Atac a la badia de Suda

Infotaula de conflicte militarAtac a la badia de Suda
Batalla de la Mediterrània
Segona Guerra Mundial
Modifica el valor a Wikidata
Tipusofensiva militar Modifica el valor a Wikidata
Data26 de març de 1941
Coordenades35° 29′ 00″ N, 24° 08′ 17″ E / 35.4833°N,24.1381°E / 35.4833; 24.1381
LlocBadia de Suda, Creta
ResultatVictòria italiana
Bàndols
Regne Unit Regne Unit
Noruega Noruega
Regne d'Itàlia Itàlia
Comandants
Royal Navy Reginald Henry Portal Regne d'Itàlia Arturo Redaelli[1]
Regne d'Itàlia Ugo Ferruta[1]
Regne d'Itàlia Luigi Faggioni (P.D.G.)
Forces
Flota a port 2 destructors
6 llanxes motores d'assalt
Baixes
1 creuer pesat
1 petroler
2 morts
6 presoners

L'atac a la badia de Suda va ser un assalt de vaixells explosius de la Regia Marina italiana a la badia de Suda, Creta, durant les primeres hores del 26 de març de 1941. Els vaixells a motor van ser llançats pels destructors Francesco Crispi i Quintino Sella a les aproximacions a la badia. Després de negociar les defenses de la cadena, les petites naus van atacar el creuer pesant de la Royal Navy HMS York i el petroler noruec Pericles. Els vaixells aliats van ser enfonsats en aigües poc profundes per les càrregues explosives i finalment es van perdre.

Fons

Suda és un port naturalment protegit a la costa nord-oest de l'illa de Creta. Havia estat escollit com a objectiu per la Decima Flottiglia MAS mesos abans a causa de la gairebé contínua activitat naval aliada allà.[2] El reconeixement aeri havia detectat una sèrie de vaixells de vapor navals i auxiliars fondejats a la badia de Suda.[3]

El 25 de març de 1941, els destructors italians Francesco Crispi i Quintino Sella van partir durant la nit de l'illa de Leros a l'Egeu, cadascun transportant tres llanxes motores d'assalt de 2 tones llargues (2,0 t) de la Decima conegudes com a Motoscafo da Turismo (MT).[4] Cadascuna de les MT (anomenades barchino - "barca petita") portava una càrrega explosiva de 300 kg (660 lliures) dins de la seva proa.[5] Les MT estaven especialment equipades per obrir-se camí a través d'obstacles com les xarxes de torpedes. El pilot dirigiria l'embarcació d'assalt en un curs de col·lisió a la seva nau objectiu, i després saltaria del seu vaixell abans de l'impacte i la detonació de l'ogiva.[3]

L'atac

El York i el Pericles, tots dos estan parats i encallats. Un hidroavió Short Sunderland està aterrant entre ells

A les 23:30, els destructors van alliberar el MT a 10 milles (8,7 nmi; 16 km) de Suda. Un cop dins de la badia, els sis vaixells, sota el comandament del tinent Luigi Faggioni, van identificar els seus objectius: el creuer pesant HMS York, un gran petroler (el noruec Pericles de 8.300 tones llargues (8.400 t)), un altre petroler i un vaixell de càrrega.[3] A les 4:46, dos MTs van colpejar l'HMS York al mig del vaixell, inundant les seves calderes i carregadors de popa, i el vaixell va ser encallat per la seva pròpia tripulació per evitar bolcar.[6] Dos mariners van morir per les explosions.[6] El Pericles va quedar greument danyat i es va assentar al fons, mentre que l'altre petroler i el vaixell de càrrega van ser enfonsats, segons fonts italianes.[7] Segons informes britànics, aparentment els altres barchini van perdre els objectius previstos, i un d'ells va acabar encallat a la platja.[8] Els canons antiaeris de la base van obrir foc aleatòriament, creient que la base estava sota atac aeri.[9]

