Veronica ponae
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Veroniceae |
| Gènere | Veronica |
| Espècie | Veronica ponae Gouan Veronica ponae |
Veronica ponae, la verònica de Pona,[1] és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És un oròfit endèmic de les serralades de la península ibèrica (incloent ambdós costats dels Pirineus) que viu en herbassars molt humits, vores de rierols i fonts.[2]
Descripció
Dintre del gènere Veronica, als Països Catalans hi ha un cert nombre d'espècies pròpies de llocs particularment humits, mulladius, fonts i rierols; com són V.scutellata , V.beccabunga, V.anagallis-aquatica, o la pròpia verònica de Pona.
Aquesta és una herba perenne amb la rabassa poc o molt llenyosa que pot arribar a fer mig metre d'alçada, poc ramificada i pubescent, normalment més a la part superior. Les fulles són oposades, sèssils, amb la base ampla, cordiforme, oval-lanceolades, de més de 2 cm de llarg (fins a 8cm), marcadament dentades. Les flors es reuneixen en un raïm (inflorescència) terminal que de vegades es veu acompanyat d'altres petits raïms axil·lars. Les flors típiques de totes les veròniques són petites, amb quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, de color lilós, amb les venes tenyides de color més fosc, apareixen l'axil·la d'una petita bràctea.
Es podria confondre amb la Veronica urticifolia, per la forma i mida de les fulles, però les flors són sensiblement més groses (8-12 mm) i hi ha un raïm terminal. A V.urticifolia els raïms de flors són sempre axil·lars i la tija és finalmenmt foliosa i les flors són molt menudes (5-7 mm).[1] També recorda a Veronica chamaedrys[3] però en aquesta la càpsula és més curta que els sèpals, mentre que a V.ponae la supera àmpliament.[4][5]
Hàbitat i distribució
És una espècie que viu en llocs especialment humits, vores de rierols, fins i tot roques i degotalls humits, normalment en indrets muntanyosos de la Serralada Cantàbrica, Sierra Nevada o els Pirineus.[6] Tot i que no és una espècie gaire abundant, als Països Catalans es troba ben repartida per les comarques pirinenques, de la vall d'Aran a l'Empordà, també al vessant francès. Típicament la trobarem a l'estatge subalpí però davalla cap a a les serres prepirinenques de Boumort, Cadí-Moixeró o la serra d'Ensija.[7]
Al Pallars Sobirà. Vegeu el raïm terminal amb les flors típiques.
vista general<.fulles grans i amples, dentades.
es veu el raïm terminal i algunes flors axil.lars.
Taxonomia
Veronica ponae Gouan va ser descrita inicialment pel botànic francès Antoine Gouan el 1773, que en publicà una il·lustració a la seva obra "Illustrationes et Observationes Botanicae".[8]
Referències
- 1 2 Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.259. ISBN 9788492583249.
- ↑ «Veronica ponae Gouan» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ «Veronica ponae» (en castellà). Atlas de la flora de Aragón. Herbario de Jaca. [Consulta: 17 març 2026].
- ↑ Mª Montserrat Martínez i José Ángel Sánchez. «19. Veronica L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.458. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ «anthos.es. Cerca: Veronica ponae» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca:Veronica ponae». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 març 2026].
- ↑ «tab.1 fig.1». Illustrationes et observationes botanicae. Biblioteca digital, Real jardín botánico. [Consulta: 17 març 2026].