We Can Work It Out

Plantilla:Infotaula obra musicalWe Can Work It Out
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretThe Beatles (1965) Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohn Lennon
Paul McCartney Modifica el valor a Wikidata
LletristaJohn Lennon
Paul McCartney Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Gravat aEMI, Londres
20 i 29 d'octubre de 1965
Publicacióoctubre 1965
3 desembre 1965 Modifica el valor a Wikidata
Gènere
Durada02:15 Modifica el valor a Wikidata
Empresa discogràfica
ProductorGeorge Martin Modifica el valor a Wikidata
Part de1962–1966 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): 095f636d-a439-319f-9e72-28ecdce38c5c Allmusic (composició): mc0002434069 Modifica el valor a Wikidata

"We Can Work It Out" és una cançó de la banda de rock anglesa The Beatles, escrita per Paul McCartney i John Lennon. Es va publicar per primera vegada com a senzill doble amb cara A juntament amb "Day Tripper" el desembre de 1965. La cançó es va gravar durant les sessions de l'àlbum Rubber Soul de la banda . El senzill va arribar al número u a Gran Bretanya (on va guanyar el premi Ivor Novello per la cara A més venuda de 1965),[3] els Estats Units, Austràlia, Canadà i Irlanda. Al Regne Unit, va ser el setè senzill més venut de la dècada de 1960 i el número u de Nadal de 1965.[4]

"We Can Work It Out" és un exemple relativament rar d'una col·laboració entre Lennon i McCartney d'aquest període de la carrera dels Beatles,[5] ja que els dos compositors van treballar junts com ho havien fet quan escrivien els primers senzills d'èxit del grup el 1963. "A Day in the Life", "Baby, You're a Rich Man" i "I've Got a Feeling", són algunes de les altres excepcions notables a aquesta tendència de la carrera posterior del grup.[6]

Composició

McCartney va escriure la lletra i la música de les estrofes i el cor, amb lletres que "podrien haver estat personals", probablement relacionades amb la seva relació amb l'actriu Jane Asher.[7] McCartney va presentar la cançó a Lennon, que va contribuir amb el pont:

« Li ho vaig portar a en John perquè l'acabés, i vam escriure la part central junts. La qual cosa està bé: "La vida és molt curta. No hi ha temps per a queixes i baralles, amic meu". Aleshores va ser idea de George Harrison posar la part central a compàs de 3:4, com un vals alemany . Això va venir a la sessió, va ser un dels casos en què l'arranjament es va fer a la sessió.[7] »
Com va passar amb diverses de les seves cançons durant el període 1965-66, McCartney es va inspirar per a "We Can Work It Out" en la seva relació amb l'actriu Jane Asher (a la foto de 1967).

Amb els seus indicis de mortalitat, la contribució de Lennon al pont de dotze compassos contrasta típicament amb el que ell veia com l'optimisme persuasiu de McCartney,[6] un contrast que també es veu en altres col•laboracions de la parella, com ara "Getting Better" i "I've Got a Feeling". Com va dir Lennon a Playboy el 1980:

« A "We Can Work It Out", en Paul va fer la primera meitat, jo vaig fer la del mig. Però tens en Paul escrivint: "Podem treballar-ho / Podem treballar-ho" – molt optimista, ja saps, i jo, impacient: "La vida és molt curta, i no hi ha temps / Per a queixes i baralles, amic meu."'[8] »

Segons l'autor Ian MacDonald, alguns crítics han sobrevalorat l'optimisme de McCartney a la cançó i han ignorat la urgència dels passatges escrits per McCartney,[6] com ara el vers "Do I have to keep on talking until I can't go on?". La part central de Lennon desplaça el focus de la realitat concreta de McCartney en re mixolidi a una perspectiva filosòfica en si menor. El passatge semblant a un vals suggerit per Harrison que porta de tornada a l'estrofa[7] possiblement pretén suggerir una lluita feixuga.[6] Més que un canvi formal a compàs 3:4, l'efecte de vals es crea mitjançant l'ús de tresells de negra dins del ritme regular 4:4.[9]

MacDonald comenta la cançó:

« Els passatges [de Lennon] s'adapten tan bé al seu harmònium de l'Exèrcit de Salvació que és difícil imaginar-los que no hi hagin estat compostos. Els crescendos de pedal d'inflexió que afegeix als versos són, en canvi, rentats de textura afegits a l'estudi, els primers d'aquest tipus en un disc dels Beatles i senyals cap a la paleta sonora enriquida de "Revolver".[10] »

Enregistrament

A Mannborg harmonium
Lennon va tocar un harmònium de Mannborg a la gravació..

