, 2012, p. 6.
  11. ↑ Poroila, 2012, p. 5.
  12. 1 2 Poroila, 2012, p. 10.
  13. 1 2 Aho, 1997a, p. 6.
  14. ↑ Tyrväinen, 1994, p. 8–9.
  15. 1 2 3 Poroila, 2012, p. 15.
  16. ↑ Aho, 1997a, p. 7–8.
  17. ↑ Salmenhaara, 1994, p. 6–8.
  18. ↑ Aho, 1997a, p. 6–8.
  19. 1 2 Poroila, 2012, p. 11.
  20. 1 2 Poroila, 2012, p. 12.
  21. 1 2 3 Poroila, 2012, p. 8.
  22. 1 2 3 4 Poroila, 2012, p. 16.
  23. 1 2 Poroila, 2012, p. 14.
  24. ↑ Salmenhaara, 1994, p. 5.
  25. ↑ Tyrväinen, 1994, p. 8.
  26. 1 2 Aho, 1997a, p. 5–6.
  27. ↑ Poroila, 2012, p. 4.

Notes de llibret citades

  • Aho, Kalevi. Uuno Klami: Whirls, Acte 1 / Concert per a violí / Suomenlinna. BIS Records, 1997. CD–696. OCLC 40569371. 
  • Aho, Kalevi. Uuno Klami: Symphonie enfantine / Hommage à Haendel / Suite per a cordes / Suite per a petita orquestra. BIS Records, 1997. CD–806. OCLC 39797823. 
  • Salmenhaara, Erkki. Uuno Klami: Whirls, ballet: Suites 1 i 2 / Lemminkäinen's Island Adventures / Song of Lake Kuujärvi. BIS, 1994. CD–656. OCLC 31799770. 
  • Tyrväinen, Helena. Uuno Klami: The Cobblers on the Heath, obertura / Tema amb set variacions i coda / Kalevala Suite. BIS Records, 1994. CD–676. OCLC 32530002. 
  • Tyrväinen, Helena. Uuno Klami: Simfonia núm. 1 / Obertura King Lear. Ondine, 1995. ODE854-2. OCLC 36076621. 
  • Tyrväinen, Helena. Uuno Klami: Simfonia núm. 2 / Symphonie enfantine. Ondine, 1996. ODE858-2. OCLC 36076789. 


This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.