Vittorio Moccagatta

Plantilla:Infotaula personaVittorio Moccagatta
Biografia
Naixement11 novembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Malta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRegia Marina Modifica el valor a Wikidata
Grau militarcapità de fragata Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vittorio Moccagatta (Bolonya , 11 de novembre de 1903 - Malta , 26 de juliol de 1941 ) va ser un oficial naval italià durant la Segona Guerra Mundial. Va comandar la X Flotilla MAS, la unitat d'operacions especials de la Regia Marina, des del setembre de 1940 fins a la seva mort en acció el 26 de juliol de 1941, sent condecorat pòstumament amb la Medalla d'Or al Valor Militar.

Biografia

Després d'assistir a la Reial Acadèmia Naval de Livorno, es va graduar com a Guardiamarina el 1922, sent ascendit a sotstinent l'any següent. Tres anys més tard, després de servir en vaixells MAS , va ser ascendit a tinent i es va embarcar al destructor Insidioso i més tard al submarí Ciro Menotti,[1] del qual va assumir el comandament. Durant la Guerra Civil espanyola va dur a terme patrulles de submarins en suport dels franquistes, enfonsant el vaixell de subministraments republicà Delfín el 31 de gener de 1937.[1] Per la seva activitat durant la Guerra Civil Espanyola va ser guardonat amb una Medalla de Plata al Valor Militar;[1] l'abril de 1937 va rebre el comandament del destacament del Regiment de San Marco estacionat a la concessió italiana de Tientsin. El 1938, després de tornar a Itàlia, va assumir el comandament del destructor Saetta, abans de ser destinat al Ministeri de la Marina; l'1 de juliol de 1939 va ser ascendit a Capità de fragata.[2][3][4]

El setembre de 1940, Moccagatta va assumir el comandament de la I Flottiglia MAS[5] e (la unitat d'assalt especial de la Regia Marina), substituint el comandant Mario Giorgini, que havia estat capturat pels britànics després de l'enfonsament del submarí Gondar durant un intent de llançar un atac amb torpedes tripulats sobre Alexandria. A proposta de Moccagatta, el 15 de març de 1941 la unitat va ser rebatejada com a X Flottiglia MAS, en honor a la legió favorita de Juli Cèsar, la Legió X Gemina.[6] La Decima MAS es va dividir llavors en dos departaments:[7] un encarregat d'operacions amb embarcacions d'assalt submarines (com ara torpedes tripulats) i l'altre encarregat d'operacions amb embarcacions d'assalt de superfície (com ara les llanxes motoritzades explosives MT); el capità de fragata Junio Valerio Borghese va rebre el comandament del primer i el capità de fragata Giorgio Giobbe del segon,[7] amb Moccagatta ostentant el comandament general.[2][3][4][7]

A principis de 1941, Moccagatta va organitzar la primera operació reeixida de la X MAS , l'atac a la badia de Suda[8] del 26 de març de 1941, en què el creuer pesant HMS York va ser enfonsat i el petrolier Pericles va patir greus danys per sis llanxes motoritzades explosives de la MTM.[2][3][4][9][8]

Quatre mesos més tard, el 26 de juliol de 1941, Moccagatta va llançar una altra operació combinada contra La Valletta, amb la participació de torpedes tripulats i llanxes motoritzades explosives; els radars costaners britànics a Malta, però, van detectar la força italiana que s'acostava i, després de permetre-li acostar-se a l'entrada del port, van obrir foc contra ells a curta distància, destruint les llanxes MTM i matant o capturant tots els assaltants. Les llanxes de suport del MAS es van veure obligades a retirar-se mentre eren perseguides per la Royal Air Force; el comandant Moccagatta, que es trobava a bord de la MAS 452 , va morir quan el MAS va ser metrallat per un avió de combat Hawker Hurricane, juntament amb diversos dels seus homes, inclosos Giobbe i el capità Bruno Falcomatà, l'oficial mèdic de la Decima MAS . Moccagatta va ser guardonat pòstumament amb la Medalla d'Or al Valor Militar; després de la seva mort, la X Flotilla MAS va anomenar el seu departament d'embarcacions de superfície en honor seu perquè el sacrifici dels millors fos un exemple i el record de les seves gestes fos un estímul i una guia per a aquells que continuaven la seva tasca.[2][3][4][10]

També va ser escriptor: entre les seves nombroses publicacions, destaquem un resum històric de la Marina italiana des del 1815 fins a la formació del Regne d'Itàlia .

Dates de promoció

Capità de fragata - 1939
Tenente di vascello Tinent de navili – 1926
Sottotenente di vascello Sotstinent de navili - 1923
Guardiamarina Guardiamarina – 1922

Condecoracions

Medalla d'Or al Valor Militar (a títol pòstum) - Reial Decret del 20 de novembre de 1941
Medalla de Plata al Valor Militar - Reial Decret del 8 d'abril de 1939

Referències

  1. 1 2 3 Magno, 2009 - p. 161
  2. 1 2 3 4 «Vittorio Moccagatta - Marina Militare».
  3. 1 2 3 4 Ancfargl. «MOCCAGATTA Vittorio - Associazione Nazionale Combattenti FF.AA. Regolari Guerra di Liberazione». Combattentiliberazione.it, 26-10-2016. [Consulta: 25 octubre 2021].
  4. 1 2 3 4 Alessandro Marzo Magno, Rapidi e invisibili. Storie di sommergibili, p. 161-177-180
  5. ↑ Magno, 2009 - p. 177
  6. ↑ Bassetti, 2009 - p. 125
  7. 1 2 3 Magno, 2009 - p. 180
  8. 1 2 Brescia, 2012 - p. 231
  9. ↑ Maurizio Brescia, Mussolini's Navy: A Reference Guide to the Regia Marina 1930-1945, p. 231
  10. ↑ Junio Valerio Borghese, Decima Flottiglia MAS, Garzanti, Milano 1950.

Bibliografia

  • Bassetti, Sandro. Terni. Tre lager per Fascisti. Milano: Lampi di Stampa, 2009. ISBN 88-488-0926-X. 
  • Borghese, Junio Valerio. Decima Flottiglia MAS. Milano: Garzanti, 1950. 
  • Brescia, Maurizio. Mussolini's Navy: A Reference Guide to the Regia Marina 1930-1945. Barnsley: Seaforth Publishing, 2012. ISBN 1-84832-115-5. 
  • Greene, Jack. Il principe nero, Junio Valerio Borghese e la X MAS. Milano: Mondadori, 2007. ISBN 978-88-04-53720-5. 
  • Longo, L. Emilio. I reparti speciali italiani nella seconda guerra mondiale. Milano: Ugo Mursia Editorial, 1991. ISBN 978-88-425-0734-5. 
  • Magno, Alessandro Marzo. Rapidi e invisibili. Storie di sommergibili. Milano: Il Saggiatore, 2007. ISBN 8-85650-154-6. 
  • Petacco, Arrigo. Battaglie navali del Mediterraneo nella seconda guerra mondiale. Milano: Mondadori, 1995. ISBN 978-88-04-42412-3. 
  • Spigai, Virgilio. Cento uomini contro due flotte. Marina di Carrara: Associazione Amici di Teseo Tesei, 2007. 

Enllaços externs