Els Beatles van gravar "We Can Work It Out" als estudis EMI (més tard Abbey Road Studios) de Londres el 20 d'octubre de 1965,[11] durant les sessions del seu àlbum Rubber Soul. Juntament amb "Day Tripper" de Lennon, la cançó estava destinada a un senzill fora de l'àlbum que acompanyaria el llançament del nou LP.[12] La banda va gravar una pista bàsica satisfactòria en només dues preses.[13] Amb gairebé onze hores dedicades a la cançó, però, va ser, amb diferència, la seva despesa més llarga de temps d'estudi fins aquell moment.[14] Una sessió de sobregravació vocal va tenir lloc el 29 d'octubre.[12][15]

No hi ha cap registre de les contribucions exactes dels membres de la banda a la gravació, cosa que genera incertesa pel que fa a la interpretació d'alguns dels instruments.[16] Reduïda a una sola pista a la mescla final, on es va col·locar a l'esquerra de la imatge estèreo, l'actuació inicial del grup va consistir en guitarra acústica, baix, pandereta i bateria.[17][18] Mentre que el musicòleg Walter Everett atribueix aquestes parts a Lennon, McCartney, Harrison i Ringo Starr, respectivament,[17] els autors Jean-Michel Guesdon i Philippe Margotin suggereixen que McCartney, com a compositor principal de la cançó, era el guitarrista acústic i Lennon en canvi tocava el baix.[16] Es van sobregravar dues parts d'harmònium,[19] utilitzant l'harmònium Mannborg d'EMI.[20]

Pel·lícules promocionals

Per primera vegada per a un dels seus senzills, els Beatles van filmar clips promocionals per a "We Can Work It Out" i "Day Tripper". Posteriorment, coneguts com a "Intertel Promos", aquests clips tenien com a objectiu estalviar a la banda haver d'aparèixer en persona en populars programes de televisió britànics com ara Ready Steady Go! i Top of the Pops,[21] i també van garantir que els Beatles arribessin a la seva àmplia audiència internacional.[22]

El rodatge va tenir lloc als estudis Twickenham de Twickenham, Londres, el 23 de novembre de 1965,[22] amb Joe McGrath com a director.[21] Els Beatles van fer un total de deu vídeos en blanc i negre aquell dia,[23][24] filmant clips per a les noves cançons, així com per als seus senzills d'èxit anteriors "I Feel Fine", "Ticket to Ride" i "Help!"[21][25][nb 1] Tres de les pel•lícules van ser interpretacions mímiques de "We Can Work It Out",[25] en totes les quals Lennon estava assegut en un harmònium.[26]

La més emesa de les tres va ser una peça de performance senzilla amb el grup vestit amb vestits negres. Segons la descripció del periodista de Rolling Stone, Rob Sheffield: "Al principi, ho toquen tot directament amb els seus vestits, fins que John es proposa fer riure a Paul davant la càmera. Fa que sigui impossible que ningú més mantingui la cara seriosa; al final, està tocant l'orgue amb els peus".[27] Un altre clip mostra el grup amb els vestits d'escena de la seva actuació al Shea Stadium el 15 d'agost.[26] El tercer clip comença amb una fotografia fixa de Lennon amb un gira-sol [23] davant de l'ull.[28]

Una de les pel·lícules promocionals del novembre de 1965 es va incloure a la recopilació de vídeos dels Beatles del 2015 1, i el tercer clip promocional es va incloure a les versions de tres discs de la recopilació, titulades 1+.[29][30]

Publicació

En una discussió sobre quina de les dues cançons havia de ser la cara A del nou senzill, Lennon havia argumentat a favor de "Day Tripper", discrepant de l'opinió majoritària que "We Can Work It Out" era més comercial.[7][31] El 15 de novembre, EMI va anunciar que la cara A seria "We Can Work It Out", però Lennon ho va contradir públicament dos dies després.[32] Com a resultat, el senzill es va comercialitzar com una " doble cara A ".[22][33][nb 2] La defensa per part de Lennon de "Day Tripper", de la qual va ser el compositor principal, es basava en la seva creença que s'havia de preferir el so rock dels Beatles per sobre de l'estil més suau de "We Can Work It Out". [40] Les sol•licituds de difusió i punts de venda aviat van demostrar que "We Can Work It Out" era la més popular de les dues cares.