Els sis mariners italians: Luigi Faggioni, Alessio de Vito, Emilio Barberi, Angelo Cabrini, Tullio Tedeschi i Lino Beccati van ser capturats.[10]

Conseqüències

L'HMS York estava desactivat i posat a terra, tot i que els seus canons antiaeris encara proporcionaven defensa aèria al port. El 21 de març, dos bussejadors que avaluaven danys van morir per un quasi accident durant un atac aeri.[6] Una operació de salvament que implicava el submarí HMS Rover, enviat des d'Alexandria per ajudar el York amb energia elèctrica,[11] va ser abandonada a causa de la intensitat dels atacs aeris, que van danyar el submarí i el van obligar a tornar a Egipte. El creuer va ser evacuat i els seus canons principals van ser destrossats amb càrregues de demolició per la seva tripulació abans de la captura alemanya de Creta.[10] Pel que fa al Pericles, va ser agafat a remolc pels destructors, però es va trencar en dos i es va enfonsar el 14 d'abril de 1941 en camí cap a Alexandria durant una tempesta.[12]

L'enfonsament de l'HMS York va ser l'origen d'una controvèrsia entre la Regia Marina i la Luftwaffe sobre el crèdit pel seu enfonsament. L'assumpte va ser resolt pels registres de guerra britànics i pel propi registre de guerra del vaixell, capturat pels oficials navals italians que van pujar a bord del creuer mig enfonsat.[13]

Després de la guerra, el casc de l'HMS York va ser aixecat i remolcat fins a Bari, i va ser desballestat allà per un demolidor italià el març de 1952.[6]

Referències

  1. 1 2 Le Operazioni della Flottiglia MAS (italià)
  2. ↑ Borghese, page 77
  3. 1 2 3 Greene & Massignani, page 141
  4. ↑ Greene, Jack and Massignani, Alessandro (2004). The Black Prince And The Sea Devils: The Story Of Valerio Borghese And The Elite Units Of The Decima Mas. Da Capo Press, page 39. ISBN 0306813114
  5. ↑ Sadkovich, page 25
  6. 1 2 3 4 «HMS York, British heavy cruiser, WW2». www.naval-history.net. [Consulta: 26 març 2021].
  7. ↑ Borghese, p. 81-82
  8. ↑ Borghese, page 80
  9. ↑ Borghese, page 82
  10. 1 2 Borghese, p. 83-84
  11. ↑ «HMS York (90) [+1941]». wrecksite.eu.
  12. ↑ «Naval Events - 10 April 1941». www.naval-history.net. [Consulta: 26 març 2021].
  13. ↑ Els italians van agafar el següent missatge naval del capità Portal al seu cap d'enginyeria: "Si us plau, prengui declaracions a tots els homes que es trobaven a les sales de calderes i màquines quan el vaixell va ser assotat el dia 26, també a tots els homes que puguin donar testimoni de la R.A.s que es van perdre, al estar a la sala de màquines, m'agradaria que també anés apunts, mentre els esdeveniments estan frescos a la ment, de la seqüència d'informes de danys i agraïments a mesura que passava el temps bombejant. R.P." Borghese, page 83

Bibliografia

  • Frogmen First Battles by retired U.S. Captain William Schofield, Branden Books, 2004. ISBN 0-8283-2088-8
  • The Naval War in the Mediterranean, 1940-1943 by Jack Greene & Alessandro Massignani, Chatham Publishing, London, 1998. ISBN 1-86176-057-4
  • Sea Devils by J. Valerio Borghese, translated into English by James Cleugh, with introduction by the United States Naval Institute ISBN 1-55750-072-X
  • The Italian Navy in World War II by Marc'Antonio Bragadin, United States Naval Institute, Annapolis, 1957. ISBN 0-405-13031-7
  • The Italian Navy in World War II by Sadkovich, James, Greenwood Press, Westport, 1994. ISBN 0-313-28797-X