Warren Barguil
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1991  (34 anys)Hennebont (Bretanya) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 183 cm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes | 60 quilograms | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | França | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme de carretera | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Disciplina esportiva | ciclisme de carretera | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Escalador | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2025 | UCI Europa Tour 2025 (299è)../... 25+ |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | warrenbarguil.fr | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
    | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Warren Barguil (Hennebont, Morbihan, Bretanya, 28 d'octubre de 1991) és un ciclista francès, professional des del 2013. Actualment corre a l'equip DSM–Fireminch PostNL.[1] En el seu palmarès destaca la victòria al Tour de l'Avenir de 2012, dues etapes de la Volta a Espanya de 2013 i dues al Tour de França de 2017. És campió de França en ruta el 2019.
Biografia
Campió de França júnior el 2009, fou fitxat per l'equip amateur AC Lanester 56. Les seves actuacions destacades començaren el 2011 quan aconseguí classificar-se en 10a posició al Tour de l'Ain i guanyar una etapa al Tour de l'Avenir, cursa que acabà en cinquena posició final. Des d'agost de 2011 tingué la possibilitat d'entrar com a ciclista en proves a l'equip professional Bretagne-Schuller, però va preferir continuar com a amateur el 2012 per acumular experiència, fitxant pel CC Étupes.[2][3]
El 2012 aconseguí uns grans resultats, en guanyar el Tour de l'Avenir, acabar segon al Tour del País de Savoia i la París-Tours sub-23 i tercer al Tour d'Alsàcia. A mitjan 2012 fitxà per l'Argos-Shimano de cara al 2013, tot i que a partir d'agost passà a córrer amb ells com a aprenent.
Barguil debutà com a professional el gener del 2013 al Gran Premi d'Obertura La Marseillaise, n va finalitzar en 8a posició. Problemes de salut van dificultar el primer tram de la temporada,[4] però a final d'estiu va poder prendre part en la seva primera gran volta, la Volta a Espanya, on tingué un paper molt rellevant en guanyar dues etapes.[5][6]
Palmarès
- 2009
Campió de França júnior
- 2011
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- 2012
1r al Tour de l'Avenir, 
guanyador de la classificació dels punts i 
de la muntanya i vencedor d'una etapa- 2n de la general, guanyador de la classificació per punts, de la muntanya,
dels joves i vencedor d'una etapa al Tour del País de Savoia - 2n a la París-Tours sub-23
- 3r de la general i guanyador de la classificació dels joves al Tour d'Alsàcia
- 2013
- Vencedor de dues etapes a la Volta a Espanya
- 2016
- 3r de la general a la Volta a Suïssa
- 2017
- Vencedor de dues etapes al Tour de França. 1r del Gran Premi de la Muntanya
Premi de la combativitat
- 2018
- 3r al Gran Premi de Valònia
- 2019
- Campió de França en ruta
- 2n de la general a l'Arctic Race of Norway
- 3r a La Drôme Classic
- 2020
- 2n a La Drôme Classic
- 2021
- 1r al Tour del Llemosí
- 2n al Gran Premi de Valònia
- 2022
- 1r al Gran Premi Miguel Indurain
- Vencedor d'una etapa a la Tirrena-Adriàtica
- 3r a la Fletxa Brabançona
Grans voltes i campionats
| Cursa | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | 2026 | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Giro d'Itàlia | — | — | — | — | — | — | — | — | — | — | 17.º | — | — | 57.º | ||
| Tour de França | — | — | 14.º | 23.º | 10.º [a] | 17.º | 10.º | 14.º | Ab. | Ab. | 22.º | 40.º | 23.º | 87.º | ||
| Volta a Espanya | 38.º [b] | 8.º | — | Ab. | Ab. | — | — | — | — | — | — | — | — | |||
 | Jocs Olímpics Ruta | Nd. | Ab. | Nd. | — | Nd. | — | Nd. | ||||||||
 | Camp. món ruta | Ab. | 19.º | — | — | 37.º | Ab. | — | — | — | — | — | — | — | ||
 | Cam. Europa ruta | — | — | — | — | — | — | — | — | 25.º | — | — | — | — | ||
| Camp. França ruta | 14.º | 12.º | 4.º | 33.º | — | 7.º | 1.º | 27.º | 4.º | 4.º | Ab. | — | 30.º | — | |
| Camp. França contrarellotge | 28.º | — | — | — | — | — | — | — | — | — | — | — | — | — | |
Convencions
- — : No participa
- Ab. : Abandonament
- Nd. : No disputada
Notes
Referències
- ↑ Martín, Jesús Mariano. «Barguil se va al DSM, Bagioli al Lidl-Trek y Soudal Quick-Step ficha otra perla». AS, 14 agost 2023. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Warren Barguil restera à l'AC Lanester» (en francès). Direct Vélo, 24-09-2010.
- ↑ Rose, Alexis «Interview de Warren Barguil» (en francès). Vélo 101, 08-11-2012.
- ↑ Philippon, Alexandre. «Tapis rouge pour Barguil» (en francès). velochrono.fr, 10 setembre 2013.
- ↑ López-Egea, Sergi «Purito es prova al Rat Penat». El Periódico de Catalunya, 6 setembre 2013 [Consulta: 16 setembre 2013].
- ↑ López-Egea, Sergi «Purito i Valverde passen a l'atac i Nibali flaqueja». El Periódico de Catalunya, 9 setembre 2013 [Consulta: 16 setembre 2013].
Enllaços externs
- «Warren Barguil» (en castellà). El sitio de Ciclismo.
- Warren Barguil a ProCyclingStats