El senzill es va publicar amb el segell Parlophone d'EMI a Gran Bretanya (com a Parlophone R 5389) el 3 de desembre de 1965,[41] el mateix dia que Rubber Soul.[22] Els dos llançaments van coincidir amb especulacions a la premsa britànica que la supremacia dels Beatles al món del pop des de 1963 podria estar arribant a la seva fi, atès els dos o tres anys habituals que la majoria dels grups podien esperar mantenir-se al punt àlgid de la seva popularitat.[42] "We Can Work It Out" / "Day Tripper" entered va entrar a la llista de senzills del Regne Unit (en aquell moment, la llista Record Retailer)[43] el 15 de desembre, al número 2, abans de mantenir la primera posició durant cinc setmanes consecutives.[44] El senzill tampoc va aconseguir encapçalar la llista nacional publicada per Melody Maker en la seva primera setmana, cosa que va marcar la primera ocasió des del desembre de 1963 que un nou senzill dels Beatles no havia entrat immediatament al número 1.[45] Tot i que el senzill va ser immediatament el número 1 de la llista de l'NME, els diaris Daily Mirror i Daily Express van publicar articles destacant l'aparent declivi de l'èxit de la banda a les llistes.[46]

El disc va ser el novè senzill consecutiu dels Beatles que va arribar al capdamunt de les llistes d'èxits al Regne Unit[47] i el senzill més venut de la banda allà des de "Can't Buy Me Love", la seva anterior cara A liderada per McCartney.[10][48] Per tercer any consecutiu van aconseguir el número 1 de les llistes de Nadal. [49][50] Als Premis Ivor Novello de l'any següent , "We Can Work It Out" va ser reconegut com el senzill més venut de 1965, per davant de "Help!"[51][52] Al novembre de 2012, havia venut 1,39 milions de còpies al Regne Unit, convertint-se en el cinquè milió de vendes del grup en aquest país.[53] A desembre de 2018, la doble cara A era el 54è senzill més venut de tots els temps al Regne Unit, una de les sis cançons dels Beatles incloses a les classificacions de vendes més altes publicades per l'Official Charts Company.[54]

Als Estats Units, on Capitol Records va publicar el senzill el 6 de desembre (com a Capitol 5555),[55] ambdues cançons van entrar al Billboard Hot 100 la setmana que va acabar el 18 de desembre.[56] Record World va fer una crítica del senzill i va dir que "We Can Work It Out" "fascinarà els adolescents amb el seu canvi de ritme 4/4-3/4 i la seva potent lletra".[57] Cash Box va qualificar la cançó com "una història rítmica i de ritme mitjà sobre un noi decidit que està segur que pot resoldre els seus problemes romàntics".[58] El 8 de gener de 1966, "We Can Work It Out" va arribar al número u de la llista, mentre que "Day Tripper" va entrar al top deu al número 10.[59] "We Can Work It Out" va passar tres setmanes no consecutives al número 1, mentre que "Day Tripper" va arribar al número 5.[59] La cançó va ser l'onzè número u de la banda als Estats Units, aconseguit en poc menys de dos anys des del seu debut a la Hot 100.[60][61] Va ser el seu sisè senzill consecutiu número 1 a les llistes americanes,[62][63] un rècord en aquell moment.[60][nb 3] El senzill va ser certificat com a disc d'or per la Recording Industry Association of America, per vendes d'1 milió o més, el 6 de gener de 1966.[65]

L'autor Andrew Grant Jackson escriu que els sis èxits dels Beatles a les llistes d'èxits dels Estats Units durant l'any a partir del gener de 1965 van reflectir l'estat d'ànim canviant del país pel que feia a la guerra del Vietnam i la agitació social impulsada pels joves. Amb "We Can Work It Out", continua, els Beatles van transmetre el "revolt i la lluita" que havia substituït el renaixement de l'optimisme post-Kennedy des de principis d'any.[66] La cançó va ser referenciada pel personatge de Cecil Kellaway a la pel·lícula de 1967 Guess Who's Coming to Dinner, que se centrava en el controvertit tema de les relacions interracials.[67]

Els Beatles van interpretar "We Can Work It Out" a la seva última gira pel Regne Unit,[25][68] que va tenir lloc del 3 al 12 de desembre de 1965[69] El 1991, McCartney va interpretar una versió acústica de la cançó per a la seva actuació a MTV Unplugged, que posteriorment es va publicar a Unplugged (The Official Bootleg), i The Unplugged Collection, Volume One.

