Veronica scutellata
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim |
| NatureServe | segur |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Veroniceae |
| Gènere | Veronica |
| Espècie | Veronica scutellata L., 1753 Veronica scutellata |
La Veronica scutellata és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una espècie de distribució bòreo-alpina que viu naturalment en mulladius i llocs molt humits, a bona part de l'hemisferi nord.[1] Al sud d'Europa es refugia normalment a les muntanyes i es va fent més rara. Als Pirineus s'ha trobat en comptades poblacions i per això ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[2][3]
Descripció
Dintre del gènere Veronica, als Països Catalans hi ha un cert nombre d'espècies pròpies de llocs particularment humits, mulladius, fonts i rierols; com són V.ponae, V.beccabunga, V.anagallis-aquatica, o la pròpia V.scutellata.
Aquesta és una herba perenne, estolonífera (es propaga per rebrots horitzontals que arrelen als nusos) que pot arribar a fer dos pams d'alçada. Normalment glabra però es poden trobar individus pubescents. Les fulles són oposades, sèssils, estretament lanceolades, enteres o laxament dentades (poques dents separades), lluents a l'anvers. Les flors es reuneixen en un raïm (inflorescència) (amb 5 a 20 flors) que surt habitualmemt a l'axil·la d'una sola de les fulles de cada parell. Les flors, petites (amb quatre pètals dels quals un és més petit com a totes les veròniques), solen ser blanquinoses, tenyides de rosa o lila, apareixen l'axil·la d'una petita bràctea lanceolada, sobre uns pedicels que poden arribar a 1 cm de llarg i són més o menys reflexos.[3][4]
Hàbitat i distribució
És una espècie que viu en mulleres de caràcter àcid (silicícola). Es troba àmpliament distribuïda pel nord i el centre de la península Ibèrica, normalment en ecosistemes aquàtics de muntanyes, des de Portugal i Galícia, la serralada Cantàbrica, Gredos, Guadarrama, Urbión Albarracín i unes curioses poblacions disjuntes més al sud, als aigüamolls de Doñana.[5] Als Països Catalans és molt rara, sobretot s'ha trobat al vessant nord dels Pirineus: Vall d'Aran, Conflent, Andorra, Cerdanya, l'Albera i, més al sud, a l'Estany de Montcortès, al Pallars Sobirà.[6] Atesa la seva raresa se l'ha inclòs al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya amb la categoria d'espècie vulnerable.
Taxonomia
Veronica scutellata L. va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.[1]
Referències
- 1 2 «Veronica scutellata» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ «RESOLUCIÓ ACC/3929/2023, de 20 de novembre, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. gencat.cat.
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.447-448. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ Mª Montserrat Martínez i José Ángel Sánchez. «19. Veronica L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «anthos.es. Cerca: Veronica scutellata» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca:Antirrhinum sempervirens ssp sempervirens». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 març 2026].