La Volta a Suïssa 2011 és la 75a edició de la Volta a Suïssa, una competició ciclista per etapes que es disputa per les carreteres de Suïssa. Aquesta edició es disputà entre l'11 i el 19 de juny de 2011, amb un recorregut de 1.246,1 km distribuïts en 9 etapes, amb inici a Lugano, amb una petita contrarellotge individual, i final a Schaffhausen. La cursa és la setzena prova de l'UCI World Tour 2011.
El vencedor final d'aquesta edició fou l'estatunidenc Levi Leipheimer (Team RadioShack), que superà per sols 4" l'italià Damiano Cunego (Lampre-ISD) i en poc més d'un minut al neerlandès Steven Kruijswijk (Rabobank ProTeam). La victòria final es decidí en la darrera de les 9 etapes de què constava la cursa, una contrarellotge individual, que serví perquè Leipheimer recuperés l'1' 59" que tenia de desavantatge respecte a Cunego fins aquell moment.
En les classificacions secundàries Andy Schleck (Leopard Trek) guanyà la de la muntanya, Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) la dels punts, Lloyd Mondory (AG2R La Mondiale) la de les metes volants i el Leopard Trek la classificació per equips.
Etapes
2a etapa
- 12 de juny de 2011. Airolo - Crans-Montana, 149,0 km
Etapa d'alta muntanya, amb un inici molt complicat, amb l'ascensió al Nufenenpass, de categoria especial, per tot seguit iniciar un llarg descens i una part central de l'etapa totalment plana. El final torna a ser complicat, amb l'ascensió a Crans-Montana, i un port de 1a categoria a sols 9 km per a l'arribada.[3]
L'etapa es decidí en la darrera ascensió del dia, quan Mauricio Soler (Movistar Team) atacà a manca de dos quilòmetres per l'arribada i entrant en solitari a la meta de Crans-Montana. Aquesta victòria era la primera en els darrers quatre anys de carrera i a més li serví per a obtenir el mallot de líder. El fins aleshores líder, Fabian Cancellara (Team Leopard-Trek) va perdre contacte ben aviat en la darrera ascensió. Andy Schleck (Team Leopard-Trek) també va perdre un temps significatiu.[4][5]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
3a etapa
- 13 de juny de 2011. Brig-Glis - Grindelwald, 107,6 km
Etapa curta però intensa, amb l'ascensió a dos colosos, el Grimselpass, de 1a categoria (km 50,1) i el Grosse Scheidegg, de categoria especial, a sols 11 km per a l'arribada.[6]
Etapa molt moguda des dels primers quilòmetres, amb una nombrosa escapada amb gent important com Andy Schleck, Jacob Fuglsang, José Joaquín Rojas, Peter Sagan, Jan Bakelants o Jens Voigt, entre d'altres. L'ascensió al Grimselpass (1a categoria), va provocar que el grup perdés efectius, però en el llarg descens molts d'ells tornarien a enllaçar. És en aquest punt quan Bakelants intenta l'aventura, sense sort. En l'ascensió al Grosse Scheidegg, 18 kilòmetres al 7,2%, el grup d'escapats es trencà, de la mateixa manera com el grup dels favorits, del qual saltà Damiano Cunego (Lampre-ISD), el qual a poc a poc anà passant ciclistes fins a coronar el port en primera posició. En el llarg descens Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) se l'uní, jugant-se la victòria a l'esprint, que fou clàrament per a Sagan. Per la seva part Cunego aconseguí el lideratge en superar a Soler en una mica d'un minut.[7][8]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
4a etapa
- 14 de juny de 2011. Grindelwald - Huttwil, 198,4 km
Etapa trencacames, amb tres dificultats puntuables, una de segona, al km 62,1 i dues de tercera, als quilòmetres 161,8 i 186,4. La darrera d'elles es troba a sols 12 km per a l'arribada.[9]