Versions

Deep Purple

Deep Purple va versionar "We Can Work It Out" al seu àlbum de 1968 The Book of Taliesyn. La banda la va reelaborar dràsticament, com sempre feien amb les versions. Els tres primers minuts de la cançó són un instrumental de rock progressiu ràpid que incorpora temes de música clàssica (en particular Romeu i Julieta de Txaikovski) anomenat "Exposition", que deriva cap a la cançó dels Beatles.[70]

Deep Purple havia seguit la mateixa estructura a les seves versions del seu àlbum debut, Shades of Deep Purple, com ara "Hey Joe" de The Leaves. Segons sembla, la banda va gravar la seva versió de la cançó perquè McCartney havia declarat que estava impressionat amb la seva versió de "Help!".[71]

Stevie Wonder

El 1970, Stevie Wonder va fer una versió Funk[72] i soul[72] de la cançó al seu àlbum Signed, Sealed & Delivered, i la va publicar com a senzill el 1971. El senzill va arribar al número 13 del Billboard Hot 100. La versió de Wonder li va valer la seva cinquena nominació als premis Grammy el 1972, a la millor interpretació vocal masculina de R&B. Cash Box va descriure aquesta versió com una "pista de ball espectacular" que "torna Wonder al seu jo adolescent directe anterior, amb un solo d'harmònica".[73]

Wonder va interpretar la cançó per a McCartney quan aquest va rebre un premi Grammy a la trajectòria professional el 1990. El 2010, quan McCartney va rebre el Premi Gershwin de la Biblioteca del Congrés, Wonder va tornar a interpretar el seu arranjament de "We Can Work It Out" en una cerimònia a la Casa Blanca celebrada en honor de McCartney. Wonder la va interpretar per tercera vegada el gener de 2014, a l'homenatge del 50è aniversari de la primera aparició dels Beatles a The Ed Sullivan Show.

Altres artistes

En la seva anàlisi de les diverses versions de "We Can Work It Out", John Kruth descriu la gravació de Petula Clark, publicada al seu àlbum My Love, de 1966 , com a "massa alegre per al seu propi bé".[74] Destaca la versió blues de Humble Pie, del seu àlbum Street Rats, de 1975 , com una lectura "atrevida" en què la banda va prescindir de la melodia de la cançó per crear "un blues preocupat... més Sonny Boy Williamson que Fab Four".[75]

El 1976, la cançó va ser la contribució de the Four Seasons a la banda sonora d'All This and World War II, un documental musical que l'autor Nicholas Schaffner va descriure com "el més estrany" de diversos treballs cinematogràfics i televisius que van aprofitar EMI, ara lliure de les seves obligacions contractuals amb els Beatles, inundant el mercat amb senzills dels Beatles reeditats.[nb 4] Schaffner va incloure aquesta versió fortament orquestrada, produïda per Lou Reizner , entre les interpretacions que "[aconsegueixen] fer que les millors cançons de Lennon-McCartney sonin, en el millor dels casos, com la interpretació dels Beatles de 'Good Night'".[78]

Altres artistes que han versionat la cançó inclouen Dionne Warwick, Valerie Simpson, Melanie, Chaka Khan (a l'àlbum What Cha' Gonna Do for Me), Maxine Brown, Brass Construction, King Missile, Johnny Mathis, Judy Collins, Big Youth, Tesla, Plain White T's, Tom Jones, Heather Nova, Steel Pulse, i Rick Wakeman.