Llarga escapada del dia protagonitzada per Cesare Benedetti (Team NetApp), Sylvain Chavanel (QuickStep Cycling Team) i Lloyd Mondory (AG2R La Mondiale), que arribaren a tenir més de 6' sobre el gran grup, però els equips dels esprintadors no permeteren que la cosa anés a més i foren agafats a manca de 17 km per a l'arribada. A l'esprint Thor Hushovd (Garmin-Cervélo) s'imposà a Peter Sagan Liquigas-Cannondale. No hi ha cap canvi a la general.[10][11]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
5a etapa
- 15 de juny de 2011. Huttwil - Tobel-Tägerschen, 204,2 km
Nova etapa trencacames, amb quatre ports puntuables, un de 3a categoria (km 47,5) i tres de quarta, el darrer d'ells a 26,5 km per a l'arribada.[12]
L'etapa es resolgué a l'esprint, després que l'escapada integrada per Manuele Boaro (Saxo Bank-Sungard), Alessandro Bazzana (Team Type 1-Sanofi Aventis), Jan Barta (Team NetApp) i Daniel Sesma (Euskaltel–Euskadi) quedés avortada a manca de 14 km per a l'arribada. A l'esprint, lleugerament en pujada, el més fort fou Borut Bozic (Vacansoleil-DCM), que s'imposà a Óscar Freire (Rabobank ProTeam) i Peter Sagan (Liquigas-Cannondale).[13][14]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
6a etapa
- 16 de juny de 2011. Tobel-Tägerschen - Malbun, (LIE), 157,7 km
Etapa amb dues parts ben diferenciades. Un començament totalment pla i uns darrers quilòmetres d'àltissima exigència física, amb final en un port de categoria especial. Anteriorment els ciclistes hauran superat dos ports de 3a categoria, als km 91,7 i 135,5.[15]
Etapa marcada per la caiguda patida per Mauricio Soler que li provocà un seriós traumatisme craneoencefàlic[16] i diverses fractures i hematomes,[17] que obligaren que fos induït en coma artificial.[18] L'etapa fou guanyada per Steven Kruijswijk (Rabobank ProTeam), que en l'ascensió final superà la resta de favorits i es col·locà el tercer de la general. Damiano Cunego consolida el lideratge.[19]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
7a etapa
- 17 de juny de 2011. Vaduz (LIE) - Serfaus (AUT), 222,8 km
Etapa més llarga de la present edició, amb els primers 125 km d'etapa ascendents, superant quasi 2000 metres de desnivell fins a arribar al cim del Flüelapass (categoria especial). Tot seguit s'inicia un llarg descens que es veu interromput per l'ascensió a un port de segona (km 182,5). Un port de 1a categoria a sols 3,5 km per a l'arribada ha de servir per clarificar el vencedor final.[20]
Una escapada formada per 15 ciclistes durant l'ascens al Fluelpass marca l'etapa. Els escapats, entre els quals hi havia Andy Schleck, José Joaquín Rojas, Christian Vande Velde o Thomas de Gendt arribaren a tenir més de 7' sobre el gran grup, però en la darrera ascensió del dia s'escapà Thomas de Gendt per arribar en solitari a la meta. No hi ha cap canvi en la general.[21]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
8a etapa
- 18 de juny de 2011. Tübach - Schaffhausen, 167,3 km
Etapa plana, amb sols dues dificultat en els darrers quilòmetres d'etapa, un port de tercera (km 143,5) i un de quarta (154,2).[22]
Etapa que es decidí a l'esprint i en què Peter Sagan guanyà la seva segona etapa en aquesta edició. Destaca el temps perdut per Bauke Mollema per una punxada a manca de 15 km. El seu equip, el Rabobank ProTeam, acusà el Team Leopard-Trek de conducta antiesportiva per haver tirat del grup en lloc d'esperar-lo.[23][24]
| Resultats
|
|
Classificació general
|