Intèrprets

Segons Walter Everett, la formació de músics a la gravació dels Beatles era la següent:[17]

A la seva llista de personal per a la cançó, MacDonald assenyala que algunes fonts atribueixen la part de la pandereta a Harrison, però considera més probable que Starr toqués l'instrument.[6] Everett atribueix el mèrit a Harrison, citant la col·locació de la pandereta a la imatge estèreo amb els altres tres instruments enregistrats com a part de la pista bàsica[17] Guesdon i Margotin també atribueixen el mèrit a Harrison.[79]

Posició en les llistes d'èxit

Versió dels Beatles

Llistes setmanals

Llista (1965–66) Màxima
posició
Austràlia Austràlia Kent Music Report[80] 1
Canadà Top Singles (RPM)[81]1
Finlàndia Finlàndia Suomen Virallinen Lista[82] 1
Irlanda Irlanda Irish Singles Chart[83] 1
Itàlia Itàlia Musica e Dischi Chart[84] 5
Païssos Baixos (Single Top 100)[85]1
Nova Zelanda Nova Zelanda Lever Hit Parade[86] 1
Rhodèsia Lyons Maid Chart[87] 1
Sud-àfrica Springbok Radio[88] 2
Suècia Suècia Kvällstoppen Chart[89] 1
Suècia Suècia Tio i Topp Chart[90] 1
Regne Unit Regne Unit Record Retailer Chart[91] 1
Estats Units Estats Units Billboard Hot 100[92] 1
Estats Units Estats Units Cash Box Top 100[93] 1
RFA RFA Musikmarkt Hit-Parade[94] 2

Notes

  1. ↑ Es van fer clips d'aquestes cançons més antigues, totes les quals havien encapçalat les llistes del Regne Unit durant el 1965, per incloure-les al resum dels èxits més grans de l'any de Top of the Pops.[26]
  2. ↑ Algunes fonts descriuen el senzill amb doble cara A com a "únic a Gran Bretanya"[34] i que el senzill va constituir "la primera cara A doble oficial publicada [a Gran Bretanya]".[35] El senzill amb doble cara A "Evil Hearted You"/"Still I'm Sad", publicat a l'octubre de 1965 pels Yardbirds, va arribar al número tres de la llista de vendes de discos .[36][37][38][39]
  3. ↑ Va ser precedit per "I Feel Fine", "Eight Days a Week", "Ticket to Ride", "Help!" i "Yesterday".[64]
  4. ↑ Com a resultat d'aquesta campanya de vendes, "Day Tripper" / "We Can Work It Out", juntament amb els altres 21 senzills publicats pels Beatles entre 1962 i 1970, van tornar a entrar al top 100 del Regne Unit.[76][77]

Referències

  1. ↑ Unterberger, Richie. «The Beatles 'We Can Work It Out'». AllMusic. Arxivat de l'original el 11 May 2012. [Consulta: 9 juny 2017].
  2. ↑ Terence J. O'Grady. The Beatles: A Musical Evolution. Twayne Publishers, 1 May 1983, p. 77. ISBN 978-0-8057-9453-3.
  3. ↑ «The 1966 Ivor Novello Awards». theivors.com. Arxivat de l'original el 15 August 2018. [Consulta: 18 octubre 2018].
  4. ↑ «Ken Dodd 'third best-selling artist of 1960s'». BBC News, 01-06-2010. [Consulta: 7 setembre 2020].
  5. ↑ Hertsgaard, 1995, p. 150.
  6. 1 2 3 4 5 MacDonald, 2005, p. 171–172.
  7. 1 2 3 4 Miles, 1997, p. 210.
  8. ↑ Sheff, 2000, p. 177–178.
  9. ↑ Everett, 2001, p. 322.
  10. 1 2 MacDonald, 2005, p. 172.
  11. ↑ Miles, 2001, p. 212.
  12. 1 2 Lewisohn, 2005, p. 64, 66.
  13. ↑ Guesdon i Margotin, 2013, p. 314.
  14. ↑ MacDonald, 2005, p. 171.
  15. ↑ Miles, 2001, p. 213.
  16. 1 2 Guesdon i Margotin, 2013, p. 314–15.
  17. 1 2 3 4 Everett, 2001, p. 321.
  18. ↑ Winn, 2008, p. 366.
  19. ↑ Everett, 2001, p. 321–22.
  20. ↑ O'Keefe, Phil. «Keyboards of the Beatles Era». Harmony Central, 07-02-2014. Arxivat de l'original el 21 October 2017. [Consulta: 7 juny 2017].
  21. 1 2 3 Rodriguez, 2012, p. 160.
  22. 1 2 3 4 Miles, 2001, p. 215.
  23. 1 2 Winn, 2008, p. 292.
  24. ↑ Pieper, 2017, p. 391.
  25. 1 2 3 Everett, 2001, p. 335.
  26. 1 2 3 Winn, 2008, p. 377.
  27. ↑ Sheffield, Rob (6 November 2015). «The Beatles' New '+1' Video Collection: The 10 Fabbest Moments». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 16 March 2017.
  28. ↑ Pieper, 2017, p. 392.
  29. ↑ Rowe, Matt. «The Beatles 1 To Be Reissued With New Audio Remixes ... And Videos». The Morton Report, 18-09-2015. Arxivat de l'original el 29 December 2015. [Consulta: 9 gener 2016].
  30. ↑ «The Beatles' Videos and Top Hits Come Together for the First Time». The Beatles. Apple Corps, 15-09-2015. Arxivat de l'original el 18 May 2017. [Consulta: 9 juny 2017].
  31. ↑ Jackson, 2015, p. 263.
  32. ↑ Miles, 2001, p. 214.
  33. ↑ Turner, 2016, p. 44.
  34. ↑ Hutchins, Chris (4 December 1965). «Music Capitals of the World: London». Billboard: 26. Arxivat de l'original el 23 February 2017.
  35. ↑ White, Jack. «Is the double A-side making a comeback? Dual singles are on the rise, and here's why». Official Charts Company, 05-06-2018. Arxivat de l'original el 1 May 2019. [Consulta: 11 juny 2019].
  36. ↑ Russo 2016, p. 50: "It was finally time to release their [the Yardbirds'] next British single: 'Evil Hearted You' b/w 'Still I'm Sad' in early October 1965. 'Evil Hearted You' and 'Still I'm Sad' formed a double A-sided hit single in England thanks to [manager Giorgio] Gomelsky's insistence: Record Retailer charted it as one release, peaking at #3, while N.M.E. listed 'Evil Hearted You' (peak #10) and 'Still I'm Sad' (peak #9) separately."
  37. ↑ Album notes for The Yardbirds Story. UK: Charly Records.
  38. ↑ «Evil Hearted You/Still I'm Sad». Official Charts. [Consulta: 6 maig 2023]. «"20.10.1965 Evil Heated You/Still I'm Sad Columbia Peak Pos 03"»
  39. ↑ «A New Single! Yardbirds Evil Hearted You / Still I'm Sad Columbia DB 7706 EMI». Record Mirror (239). 7 October 1965: 2. ISSN 0144-5804Other advertisements for singles in the same issue only list one song title.
  40. ↑ Miles, 2001, p. 216.
  41. ↑ Castleman i Podrazik, 1976, p. 49.
  42. ↑ Turner, 2016, p. 25.
  43. ↑ «Key Dates in the History of the Official UK Charts». Official Charts Company. Arxivat de l'original el 10 January 2008. [Consulta: 15 agost 2015].
  44. ↑ «Search: 'We Can Work It Out' > Day Tripper/We Can Work It Out, The Beatles > Chart Facts». Official Charts Company. Arxivat de l'original el 27 June 2017. [Consulta: 9 juny 2017].
  45. ↑ Turner, 2016, p. 42–43.
  46. ↑ Turner, 2016, p. 43–44.
  47. ↑ Womack, 2014, p. 218, 977.
  48. ↑ Jackson, 2015, p. 263–64.
  49. ↑ Lewisohn, 2005, p. 131.
  50. ↑ Sommerlad, Joe «Christmas number ones: Every festive chart topper since records began, from The Beatles to Ed Sheeran». , 13-12-2018.
  51. ↑ Miles, 2001, p. 236.
  52. ↑ KRLA Beat staff (13 August 1966). «Lennon and McCartney Win Three Composer's Awards». KRLA Beat: 3.
  53. ↑ Sedghi, Ami «UK's million-selling singles: the full list». , 04-11-2012.
  54. ↑ Myers, Justin. «The best-selling singles of all time on the Official UK Chart». Official Charts Company, 14-12-2018. Arxivat de l'original el 1 March 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
  55. ↑ Miles, 2001, p. 219.
  56. ↑ Castleman i Podrazik, 1976, p. 49, 349.
  57. ↑ «Single Picks of the Week». Record World. 4 December 1965: 1. Consulta: 2023-07-19.
  58. ↑ «CashBox Record Reviews». Cash Box. 4 December 1965: 10.
  59. 1 2 Castleman i Podrazik, 1976, p. 349.
  60. 1 2 Bronson, 2003.
  61. ↑ Schaffner, 1978, p. 36, 51.
  62. ↑ Womack, 2014, p. 977.
  63. ↑ Jackson, 2015, p. 264.
  64. ↑ Wallgren, 1982, p. 38–45.
  65. ↑ Castleman i Podrazik, 1976, p. 331.
  66. ↑ Jackson, 2015, p. 3.
  67. ↑ Kruth, 2015, p. 121.
  68. ↑ Schaffner, 1978, p. 51.
  69. ↑ Miles, 2001, p. 216, 220.
  70. ↑ Kruth, 2015, p. 125–26.
  71. ↑ Robinson, Simon (2000). Album notes for The Book of Taliesyn [Remastered]. EMI.
  72. 1 2 McFerrin, John. «Stevie Wonder- Signed, Sealed & Delivered». [Consulta: 19 març 2021].
  73. ↑ «CashBox Record Reviews». , 06-03-1971, p. 20 [Consulta: 9 desembre 2021].
  74. ↑ Kruth, 2015, p. 125.
  75. ↑ Kruth, 2015, p. 126.
  76. ↑ Badman, 2001, p. 177, 180.
  77. ↑ Rodriguez, 2010, p. 293.
  78. ↑ Schaffner, 1978, p. 171–72.
  79. ↑ Guesdon i Margotin, 2013, p. 315.
  80. ↑ Kent, David. Australian Chart Book (1940–1969). Turramurra, NSW: Australian Chart Book, 2005. ISBN 0-646-44439-5.
  81. ↑ "Top RPM Singles: Issue 5686." RPM. Library and Archives Canada. Consulta: 16 May 2016.
  82. ↑ Nyman, Jake. Suomi soi 4: Suuri suomalainen listakirja (en finès). 1st. Helsinki: Tammi, 2005. ISBN 951-31-2503-3.
  83. ↑ «Search in Search for Title: 'We Can Work It Out'». irishcharts.ie. Arxivat de l'original el 21 July 2011. [Consulta: 8 juny 2017].
  84. ↑ «Classifiche» (en italià). Musica e dischi. [Consulta: 31 maig 2022]. Set "Tipo" on "Singoli". Then, in the "Titolo" field, search "We can work it out".
  85. ↑ "The Beatles – We Can Work It Out" (en neerlandès). Single Top 100. Consulta: 16 May 2016.
  86. ↑ «Flavour of New Zealand, 26 January 1966». Arxivat de l'original el 25 June 2018. [Consulta: 26 agost 2018].
  87. ↑ Kimberley, C. Zimbabwe: Singles Chart Book (en anglès), 2000, p. 10.
  88. ↑ «SA Charts 1965 – March 1989». Arxivat de l'original el 5 May 2012. [Consulta: 1r setembre 2018].
  89. ↑ «Swedish Charts 1962 – March 1966/Kvällstoppen – Listresultaten vecka för vecka > Januari 1966» (en suec). hitsallertijden.nl. Arxivat de l'original el 4 November 2018. [Consulta: 27 juny 2018].
  90. ↑ Hallberg, Eric; Henningsson, Ulf. Eric Hallberg, Ulf Henningsson presenterar Tio i topp med de utslagna på försök: 1961-74. Premium Publishing, 1998, p. 53. ISBN 919727125X.
  91. ↑ «Day Tripper/We Can Work It Out». Official Charts Company. Arxivat de l'original el 8 June 2017. [Consulta: 10 juny 2017].
  92. ↑ «The Beatles – Chart history (The Hot 100)». billboard.com. Arxivat de l'original el 21 November 2016. [Consulta: 10 juny 2017].
  93. ↑ Hoffmann, Frank. The Cash Box Singles Charts, 1950-1981. Metuchen, NJ & London: The Scarecrow Press, Inc, 1983, p. 32–34.
  94. ↑ «The Beatles Single-Chartverfolgung (in German)». musicline.de. Arxivat de l'original el 13 December 2013. [Consulta: 10 juny 2017].

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.